Entradas

44 casos de Covid-19 als dos Vallès relacionats amb el brot de Menorca

Sobre els brots relacionats amb viatges a Menorca, des de l’11 de juny hi ha un total de 153 joves diagnosticats de SARS-CoV-2, 44 dels quals corresponen al Vallès Oriental i l’Occidental. De la resta, 78 corresponen a Barcelona ciutat, 14 al Barcelonès nord i Maresme, 11 a Girona, 4 a Barcelona Sud i 2 a Tarragona. S’han confirmat un total de 1.487 contactes estrets durant el viatge a Menorca, dels 153 casos confirmats. Això representa una raó de 9,7 contactes estrets per cada cas confirmat. L’Agència de Salut Pública de Catalunya i l’Agència de Salut Pública de Barcelona també estan estudiant brots relacionats amb viatges de final de curs a l’illa de Mallorca entre l’11 i el 20 de juny amb joves estudiants diagnosticats de SARS-CoV-2.

En total s’han identificat 166 casos positius, 70 dels quals corresponen a Barcelona ciutat, 68 a la Regió sanitària Catalunya Central, 15 a la Regió Sanitària Girona i 13 casos positius a altres territoris. Pel que fa als contactes estrets n’hi ha un total de 560, dels quals 204 són a Barcelona ciutat, 310 a la Regió Sanitària Catalunya Central, i 46 a altres territoris. Sobre el brot relacionat amb viatges a Tenerife no hi ha nous casos detectats: 34 casos positius i 287 contactes estrets. El nombre total de casos i de contactes estrets relacionats posa de manifest l’elevada activitat de seguiment i investigació que han assumit aquests dies els serveis de vigilància. De fet, durant el dia d’ahir es van fer 3.119 primeres trucades a nous contactes detectats.

En aquestes converses es recomana l’aïllament, s’hi programa la prova de detecció de la COVID i, si cal, es gestiona la baixa laboral. En total, se n’han fet 5.292 comptant les primeres trucades i les de seguiment. També s’han programat 1.528 proves. En aquestes trucades el nombre de baixes laborals ha incrementat, se n’han donades un total de 379. En tots els casos detectats els equips d’atenció primària s’encarreguen de cribrar els contactes estrets. Aquests brots detectats consten de casos poc simptomàtics o assimptomàtics en què cal dur a terme un bon estudi epidemiològic que necessita cert temps. Les investigacions epidemiològiques fora de Barcelona ciutat els està duent a terme els serveis de Vigilància Epidemiològica de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Salut remarca que les persones que hagin anat a un viatge d’aquestes característiques siguin especialment curoses en el seguiment de les mesures de protecció front la COVID, estiguin amatents a possible simptomatologia relacionada amb la malaltia i col•laborin amb els serveis de vigilància epidemiològica en la investigació de brots, casos i contactes. Estem davant de brots complexes amb un gran nombre de contactes a investigar. Cal ressaltar que les persones que hagin tingut contacte estret amb els positius han d’anar molt alerta i complir estrictament amb la quarantena i les mesures de protecció derivades per tallar de forma efectiva la cadena de transmissió en cas d’haver-se contagiat. Salut reitera la crida al conjunt de la població, i especialment als col•lectius no vacunats, a actuar de forma responsable i a respectar les mesures vigents de control epidemiològic.

El treball de recerca de Marc Herradón, de l’INS Terrassa, distingit entre els millors de Catalunya

Diuen que l’esforç, el sacrifici i la feina ben feta sempre acaben donant la seva recompensa. En aquest cas, el jove estudiant terrassenc Marc Herradón ho pot corroborar. El seu treball de recerca sobre els efectes d’un fàrmac per tractar la covid va ser puntuat amb la nota màxima i ja ha estat distingit amb diversos premis i reconeixements.

