Entradas

La Cambra ha assessorat 450 empreses per fer front a la crisi aquest 2020

/0 Comentarios/en , /por

La Cambra de Comerç de Terrassa ha atès, aquest 2020, unes 450 empreses de la demarcació demanant assessorament per fer front a la crisi econòmica. Ho han fet en algun dels dos programes que l’entitat ha posat en marxa aquest any, ‘Que cap empresa tanqui’, i ‘Aixeca el teu negoci’.

És un símptoma més dels efectes que la pandèmia ha tingut sobre el teixit econòmic de la comarca i que la Cambra ha valorat en la trobada anual amb els mitjans de comunicació. El vicepresident Santiago Sabatés, ha alertat que la situació econòmica a Espanya és pitjor que la dels nostres veïns europeus i s’ha queixat que les ajudes de les administracions, aquí, també han estat menors. Per sortir de la crisi, Sabatés anima a les empreses a buscar el mercat internacional.

D’altra banda, el president de la Cambra, Ramon Talamàs, s’ha mostrat decebut amb el govern català per no haver aprovat, aquesta legislatura, la Llei de Cambres, un projecte de llei que pretén regular el finançament de les cambres de comerç i dotar-les de representativitat

La Cambra també ha explicat que el polígon de Els Bellots podria començar a acollir empreses el 2025 i que els sector de la logística i l’automoció hi estan interessats, per les seves dimensions i bones connexions.

Taigua tornarà diners als usuaris per compensar l’augment de les factures durant el confinament

/0 Comentarios/en , /por

L’Ajuntament de Terrassa retornarà diners als usuaris que durant el confinament es van veure afectats per un salt en el tram de la tarifa municipal de l’aigua. Durant el segon trimestre es van realitzar lectures estimades a uns 47.000 abonats  que, unit a un sobreconsum durant el segon i tercer trimestre, va derivar en un augment en l’import total de la factura. Un procés que quedarà regularitzat a principis d’any amb la devolució proporcional dels consums afectats. De cara a l’any vinent, l’Ajuntament estudiarà implantar en un futur la telelectura de comptadors, que facilitaria fer un seguiment més acurat dels consums.

2021, tarifes congelades
L’any vinent, l’Ajuntament mantindrà les tarifes congelades per setè any consecutiu. També revisarà l’estructura tarifària actual per trams. Actualment, s’estableixen uns barems perquè, a mesura que s’incrementa el consum, el preu de l’aigua (€/m3) també augmenta.

Aquesta revisió es farà en col·laboració amb l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), que és l’òrgan que articula la participació de la ciutadania en la definició de les polítiques i en les decisions estratègiques que afecten el servei d’abastament.

Per tal de millorar el sabor i la qualitat de l’aigua, el 2021 s’ha previst instal·lar nous mesuradors que intervenen en el procés de potabilització de l’aigua i iniciar els treballs d’un nou dipòsit de laminació a la planta potabilitzadora d’Abrera. A més, per millorar l’eficiència de la xarxa, es faran actuacions a les estacions elevadores a les principals artèries de transport i distribució i es continuarà amb el pla de renovació de canonades. Tot plegat, amb l’objectiu de reduir avaries i millorar el rendiment del sistema. També es milloraran els sistemes tecnològics de gestió interna de l’empresa; amb el que en total es preveu destinar 4,2 milions d’euros al 2021.

Segon aniversari de Taigua
El 10 de desembre de 2018, Terrassa es va convertir en una de les primeres ciutats de l’Estat a optar per una gestió municipal directa de l’aigua a través de l’Entitat Pública Empresarial Local (EPEL) Taigua. La pandèmia i el confinament de la primavera va posar a prova el servei. Per a la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat i presidenta del consell d’administració de Taigua, Lluïsa Melgares, «l’abastament d’aigua és un servei essencial que s’ha prestat de manera ininterrompuda durant la pandèmia, amb la màxima garantia de qualitat. Vull agrair l’esforç del personal que ha estat treballant en situacions molt complicades amb una alta eficiència».

