Entradas

En tres mesos Terrassa registra 218 denúncies per violència de gènere

El tercer trimestre del 2023 tanca amb 692 denúncies per violència de gènere, la xifra més alta des del 2013 i per sisè trimestre consecutiu les xifres més altes respecte dels anys anteriors. A Terrassa s’han comptabilitzat 218 denúncies per aquest motiu. Així ho reflecteix l’informe trimestral de l’Observatori del Vallès Occidental a partir de les dades de violència contra les dones dels partits judicials de la comarca.

El nombre de denúncies per aquests fets ha augmentat en un 6,5 per cent respecte al trimestre anterior. Una xifra que s’enfila fins gairebé el 17 per cent interanual. Durant aquest trimestre s’han iniciat 115 ordres de protecció als partits judicials de la comarca, de les quals més de la meitat, un 54,8 per cent, van ser denegades. Amb tot es van adoptar un 45,2 per cent de les ordres de protecció sol·licitades.

Una proporció que situa el Vallès per sota de les comarques de Barcelona, el 58,4 per cent, però per damunt en el conjunt de Catalunya, el 53 per cent. La denegació de les ordres de protecció a Catalunya continua sent superior a la de la resta de l’estat, que és del 30,1 per cent.

Es calcula que de cada 100 denuncies s’inicien 16,6 ordres de protecció, un augment del 8,5 per cent respecte el trimestre anterior. Al Vallès, el 42,7 per cent de les resolucions dels procediments judicials acaben en un sobreseïment provisional. Els procediments que acaben en sentència condemnatòria representen el 15,5 per cent, mantenint unes proporcions similars a la dels darrers trimestres.

Aquest valor és superior al de la província de Barcelona (7,1%), i al del conjunt de Catalunya (10,3%), però inferior a la mitjana espanyola (17%).

El 2023 deixa un balanç de 175 aturats menys a Terrassa i 748 al Vallès Occidental

L’any 2023 es tanca amb 175 terrassencs menys sense feina que al 2022, un 1,4 per cent de descens. A 31 de desembre la desocupació a la ciutat sumava 12.582 persones. Les dades del darrer mes de l’any han estat negatives, amb 103 persones més sense feina que al novembre, un 0,8 per cent d’increment. I això que tradicionalment l’atur baixa en l’últim mes de l’any amb les úniques excepcions, aquest mil·lenni, del 2008 i 2009, als inicis de la crisi, i 2020 i 2021 en plena pandèmia.

En tot l’any el nombre d’aturats s’ha mogut sempre pels dotze milers. La taxa d’ocupació local és, a finals de 2023, de l’11,03 per cent.

Atur Desembre 23 1

Atur Desembre 23 2

A la comarca, el comportament anual ha estat una mica millor. En tot el 2023 l’atur ha baixat en un 1,7 per cent i 758 persones, tancant l’any amb 44.960 persones sense feina i una taxa del 9,96 per cent. Com a la ciutat, el desembre ha estat un mal mes, amb 416 aturats més, un 0,9 per cent.

L’atur mensual ha pujat a tota la comarca excepte a Sant Quirze, Sant Cugat i Badia.

Atur Desembre 23 3

Atur Desembre 23 4

Les dades de l’atur a Catalunya es situen en les 343.381 persones al desembre, gairebé tres mil menys que l’any anterior.

El porter Aitor Mújica, procedent del Prat, primer fitxatge del Terrassa FC al mercat d’hivern

El porter mataroní Aitor Mújica s’ha convertit en el primer fitxatge del Terrassa FC en aquest mercat d’hivern. El jove jugador, de 22 anys, ja s’ha entrenat aquest dimecres a la tarda amb els seus nous companys. Mújica, format a les categories inferiors del CF Tordera, ha jugat les dues darreres temporades a l’AE Prat i abans ha defensat la porteria de CF Peralada, Pescara italià, CE Premià, UD Cirera, CF Badalona, CF Mataró i CE Vilassar de Dalt.