Aquest prometedor alumne de l’INS Terrassa va adaptar la temàtica del projecte després de la irrupció de la pandèmia. Ell mateix reconeix que es va trobar amb moltes dificultats davant la constant variació de les informacions. Finalment el títol escollit va ser «El profàrmac Remdesivir com a tractament per la COVID-19», un treball que fins i tot inclou una entrevista a l’ex ministre de Sanitat, Salvador Illa. De moment, el document ja ha guanyat el Premi Recerca Jove, de la Generalitat, i el Joana Biarnés, a nivell comarcal.

Amb només 17 anys i un expedient acadèmic impecable, Marc Herradón té molt clar que el curs que ve estudiarà Medicina a la UAB. Primer, però, es prepara per afrontar la Selectivitat amb un repte majúscul: mantenir la nota de 10 sobre 10 que ha assolit durant l’etapa del Batxillerat.

Terrassa coordina la XaFIR, la xarxa d’investigació per implantar tecnologia punta a la indústria

El profesor i investigador de la UPC-ESEIAAT, Luis Romeral, coordina des de Terrassa la xarxa que promou la Indústria 4.0 a Catalunya. La Xarxa Fourth Industrial Revolution (XaFIR) que aplega a 35 grups de recerca i 400 investigadors, s’ha constituït amb els actors més importants de la recerca i el desenvolupament en l’àmbit de la Indústria 4.0 de Catalunya, per promoure la implantació massiva d’aquestes tecnologies en el teixit productiu català. Aquesta xarxa es coordina des d’una de les àrees industrials més actives del país com és el Vallès, i en concret, des de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya•Barcelona Tech (UPC).

Segons Romeral “la quarta revolució industrial o Indústria 4.0 consisteix a automatitzar el màxim de processos de la producció industrial mitjançant la tecnologia digital intel•ligent. D’aquesta manera, busquem que la indústria sigui cada vegada més autònoma fins arribar a fàbriques totalment intel•ligents, les anomenades smart factories.” I és per això que, per tal que Catalunya avanci en la implantació massiva de tecnologies Indústria 4.0 i n’esdevingui referent europeu, s’ha creat una xarxa de grups de recerca catalans pioners en aquest àmbit coordinats des de Terrassa amb Luis Romeral al capdavant.

Pel coordinador “la finalitat principal de la xarxa XaFIR és promoure i facilitar la transferència de coneixement en forma de productes i serveis en el marc de la Indústria 4.0 a les empreses. Especialment, a les petites i mitjanes empreses (PIMES). Per dur-ho a terme, promocionarem les capacitats i els resultats de recerca dels socis, promovent la recerca interdisciplinar en l’àmbit de la Indústria 4.0, i impulsant les activitats de valorització i transferència de tots el grups de recerca, potenciant la col•laboració amb els àmbits públic i privat per a la realització de projectes conjunts.”

La XaFIR assessorarà per impulsar la transferència de productes i serveis cap al sector industrial en forma de patents, llicències i creació d’empreses de base tecnològica (EBTs), i establirà un marc d’intercanvi d’experiències i capacitats amb suport físic (living-labs) i virtual (marketplace) mitjançant un nou concepte d’Innovation HUB d’Indústria 4.0, com a Espai Obert d’Innovació Tecnològica. Un dels aspectes que es tindrà en compte en les activitats de XaFIR és l’impacte en el territori i la col•laboració amb altres entitats involucrades en Indústria 4.0.

En aquest sentit, es promourà la col•laboració amb corporacions municipals, associacions sindicals, empresarials i professionals, clústers d’empreses, iniciatives territorials i altres xarxes, especialment, les Xarxes de Manufactura Avançada i d’Energia. Tot plegat, iniciatives que tenen per objecte impulsar la transferència, la valorització i la internacionalització de la recerca desenvolupada a XaFIR, incrementant la transferència del coneixement. L’objectiu és incrementar un 25% els projectes i convenis de recerca, desenvolupament i innovació signats amb la indústria, un 45% el nombre de patents registrades i un 30% el nombre d’EBTs creades amb participació dels investigadors de la xarxa.

