Entradas

Un congrés debat i analitza tot el cicle de l’aigua a través de la gestió pública

Terrassa acull dimecres i dijous la primera gran trobada a Catalunya del sector de la gestió pública de l’aigua. És el primer Congrés de la Gestió Pública del Servei d’Aigua organitzat per l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública i els Ajuntaments de Terrassa i Barcelona.

Més de 200 experts, tècnics, gestors, administracions i entitats debatran aspectes com el control de les concessions, l’abastament i el sanejament o la gestió mediambiental. Tot, per reivindicar la gestió pública i crear llaços entre l’administració i d’altres actors del sector.

El congrés coincideix amb els tres anys que Terrassa gestiona l’aigua a través de l’empresa pública Taigua, una forma de gestió que serveix de model per a d’altres municipis. Així, es debatran aspectes com la gestió pública de l’aigua, els controls de les concessions o la tarificació. També es debat la gestió ambiental de tot el cicle de l’aigua.

I tot afegint-hi nous reptes com la gestió del cicle de l’aigua pluvial davant l’amenaça del canvi climàtic. Un aspecte que a Barcelona pot costar uns 1.000 milions d’inversió en la renovació i adequació de la xarxa pública.

Continuen pel carrer Torrent les obres de millora de la xarxa de distribució d’aigua

Continuen els treballs de Taigua per millorar la xarxa primària de distribució d’aigua potable als barris de Sant Pere i Pere Parres. Aquest dilluns han començat les obres al carrer Torrent, entre la carretera de Rellinars i el carrer de Miquel Àngel, després que dissabte acabessin les del carrer de Catalunya i la carretera de Rellinars. Aquesta nova fase està previst que acabi l’1 d’octubre.

Aquestes actuacions formen part del pla de renovació de canonades de Taigua per aquest any i inclouen la substitució de l’antic conducte de fibrociment a determinats trams de carrers. L’objectiu és reduir avaries, millorar el rendiment del sistema i l’eficiència de la xarxa.

Les obres van començar al juliol i avancen per fases entre els encreuaments dels carrers, la qual cosa comporta en moments puntuals, talls de trànsit i ocupació provisional de les places d’aparcament. La previsió és que estiguin enllestides aquest any.

Taigua ha informat a les associacions veïnals d’aquests treballs, així com dels talls i ocupacions de carrers amb cartells informatius a cases, portals i garatges. En tots els casos, es permet l’accés del veïnat als pàrquings per accedir als domicilis.

«La Maleta de l’Aigua» ensenya nous valors a l’entorn de la cultura de l’aigua

L’Observatori de l’Aigua de Terrassa presenta el seu primer gran projecte educatiu: «La maleta de l’Aigua», un material pedagògic per facilitar recursos als professors per treballar amb els alumnes, valors i noves actituds al voltant de la nova cultura de l’aigua. En realitat són dues maletes, l’una amb una trentena de llibres i contes per a totes les edats i l’altra amb jocs per aprendre nous valors sobre tot el cicle d’aquest bé comú.

Aquests materials aniran als centres d’ensenyament que ho demanin, com aquest mateix mes al col·legi Creixen. Un dels objectius d’aquest material és impulsar l’educació en la sostenibilitat, incorporar hàbits a una nova escala de valors per l’ús del bé comú i a diferenciar la gestió pública o privada. L’Observatori és un projecte ciutadà impulsat pel moviment social arran la remunicipalització del servei de l’aigua a Terrassa.

S’estructura en grups de treball i es recolza en la Taula de l’Educació, impulsora de La maleta de l’Aigua, i les Taules de Recerca i Ciutadania. En poc més de dos anys, l’Oservatori ha organitzat un espai d’aprenentatge, unes jornades sobre el cicle de l’aigua i el canvi climàtic o un taller per donar a conèixer Taigua, l’Entitat Pública Empresarial que gestiona l’aigua a Terrassa.

El ple aprova el document amb les línies estratègiques del servei d’abastament d’aigua

El ple d’abril ha aprovat  el document que estableix les línies estratègiques del servei d’abastament d’aigua per iniciar, així, el seu procés de consolidació. Aquest informe identifica els elements més determinants que poden condicionar el seu futur, tant en el règim transitori  actual, com el full de ruta per als propers anys.

