Entradas

El Centre perd un 3 per cent de locals comercials en els darrers 4 anys

Entre el darrer trimestre del 2020 i el primer semestre del 2021 a Terrassa ha augmentat el nombre de locals tancats, de manera que en l’actualitat hi ha un 83 per cent de locals oberts, tres punts per sota des del 2017. Tot i així la dinàmica d’aquest 2021 és positiva i hi ha més obertures de locals que no pas tancaments.

Entre la illa de vianants i la Rambla sumen 655 locals a peu de carrer, el 25 per cent de tota la ciutat. Així es desprèn de l’Observatori dels centres urbans, un servei de la Fundació Comerç Ciutadà en col·laboració amb la Universitat Autònoma. Amb tot i només des del mes de gener, al centre s’han obert 22 nous comerços, 7 han tancat i 4 han canviat d’espai.

Pel què fa als fluxes de vianants, pels 19 captadors instal·lats en punts estratègics durant la passada tardor hi han passat més de 2,2 milions de persones, més de 100.000 cada dia. Un 4 per cent menys que l’any 2020, a causa de la pandèmia. De cada 10 persones d’aquests fluxes de gent que passa pel carrer, 3 compren, mentre que el 2019, 4 de cada 10 persones feien alguna despesa.

Per sectors, mentre el comerç experimenta un major nombre de transaccions els dimarts, divendres i dissabte, la restauració es comporta similar tots els dies de la setmana. Les compres en alimentació representen el 26 per cent i es detecta un augment del menjar per emportar que arriba al 21 per cent.

Creu Roja incrementa en un 168% l’activitat durant el 2020

El 2020 ha estat l’any del major dispositiu d’acció humanitària de la Creu Roja de la història de l’entitat. Garantir l’atenció a les persones més vulnerables durant la pandèmia ha estat l’objectiu. L’exercici a Terrassa s’ha tancat amb un increment del 168% de l’activitat que s’ha concentrat en programes de salut i de lluita contra la pobresa i l’exclusió social. 62.238 persones han estat les beneficiàries (34.660 més que al 2019).

Entre les accions específiques no programades per poder donar resposta a l’emergència destaquen les 524 visites de seguiment a persones grans soles o vulnerables, l’entrega de 3.467 targetes d’alimentació, la distribució de 60.500 mascaretes o l’obertura de dos dispositius per a persones sense llar.

També destaca l’acompanyament emocional realitzat per un equip de psicòlegs i el suport per corregir la bretxa digital que afecta moltes persones i famílies.

El perfil d’usuari és el d’una dona, autòctona, d’entre 35 i 44 anys, amb fills, estudis primaris i més de dos anys a l’atur.

Totes aquestes accions s’ha fet gràcies al suport de les 623 persones voluntàries de l’entitat i 7.808 socis i sòcies (61% dones, 37% homes i 2% empreses).

L’Ajuntament de Terrassa atorgarà aquest 2021 una subvenció d’1.032.641 euros a Creu Roja, gairebé el doble que al 2020 (578.759). El conveni de col·laboració entre les dues parts recull aquest increment per fer front a l’ampliació de serveis derivada dels efectes de la pandèmia.

La CECOT torna a celebrar la seva assemblea anual de forma presencial

La Cecot posarà a debat la tendència creixent de la publificació de serveis i la necessitat d’unes noves bases de cooperació publicoprivada. L’impacte directe de la pandèmia en l’activitat productiva dels diferents sectors econòmics centra l’assemblea anual ordinària de la Cecot. L’entitat tanca un exercici 2020 amb un volum de gestió que s’ha vist pràcticament triplicat en els serveis essencials com l’atenció al soci, els comunicats de novetats informatives o l’assessorament en àmbits com el laboral, el financer i el fiscal. Antoni Abad avança que la Cecot posarà en marxa la redefinició d’un nou pla d’acció per als propers anys que emfatitzi la personalització en l’acompanyament empresarial. “Cada empresa té necessitats diferents en funció del sector, de l’activitat que desenvolupa i del moment o l’etapa vital en la que es troba. Així que el segon semestre ens centrarem en elaborar un nou Pla estratègic que començarem a implementar el 2022”.