Finalment, l’actuació de la Xarxa potenciarà el desenvolupament i la promoció de noves solucions de col•laboració entre l’administració pública, les empreses i la societat civil amb els grups de recerca, convertint-la en un veritable agent de desenvolupament tècnic i econòmic en el marc de la Indústria 4.0. a Catalunya. Aquest projecte està cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Unió Europea.

Xavier Roca, reelegit com a director de l’ESEIAAT amb el 85 per cent de vots

Xavier Roca ha guanyat les eleccions per continuar dirigint durant quatre anys més, l’Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya. El 85 per cent dels vots emesos han donat suport a l’únic candidat, votat online entre el 10 i el 15 de desembre. La comunitat universitària revalida així el mandat de Roca i el seu equip per continuar dirigint una de les escoles d’enginyeria més important de Catalunya i l’Estat per les seves dimensions i oferta formativa.

El professorat ha atorgat una amplíssima confiança al candidat amb un percentatge que arriba al 95 per cent dels vots emesos. Entre el personal d’administració i serveis el percentatge de vots a favor de Roca ha estat d’un 89 per cent, i d’un 68 per cent per part dels estudiants. Xavier Roca es mostra satisfet pels resultats obtinguts perquè “donada les circumstàncies que ens ha tocat gestionar a tot el meu equip, durant aquest últim any crec que hem pogut garantir l’activitat acadèmica i d’R+D amb nota gràcies a la implicació, el sentit de la responsabilitat i l’empatia de tota la comunitat universitària.

«Esperem que la situació millori l’any que ve per poder invertir tots els recursos i els esforços en continuar posicionant l’ESEIAAT com a centre de referència nacional, estatal i europeu en la formació de professionals de l’enginyeria i d’innovació tecnològica”, ha dit Roca. Fa quatre anys, Xavier Roca va ser el primer director electe de l’ESEIAAT, escola resultant de la fusió de l’Escola d’Enginyeria de Terrassa (EET) i de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT). Ara revalida el seu mandat.

Nascut a Vilafranca del Penedès l’any 1974, Roca és doctor enginyer industrial per la UPC des del 2005 i professor a la UPC Terrassa des del 1999. Abans d’assumir la direcció, Roca va desenvolupar la tasca de sotsdirector cap d’estudis del 2011 al 2015, i va ser delegat del rector de l’Àrea Acadèmica de l’ESEIAAT durant el procés de fusió de les dues escoles d’enginyeria de la UPC a Terrassa. També ha coordinat diversos màsters. Roca és investigador al Grup de Recerca i Innovació de la Construcció (GRIC) i és professor del Departament d’Enginyeria de Projectes i de la Construcció. La seva activitat de recerca s’emmarca en la línia de la gestió dels processos constructius.

L’ESEIAAT és un centre públic de formació i investigació centenari en enginyeria, que pertany a la UPC des de la seva fundació, ara fa 50 anys. A les seves aules s’ha format una massa crítica clau per al desenvolupament industrial, econòmic i social del país. Actualment a l’ESEIAAT es formen prop de 4.500 estudiants en els 10 graus i 10 màsters que s’imparteixen. A més, a l’ESEIAAT hi treballen 33 grups d’R+D que transfereixen la seva innovació tecnològica a les empreses. Un centre d’activitat formativa i de recerca clau per al desenvolupament del país.

Un estudi del CST demostra que l’exercici físic millora els transtorns de la massa muscular

Una investigació de nefrologia del Consorci Sanitari de Terrassa demostra que els programes domiciliaris d’exercici físic de força i resistència, milloren tant la prevenció com el tractament de la sarcopènia, en pacients d’hemodiàlisi. Així ho revela un estudi presentat pel doctor del Consorci, Vicent Esteve en el 50è Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Nefrologia, fet online a principis de novembre i amb la participació d’experts i investigadors nefròlegs de tot el món.