L’estudi defineix el sistema de relacions entre l’Ajuntament i el seu operador Taigua, així com el règim de participació ciutadana a través de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT). Aquest recull les línies d’actuació a seguir per dissenyar un pla d’inversions que, entre altres aspectes, contribueixi a modernitzar el servei, millorar el gust de l’aigua i fer més eficient la xarxa de distribució. També defineix la política tarifària per donar resposta a les polítiques socials i ambientals, com també prendre decisions sobre la futura seu de Taigua i sobre els recursos humans i tecnològics que caldria implementar.

D’altra banda, en el transcurs de la sessió també s’ha aprovat nomenar a Juan Cano Ortiz com a nou representant de les persones usuàries del servei en el consell d’administració de Taigua, tal com marquen els estatuts de l’entitat, Terrassa Cicle de l’Aigua (EPEL).

L’Ajuntament de Terrassa va assumir la gestió del servei d’abastament a través de l’empresa municipal Taigua des del 10 de desembre de 2018.

El TSJC dona la raó a l’Ajuntament i declara extingida la concessió amb Mina

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va fer pública ahir a la tarda la sentència que estima parcialment el recurs d’apel·lació de l’Ajuntament de Terrassa contra la sentència que anul·lava els acords del Ple Municipal celebrat l’1 de desembre de 2016. Aquell dia, el Ple aprovava l’extinció del contracte de 1941 amb Mina Pública d’Aigües de Terrassa S.A després de 75 anys, les pròrrogues previstes, així com la llista de béns a retornar a l’acabar el contracte.

Aquesta sentència, que encara pot ser recorreguda, declara extingida la concessió de l’any 1941 pel que fa al servei d’abastament d’aigua i, entre d’altres, confirma que la xarxa de distribució d’aigües és un bé revertible.

Per a l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, «la sentència reafirma i avala que els acords d’extinció de la concessió, presos per part del Govern i dels Grup Municipals que hi van donar suport, en clau de ciutat i en favor de la seva ciutadania, van ser encertats». En aquest sentit, però, l’alcalde explica que «de la mateixa manera que vam respectar el procediment judicial i vam voler ser prudents quan es van anul·lar els acords del Ple, ara ho continuem fent, confirmant el que ja sabíem: que seria llarg i gens fàcil, però alhora una mica més convençuts que ho vam fer bé, en el nostre compromís amb tots els terrassencs i terrassenques».

Així, la sentència confirma que l’Ajuntament i la concessionària responsable del servei d’abastament d’aigua van acceptar les condicions de l’acord l’any 1941, fixant un període de 75 anys de concessió, amb el compromís d’anar construint i substituint la xarxa de distribució d’aigua potable, amortitzant aquesta empresa amb la tarifa del servei, pel que es considera la xarxa de titularitat municipal. Pel que fa a les pròrrogues forçoses imposades per l’Ajuntament a l’empresa concessionària per tractar-se d’un servei d’interès públic, la sentència referma que la decisió del Ple Municipal de l’any 2016 s’ha de mantenir i no ser anul·lada.

Al mateix temps, la sentència indica que es consideren béns revertibles la xarxa de distribució d’aigua; els instruments d’anàlisi, l’utillatge i els equips informàtics del laboratori; la resta de béns i actius necessaris per a la prestació del servei i que hagin estat adquirits a càrrec de les tarifes del servei d’abastament. Per altra banda, considera que no són béns revertibles o revertibles parcialment la seu social de Mina; pel que fa als terrenys titularitat de l’empresa són revertibles les instal·lacions, quedant no revertibles la resta de porcions de terreny; els béns i les instal·lacions adquirits a títol onerós per la concessionària, excepte la xarxa de distribució; i les instal·lacions de Can Guitard.

Taigua recorda els consells que s’han de seguir per fer front a les baixes temperatures

A causa de la previsió de baixes temperatures per als propers dies, Taigua recorda la necessitat de prevenir en la mesura del possible que les instal·lacions interiors d’abastament d’aigua en pateixin les conseqüències.