La Cecot va recuperar ahir al vespre el format presencial per l’assemblea general ordinària a la seu del carrer Sant Pau, després d’un any excepcional de pandèmia i de reunions telemàtiques. Abans de l’aprovació de la memòria d’activitats, els diferents representants sectorials a l’assemblea van protagonitzar un espai d’intervencions per posar en comú quina ha estat la situació del darrer any en el seu sector d’activitat, quina és la situació actual i quines perspectives tenen per al proper any. Sota aquesta premissa representants del metall, el tèxtil, l’automoció, el químic, el plàstic, el comerç minorista, l’alimentació, el transport, els diferents serveis, i entre ells els centres esportius, van exposar durant més d’una hora l’impacte de la covid-19 en les diferents activitats que es desenvolupen a cada sector.

Malgrat les casuístiques pròpies de cada sector es va posar de manifest algunes situacions compartides per molts d’ells com ara l’increment dels costos de les primeres matèries, en especial totes les derivades del petroli, que han tingut afectació en sectors com el de la transformació del plàstic, les filatures i teixidors, el químic, el transport i l’automoció, sobre tot en la vessant de reparació i manteniment de vehicles en quant a l’ús de lubricants i productes derivats del petroli. Aquests increments provenen tant dels talls de subministrament provocats per l’aturada del comerç internacional durant la pandèmia, com per una baixada de la producció intencionada en alguns casos per provocar un augment de la demanda i un increment de preus. El transport internacional de contenidors de matèries o de peces per assemblatge també s’ha vist alterat per la pandèmia i les empreses manufactureres han experimentat un increment de costos desmesurats en la contractació d’aquests contenidors que han atribuït a una part d’especulació dels intermediaris, però que ja s’està tornant a regularitzar.

A banda d’una reducció de producció del petroli generant una disminució de les matèries derivades del mateix, el sector industrial també està experimentant l’escassedat d’altres components en les cadenes de muntatge, com ara els xips, que fan preveure l’aturada temporal d’algunes línies de producció ja sigui d’automòbils, béns informàtics, electrònics, automatismes, etc. Una segona situació comú a la majoria de sectors és la manca de perfils professionals tècnics, qualificats i especialitzats, així com la previsió d’una manca de relleu generacional en determinades activitats a dos anys vista. La situació, que no és nova, està duent als Gremis i Associacions a intensificar la seva demanda d’un sistema d’ensenyament i de formació professional més vinculat a la realitat empresarial.

La manca de suport i comprensió per part dels Governs en relació al teixit empresarial també forma part d’una visió compartida per la majoria de sectors que mantenen la preocupació per un sobre endeutament de les empreses a l’hora de fer front a les mesures anticovid-19; i per la manca tant d’ajuts directes, com d’una política fiscal adaptada a les circumstàncies, que permetin una reactivació ràpida. I, finalment, un factor generalitzat en l’àmbit de la gestió és que la pandèmia ha suposat una disrupció generalitzada en els hàbits i comportament de les persones, en les preferències i voluntats i això està provocant la redefinició dels models econòmics, dels models de negoci i la necessitat constant, per part de les empreses, d’entendre els consumidors per adaptar el servei a les noves demandes. Aquest canvi disruptiu que ve recolzat per una transformació digital i un major ús de les tecnologies obliga a les empreses adaptar-se als mercats a molt curt termini però a l’hora mantenir un compromís estratègic per la sostenibilitat del sistema a futur.

Tal i com recull la memòria anual aprovada en el marc de l’assemblea, l’activitat desenvolupada per la Cecot durant el 2020 també ha estat excepcional i s’ha centrat primordialment a acompanyar, assessorar i informar en tot moment a les empreses i professionals perquè poguessin prendre decisions organitzatives de manera ràpida i amb el màxim de certeses possibles, davant les mesures preses pels Governs en la seva gestió per reduir la propagació de la Covid-19. “Cal recordar que el tretze de març de l’any passat, vam facilitar a les empreses una guia per elaborar un Pla de contingència, tot just decretat l’estat d’alarma, i que van descarregar prop més de sis mil empreses”, explica Antoni Abad, president de la Cecot. Des del mes de març i fins el desembre de 2020 la Cecot va veure incrementat en un 78% el nombre de consultes ateses per bústia virtual, 25.583 en total.

