Entradas

La llibreria Synusia presenta editorial pròpia

La llibreria Synusia ha creat un segell editorial propi: la col·lectiva Synusia Edita. El projecte s’ha presentat aquest dijous a la tarda a l’Ateneu Candela, conjuntament amb la primera publicació que neix gràcies a aquesta iniciativa. Es tracta de tres fanzines dedicats cadascun a una destacada pensadora feminista: Gloria Anzaldúa, Donna Haraway i Silvia Rivera Cuicanqui. Tots tres són l’adaptació impresa dels tallers que es van celebrar ara fa un any i mig a la mateixa llibreria Synusia en el cicle ‘Musas por un devenir revolucionario de mundo(s)’.

Aquests primes fanzines pertanyeran a la col·lecció ‘Las relatoras’, però la col·lectiva Synusia Edita oferirà tres col·leccions més, tant en castellà com en català. A ‘La caixa d’eines’ hi trobarem guies per grups de lectura, a ‘La social en moviment’ s’hi publicaran les idees que circulen al cos social de Terrassa i a ‘La colectiva’ s’hi traduiran textos provinents d’altres xarxes, sempre amb una vocació ideològica anticolonialista, antiracista i feminista. A més, les responsables de Synusia Edita prometen treballar sempre amb llicències lliures perquè “el pensament circuli”.

Josep Rull publicarà un llibre el mes de març

1 dia d’octubre i 2 poemes. Aquest és el títol del que serà el primer llibre del terrassenc Josep Rull, condemnat a 10 anys i mig de presó per sedició. Així ho ha anunciat Símbol Editors aquest dijous al vespre a través d’una piulada a Twitter. El segell editorial de Sant Cugat del Vallès explica a la xarxa que es tracta d’una llibre que és «com ell: optimista i determinat, coratjós i emotiu, poètic i rigorós, tendre i generós, i sobretot vital». L’única altra pista sobre el contingut del llibre d’aquest anunci és el subtítol de l’obra: Al servei d’aquest poble.

La publicació d’1 dia d’octubre i 2 poemes està prevista pel mes de març. Tot i que és el primer llibre publicat per Josep Rull, la relació de l’exconseller amb el món editorial no és nova: ha estat membre del consell editorial de Dèria Editors i d’Els Llibres de Neopàtria.

La premsa dels industrials catalans del segle XIX, protagonista del darrer llibre presentat al mNACTEC

El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya ha acollit aquest dijous a la tarda la presentació de l’últim llibre de Xavier Martí i Ylla. L’historiador i periodista gironí ha investigat els intents dels industrials catalans del segle XIX per tenir capçaleres de premsa a Madrid: el resultat és “Els diaris de Foment, premsa industrial al segle XIX”, un llibre que el mateix autor ha qualificat de “dens” però que assegura que recull la lluita dels fabricants catalans per fer-se sentir a Madrid, on governs i diaris els menystenien. Gràcies sobretot a l’arxiu de Foment del Treball, Martí i Ylla analitza publicacions com “El corresponsal”, “El bien público” i “El protector del pueblo”, a través dels quals els fabricants catalans pretenien aconseguir suports per les mesures proteccionistes que defensaven.

Xavier Martí i Ylla s’ha mostrat satisfet d’haver presentat la seva obra a un museu que ha qualificat com la seva “catedral”. En la presentació, l’autor ha estat acompanyat pel periodista i professor Joan Carles Valero.

