Entradas

Lluís Llach presenta a Terrassa «Escac al destí», la seva nova novel·la

El cantautor i escriptor Lluís Llach ha presentat aquest dissabte a Terrassa la seva quarta novel·la, «Escac al destí». Ho ha fet als jardins de la Casa Alegre de Sagrera, convidat per la Llibreria Cinta.

L’escriptor empordanès, de 73 anys, ha fet una repassada a la seva trajectòria com a cantautor – que va començar precisament al Socialet de Terrassa el 1967 – i també com a empresari i com a polític, abans de centrar-se en la seva tasca, ara, com a escriptor.

Llach assegura que, després d’haver-se retirat dels escenaris, ara gaudeix de l’escriptura com un camí d’aprenentatge. I, precisament, «Escac al destí», la seva quarta novel·la, és la primera que basa en una època i un lloc desconeguts per a ell: Llach s’ha inspirat en l’era medieval i en Occitània, tot i que no ho diu al llibre, per parlar de les relacions de poder de l’edat mitjana. Uns poders que, assegura, s’han mantingut fins els nostres dies.

«Era un temps amb uns poders molt concretats: el poder de la creu i el de l’espasa«, assegura Llach, «i al mig hi havia un ésser humà molt espantat, sense dret a res, entre la moral i el noble». «Faig passar una persona per aquesta època per explicar aquests poders: una església que era com els mitjans d’ara o les xarxes socials, perquè tenia el poder de la informació i el de la desinformació, i una espasa que és com el poder polític«, explica el cantautor a Canal Terrassa, «i amb aquell temps es poden explicar moltes coses, que ens ensenyen d’on venim i com s’ha anat fent el nostre vell continent».

L’Elixir presenta la segona edició del Premi de Poesia Marta Pessarrodona

Per segon any consecutiu, l’Associació Elixir Poètic i en col·laboració amb l’Ajuntament de Terrassa, llança el II Premi de Poesia Marta Pessarrodona.

L’Elixir Poètic va crear un premi de poesia per a joves: el “Premi de Poesia Marta Pessarrodona”, en honor a la poeta, traductora i narradora terrassenca, guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d’Honor de la Ciutat de Terrassa, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el Nacional de Cultura, el Prat de la Riba de periodisme i el Rosalía de Castro.

Amb aquest premi l’Elixir Poètic vol  difondre i donar visibilitat a la poesia escrita i audiovisual, donant veu als joves i les jovesque ja conviuen amb la poesia i volen compartir-la.

És un premi obert i accessible a totes les persones joves (fins a 30 anys) i es pot presentar en qualsevol idioma i la temàtica és lliure.

Hi ha dues categories: obra escrita i obra audiovisual, cada una d’elles becada amb una beca de creació de 1.000€ i un pack cultural terrassenc. Les dues persones guanyadores començaran un procés creatiu acompanyades per l’equip Elixir, per a presentar una obra el proper 2022.

El termini de presentació d’obres és el 28 de maig de 2021 (inclòs) i el veredicte se sabrà durant La Ràtzia del Festival Elixir (juny 2021).

El jurat està format per Àngels Gregori, Jordi Julià i Andreu Gomila.

Aquí podeu trobar més informació.

El Sant Jordi més alternatiu

També hi ha un Sant Jordi fora de les novetats de les grans editorials i dels llibres mediàtics. La lectura del 23 d’abril pot estar exempta de les modes i les tendències, fet que es pot comprovar a les llibreries més especialitzades. La llibreria Synusia atrau un consumidor que busca no tant novel·les de ficció com assajos polítics i socials.

A primera hora de la tarda la llibreria Re-read de llibres de segona mà estava ben plena. Aquí s’hi troben llibres descatalogats, best-sellers de fa uns quants anys i els clàssics, que mai caduquen. Molts hi buscaven lectura per a l’autoconsum i hi ha qui no veu cap inconvenient en regalar llibres de segona mà.

El consumidor aquest Sant Jordi ha estat previsor i caut. Ha comprat d’una manera esglaonada els darrers dies per evitar aglomeracions. Tot i així, el Raval de Montserrat ha tingut un moment, a mitja tarda, que ha recordat, una mica, els Sant Jordis de sempre.

Salvador Comellas presenta vint ‘arbres’ imaginaris

Els arbres, aquest element tant comú en el nostre paisatge i tan indissociable dels humans, és el protagonista del nou llibre de Salvador Comellas, Arbres. En ell, l’escriptor terrassenc els fa un homenatge en vint relats breus: vint arbres imaginaris i fantàstics.

Els arbres, en el llibre de Comellas, agafen diversos significats i fins i tot propietats humanes.

Arbres ha estat editat en català i castellà per Barcanova, i ha comptat amb les il·lustracions de Mònica Armiño.

Salvador Comellas presentarà el llibre ‘Arbres’ el proper dimecres 21 d’abril a les 18h, a la llibreria Abacus de Terrassa.

‘Històries morboses’, un repàs a les epidèmies que han passat per Terrassa durant cinc segles

La de la Covid-19, no és la primera pandèmia que afecta Terrassa. De fet, és un fet bastant recorrent durant la història de la ciutat. Així ho testimonia el llibre Històries morboses (1348-1809), de l’historiador Joan Soler i publicat per l’Ajuntament de Terrassa. És un recull de documents que testimonien el pas de pandèmies i epidèmies durant cinc segles, i que comença amb la primera i més mortífera de totes: la peste negra al segle XIV, que va assolar la ciutat i va reduir la població fins un 70%.

