Entradas

LEITAT i Esteve creen WeLab per a la recerca farmacèutica i biomèdica

El Centre Tecnològic LEITAT i la farmacèutica Esteve creen la plataforma de projectes multidisciplinars WeLab, un nou centre d’excel·lència en biomedicina i farmàcia. La nova aliança que comença a funcionar aquest agost és una oportunitat per reforçar l’experiència i el coneixement dels investigadors i potenciar les tecnologies més avançades en el camp biomèdic, gràcies a la xarxa tecnològica de LEITAT.

Esteve incorpora al projecte 80 investigadors i 2.400 metres quadrats de laboratoris al Parc Científic de Barcelona. Per la seva banda LEITAT referma el seu posicionament internacional en el camp de la recerca i la innovació biomèdica i farmàcia. El conveni deixa la porta oberta a d’altres empreses a la participació en el nou WeLab.

Les dues entitats no amaguen que entre les seves recerques hi ha el repte de col·laborar en trobar una vacuna per la Covid-19, tal i com ja va fer LEITAT amb la seva contribució per a nous respiradors. Dues empreses que alhora també treballaran per posicionar el sector català en el món.

L’Ajuntament impulsa un dispositiu de recerca per buscar en Melchor Roldán aquest dissabte

El passat divendres, l’alcalde, Jordi Ballart, acompanyat del regidor de Seguretat, Xavier Fernández, van mantenir una reunió amb els familiars de Melchor Roldán Vega, ciutadà terrassenc desaparegut des del passat dia 9 de juny. En aquesta trobada es va plantejar la necessitat de donar continuïtat a la investigació realitzada fins ara pels agents de la Policia Municipal i els Mossos d’Esquadra, a més d’ampliar el radi geogràfic de la recerca que s’ha dut a terme. En resposta, l’alcalde va proposar l’impuls i organització, des de l’Ajuntament de Terrassa, d’un operatiu de recerca civil que tindrà lloc aquest proper dissabte de 9 a 14 al terme municipal de Sant Llorenç Savall, zona on els Mossos van localitzar el vehicle de Melchor Roldán fa ja setmanes.

Aquest operatiu comptarà amb la participació dels Bombers de la Generalitat, que seran els encarregats de coordinar l’actuació, de Voluntaris Forestals Terrassa (ADF) i d’un grup d’una cinquantena de ciutadans i ciutadanes que, a títol individual, han ofert la seva ajuda voluntària als familiars del jove desaparegut per participar d’aquesta acció.

A més, l’Ajuntament de Terrassa també s’ha posat en contacte amb el consistori de Sant Llorenç Savall per comunicar-los aquest operatiu i demanar la seva col·laboració.

Melchor Roldán té 34 anys, fa 1,80 metres d’alçada i quan es va perdre la seva pista vestia pantalons de treball blau marí, samarreta de màniga llarga i calçava sabates de seguretat.

Des de fa setmanes, un grup de voluntaris s’ha desplegat per la ciutat i les poblacions properes per difondre cartells amb la seva imatge i algunes dades

La UAB presenta a l’Alcalde un projecte de recerca i formació

L’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, acompanyat pels regidors de Desenvolupament i d’Universitat, Manuel Giménez i Adrián Sánchez, s’ha reunit aquest dimarts amb la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Margarita Arboix. A la reunió també hi ha assistit el Vicerector Josep Ros, el Vicedegà d’Empreneduria, David Urbano i el Rector d’Economia, Héctor Sala.

La Rectora de l’Autònoma ha presentat a l’alcalde la creació de l’Espai Innova Empreneduria Social, un projecte amb diferents línies d’actuació pel què fa a la recerca, la formació i la transferència. Sempre amb voluntat d’assolir un notable impacte social i molt vinculat al territori on es desenvolupa.

L’Ajuntament estimula la recerca en el campus universitari terrassenc

El Servei d’Universitats i Innovació entrega deu beques de recerca als estudiants universitaris del Campus de Terrassa. L’Ajuntament concedeix uns ajuts que no superen els 2.000 euros, als treballs de recerca desenvolupats pels alumnes i investigadors en els departaments o grups de recerca que desenvolupin la seva investigació en els àrees científica, tecnològica o en l’humanisme social.