En aquest sentit destaca la importància de deixar una aixeta oberta amb un petit rajolí d’aigua corrent durant la nit, i recollir l’aigua en banyeres i cubells per tal d’aprofitar-la posteriorment, “Abrigar” els comptadors, sobretot si són individuals, amb papers de diari, llana de fibra de vidre o altres materials aïllants.

En cas de rebentament d’alguna canonada interior o del comptador, Taigua recorda que cal tancar alguna de les aixetes de pas, ja sigui la del propi comptador o de la instal·lació general de l’habitatge. En cas de que no es pugui tancar l’aigua pels seus propis mitjans o l’avaria sigui del comptador, cal avisar a Taigua per tancar l’escomesa i caldrà que els usuaris contactin un instal·lador autoritzat per a la reparació de l’avaria.

Si es gela la canonada d’aigua o el comptador, es pot intentar abocar aigua calenta o projectar aire calent per tal de restablir el servei, ja que la incidència, en la majoria dels casos, es troba en les instal·lacions interiors i no a la xarxa de distribució.

Finalment, Taigua recorda que si es rebenta el comptador els usuaris hauran de trucar al servei d’urgències de Mina, ja que és amb aquesta companyia amb la que tenen contractat el lloguer o manteniment del comptador.

Taigua tornarà diners als usuaris per compensar l’augment de les factures durant el confinament

L’Ajuntament de Terrassa retornarà diners als usuaris que durant el confinament es van veure afectats per un salt en el tram de la tarifa municipal de l’aigua. Durant el segon trimestre es van realitzar lectures estimades a uns 47.000 abonats  que, unit a un sobreconsum durant el segon i tercer trimestre, va derivar en un augment en l’import total de la factura. Un procés que quedarà regularitzat a principis d’any amb la devolució proporcional dels consums afectats. De cara a l’any vinent, l’Ajuntament estudiarà implantar en un futur la telelectura de comptadors, que facilitaria fer un seguiment més acurat dels consums.

2021, tarifes congelades
L’any vinent, l’Ajuntament mantindrà les tarifes congelades per setè any consecutiu. També revisarà l’estructura tarifària actual per trams. Actualment, s’estableixen uns barems perquè, a mesura que s’incrementa el consum, el preu de l’aigua (€/m3) també augmenta.

Aquesta revisió es farà en col·laboració amb l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), que és l’òrgan que articula la participació de la ciutadania en la definició de les polítiques i en les decisions estratègiques que afecten el servei d’abastament.

Per tal de millorar el sabor i la qualitat de l’aigua, el 2021 s’ha previst instal·lar nous mesuradors que intervenen en el procés de potabilització de l’aigua i iniciar els treballs d’un nou dipòsit de laminació a la planta potabilitzadora d’Abrera. A més, per millorar l’eficiència de la xarxa, es faran actuacions a les estacions elevadores a les principals artèries de transport i distribució i es continuarà amb el pla de renovació de canonades. Tot plegat, amb l’objectiu de reduir avaries i millorar el rendiment del sistema. També es milloraran els sistemes tecnològics de gestió interna de l’empresa; amb el que en total es preveu destinar 4,2 milions d’euros al 2021.

Segon aniversari de Taigua
El 10 de desembre de 2018, Terrassa es va convertir en una de les primeres ciutats de l’Estat a optar per una gestió municipal directa de l’aigua a través de l’Entitat Pública Empresarial Local (EPEL) Taigua. La pandèmia i el confinament de la primavera va posar a prova el servei. Per a la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat i presidenta del consell d’administració de Taigua, Lluïsa Melgares, «l’abastament d’aigua és un servei essencial que s’ha prestat de manera ininterrompuda durant la pandèmia, amb la màxima garantia de qualitat. Vull agrair l’esforç del personal que ha estat treballant en situacions molt complicades amb una alta eficiència».