Històries Morboses transcriu, de manera literal, 111 documents trobats durant un any de recerca.

Repassant el recull de documents que aporta el llibre, veiem que les mesures que s’aplicaven per frenar les epidèmies són les mateixes que ara: distanciament social, higiene i confinaments perimetrals. Fins i tot n’hi havia de més dràstiques.

La nova novel·la de Jaume Cabré, ‘Consumits pel foc’, arriba a les llibreries

Una novel·la curta, amb tints de relat negre i amb dos protagonistes principals, un d’ells un senglar, és la nova proposta de Jaume Cabré, 10 anys després de Jo Confesso. Titulada Consumits pel foc, ja es pot trobar a les llibreries en català i en castellà i es traduirà a 9 idiomes.

A Consumits pel foc s’entrecreuen dos relats, un de principal protagonitzat per un home que es troba per atzar embolicat en una trama perillosa i un de secondari però important a la història en el qual el protagonista és un godall, un cadell de senglar. De fet, segons ha explicat Jaume Cabré, la idea de la novel·la parteix de la història de l’animal.

Jaume Cabré portava 10 anys sense publicar una novel·la des de Jo confesso, tot i que sí que se n’havien editat assajos i relats curts. De l’edició en català se n’han fet 25 mil llibres i s’ha traduït a 9 idiomes, entre ells el castellà.

 

La llibreria Synusia presentarà dimecres el llibre ‘Cómo crear espacios más seguros’

El proper dimecres 13 de gener, a les 19h, la llibreria Synusia presentarà, via on line, el llibre «Cómo crear espacios más seguros» (Orciny Press) de Shawna Potter. Hi participaran Hugo Camacho, editor i traductor del llibre, i Anabel Sesma, del moviment feminista de Terrassa. La presentació es podrà seguir en aquest enllaç.

L’autora del llibre Shawna Potter  és la cantant de la banda War on Women. També ha impartit formacions a locals i espais comunitaris sobre com crear entorns més segurs per a persones discriminades. Ara, tota aquesta experiència, ha esdevingut en una guia concisa per a tot tipus d’espais, des de galeries d’art fins a sales de concerts, que vulguin mantenir-se lliures d’agressions.

Per a la presentació d’aquest llibre s’abordaran temes com «què entenem per espais segurs», «com es creen protocols per a espais i quines problemàtiques i realitats s’han de tenir en compte alhora de crear-los» entre d’altres.

David Millán presenta ‘El camino de Winfried. Caballero templario’ als Amics de les Arts

L’escriptor David Millán ha presentat aquest dimecres als Amics de les Arts la novel·la ‘El camino de Winfried. Caballero templario». Es tracta d’una història ambientada a l’edat mitjana que constitueix la primera part d’una trilogia i que està acompanyada de les il·lustracions de Xavier Piñas. La novel·la ens transporta al segle XIII, durant la setena croada. La segona i tercera part del llibre es publicaran el 2021 i el 2022, quan el protagonista, Winfried, acabarà a Terrassa.

L’escriptor Pep Puig Ponsa presenta una història juvenil amb «Caminant junts per la lluna»

«Caminant junts per la lluna» és el títol de l’última novel·la escrita per Pep Puig Ponsa. La nova publicació arriba aquest dimecres a les llibreries de la mà de l’editorial L’Altra Tribu i la seva col·lecció de literatura juvenil. En aquest cas, però, l’autor terrassenc d’origen ullastrellenc defuig les etiquetes i recalca que, si bé els protagonistes de la història són un grup de joves, es tracta d’una novel·la adreçada a tots els públics.

Tal com ja va ocórrer amb el seu títol -fins ara- més exitós «La vida sense la Sara Amat», l’autor s’ha tornat a inspirar en les memòries de la seva pròpia infància per situar el punt de partida d’aquesta aventura en unes vacances a Altafulla, durant l’estiu del 1984. Un període, per cert, que l’il·lustrador del llibre, el també terrassenc Joan Badia, ha sabut plasmar a la perfecció en els dibuixos interiors. La portada és de Ignasi Font.

L’escriptor, guardonat amb el premi Sant Jordi 2015, està treballant ara en una nova història ambientada també a Altafulla, però amb una mirada més fosca i hivernal, la qual ben bé podria ser un contrapunt argumental de «Caminant junts per la lluna».

El Synusia de Noir tanca el Febrer Negre amb audiollibres, presentacions i autors

La 6a edició del Febrer Negre a l’Ateneu Candela s’ha tancat aquest cap de setmana amb la celebració del Synusia de Noir. La 2a edició de l’aportació de la llibreria Synusia a aquest festival terrassenc de literatura i cinema policíacs va arrencar divendres amb la presentació de la cooperativa «En veu alta». L’escriptora Anna Maria Villalonga ha estat l’encarregada d’explicar una iniciativa que té com a objectiu produir i impulsar un producte cultural que a casa nostra té menys tirada que a d’altres bandes del món: el audiollibres.

Durant tot el dia de dissabte, el Synusia de Noir va portar a l’Ateneu Candela diverses presentacions de novel·la negra i trobades amb personalitats com l’escriptor Carlos Bassas i el traductor Pau Vidal, responsable de les adaptacions catalanes d’Andrea Camilleri.