Amb aquests ajuts, en total de gairebé 18.000 euros, es vol fomentar, reconèixer i valorar els estudis inèdits que aportin noves dades al món científic i aprofundeixin en la realitat científica, social, política, econòmica, laboral i cultural del país. L’acte celebrat aquest dimarts al vespre al Qu4drant.0, ha pemès als estudiants oferir un tast del seus treballs de recerca que van des d’aspectes relacionats amb la salut, fins a una càmera per veure a través de la boira, entre d’altres novetats.

A l’acte també s’han exposat els tres treballs guardonats l’any passat. Aquesta és la vuitena edició d’uns premis que volen acostar a la població en general la ciència i la innovació però que sobretot estimula la participació dels estudiants en la recerca.

Un investigador del Campus de la UPC descobreix un patró del canvi climàtic aplicant una nova metodologia

L’investigador del grup de recerca Dinàmica i Óptica no Lineal i Làsers (DONLL) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) al Campus de Terrassa, Dario Zappalà, ha publicat recentment un estudi a la revista científica de referència ‘Earth System Dynamics’ en el qual es posen de manifest grans anomalies en les oscil·lacions de les temperatures a zones properes al Pol Nord i a l’Amazònia.  Zappalà ha quantificat i ha caracteritzat aquests canvis, i ha trobat un patró fent servir una metodologia poc comú en l’estudi del canvi climàtic, que aplica a les oscil·lacions i als canvis d’amplitud i freqüència de les temperatures.

Segons explica l’investigador Dario Zappalà, “el clima del planeta és un sistema complex, on interactuen molts elements entre ells mateixos. Per entendre el seu funcionament i com o per què es produeixen els canvis, no és suficient estudiar de manera aïllada els elements que l’integren”. Seguint aquesta premissa, Dario Zappalà ha descobert un nou patró de canvi que confirma, mes enllà de l’increment de temperatura ja conegut, grans canvis en determinades regions que podrien afectar de manera molt important i en un període curt de temps a l’equilibri climàtic del planeta.

La transformada de Hilbert i el clima

Dario Zappalà ha fet servir una metodologia que no és habitual en l’estudi de les temperatures i que es basa en l’anàlisi dels resultats després d’aplicar ‘la transformada de Hilbert’, una equació que també s’ha fet servir, per exemple, per detectar terratrèmols o per estudiar el comportament de senyals elèctriques i biomèdiques. “El nostre treball proporciona una eina més per caracteritzar el canvi climàtic, és a dir, una altra perspectiva des de la que analitzar-lo. Quantes més perspectives diferents tinguem, podrem entendre què està passant i, per tant, millor podrem actuar» argumenta Zappalá.

D’aquesta manera, l’investigador de la UPC ha analitzat la freqüència i l’amplitud de les oscil·lacions de temperatura i ha trobat grans canvis al nord de Finlàndia i a l’Amazònia. Les dades amb que ha treballat han estat estretes de les que generen els satèl·lits des del 1979, any en què comencen es van començar a obtenir. Segons el patró de canvi climàtic descobert per Zappalà, des del 1979, a l’àrea propera al Pol Nord (al nord de Finlàndia) l’amplitud  de l’oscil·lació de temperatura ha disminuït al voltant d’un 50% i els pics de temperatura molt baixa s’han reduït molt significativament durant els darrers 10 anys a causa de la fosa dels gels polars.

Pel que fa a la zona de l’Amazònia, Dario Zappalà ha pogut comprovar que l’amplitud de l’oscil·lació de temperatura ha augmentat un 50% degut a la disminució dràstica de pluges en aquesta àrea estratègica per al sistema climàtic de la Terra. En aquesta zona, segons es desprèn del treball de Zappalà, la diferència de temperatura entre l’estació seca i la plujosa ha augmentat, amb pics de molt alta temperatura durant els darrers 10 anys.

A més, l’investigador també ha descobert patrons de canvi estudiant les fluctuacions ràpides de temperatura. L’àrea on es produeixen aquestes fluctuacions es troba als tròpics i s’anomena zona de convergència intertropical. El treball de Dario Zappalà confirma que aquesta zona de convecció s’està desplaçant cap el nord, la qual cosa suposa un canvi important de la dinàmica de temperatura des de l’any 1979 fins a l’actualitat.

Segons explica el mateix investigador, “el nostre treball ve a confirmar altres investigacions i és una prova concloent que evidencia un canvi climàtic de proporcions importants. Hem demostrat amb proves de significació estadística que els canvis  són reals i sistèmics, i no són fruit de l’atzar. A més, hem aplicat l’anàlisi en dos importants bases de dades, obtingudes amb models diferents aplicats a mesures de satèl.lits i estacions meteorològiques, i els  resultats són molt similars en les mateixes àrees sensibles del nostre planeta, la qual cosa confirma també la seva validesa.”