L’arribada de Mújica és només la primera, ja que en les properes hores el club egarenc farà oficial la contractació del migcampista canari Samu Casais, procedent del CD Manchego Ciudad Real de la Segona Federació. El jugador, de 32 anys, és de la confiança del tècnic Chus Trujillo, que ja el va tenir a la UD Tamaraceite i l’AD Ceuta. Tot apunta que ja es podria entrenar en la sessió programada per aquest dijous. La direcció esportiva, però, treballa també en el fitxatge d’un davanter centre que cobreixi la baixa de Joan Piera.

L’alacantí, que ha fitxat per la Penya Independent d’Eivissa, Spártalis i Guiseris són les tres primeres baixes en les files terrassistes, però no podria ser l’última. L’extrem David Jiménez, que ha disposat de pocs minuts aquesta temporada, té una oferta sobre la taula del CF Badalona de la Tercera Federació. Allà es trobaria amb el tècnic Gerard Albadalejo, a qui coneix molt bé del seu pas pel CE Europa.

Estamariu Ca La Xata Font Acn

Una família de Terrassa obre la primera fleca a Estamariu, un petit poble de l’Alt Urgell

L’Esther Masana i en Quim Sànchez són una parella emprenedora de Terrassa que fa uns mesos va decidir canviar de vida. I ho va fer deixant enrere la ciutat i el Vallès Occidental per anar a viure al Pirineu. Concretament a Estamariu, un petit poble de l’Alt Urgell, a tocar de la Seu d’Urgell, amb poc més de 130 habitants. Un cop instal·lats a la seva nova llar, el canvi d’etapa ha fet ara un altre gir per ser també professional. I és que l’Esther i el Quim s’han aventurat a obrir la fleca Ca la Xata, el primer forn de pa que hi ha al poble després de més de 25 anys sense cap tipus d’establiment ni comerç, més enllà d’un hotel. Una jornada de portes obertes el passat 29 de desembre i la participació l’endemà a la Fira de Cap d’Any d’Estamariu han estat la carta de presentació d’aquesta família egarenca al nou veïnat.

No és el primer cop que l’Esther i el Quim (des d’ara els de Ca la Xata per als estamariuencs i les estamariuenques) treballen en el sector del pa. I és que ell representa la quarta generació d’una família de forners amb molta tradició i llarga experiència al Vallès Occidental i a Terrassa. Il·lusionats amb la nova etapa, no amaguen la sorpresa que ha generat el seu petit projecte familiar i es mostren agraïts per la bona rebuda que ha tingut entre veïns i veïnes d’Estamariu i també pobles de l’entorn.

Precisament, i davant l’èxit recollit en només una setmana, aquesta parella d’emprenedors té ara la mirada posada en la distribució del seu pa i la seva diversitat de productes de brioixeria més enllà del veïnat d’Estamariu. És per això que ja treballa per poder oferir en breu els seus productes artesans a pobles propers a través de diferents rutes en base a la demanda.

[Font imatge: ACN]

El 2024 ens porta preus més cars en la mobilitat, llum, gas i aigua

Any nou. Vida nova i nous preus, més cars en la mobilitat, la llum, el gas i l’aigua.

Començant per la mobilitat i pel que fa als peatges, els quatre de la Generalitat s’encareixen al voltant del 3%. L’augment més important és el de la C-16, al tram entre Sant Cugat, Terrassa i Manresa, que augmenta un 3,5%. Tot i així, s’avança l’hora punta del matí a dos quarts de set en els descomptes de dies no festius, que s’apliquen a les barreres de Sant Vicenç de Castellet en tots dos sentits.

El transport públic mantindrà els descomptes dels abonaments amb la mateixa reducció del 50% iniciada al setembre de 2022, després que l’Estat hagi confirmat la seva aportació del 30%.

Els nous preus entraran en vigor el 15 de gener, fet que comportarà un allargament de la caducitat dels títols comprats abans del 14 de gener fins al 30 d’abril per tal de garantir un ús complet d’aquests per part de les persones usuàries.

Pel que fa al bus municipal, les targetes T-25 de l’any 2022 i 2023 bonificades seran vàlides fins al 30 d’abril de 2024.

També s’apugen les tarifes del taxi i les dels aparcaments de gestió pública o de concessió. El taxi, el 2,6% i  l’increment de preus per l’estacionament en una desena de pàrquings soterrats se situa en el 3,5%.