Per garantir l’accés universal a l’aigua, durant l’estat d’alarma (març-juny) es van adoptar  mesures urgents, com instal·lar un total de 40 comptadors socials provisionals a les llars vulnerables; destinar més de 400.000 euros per reduir la factura de l’aigua del segon trimestre de 2020 per minimitzar l’impacte social del confinament a les famílies i les activitats econòmiques, i també facilitar l’ajornament del pagament. Aquestes mesures extraordinàries es van afegir a les aplicades des del gener i que estaven dirigides als col·lectius més desfavorits, com la congelació
de les tarifes (són les mateixes que les de 2014); la bonificació de fins al 100% de la quota de servei i l’aplicació automàtica de la tarifa social a les llars en risc d’exclusió residencial (RER) i el canvi de nom gratuït per a aquestes. Actualment, el nombre d’abonats amb informe RER són 252. Cal destacar que Terrassa va ser pionera, el 2013, en la creació de la tarifa social que, ara per ara, beneficia a 2.666 famílies. En aquests set anys, l’import acumulat d’aquests ajuts és d’uns 605.000 euros.

Els compromisos de Taigua
Aquests són els vuit compromisos adoptats amb la ciutadania i que representen els valors principals de Taigua:

1. Incrementar les inversions i millores en les instal·lacions i la xarxa de
subministrament per prevenir avaries i pèrdues d’aigua.
2. Posar en valor la qualitat de l’aigua de l’aixeta i continuar millorant la seva
acceptació com aigua de boca.
3. Incrementar les polítiques ambientals per afavorir l’estalvi d’aigua i d’energia.
4. Mantenir estables els preus de l’aigua i ampliar les polítiques socials.
5. Assegurar la qualitat del servei i l’atenció als usuaris i usuàries.
6. Incorporar noves tecnologies i modernitzar les eines de gestió del servei.
7. Posar a disposició d’usuaris i usuàries la informació del servei i dels seus
costos amb rigor i transparència.
8. Impulsar la participació ciutadana i un nou model de governança mitjançant
l’Observatori de l’Aigua de Terrassa.

Terrassa, exemple de gestió pública de l’aigua per afrontar l’emergència derivada de la Covid-19

La pandèmia ha provocat una greu crisi sanitària amb repercussions socials i econòmiques que han afectat especialment els col·lectius més desfavorits. Durant el confinament, el Govern espanyol va prohibir desconnectar els subministraments d’energia i aigua a les llars i va proposar que s’ajornessin les factures impagades sense interessos, però algunes ciutats van anar més enllà d’aquestes iniciatives.

Els investigadors del grup Urban Transformation and Global Change Laboratory (TURBA Lab), de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Mar Satorras i Hug March —també professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC— juntament amb David Saurí, del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, han analitzat el cas de Terrassa,  on la gestió de l’aigua ha estat remunicipalitzada recentment.

Segons aquests investigadors, a Terrassa es  van aplicar unes mesures excepcionals i pioneres a Catalunya i a tot l’Estat. La recerca ha format part del llibre Public Water and Covid-19: Dark Clouds and Silver Linings, que recull lliçons i bones pràctiques globals en la gestió pública de l’aigua durant els primers mesos de pandèmia. L’estudi s’emmarca en el debat actual sobre la  remunicipalització de l’aigua.

La recerca liderada per l’equip de la UOC mostra que la reacció de Terrassa a la crisi va anar més enllà de les iniciatives existents en el context estatal. Altres ciutats  van oferir l’ajornament de les factures a sis mesos i la possibilitat de finançar-les sense interessos, mesures recomanades de totes maneres per la legislació nacional i regional. Terrassa  va anunciar que assignaria 500.000 euros per reduir la factura de l’aigua durant el segon trimestre del 2020. Aquestes reduccions es van afegir al descompte ofert pel gestor català del cicle de l’aigua, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que va reduir el 50 % del cànon de l’aigua per a tots els usuaris i fins al 100 % el de les llars vulnerables (l’anomenat cànon social zero).