En aquest treball de recerca també han participat la investigadora del grup DONLL de la UPC  Cristina Masoller i l’investigador Marcelo Barreiro, de la Universidad de La República (Montevideo, Uruguay).

 

Tecnologia innovadora per fabricar vehicles elèctrics més eficients

Un equip d’investigadors del Campus de la de la UPC a Terrassa ha dissenyat una tecnologia basada en  l’aprofitament energètic dels camps magnètics que generen els motors elèctrics. Es tracta d’ una cadena de tracció amb motors que es mouen gràcies a la combinació de les forces magnètiques. Aquesta innovació permetrà fabricar vehicles elèctrics més econòmics, robustos i eficients i representa un important avenç cap a la fabricació a gran escala de vehicles elèctrics interurbans.

El centre de recerca Motion Control and Industrial Applications (MCIA), juntament amb el Centre Tècnic de SEAT i Mavilor, ha desenvolupat aquesta nova tecnologia.

El grup MCIA de la UPC a Terrassa dissenya tecnologia innovadora per fabricar vehicles elèctrics més eficients  i en el marc del projecte de recerca i desenvolupament EV Propulsion System.

En el projecte han treballat més d’una dotzena de professionals entre investigadors i enginyers, i els resultats del projecte han obert noves línies de col·laboració pel que fa als esquemes de control, dissenys mecànics i procediments de fabricació de motors elèctrics.

La UPC participa en un projecte d’investigació de llamps i tempestes violentes

Investigadors de la Universitat Politècnica de Terrassa participen en una missió, des de la plataforma que la NASA té a Cap Canaveral, per estudiar els llamps de gran magnitud i les tempestes violentes. El grup de recerca de Llamps, Electricitat Atmosfèrica i Alta Tensió de la UPC, formen part d’una missió espacial per observar, enregistrar i analitzar les tempestes elèctriques més violentes de l’atmosfera i que es donen entre la superfície de la Terra i la Ionosfera.

La finalitat és contrastar les dades recollides per l’observatori instal•lat a l’Estació Espacial Internacional, ISS, que mesura les emissions d’alta energia, amb les dades que la UPC obté en diferents punts del planeta. Un altre objectiu és millorar el model per estudiar el clima, i quantificar l’efecte dels processos elèctrics que tenen lloc a l’atmosfera. L’equip format per investigadors de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa han instal•lat equips d’enregistrament d’alta precisió a indrets com el Delta de l’Ebre, Santa Marta i l’illa de Sant Andrés, a Colòmbia, o a l’illa de Curaçao, a les Antilles.

Els fenòmens que estudien són grans descàrregues elèctriques que es generen entre la part superior dels núvols de tempesta i la ionosfera, i que poden arribar als 90 quilòmetres d’altitud. Les dades obtingudes sobre l’observació de tempestes extremes, vapor d’aigua, núvols, aerosols i la seva interacció entre l’atmosfera i l’espai, es contrastaran amb una missió europea i la missió llençada per la NASA, aquest passat dilluns des de Florida.

El grup d’investigació en celiaquia i digestió de Mútua de Terrassa és acceptat al consorci CIBERehd

El grup d’investigació en immunologia intestinal i la celiaquia del Servei Digestiu de Mútua de Terrassa s’ha incorporat al Centre d’Investigació Biomèdica en Red en l’àrea de malalties hepàtiques i digestives. Feia anys que hi presentaven candidatura i finalment ha estat acceptada. El de Terrassa és l’únic dels 44 grups del consorci estatal, vinculat a l’Instituto de Salud Carlos III, que estudia la celiaquia.

El grup d’investigació, format per una dotzena de persones, esta liderat per la doctora Maria Esteve, que veu aquesta incorporació com un reconeixement a la tasca del seu equip.

Gràcies a la incorporació al CIBERehd el grup d’investigació en immunologia intestinal i celiaquia de Mútua Terrassa podrà ampliar la investigació d’excel·lència en el seu àmbit.

Durant tres anys, rebrà 45.000 euros anuals que donen certa tranquil·litat al grup i al seu personal davant la manca d’un finançament estable. La presència al consorci és temporal, per tres anys, i quan passi aquest període s’estudiarà la seva permanència.