La sarcopènia és un trastorn de la massa muscular que desintegra els teixits tous del muscle de l’esquelet. Una malaltia associada a caigudes i a la discapacitat física i força comú en pacients que es troben en tractament renal amb hemodiàlisi. El treball d’Esteve s’ha basat en una mostra de 18 pacients durant 12 setmanes, el 78,6 per cent dels quals van ser homes, amb una mitjana d’edat de 74 anys i amb 53 mesos d’hemodiàlisi.

La investigació ha conclòs que els programes d’exercici físic amb força i resistència treballats pels propis pacients renals a casa seva, s’han de considerar un punt clau en la prevenció de la sarcopènia i apunten a la necessitat de desenvolupar nous estudis per confirmar els resultats. Les principals patologies d’aquests pacients amb malalties renals cròniques són l’hipertensió arterial i la diabetis. Un 21 per cent va millorar la seva sarcopènia severa. Segons els investigadors, aquestes trobades han estat poc investigades en pacients amb malaltia renal crònica en tractament d’hemodiàlisi, ja que els programes d’exercici físic domiciliaris no estan massa estesos.

El Consorci Sanitari de Terrassa va fer l’estudi amb l’objectiu d’avaluar l’efecte d’un programa d’exercici físic en pacients amb sarcopènia de la seva àrea sanitària, i seguint els criteris del Grup de Treball Europeu sobre Sarcopènia en persones grans. Els resultats van indicar una millora significativa global dels pacients en la força muscular manual, en la capacitat funcional, velocitat de marxa, equilibri, a més d’una major massa muscular esquelètica total.

El «càrtel» Ègara organitzava exclusius àpats al Celler de Can Roca

Uns narcotraficants de la comarca vivien a cos de rei amb cotxes de luxe i exclusius dinars al Celler de Can Roca. Es tracta d’un grup d’empresaris que s’havien fet forts en el conreu i venda internacional de marihuana. De moment encara hi ha quatre detinguts, considerats els responsables de la xarxa, d’una trentena de persones retingudes en l’operació policial del passat mes de juny.

En la macro operació es van escorcollar 12 pisos a Terrassa, i fins a una trentena més de cases i locals a Rubí, Manresa, Berga i El Vendrell. Els quatre empresaris, en veure que les seves empreses no acabaven d’arrancar, van decidir obrir d’altres vies de negoci com el cultiu de marihuana. Els Mossos els han batejat com el càrtel Ègara.

Segons el diari El País, eren quatre famílies d’empresaris sense cap antecedent ni vincle amb el narcotràfic que poc a poc van construir un imperi, cada cop més rendible, basat en el cultiu de la droga. Segons la policia movien uns 6 milions d’euros l’any. Segons les investigacions el grup criminal que amb anterioritat havien compartit d’altres negocis, actuaven en forma de càrtel i van veure que junts podien aconseguir millors preus pels productes de preparació dels conreus.

Sempre segons la investigació, el negoci anava tant bé que feien servir les seves empreses per blanquejar els diners. Part d’aquests diners també se’ls gastaven en cotxes d’alta gamma o en àpats exclusius al Celler de Can Roca. En l’operació del mes de juny, fruit d’una investigació des d’un any enrere pel blanqueig de capitals, es van intervenir 15 plantacions de marihuana amb material per valor d’1,5 milions d’euros i es van confiscar més de 500.000 euros en efectiu.

Estrelles de paper contra el càncer infantil, la nova campanya solidària de la Policia Municipal

#ESTRELLESLLUITADORES és el nom de la nova campanya solidària impulsada per la Policia Municipal de Terrassa per donar visibilitat al càncer infantil, una malaltia minoritària que no té assignat un fons per a la investigació i, per tant, tot s’ha de fer a través de donacions.

En aquesta quarta iniciativa anual i consecutiva, els agents treballaran amb l’Associació Shurikan Blau, una entitat que va néixer de la mà del germà gran d’un nen malalt de càncer. Ell i un grup de companys de l’escola, inspirats en l’origami japonès, van decidir fer aquestes estrelles que els ninges utilitzaven com a arma, anomenades shurikan. Aquestes no són metàl·liques, són de papers de fibres naturals, algunes amb llavors a dins i altres amb noms propis, i s’utilitzaran per recaptar diners per a la investigació d’aquesta malaltia a l’Hospital Sant Joan de Déu.