Per garantir l’accés universal a l’aigua, durant l’estat d’alarma (març-juny) es van adoptar  mesures urgents, com instal·lar un total de 40 comptadors socials provisionals a les llars vulnerables; destinar més de 400.000 euros per reduir la factura de l’aigua del segon trimestre de 2020 per minimitzar l’impacte social del confinament a les famílies i les activitats econòmiques, i també facilitar l’ajornament del pagament. Aquestes mesures extraordinàries es van afegir a les aplicades des del gener i que estaven dirigides als col·lectius més desfavorits, com la congelació
de les tarifes (són les mateixes que les de 2014); la bonificació de fins al 100% de la quota de servei i l’aplicació automàtica de la tarifa social a les llars en risc d’exclusió residencial (RER) i el canvi de nom gratuït per a aquestes. Actualment, el nombre d’abonats amb informe RER són 252. Cal destacar que Terrassa va ser pionera, el 2013, en la creació de la tarifa social que, ara per ara, beneficia a 2.666 famílies. En aquests set anys, l’import acumulat d’aquests ajuts és d’uns 605.000 euros.

Els compromisos de Taigua
Aquests són els vuit compromisos adoptats amb la ciutadania i que representen els valors principals de Taigua:

1. Incrementar les inversions i millores en les instal·lacions i la xarxa de
subministrament per prevenir avaries i pèrdues d’aigua.
2. Posar en valor la qualitat de l’aigua de l’aixeta i continuar millorant la seva
acceptació com aigua de boca.
3. Incrementar les polítiques ambientals per afavorir l’estalvi d’aigua i d’energia.
4. Mantenir estables els preus de l’aigua i ampliar les polítiques socials.
5. Assegurar la qualitat del servei i l’atenció als usuaris i usuàries.
6. Incorporar noves tecnologies i modernitzar les eines de gestió del servei.
7. Posar a disposició d’usuaris i usuàries la informació del servei i dels seus
costos amb rigor i transparència.
8. Impulsar la participació ciutadana i un nou model de governança mitjançant
l’Observatori de l’Aigua de Terrassa.

L’Autcat demana al Govern de la Generalitat l’abonament immediat dels ajuts extraordinaris a autònoms

/0 Comentarios/en , /por

L’Autcat es suma a les valoracions positives ja expressades per Foment del Treball i ATA Catalunya en relació als ajuts extraordinaris a autònoms i microempreses presentats pel Consell Català del Treball Autònom i insisteix en abonar-los amb la màxim celeritat per evitar l’ajornament d’una situació ja prou precària entre el col·lectiu.

Aquests ajuts tindran una dotació de 232 milions d’euros per part de la Generalitat de Catalunya, que donaran cobertura als 116.000 expedients presentats, és a dir, la totalitat dels autònoms que s’han inscrit en el registre previ creat a aquest efecte i que compleixen els requisits establerts. Aquests 116.000 expedients, sumats als 10.000 que es van fer efectius a la convocatòria de novembre suposen un total d’ajuts per a 126.000 sol·licituds, un 23% del total del treball autònom a Catalunya.

En aquesta convocatòria la quantia dels ajuts ascendeix a 2.000 euros per a cada sol·licitud en un pagament únic que es farà efectiu abans de finalitzar l’any, després de la publicació de l’Ordre de Bases el proper 10 de desembre i de la Resolució de la convocatòria el dia 14.

Exempció tributària dels ajuts
Tanmateix, l’Organització d’Autònoms de Catalunya insta al Govern de la Generalitat que recolzi les peticions que ja ha anat realitzant la Cecot al Govern central des de l’inici de la pandèmia i que fan referència a l’exempció tributària dels ajuts per cessament d’activitat o els ajuts a la cotització. “La lamentable situació econòmica de gran part d’autònoms es pot veure agreujada si el Ministeri d’Hisenda els obliga a tributar. Socialment és inadmissible demanar que paguin impostos sobre uns ajuts que han rebut perquè han hagut de tancar els seus negocis o han vist reduïda la facturació més d’un 75%”, afirma Enric Rius, president de l’Autcat.

La Cecot i l’Organització d’Autònoms de Catalunya-Autcat van detectar el mes de juny una preocupació creixent, entre les empreses i autònoms associats, al voltant de la futura tributació dels ajuts rebudes pels autònoms així com les retribucions rebudes per les treballadores i treballadors afectats pels ERTOs conseqüència del COVID-19.

“Vam escriure a la Ministra d’Hisenda el juliol perquè tal i com estava la normativa (i continua estant), tant els ajuts com les retribucions hauran de tributar en l’IRPF a declarar l’any vinent, situació que es planteja absolutament contradictòria, donat que no s’entén que es doni un ajut amb una mà i se’n tregui una part amb l’altre”, reitera Rius, “és per això que instem la Generalitat a poder resoldre amb temps una circumstància que preveiem d’impacte negatiu el proper any”.

