Entradas

La natalitat a Terrassa se situa en el nivell més baix dels darrers 18 anys

/0 Comentarios/en , /por

La natalitat segueix a la baixa a Catalunya. I també a Terrassa, on el nombre de naixements registrats l’any passat, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), significa la dada més baixa en 18 anys. En total hi va haver 1993 naixements, un 5,1% menys que el 2018. El descens és molt similar que el del conjunt de Catalunya, on ha estat del 5,4%, sumant un total de 63.174 nadons.

L’Idescat explica que el descens de la natalitat ve acompanyada per l’augment de l’edat de la maternitat, que se situa en 31 anys al naixement del primer fill. Concretament, destaca el nivell de fecunditat “extraordinàriament baix” de les dones catalanes menors de 30 anys en comparació amb les europees, en particular en el grup de dones de 25 a 29 anys.

D’altra banda la reducció de la natalitat es concentra en les mares de nacionalitat espanyola. A Terrassa prop d’un terç dels naixements (29,1%), van ser de mare estrangera.

El conjunt del Vallès Occidental va registrar el 2018 7.902 naixements, una xifra que també ha baixat; concretament, un 5,2% respecte l’any anterior.

Pel que fa als noms més posats, Marc continua liderant el rànquing masculí, seguit de Pol, Àlex/Álex, Jan i Nil; Júlia, per segon any, encapçala el nom de nena més freqüent, per davant de Martina, Emma, Maria/María i Lucía.

Segueix el descens de la natalitat a Terrassa i a Catalunya

/0 Comentarios/en , /por

El nombre de naixements a Terrassa segueix la tendència a la baixa dels últims anys. El 2017 van néixer a Terrassa 2099 nens i nenes, la xifra més baixa en 17 anys. Suposen un 7% menys que l’any anterior.. Aquest descens va començar el 2009, es repeteix al conjunt de Catalunya i, previsiblement, continuarà els propers anys. La causa principal, segons l’Idescat, és l’arribada a l’edat de tenir fills de generacions poc nombroses: les nascudes als anys vuitanta i principis dels 90.

L’edat mitjana a la maternitat continua creixent i se situa en 32,1 anys. L’edat de mitjana de les mares que han tingut el primer fill ha estat de 31 anys, de les més altes d’Europa. Les mares estrangeres són dos anys més joves en tenir fills que les mares de nacionalitat espanyola. A Terrassa un 27,2% dels naixements van ser de mare estrangera.

Per àmbits territorials, les comarques de Girona i el Camp de Tarragona són les àrees on la natalitat va ser més alta el 2017. Les més baixes les trobem a l’Alt Pirineu, Aran i les Terres de l’Ebre. La taxa de natalitat al Vallès Occidental, amb 8.334 naixements, és lleugerament superior a la mitjana catalana.

Pel que fa als noms més posats, Marc contínua liderant el rànking masculí. En el femení, Júlia/Julia li pren el primer lloc a Martina.

El moviment migratori és la principal causa d’augment de la població a la comarca

/0 Comentarios/en , , /por

El Vallès Occidental segueix creixent en nombre d’habitants. L’informe de població que publica el Consell Comarcal els xifra en 910.031 persones a 1 de gener de 2017. En la línia dels últims set anys el creixement és molt discret, d’un 0,6 per cent, però el triple que a Catalunya. Són 5.791 persones en nombres absoluts.

La ciutat que més habitants guanya és Sabadell, 1,685, la segona en població després de Terrassa, que en suma 1.307. La primera frega els 210.000 habitants supera els 216.000. En percentatge les que més creixen son Vacarisses i Matadepera, un 2,2 per cent cadascuna. Només perden població Badia i Sant Llorenç Savall, només unes dècimes, i Gallifa, un 3,7 per cent.

Després de sis anys baixant, és el tercer que la població estrangera torna a tenir saldo positiu. De fet el saldo migratori, inclòs l’intern de l’Estat, és altre cop el principal factor d’increment de població, per sobre del creixement natural. Dos de cada tres nous vallesans són estrangers. Part de la migració interna ve de Barcelona, atreta per uns preus de l’habitatge més assequibles.

Al Vallès Occidental els estrangers són un 9,7 per cent del total, 4 punts per sota de la mitjana nacional. És una població més jove. Més de la meitat està en la franja de 20 a 44 anys i menys d’un 3 per cent supera els 65 anys.

Amb tot, la comarca té una estructura poblacional força més jove que a la mitjana catalana si bé està més envellida que l’any 2000. El volum de gent en edat de treballar ha passat del 71 per cent al 66 en disset anys. D’aquest descens en surt beneficiada a parts iguals la població menor de 15 anys i la major de 65.