Aquestes estrelles de papiroflèxia es vendran ja fetes a mà per persones voluntàries  i es podran adquirir a la botiga de llaminadures Mau Mau de la Rambla. També estan disponibles a Shurikanstar.

El calendari solidari 2021 ja està imprès. Hi apareixen els retrats de 12 nens i nenes amb agents municipals i realitzats per 12 fotògrafs professionals de la ciutat i de la comarca i vol donar visibilitat a l’esport inclusiu. La presentació del calendari i el tret de sortida de la campanya solidària es farà a finals d’octubre o principis de novembre. L’anterior ha aconseguit recaptat 75.000 euros i des del 2017, aquests agents municipals han ajudat a recaptar 264.000 euros.

Investigadors de la UPC converteixen en imatges una cançó de «Queen» a través del làser

L’any 1980, el grup britànic “Queen”, liderat pel cèlebre cantant Freddie Mercury, va treure un dels seus hits més famosos; «Another one bites the dust». Segurament en el moment de crear-la, el baixista John Deacon, poc s’ho pensava que, 40 anys després, aquesta coneguda cançó acabaria formant part d’un experiment tecnològic. Concretament, el projecte d’investigació s’ha realitzat a Terrassa per un equip de recerca de la UPC, que ha aconseguit transformar en imatges les vibracions provocades per aquesta línia de baix mundialment coneguda.

Ho han fet a través d’un nou mètode que han anomenat “Best píxel” i que consisteix a utilitzar llum làser per generar una imatge que es mou amb el so. Així, sense la necessitat que l’orella humana percebi el soroll, es pot detectar i identificar qualsevol ona sonora a través d’aquest sistema.

L’experiment, que s’ha publicat a la revista científica ‘Optics Express’, ha estat realitzat en un laboratori de l’edifici Gaia a Terrassa. Els seus responsables són els investigadors del Departament de Física de la UPC Cristina Masoller, Pablo Amil, Donatus Halpaap i Jordi Tiana-Alsina. Aquest nou sistema de detecció remota del so es podria aplicar en la prevenció d’avaries en sistemes industrials, com ara ventilacions, aparells de refrigeració o sistemes d’extracció subterrània.

Un investigador de l’ESEIAAT participa en la introducció d’un xip dins de l’òvul d’un ratolí

El professor de l’ESEIAAT i investigador al Laboratori de Sistemes Olehidràulics i Pneumàtics (LABSON) de la UPC, Robert Castilla ha col·laborat en un experiment gràcies al qual un equip,  liderat per científics del CSIC a l’Institut de Microelectrònica de Barcelona IMB-CNM, ha fabricat i introduït un xip a l’interior de cèl·lules vives de ratolí per detectar canvis mecànics que es produeixen en etapes primerenques de desenvolupament. El resultat de l’experiment s’ha publicat recentment a la prestigiosa revista Nature Materials.

L’experiment ha consistit en la fabricació i la introducció d’un xip de gruix tres vegades menor que el d’un virus com el SARS-CoV2. dins de l’òvul d’un ratolí,  que ha funcionat com un sensor mecànic. El treball mesura les forces que reorganitzen l’interior de l’òvul des de que s’introdueix l’espermatozoide fins que l’embrió es divideix en dues cèl·lules

Amb el xip a l’interior de la cèl·lula, els científics poden detectar els canvis mecànics que es produeixen en etapes primerenques de la fertilització i  han pogut mesurar les forces que reorganitzen a l’interior de l’òvul, és a dir, el seu citoplasma. 

El xip a l’interior de l’òvul

Aquesta investigació és important perquè la detecció d’aquestes forces s’han realitzat per primer cop de manera directa, des de l’interior de l’embrió durant tot el procés de fertilització. Aquest treball serà molt útil en un futur per a la medicina de la fertilització i també per a l’estudi de malalties relacionades amb problemes de malformació als processos inicials de formació de l’embrió.