També des d’aquest gener l’aigua es paga més cara als municipis i ciutats que s’abasteixen de l’ens Ter-Llobregat, com és el cas de Terrassa. Puja un 33,7% la tarifa mitjana, que passa de 0,74 a 0,99 euros per metre cúbic. Es calcula que el cost de l’aigua podria pujar prop d’un euro per persona i mes.

Les factures de la llum i del gas també s’encareixen després que desapareguin les reduccions de l’IVA.

El Reina Victòria compleix 40 anys sense passar de moda

El Salva Mourullo repassa desenes de fotografies que té guardades del Reina Victòria, bar que va obrir un dia de Sant Esteve d’ara fa 40 anys. Són instantànies, bàsicament, de les festes que ha anat organitzant al llarg d’aquest anys. Les que li fa més il·lusió parlar-ne són les fotos de les decoracions que ha anat posant al local, com la que va empaperar de color or durant un Nadal. La decoració barroca, personal i única del Salva és la que li va donar nom al bar, quan va obrir a finals del 1983.

Amb el temps el Reina Victòria ha acabat sent un referent intergeneracional, una constant al carrer de La Rasa mentre al seu voltant van canviant de nom i de mans discoteques i bars.

El barroquisme original del Reina Victòria s’ha anat modernat amb els anys, també per afavorir-ne el manteniment. Aquesta setmana va celebrar el 40è aniversari provablement d’una forma més continguda del que li hauria agradat al Salva, si ho comparem amb aniversaris anteriors, diu, pels temps que corren. De ben segur que en podrà celebrar més perquè l’èxit del Reina Victòria és no anar a la moda.

El 15,9% dels terrassencs, unes 35.000 persones, viu en risc de pobresa

El 13,4% de la població vallesana, unes 125.000 persones, viu en risc de pobresa i el 5,8%, en situació de pobresa severa. Ho diu el darrer informe de l’Observatori comarcal sobre Renda, pobresa i desigualtat al Vallès Occidental. D’acord amb aquests resultats, la renda anual neta per persona al Vallès Occidental es va situar, l’any 2021, en 15.715 euros. Està per sobre de la mitjana provincial (+2,7%) i catalana (+6,4%) i representa un increment del 3,4% respecte l’any anterior. Des de l’any 2015, la renda neta per persona ha crescut de manera ininterrompuda a la comarca, amb un increment acumulat del 22%; en valors absoluts, són 2.813 euros més per persona.

Ara bé, existeixen importants disparitats entre els municipis de la comarca: el que té la renda mitjana més elevada, Matadepera, gairebé duplica la del municipi amb la renda més baixa, Badia del Vallès. Les zones amb rendes baixes i molt baixes es localitzen principalment a les capitals de comarca.

A Terrassa, amb una renda mitjana de 13.875 euros, també hi ha força desigualtats entre barris. Al Centre hi ha zones amb rendes netes de més de 20.000 euros anuals per persona. A mesura que ens anem allunyant va baixant la renda i en alguns punts de Ca n’Anglada, Montserrat, Ègara, Guadalhorce i La Maurina, no s’arriba als 10.000 euros per persona i any. Aquestes zones són, precisament, les que tenen més risc de pobresa, amb una taxa que supera el 20% i fins i tot el 30%. La mitjana de la ciutat se situa en el 15,9%, només una dècima per sota de la catalana.

Creu Roja Joventut aconsegueix 1.800 joguines per als infants terrassencs

Èxit de la campanya de recollida de joguines de Creu Roja Joventut, que ha aconseguit que 1.800 infants de la ciutat no es quedin sense regal aquestes festes. La feina més important ja està feta i ara els voluntaris acaben de confeccionar els lots que els nens i nenes rebran per Reis. La solidaritat de particulars però sobretot d’empreses, entitats i establiments adherits, ha fet possible recopilar les joguines necessàries que, com sempre, havien de ser noves, no sexistes, no bèl·liques i cooperatives. Des del dia 1 de desembre, l’entitat ha desplegat la seva xarxa pel territori per recollir totes les demandes de les famílies més vulnerables i també per instal·lar-hi diversos punts de recollida, a banda de la seva seu central.