També va incrementar en un 17% el volum de trucades ateses, amb un total de 21.094. Les circulars informatives generades van suposar un 53% més de les realitzades l’any 2019 i l’àrea d’assessorament, sobre tot les relatives a laboral i a finançament i fiscalitat, van incrementar en un 55% les consultes habituals. “Vull recordar que entre el tretze de març i l’u de juliol tot l’equip de treball de la Cecot va prestar els serveis d’atenció, informació i assessorament empresarial en remot, confinats, fent un teletreball improvisat, diari, adaptant les jornades per oferir informació actualitzada en tot moment, també els caps de setmana, i amb una implicació tal de totes les persones que hi treballen, que ha estat el que ens ha possibilitat acompanyar les empreses quan més necessitat de suport han tingut”, expressa el president de la Cecot.

Amb el confinament, l’ús de les noves tecnologies ha permès incrementar el nombre de sessions informatives, digitals totes elles des de març, suposant un total de 87 sessions el 2020, un 23% més respecte l’any anterior, amb un volum d’inscripcions de 6.786 (un 196% més) i una participació que també s’ha vist incrementada en un 193% (4.505 persones) durant el 2020. Pel que fa a l’acció institucional i patronal, l’entitat ha emfatitzat durant l’exercici 2020 els contactes i gestions amb el Govern de la Generalitat en funcions i els Ministeris del Govern d’Espanya com el de Treball, el d’Economia o el de Seguretat Social per tal de reclamar ajudes directes a les empreses; l’ús, per part del Govern d’Espanya, de la política fiscal per facilitar la reactivació econòmica i evitar el sobre endeutament de les empreses; una coordinació més intensa en aspectes com els ERTO i una cooperació publicoprivada més efectiva que permetés actuar amb més celeritat en aspectes com els cribratges massius o la vacunació.

Més enllà de l’increment de la correspondència amb els responsables de gestionar la pandèmia, l’entitat ha dut a terme diferents informes i documents de propostes per acompanyar el procés d’anàlisi i presa de decisions d’aquestes persones incidint en l’impacte que aquestes decisions tindran sobre l’activitat productiva, econòmica i social. Entre els informes destaquen la Guia per l’elaboració d’un Pla de Contingència amb motiu de l’afectació de l’activitat empresarial pel COVID-19 (13/03/2020); el document de mesures Cecot per ajudar a les administracions públiques a reactivar l’economia i rellançar les empreses. (08/05/2020); propostes Retailcat per la reactivació del comerç minorista (05/06/2020); el Pla d’intervenció immediata en el mercat laboral per acompanyar la reactivació empresarial durant la desescalada i mantenir l’ocupació (12/06/2020); el document de propostes i mesures de la Cecot per contribuir a la reducció de l’absentisme laboral (20/07/2020); l’Informe sobre les conseqüències fiscals de les mesures per pal•liar els efectes de la COVID-19 (CAST) (27/11/2020) i, finalment, el Cecot #UpandGo | Propostes per reactivar l’economia, rellançar les empreses i transformar el model econòmic (26/01/2021).

Tal com recull el document Cecot #UpandGo, les prioritats de la institució per al 2021 exigeixen mantenir el nivell d’informació permanentment al soci envers tot allò que pot afectar a la seva competitivitat/supervivència, ajudar en la seva reactivació, especialment en tot allò relatiu a la seva digitalització i emfatitzar la tasca de suport a les empreses en el procés de transició energètica. “I és en aquest camí de la reactivació i de la redefinició de models econòmics on estem insistint en la necessitat de fer front a la situació des d’una visió integral. El que m’heu sentit nomenar, en més d’una ocasió, com el billar a tres bandes, on és necessari la cooperació de l’administració, dels representants empresarials i d’experts de referència en matèria econòmica i empresarial. La Cecot som una organització civil organitzada, representants d’un teixit empresarial implicat i compromès socialment, per això ens reivindiquem com un agent a tenir en compte en els processos de presa de decisions per part dels Governs i apostem per una nova Governança que apoderi la societat civil”.