El TNT programa sis residències artístiques i quatre de tècniques de suport a la creació contemporània

El Festival noves tendències de les arts escèniques, el TNT, obre convocatòria per al nou programa d’artistes residents. El programa preveu atorgar un màxim de sis residències de creació i quatre residències tècniques que es faran durant la temporada 2020-21. D’aquesta manera el TNT, impulsat per l’Ajuntament de Terrassa, fa una aposta decidida de suport a la creació contemporània, amb una convocatòria dirigida a creadors, tant consolidats com emergents, que vulguin desenvolupar un projecte de creació i que la seva línia creativa se situï en els llenguatges artístics, escena híbrida, la recerca i al innovació.

Des d’avui i fins al 12 de juliol es poden presentar els projectes que es faran públics el 7 de setembre. La regidora de Cultura, Rosa Boladeras, ha dit que “Es tracta d’un pas més per enfortir un Festival de referència i potenciar-lo en la recerca i investigació de nous llenguatges artístics. Una iniciativa que vol ser també una mesura de suport als artistes i al mateix temps, convertir aquesta nova convocatòria en un nou nexe d’unió entre el Festival, Terrassa i els creadors contemporanis”. En total s’atorgaran un màxim de 10 residències: 6 residències de creació i 4 residències tècniques amb l’objectiu de donar un espai, temps, eines i mitjans als artistes per desenvolupar nous projectes de creació que seran presentats en el marc del TNT 2021.

Alhora, també es busca connectar les creadores amb el teixit local, treballant amb sintonia amb Terrassa Arts Escèniques, i acostant els processos creatius a les comunitats de públics locals. Aquesta línia de suport a artistes es vincula a la futura creació del nou Centre de Creació d’Arts Escèniques de Terrassa com a primer pas per convertir la ciutat en un focus creatiu amb caràcter propi. En paraules de la recent nomenada nova directora del festival, Marion Betriu, «l’inici d’una nova etapa del Festival TNT s’ha produït en un moment d’extrema fragilitat mundial però també en un moment d’oportunitat de canvi, de transició cap a un món en el qual valors relacionats amb la solidaritat, el bé comú, el respecte al medi ambient o les cures poden passar radicalment a primera línea”.

Les artistes seleccionades per a la residència podran desenvolupar el seu procés durant el període comprès entre novembre del 2020 i fins setembre del 2021. El TNT els facilitarà recursos que els permetin investigar, crear i compartir processos creatius amb la comunitat. Totes les creacions resultants formaran part de la programació del TNT 2021. Aquesta modalitat compta amb un import de 83.769 euros, que es repartirà entre un màxim de 6 residències. D’altra banda l»objectiu de les residències tècniques és que la companyia disposi dels mitjans materials i humans adients, per dur a terme de forma professional aquesta part de qualsevol procés de creació, ja sigui en una primera fase d’investigació, o en una fase final d’implantació dels diferents dissenys en escenografia, llums o so.

Les companyies seleccionades tindran la possibilitat de realitzar una residència tècnica de 7 dies en un dels equipaments escènics de la ciutat. El període de realització estarà comprès entre els mesos de gener i setembre de 2021. Les peces podran ser incloses en la programació de l’edició TNT 2021 o, en el seu defecte, es mostraran com un assaig obert en les dates que s’acordin entre ambdues parts. S’atorgaran un màxim de 4 residències. Els projectes seran valorats per una comissió artística formada per sis membres, entre els quals, la directora del TNT Marion Betriu, la directora de teatres de Terrassa Arts Escèniques Giulia Poltronieri, i quatre persones més de reconeguda trajectòria professional, d’àmbit tan nacional com internacional. Els criteris per escollir els projectes són la qualitat artística, rigor i viabilitat, la innovació formal i el caràcter transdisciplinar, l’ adequació a la línia artística del festival i als seus mitjans i la trajectòria professional.