Cerclemón Entrega Joguines Creu Roja

Precisament, aquest divendres, Cerclemón, la branca solidària de Cecot, els ha fet entrega de dues grans caixes plenes de joguines. La patronal ha obert aquesta iniciativa per segon any consecutiu també a les empreses associades, als seus col·lectius i personal.

Foto Festa Agraïment Creu Roja Campanya Reis

Dissabte passat Creu Roja va organitzar una festa per agrair a tothom la col·laboració en la campanya de recollida de joguines. Va ser a la plaça de Salvador Espriu i va comptar durant tot el dia amb un munt d’activitats adreçades a les famílies.

Més de 2.000 anys de presència humana al cim de La Mola

El cim de La Mola és un dels espais naturals més concorreguts de Catalunya, amb prop de 300.000 visitants al llarg de l’any. Tanmateix, la presència humana en aquest singular indret es remunta a fa més de 2.000 anys. L’historiador Domènec Ferran ens proposa un viatge en el temps per tal de descobrir tot tipus de detalls al voltant del monestir de Sant Llorenç.

Un monestir que ha observat el pas del temps en evolució contínua, a 1.100 m. d’alçada, des d’un punt de vista privilegiat. Sens dubte, un dels moments clau d’aquesta història es va produir l’any 1.064, quan es va fundar la comunitat benedictina. Més endavant, el monestir va experimentar la seva transformació definitiva a principis del segle XIX, adoptant l’aspecte actual i conservant alguns elements d’art romànic. Ara, amb el tancament del restaurant a finals de gener, aquest espai de referència per a excursionistes i caminants pot experimentar un nou punt d’inflexió en el devenir de la seva llarga història.

Jardins 1

El Jardí de l’Alegria o armes franquistes a Cal Reig, entre les innocentades d’aquest any

Terrassa ha despertat aquest dijous amb diverses innocentades a les xarxes socials. El Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, per exemple, ha publicat que s’ha aprovat un projecte dels fons Next Generation que permetrà conservar i protegir el patrimoni. Es tracta del que anomenen “Jardí de l’Alegria”, per assegurar la protecció dels edificis més emblemàtics. Així la Casa Alegre de Sagrera es convertiria en un equipament d’oci i diversió sostenible, zero emissions i rendible econòmicament. I tot això, afegeixen, mentre es garanteix la rehabilitació integral del monument i del seu jardí, on es plantaria cànnabis.  La resta d’espais, segons el CEHT, tindrien usos ben diferents: el Saló seria reconvertit en el Club Cooperativa del Jardí de l’Alegria, mentre que la resta de sales servirien per a fer-hi tallers de relaxament emocional, de ioga facial, una petita start-up d’implants capil·lars, un Vivari, un Ametller Origen, un saló d’ungles i 2 negocis d’aquests que tenen el nom en anglès. Per fer el projecte, anuncien que es posaria a la venda la Torre del Palau, que es podria convertir en un  Museu de la Tortura.

Whatsapp Image 2023 12 27 At 12.11.38

Jardins 2

Per la seva banda, Minyons de Terrassa també s’ha sumat a les innocentades anunciant que s’han trobat armes franquistes a Cal Reig. Segons la innocentada de la colla, la Guàrdia Civil ha clausurat temporalment el nou local i ha precintat les obres fins a nou avís davant la troballa.

Cal Reig Minyons

Els regidors d’ERC, Ona Martínez i Pep Forn, també han publicat una innocentada a les xarxes socials. Els polítics han anunciat que la Masia Freixa podria canviar aviat d’usos i convertir-se en un temple de culte a la Verge de Montserrat, mentre que la família Freixa reclama a l’Ajuntament que l’edifici sigui destinat a usos públics.

El Diari de Terrassa publica en l’edició d’aquest dijous que Terrassa tindrà un cartell com el de Hollywood al parc natural de Sant Llorenç del Munt, a la falda de la Mola.

Són només algunes de les innocentades que hem recollit avui 28 de desembre dia dels Sants Innocents.