Els participants a l’assemblea van expressar la necessitat d’obrir un debat sobre la creixent tendència a voler municipalitzar o publificar els serveis, davant d’una incipient situació de reactivació econòmica. “Hem d’elevar el debat més enllà del simplisme que suposa que tot allò públic és bo i que tot allò privat és sospitós; necessitem unes noves bases de cooperació publicoprivada que es complementin i que assoleixin resultats en benefici dels usuaris. Allà on l’administració no arriba hi ha molta iniciativa privada que pot cobrir-ho de manera eficient, sostenible i responsable. Només cal posar les bases i els compromisos adequats. Ja existeixen referents, prenem-los com exemple”. El darrer aspecte tractat en el marc de l’assemblea l’ha desenvolupat el nou secretari general de l’entitat, Oriol Alba, qui es va incorporar el mes de gener d’enguany i que es centra en l’elaboració d’un nou Pla estratègic durant el segon semestre de l’any amb l’objectiu d’implementar-lo en el període 2022-2024.

Alba va traslladar el resultat de l’anàlisi interna realitzada durant els primers mesos de l’any en relació a la dinàmica de l’entitat, la posada en marxa d’accions de millora en processos interns a curt termini i la gran capacitat que té la Cecot de convertir l’impacte de la pandèmia en una oportunitat de millora en els serveis d’acompanyament a les empreses i la seva personalització. “El treball de l’equip durant la pandèmia ens ha demostrat que les empreses i els professionals confien en els nostres serveis d’assessorament, d’informació i en el criteri que apliquem en la relació amb les administracions, i cal posar-ho en valor.

Per això treballarem més intensament el “sociocentrisme” de la mà de tots els gremis i associacions que conformen la casa. Perquè cada empresa o negoci és únic. I les seves necessitats també”. Abad ha conclòs anticipant que “en el segon semestre ens centrarem en redefinir un nou pla d’acció per als propers any que emfatitzi la personalització i l’acompanyament empresarial. Cada empresa té necessitats diferents en funció del sector, de l’activitat que desenvolupa i del moment o l’etapa vital en la que es troba, així que treballarem en un nou Pla estratègic per al proper any”.

 

El risc de rebrot a Terrassa torna a baixar a 74

El cap de setmana ha frenat una mica l’augment del risc de rebrot a Terrassa, que s’havia enfilat a 94 en pocs dies. Les dades de Salut d’aquest dilluns indiquen un risc que ha baixat a 74 a la ciutat, amb 50 positius més detectats. Són dades que també cal posar-les en el context d’un pont de Sant Joan, en el que molts han marxat fora.

La tendència a la baixa dels hospitalitzats per Covid-19 sí que no ha patit cap variació i segueix a la baixa des de fa setmanes. A Mútua Terrassa i a l’Hospital de Terrassa hi ha 13 pacients ingressats, quatre menys que fa una setmana. Dos d’ells són a la UCI.

Al conjunt de la comarca el risc de rebrot es manté estable en 104 punts, encara per sota del risc a Catalunya, que també no pateix variacions i és de 124.

Tot i així, la taxa de positivitat de les proves PCR i d’antígens de la darrera setmana a Catalunya ja supera el 5%, el llindar que marca l’OMS per considerar que la pandèmia creix sense control. Aquesta dada s’explica per l’augment de casos entre els joves. En aquest sentit el grup de recerca de la UPC, el BIOCOMSC, ha demanat que la vacunació sigui el més universal possible i ha dit que el creixement és “molt fort” a Barcelona en no vacunats, i “extremadament fort” entre les persones de 15 a 30 anys.

Aquesta setmana aquells que tenen entre 30 i 34 anys ja poden demanar hora per vacunar-se.