El president de l’Autcat expressa que “és sorprenent que mentre a la major part de països europeus els Governs ajuden aportant diners a l’economia productiva, aquí es continua mantenint una maquinària inapel·lable més pensada i basada en la recaptació. Com ja vam expressar a principis de mes, estan abocant els autònoms a l’economia submergida per la pròpia rigidesa del sistema administratiu. S’està demostrant un gran monstre poc eficient i que alenteix la posada en marxa de qualsevol mesura que podria tenir impacte directe positiu a les empreses per la complexitat de la tramitació. Necessitem simplificació i agilitat dins l’administració”.

Els polígons industrials alerten del perill de desertització de la indústria a Terrassa

/0 Comentarios/en , /por

L’Agrupació de Polígons de Terrassa, APT, alerta del risc de desindustrialització del municipi durant la propera dècada. La manca d’inversions, de manteniment i de neteja són els problemes més comuns que l’entitat ha detectat en una diagnòsi sobre l’activitat económica dels polígons a la ciutat. L’Agrupació també detecta mancances en la mobilitat, la senyalització o l’aparcament i en general en la manca de manteniment i conservació dels polígons. Per això l’associació té les esperances posades en els canvis a les regiduries de l’Ajuntament per obrir una nova via de negociació i resoldre els problemes.

L’associació apunta que no és necessari augmentar el pressupost sinó redistribuir-lo més eficaçment. Pel sector industrial s’han de prendre decisions per estimular i dinamitzar l’activitat empresarial per generar ocupació i riquesa. Per això volen reafirmar els compromisos amb l’Ajuntament per elaborar un Pla Director amb el seu corresponent pla d’inversions, per abordar la situació terrassenca i convertir la ciutat en un referent en l’àmbit industrial. Segons l’agrupació, els problemes derivats per la manca d’inversions, per la falta de manteniment i de neteja dels polígons contribueixen a la degradació dels espais industrials i repercuteixen negativament en la imatge de les empreses però, també afecten i molt als treballadors i treballadores de la ciutat que es desplacen a les empreses i han de fer-ho en unes condicions tan poc dignes com les actuals.

En concret, l’APT creu que s’hauria d’estar treballant el projecte Vallès renovables de Cecot i transformar els sostres industrials en sostres fotovoltaics. Una altra línia d’actuació consistiria en analitzar com es poden mancomunar serveis entre les empreses dels polígons en aspectes com l’economia circular o la seguretat. Els canvis tecnològics i les implicacions industrials són un repte que els polítics locals hauran d’afrontar amb visió estratègica per evitar que els seus municipis no es desindustrialitzin o esdevinguin residuals en regions industrials altament competitives. L’ATP es va constituir la tardor del 2019, a la seu de la CECOT com a canal d’interlocució i representa a 18 entitats amb unes 1.800 empreses dels polígons industrials de la ciutat.

TXT i ERC-MES volen que la Junta de Portaveus accepti tres propostes econòmicosocials

/0 Comentarios/en , /por

Tot per Terrassa i Esquerra Republicana-Moviment d’Esquerres, presentaran tres acords per a la Junta de Portaveus del pròxim ple d’octubre. Les tres propostes fan referència a ampliar la cobertura de bars i restaurants a la resta de la cadena productiva, la rebaixa de l’IVA per a perruqueries i centres d’estètica i l’impuls a l’aprovació de la Llei d’Igualtat, per acabar amb les discriminacions.

Pel què fa als bars i restaurants, els dos grups que formen l’Equip de Govern municipal proposen que les mesures de suport a l’hostaleria i a la restauració s’estenguin als negocis de la cadena de suministrament.Segons els partits que proposen l’acord, el tancament de bars i restaurants s’han vist afectats però també molts d’altres negocis que no estan inclosos en el paquet de mesures del sector. La proposta insta a la Generalitat a incloure empreses, serveis i professionals vinculats a la cadena de suminstrament de bars i restaurants, a ser beneficiaris del paquest de mesures econòmiques.

Pel què fa al segon document, TXT i ERC-MES reclamen al Govern de l’Estat que consideri la rebaixa del 21% al 10% de l’IVA en perruqueries i centres d’estètica i d’altres establiments d’aquest sector. Aquesta mesura, diuen, podria afavorir a que el sector no surti tant perjudicat i faciliti la pervivència de moltes empreses. Sinó, afegeixen, en sis mesos podrien tancar el 50% dels negocis amb la pèrdua d’uns 11.000 llocs de treball.