La segona estratègia es va posar en marxa com a resposta al tancament de fonts públiques per motius sanitaris. Aquesta mesura va afectar especialment els col·lectius vulnerables. Davant d’aquesta situació, municipis com ara Mataró, Lleida o Montcada i Reixac van clausurar les fonts, però les van acabar reobrint als barris més vulnerables a causa de la pressió ciutadana. En canvi, a Terrassa es reformula en qüestió de dies el programa d’accés a comptadors d’aigua i s’instal·len en ple confinament i de manera urgent 36 nous comptadors d’aigua en llars vulnerables

En aquesta actuació, els investigadors ressalten la importància de la coordinació entre l’operador públic (Taigua), els serveis tècnics de l’Ajuntament, l’observatori ciutadà (Observatori de l’Aigua de  Terrassa) i els moviments socials.

La gestió de Terrassa és un dels més de vint exemples internacionals que es recullen al llibre editat pels investigadors David McDonald, Susan Spronk i Daniel Chavez, que vol donar a conèixer com els operadors públics de l’aigua han respost a l’emergència de la Covid-19 a diferents llocs del món. 

 

Taigua incorpora l’atenció amb cita prèvia

L’empresa municipal Taigua ha modificat el seu sistema d’atenció al públic per millorar l’atenció de les persones usuàries i les mesures de prevenció derivades de la Covid-19. Des d’aquest dilluns, també atén amb cita prèvia dins el seu horari habitual: de dilluns a divendres, de 8.15 a 14 h (dijous, fins a les 15 h) i dilluns a la tarda, de 16 a 18 h.

La cita prèvia es pot sol·licitar per fer la majoria de tràmits a través de la pàgina web www.taigua.cat. Un cop realitzada, rebran en el seu dispositiu mòbil l’avís de l’hora de la seva gestió i podran confirmar la seva presència a l’hora indicada. D’altra banda, el nou sistema també permetrà que es pugui obtenir un tiquet sense cita prèvia i, en funció de la disponibilitat, li assignarà la primera hora del dia que hi hagi lliure.

Les persones usuàries també poden fer qualsevol tràmit o consulta, o bé comunicar els seus consums, trucant al 93 736 28 20 (de 8 a 19 h), a través del correu electrònic (atenciousuari@taigua.cat) i de la pàgina web www.taigua.cat.

Taigua podria tornar diners als usuaris terrassencs per compensar l’augment de les factures durant el confinament

Taigua analitza retornar diners als usuaris domèstics de Terrassa que durant els darrers mesos s’hagin vist afectats per un salt en el tram de la tarifa municipal. Així ho ha assegurat l’Ajuntament aquest divendres, en un comunicat on explica que la coincidència del confinament amb la regularització de la lectura estimada ha provocat que, per a molts terrassencs, la factura del tercer trimestre hagi estat més elevada de l’habitual. El servei municipal d’abastament d’aigua efectuaria la devolució de manera automàtica en la facturació dels propers mesos.

Com a d’altres ciutats, a Terrassa el període de confinament va provocar un augment del consum domèstic, un increment que Taigua ha estimat d’entre el 10% i el 15%. Com que al segon trimestre es va aplicar una bonificació del primer tram de consum per contrarestar els efectes de la crisi sanitària, la pujada dels imports de facturació del tercer trimestre encara s’ha deixat notar encara més. Aquest major consum ha provocat, sobretot, un augment a la factura del cànon de l’aigua, corresponent a l’Agència Catalana de l’Aigua, i, en menor mesura, a la tarifa del servei municipal, la qual sí dependria de Terrassa.

D’altra banda, el confinament també va provocar que, per motius de seguretat, es deixessin de prendre les lectures dels comptadors d’uns 47.000 usuaris de la ciutat, gairebé la meitat dels domicilis de Terrassa. Com que llavors es va fer una lectura estimada tenint en compte els consums d’altres anys, en posar-se al dia la facturació real amb un consum que havia estat més elevat, la regularització ha desembocat en aquestes facturacions més altes. Encara que els increments s’han efectuat seguint la reglamentació vigent, l’Ajuntament afirma que Taigua estaria estudiant modificar el reglament per evitar aquests problemes en una situació de pandèmia sanitària. Resta saber si, per la seva banda, l’Agència Catalana d’Aigua farà algun moviment similar al respecte.