El risc de rebrot a Terrassa passa de 40 a 96 punts en una setmana

Després d’arribar a mínims la setmana passada, el ritme de contagis de covid-19 ha pujat els últims dies. En una setmana el risc de rebrot a Terrassa s’ha més que duplicat, passant dels 40 punts als 96. Per tant, ja es torna a fregar els 100 punts, que marca el risc alt de propagació. Un risc que al que Catalunya ja ha arribat a nivell global, amb 104 punts. La velocitat de propagació del coronavirus, la Rt, puja a 1,19.

En els darrers set dies s’han confirmat 109 casos positius, 808 al conjunt de la comarca.

Sanitat ha detectat un augment cada vegada major de la variant delta, encara que l’alfa, la coneguda com a britànica, encara és la majoritària. Per protegir-se de la nova variant les autoritats consideren molt important tenir la pauta de vacunació completa i saber els símptomes, una mica diferents dels habituals. El mal de cap sense febre, el coll irritat i la picor al nas són ara els més freqüents.

En aquest sentit la campanya de vacunació segueix a bon ritme i gairebé la meitat dels terrassencs ja ha rebut, almenys, la primera dosi (49,76%). La setmana que ve ja es podrà vacunar la franja de 30 a 34 anys.

L’oci nocturn clama per tornar a la normalitat

Els locals d’oci nocturn, bars, sales de festa i discoteques, podran obrir el pròxim 21 de juny, uns dies abans de la revetlla de Sant Joan. Associacions i entitats sectorials valoren positivament la reobertura dels locals, alguns d’ells més de 15 mesos tancats, però reclamen tornar a l’antiga normalitat el més aviat possible. L’oci nocturn és el sector que porta més temps tancat a causa de la pandèmia.

Segons els acords amb el Procitat ara podran obrir al 50 per cent del seu aforament i el 100 per cent a les terrasses. No caldrà distància de seguretat a la pista de ball però sí s’haurà de portar mascareta. Pel què fa als horaris podran obrir fins a dos quarts de quatre de la matinada o fins les 3 del matí entre setmana. També hauran de tenir un registre d’accés. Cada quinze dies es revisaran les mesures de seguretat per anar rebaixant les restriccions.

Cinc instituts celebren la gimcana tecnològica «Terrassada 21»

Quatre instituts de Terrassa i un de Matadepera han participat aquest dilluns en una nova edició de la Terrassada21, una gimcana tecnològica per descobrir el patrimoni artístic i cultural de la ciutat. Uns 600 alumnes de Tercer d’ESO han hagut de resoldre enigmes i problemes, fer fotos i editar vídeos, per localitzar en el mapa alguns dels monuments més representatius de la ciutat.

Una Terrassada marcada per la pandèmia i que amb el suport digital, també s’han treballat d’altres competències. En aquesta edició s’ha volgut retre homenatge al món del cinema i la cultura amb entrevistes a actors i cantants i amb itineraris virtuals per una trentena de monuments. Una proposta ben acollida entre les alumnes.

La Terrassada21 ha permès a l’Institut Jaume Cabré junt amb el de Can Roca, el Montserrat Roig, el Torre del Palau i l’IES de Matadepera, conèixer més a fons la ciutat i el seu patrimoni, aquest cop amb l’ús intensiu de les noves tecnologies. La Terrassada és una proposta del 2013 dels Serveis Territorials i que dos anys després es va traslladar a diverses ciutats de l’Estat.

Josefina Comas: 105 anys d’humanitat

El passat 2 de maig la Josefina Comas va celebrar 105 anys de vida, convertint-se així en l’Àvia de Terrassa per ser la persona més gran de la ciutat. En aquest temps, la Josefina ha gaudit d’un fill i dues filles, una de les quals la desapareguda actriu Àngels Poch que ara dona nom a la sala del Teatre Principal. També gaudeix de 9 néts i 15 besnéts.

La Josefina pensa que cuidar i preocupar-se de tota aquesta família, s’ha convertit en un dels secrets per arribar a la seva edat. La Josefina recorda amb lucidesa 105 anys de vivències de la seva joventut, orfe als 11 anys. D’una guerra civil de la qual encara guarda les pitjors experiències o de l’arribada a Terrassa el 1943, en la casa del barri del segle XX que encara conserva.