“Una família com cal” guanya el 1r Premi Natàlia Sallés en un palmarès íntegrament femení

Un relat sobre com han canviat les famílies i una il·lustració sobre el poder de les paraules han estat les obres guanyadores dels Primers Premis de Conte i Il·lustració Natàlia Sallés, on totes les premiades han estat dones. El certamen ha sorgit del curs de relats que s’imparteix a l’Escola El Cim i compta amb el patrocini de Hewlett-Packard. El nom dels guardons pretén recordar una de les principals impulsores d’aquest curs, Natàlia Sallés, morta de càncer als trenta-nou anys. Catorze treballs han optat al premi en la categoria de contes i tres en la d’il·lustració, obres arribades de ciutats d’arreu del país, com Manresa, Sant Boi de Llobregat i El Vendrell. Només una obra de Terrassa ha quedat entre les finalistes d’il·lustració, però el premi se l’ha emportat una artista barcelonina. El relat guanyador “Una família com cal”, provenia d’Igualada. Totes aquestes obres es publicaran en un llibre el maig de l’any que ve, coincidint amb la que serà la segona edició dels premis.

El lliurament de premis s’ha fet a la Biblioteca Central i ha comptat amb l’actuació musical de “Les Odettes”. També hi ha participat el grup de teatre “Punt i seguit” amb una lectura dramatitzada dels textos guanyadors.

L’escriptor Lluís Prats rep el prestigiós Premi Strega de literatura infantil

L’escriptor terrassenc Lluís Prats ha estat distingit amb el Premi Strega en el marc de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya per la novel·la ‘Hachiko, el gos que esperava’. Aquesta obra, que ja va guanyar el Premi Josep M. Folch i Torres d’Òmnium el 2014, narra com el professor Ueno recull un cadell per a la seva filla i aviat la relació entre el professor i l’Hachiko, el gos, esdevé especial.

Dotat amb 5.000 euros i atorgat en el marc de la 55a edició del certamen italià, el Premi Strega el concedeix un jurat format per lectors d’entre 6 i 15 anys procedents de 83 escoles de primària i secundària, dividits en dos grups segons l’edat de la categoria. En aquest cas, l’obra de Lluís Prats, editada per l’Editorial Galera, ha guanyat el premi de la categoria de 6 a 10 anys.

Nascut a Terrassa el 1966, Lluís Prats va estudiar Història de l’Art i Arqueologia a la UAB i a la UdG, i durant uns anys es va dedicar a la investigació i a la docència. Ha treballat com a mestre de primària i secundària, com a editor de libres d’art i com a productor de cinema a Los Angeles. A la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, que acaba aquest divendres, hi han participat una quarantena d’editorials en representació de les lletres catalanes.

La periodista Laura Pinyol publica la seva primera novel·la, ‘El risc més gran’

La ficció, sense la realitat, no existiria. La periodista terrassenca Laura Pinyol ha utilitzat punt de partida de la seva primera novel·la el tema d’un dels seus reportatges: pobles petits que feien una crida a les famílies amb nens a viure-hi per poder mantenir les escoles. A partir d’aquí Pinyol teixeix la història de la Júlia, mare de dos fills, que fuig de la urbanitat del Vallès per instal·lar-se a Prat de Comte, una petita localitat de la Terra Alta.

A ‘El risc més gran’ la Júlia ha d’aprendre a relacionar-se amb els buits que han deixat persones que formaven part de la seva vida i sobreposar-se a les incerteses. Sobrevolant-ho tot, hi ha la por.

Un personatge més al llibre de Pinyol és el paisatge: el del Vallès i el de la Terra Alta, tan distants però també molt semblants.

Les poetesses terrassenques Anna Gimeno i Cristina Merino, al Bau House

Les terrassenques Cristina Merino i Anna Gimeno han estat les protagonistes del recital poètic de dimarts al vespre al Bau House.

Les dues poetesses han llegit versos de les seves primeres obres publicades. Merino ha recitat fragments de “Distorsiones en el cielo” i Gimeno de “Papeles arrugados”, davant d’un públic entregat.

Els dos poemaris proposen un viatge pels sentiments i pel sentit de la existència i estan escrits amb un llenguatge acurat i precís.