Finalment els dos partits al Govern insten al Parlament de Catalunya a aprobar la Llei d’Igualtat de tracte i No discriminació, una llei que es va començar a tramitar el 2015 i coincideix en un context d’augment dels delictes d’odi. L’objectiu de la normativa és reconèixer el dret efectiu de qualsevol persona a ser lliure i regular un règim sancionador per a qualsevol discriminació per religió, discapacitat, edat, origen, orientació sexual o qualsevol altra condició social o personal. El 2014 els delictes d’odi van créixer un 140 per cent i es calcula que 8 de cada 10 persones pateixen actituds discriminatòries que no arriben a la policia.

La CECOT s’alegra de l’inici d’acord per a la reforma de les pensions

/0 Comentarios/en , /por

La CECOT valora positivament l’acord de la majoria de grups parlamentaris a la comissió del Pacte de Toledo al Congrés, per a la reforma de les pensions. La CECOT destaca aquelles reformes en les quals la patronal va posar l’èmfasi, com que les prestacions no contributives vagin a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat, entre elles les derivades de la política d’ocupació. Els PGE han d’assumir reduccions a la cotització, prestacions assistencials no contributives, ajuts a la jubilació anticipada, bonificació a règims especials i part de les prestacions relatives al naixement i cura del menor i complements a la pensió.

La CECOT ja va advertir al gener de l’any passat que els PGE financessin les prestacions no contributives per generar un superàvit d’11.000 euros a la Seguretat Social. Segons el president, Antoni Abad, “d’aquesta manera evitem que s’encareixi el factor treball i assolim un sistema empresarial més competitiu”.La patronal també destaca els sistemes complementaris de pensions. La CECOT recolza els plans voluntaris a partir de la negociació col•lectiva així com millores fiscals i jurídiques per aquests sistemes i fórmules especifiques de suport als salaris més baixos o carreres professionals més vulnerables.

Segons Abad, “Les cotitzacions venen vinculades als perfils professionals, si tens una economia basada en sous baixos i tens per davant el pagament de pensions altes és obvi que hi haurà un dèficit important”. I afegeix que “més enllà de la possibilitat de promoure la complementarietat en les pensions, des de la Cecot veiem un argument de pes per provocar definitivament el canvi de model productiu que reclamem amb els sindicats. El context actual és idoni per forçar les reformes estructurals pendents que tenim a Espanya des de fa molts anys i que els cicles polítics no han permès posar en marxa. Si actuem amb el consens de tots els agents econòmics i socials de manera racional, estratègica i ràpida tenint en compte el compromís amb els fons europeus per la Reactivació podem provocar grans transformacions que generin llocs de treball més qualificats, amb majors cotitzacions”, conclou el President.

El tercer àmbit sobre el que Cecot considera avalades les propostes realitzades en el seu informe de 2018 sobre creixement econòmic i social en base a la población activa, és la immigració. En aquest apartat el Pacte de Toledo proposa canalitzar el flux de migracions mitjançant mecanismes que garanteixin la incorporació d’immigrants al mercat de treball; facilitar la gestió dels tràmits de contractació, afiliació i integració en el sistema; afavorir la integració social de les persones treballadores immigrants i la de les seves famílies.

La PIMEC reclama ajudes econòmiques pels 4.300 restauradors afectats del Vallès Occidental

/0 Comentarios/en /por

Una de les patronals més representatives de la petita i mitjana empresa a Catalunya, la PIMEC constata que el tancament de la restauració afectarà a uns 4.300 establiments, només al Vallès Occidental. A més la no activitat d’aquests 15 dies previstos impactarà econòmicament en el sector per un valor d’uns 70 milions d’euros.

El President de PIMEC a la comarca, Josep Maria Catalán, ha dit que “calen ajudes per compensar bars i restaurants”, i ha recordat que l’hostaleria és un dels sectors més afectats per la pandèmia. A més, Catalán ha lamentat que moltes d’aquestes petites i mitjanes empreses “hauran de tancar definitivament si des de les administracions públiques no els ajuden a aconseguir liquiditat per fer front a la pèrdua d’ingressos i al pagament de les despeses” com ara els impostos o els lloguers.

Terrassa augmenta la població gràcies a la constant entrada d’immigració

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa manté la tendència a l’alça en el creixement de la població per l’entrada constant d’immigració, sobretot procedent de l’estranger, però també de la resta de l’Estat i de l’àrea metropolitana. Així ho constata l’informe d’Indicadors de Sostenibilitat Ambiental a Terrassa que elabora el Serveis d’Estudis i Observatori de la ciutat i que analitza diferents barems relacionats amb la població, l’economia, el transport o el medi ambient, entre molts d’altres. La ciutat va tancar l’any 2018 amb una densitat de població de 3.149 habitants per metre quadrat, tercer any consecutiu que puja després de l’estancament i descens de la passada recessió econòmica.