Amb aquesta ja és la segona pandèmia que supera. La grip espanyola es va endur el seu pare quan ella tenia 2 anys. Ara, la fervent defensora del món casteller i que sovint encara cuina per a tota la família, viu el seu dia a dia cuidant de les plantes i gaudint del pati on les té. Però sobretot, recorda que aviat recuperarà, com abans, les grans visites familiars plenes d’amor i companyia.

El TSJC avala la rebaixa de les mesures anticovid que proposa la Generalitat

A partir d’aquest diumenge dia 9 cau l’Estat de l’Alarma implantat pel Govern de l’Estat per fer front a l’epidèmia de la Covid-19. Això implica que deixaran de tenir vigència les principals restriccions de mobilitat, com el confinament perimetral de Catalunya i el toc de queda a les 10 de la nit.

La Generalitat confia que el Tribunal Superior de Justícia doni llum verda a les altres modificacions que proposa per fer front a una nova etapa de la pandèmia. El Procicat proposa mantenir l’aforament restringit al 30 per cent en interiors de restaurants i botigues. I la setmana passada ja va decidir passat el dia 9, avançar a les 11 de la nit el poder servir menjars en bars i restaurants.

Les reunions socials es mantenen i no poden excedir de les 6 persones. També augmentarà l’atenció al públic de diversos sectors com el comerç de conveniència fins a les deu de la nit i les entitats esportives i culturals fins les onze. Sigui com sigui la Generalitat es planteja revisar o recuperar aquestes limitacions atenent a la publicació de la millora o empitjorament de les dades epidemiològiques sobre la pandèmia de la Covid-19.

El comunicador Marcel Gorgori torna divendres al Centre Cultural amb ‘L’Òpera és medecina’

El comunicador Marcel Gorgori torna al Centre Cultural per presentar el nou espectacle L’Òpera és medecina, una mirada a com s’ha tractat la figura del metge, de la medicina i de les pandèmies al llarg de la història de l’òpera.

Aquest divendres 7 de maig arriba el nou espectacle operístic de Simfonova, que desgrana amb bon humor i complicitat, anècdotes i referències sobre la medecina en l’òpera. Marcel Gorgori, creador i presentador de l’espectacle, estarà acompanyat de tres de les millors veus solistes del país. El tenor Marc Sala, la soprano Laura del Río, el baríton Carles Pachón, i al piano, un dels millors repertoristes de casa nostra, el mestre Josep Buforn.

El públic podrà redescobrir fragments d’Il barbiere di Siviglia, de L’elisir d’amore, de La Traviata o de Faust, entre d’altres. L’Òpera és medecina inclou també diversos fragments cinematogràfics amb pertinents al·lusions als metges i a la medicina que formen part de la nostra cultura audiovisual. Gorgori també tindrà un record a la figura del còmic Joan Capri que, durant més de 40 anys, va fer riure el país parlant bé i malament dels metges, en monòlegs, entrevistes, i fins i tot protagonitzant sèries de televisió. I tot amb l’objectiu d’entretenir al públic i convèncer-los que, amb mascareta, l’òpera també és medecina.

Aquest és el tercer concert operístic que presenta Marcel Gorgori al Centre Cultural sota la marca Simfonova. L’octubre del 2017 va presentar La rebotiga de l’òpera i el desembre del 2019 va visitar Terrassa amb Òpera, de què vas?. Simfonova és una iniciativa impulsada pel periodista i comunicador Marcel Gorgori, pel director d’orquestra Daniel Antolí, i pel violinista Joaquim Garcia, que creen concerts de gran format, d’òpera i de música simfònica en els quals l’alta qualitat musical es complementa amb una sèrie de recursos comunicatius no habituals en aquesta mena d’espectacles.

Les circumstàncies de la pandèmia fan impossible presentar un espectacle amb 150 persones a l’escenari i per això, excepcionalment, el nou concert de Simfonova, L’Òpera és medecina, és a piano i amb 3 veus solistes, i no amb orquestra simfònica. L’espectacle es podrà veure diventres a partir de les 8 del vespre al Centre Cultural.