 

La Setmana de la Poesia ja està en marxa per fer arribar aquest gènere literari a tots els públics

L’art proporciona refugi quan més ho necessitem. Potser per això la lectura de poemes del Grup Cal•líope, un dels primers actes de la primera Setmana de la Poesia Rauxa, ha portat per títol “Refugi”. La sessió s’ha fet aquest dilluns a la tarda a l’Ateneu Terrassa.

Fins al 26 de novembre Terrassa s’omplirà d’activitats de tot tipus relacionades amb aquest gènere literari. El cicle està organitzat per les llibreries La Temerària i Synusia amb la implicació de poetes i dinamitzadors culturals.

L’objectiu dels organitzadors és fer arribar la poesia a col•lectius de totes les edats i tendències, mostrar els estils actuals i donar veu als autors i les iniciatives poètiques de la ciutat i d’arreu. Així mateix, es pretén que aquesta activitat tingui continuïtat.

La Setmana de la Poesia inclou, a més de recitals de poetes terrassencs i d’altres contrades, conferències, xerrades, una fira de llibres i el lliurament del Premi de Poesia Agustí Bartra, que enguany celebra la catorzena edició. Els guardons s’entreguen aquest dimarts a la tarda a la Biblioteca Central.

El VIII Concurs de Narracions Curtes Josep Soler i Palet espera els darrers participants

El 30 de setembre finalitza el termini per presentar-se a la vuitena edició del Concurs de Narracions curtes Josep Soler i Palet, un certamen que organitza l’Ajuntament amb la col•laboració de l’Ateneu Terrassenc i el suport de l’associació TerrassaCentre.

Hi poden presentar les seves obres les persones majors d’edat residents a Terrassa o vinculades amb la ciutat que escriuen de manera no professional.

Els relats que participin al concurs, de tema lliure en català o castellà, han de ser inèdits i tenir una extensió màxima de cinc fulls.

Com en anteriors edicions, es lliuraran tres premis als millors treballs. El primer, guanyarà una targeta regal, gentilesa de TerrassaCentre, valorada en 120 euros per gastar en qualsevol establiment adherit. El segon, una altra targeta de 80 euros i el tercer classificat rebrà 3 llibres gentilesa de la llibreria La Temerària.

El veredicte es farà públic el 21 de novembre. Ja fa dos anys que l’entrega d’aquests premis i els guardons del Premi de Poesia Ciutat de Terrassa Agustí Bartra es fa conjuntament.

El Concurs Josep Soler i Palet es va crear l’any 2010 per homenatjar la figura de l’impulsor del primer concurs literari de Terrassa quan era president de l’Ateneu Terrassenc. Soler i Palet també va ser l’impulsor del servei de biblioteques públiques de la ciutat.

El projecte d’intercanvi de llibres ArlliBRE celebra 2 anys amb més de 8.000 obres compartides

El 15 de juny de 2015 es va “plantar” el primer arbre-llibre davant la Biblioteca Central. Es tracta d’un original projecte de bookcrossing o intercanvi de llibres, que pren com a punt de bescanvi els troncs dels arbres caiguts en les ventades del desembre de 2014. El col·lectiu Àgora Terrassa va idear aquesta interessant proposta cultural. Actualment, la ciutat compta amb un vuit punts d’intercanvi de literatura, més coneguts com a “ArlliBREs”.

La iniciativa aplega un nombre important de col·laboradors i agents implicats. Diverses agrupacions pertanyents a l’Associació Local d’Entitats per a la Inclusió Social (ALEI) s’encarreguen de realitzar el seguiment de cada un dels llibres compartits.

Les xifres expliquen l’èxit d’aquesta proposta cultural: més de 8.000 llibres han entrat al circuit durant aquests dos anys de funcionament.

El projecte busca fomentar la lectura i actuar com a una eina dinamitzadora. Els vuit punts d’intercanvi estan situats a la BCT i la Bd6, Amics de les Arts, Parc de Sant Jordi, Vapor Gran, Hospital de Terrassa, mNACTEC i UPC .