La tendència, a falta de veure l’impacte de la Covid-19, va en augment, però caldrà confirmar-ho amb les dades del pròxim balanç. Pel que fa a l’activitat econòmica, la ciutat experimenta una millora continuada en els darrers quatre anys que trenca amb la dinàmica de crisi anterior. Respecte al 2017 hi ha un augment del nombre d’afiliats a la Seguretat Social i la despesa municipal reflectida en el pressupost ha pujat. Per contra, baixa el nombre d’empreses i el Producte Interior Brut per càpita se situa en els 13.655 euros per habitant. La dada positiva pel que fa al transport és que el 2018 el nombre de passatgers va augmentar en els autobusos urbans, els interurbans i en les estacions de FGC i Renfe.

La negativa és que el parc de vehicles ha augmentat respecte al 2017 i actualment hi ha 611 vehicles per cada 1.000 habitants. A més, els vehicles presenten una mitjana d’antiguitat d’11 anys, amb tot el que això comporta en la generació d’emissions contaminants. L’informe recomana incidir en l’estalvi energètic en el transport privat i la substitució dels desplaçaments en favor del transport públic per millorar la qualitat de l’aire.

Caiguda històrica de les vendes d’automòbils durant el període de confinament

/0 Comentarios/en , /por

La crisi sanitària també ha passat factura en el sector de l’automoció, registrant, en aquest període, un dels pitjors balanços comercials de tota la seva història. Els concessionaris locals han hagut d’estar tancats al públic durant més de dos mesos i les vendes de vehicles han caigut de manera dràstica. Ho demostra el fet que, en tot l’abril, a Terrassa només es van matricular 7 cotxes, una moto i dos vehicles comercials.

Tot i que l’any ja havia començat amb un ritme de vendes lleugerament inferior al del 2019, la irrupció del coronavirus va provocar una caiguda sense precedents. Després d’un abril nefast, les matriculacions es van reactivar mínimament amb la reobertura dels concessionaris, a partir del 18 de maig. A Terrassa, la venda de cotxes va caure un 71% al març, un 98% a l’abril i un 66 % al maig. Pel que fa als vehicles comercials, la tendència és la mateixa, amb un descens sobtat durant els mesos de març i d’abril que trencava, en aquest cas, la dinàmica positiva del febrer. És un cas semblant al dels vehicles motoritzats de dues rodes, que si bé durant gener i febrer la tendència anava a l’alça, van veure molts reduïdes les seves vendes a partir de mitjans de març, amb el tancament dels concessionaris. Des del Gremi del Motor apel·len a la responsabilitat de la classe política per recuperar el que assenyalen com un sector fonamental per a la reactivació de tota l’economia.

Després d’aquests mesos amb balanços negatius, des del sector de l’automòbil esperen recuperar el ritme de vendes progressivament, tot i que ja donen per fet que el 2020 serà un dels pitjors exercicis de la història, situant-se als nivells del 2012, en plena crisi financera.

Un de cada quatre assalariats al Vallès Occidental ha estat afectat per un ERTO

/0 Comentarios/en , /por

Un de cada quatre assalariats al Vallès Occidental ha estat afectat per un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO). En total són 86.724 persones, el que és un 26% dels treballadors. Ho diu l’Observatori Comarcal, que ha publicat l’anàlisi de l’afectació econòmica del coronavirus a la comarca. On l’impacte ha estat més notori ha estat en el comerç i l’hostaleria.

La xifra d’ERTO al Vallès és, fins ara, de 9.847. Suposen el 12,8% del total de Catalunya, on els afectats són ja 678.365 treballadors. El Vallès Occidental és la cinquena comarca amb més expedients, després del Baix Llobregat, el Maresme, el Bages i el Vallès Oriental. Però en temes de persones afectades, només el Barcelonès i el Baix Llobregat superen el Vallès Occidental.

Una altra dada que il·lustra l’impacte de la crisi del coronavirus és l’atur. El mes de març es van registrar 52.680 persones aturades, el que suposa un increment del 5,2% respecte el febrer. Aquest augment es produeix en un període en què el nombre de desocupats es reduïa o augmentava poc, per sota de l’1%. A més, les dades de l’atur no inlouen les persones afectades per ERTOs.