Entradas

Sarsa Terrassa estrena 21.000 metres quadrats dedicats a l’automoció

La concessionària de cotxes Sarsa Terrassa estrena un macroespai de quatre naus de més de 21.000 metres quadrats, dedicat a l’automoció. L’empresa centralitza les sis marques que representa, Audi, Wolkswagen, Seat, Skoda, Cupra i vehicles comercials del grup Movento, en aquest centre d’atenció, venda i serveis, al carrer Jiloca, al Polígon Industrial de Can Parellada. En aquest centre s’hi ha invertit 15 milions d’euros, té una capacitat per exposar-hi fins a 300 vehicles, i dona feina a 80 treballadors.

L’acte d’inauguració d’aquest dimecres al vespre ha estat presidit per la nissaga Martí, responsables de gairebé cent anys de l’empresa, amb més de 800 convidats entre famosos, responsables de firmes expositores i les principals autoritats del país. El nou edifici és mediambientalment sostenible amb il•luminació solar i automàtica per a determinats espais. També disposa de la sistematització i digitalització de tots els processos de treball.

La unificació de les marques del grup Wolkswagen suposa una millora en la gestió dels recursos a nivell organitzatiu intern per donar un servei més eficient i de qualitat als seus clients. El grup Movento és l’àrea de negoci de Moventia, l’empresa familiar fundada el 1923. Sarsa Terrassa és el concessionari de Movento que comercialitza les sis marques de vehicles, amb 16 seus més repartides per tot Catalunya que donen feina a gairebé 300 treballadors. Anualment l’empresa ven més de 10.000 vehicles i uns 52.000 passen pels seus tallers.

El Servei d’Ocupació atén a unes 56.000 persones per millorar la seva situació laboral

L’Ajuntament ha invertit 3,7 milions d’euros en polítiques actives d’ocupació en els darrers tres anys, la qual cosa ha permès entre d’altres actuacions atendre a gairebé 56.000 persones. 11.000 d’aquestes persones han seguit un itinerari laboral personalitzat. D’altres ajuts autonòmics, estatals i europeus fan arribar la inversió local en ocupació als 21 milions d’euros.

Aquestes són algunes de les xifres del balanç del Servei d’Ocupació que s’ha presentat aquest dimecres. A més de la col•laboració empresarial, moltes de les accions per rebaixar l’atur han anat dirigides a la formació dels treballadors. Uns perfils d’aturats que han canviat en els darrers tres anys amb l’evolució de l’economia. El servei municipal també s’ha adaptat a les noves realitats laborals i a les noves tecnologies de la comunicació.

L’Ajuntament ha col•laborat amb unes 2.000 empreses que han donat feina directe a 1.662 persones. La contractació de plans d’ocupació han arribat a 1.226 persones. Al portal Terrassaocupacio.cat on es poden fer on line tots els tràmits laborals per trobar feina, s’hi han donat d’alta 6.000 persones. En global Terrassa ha passat de tenir el 17 per cent d’atur de la població activa el mes de maig del 2015, al 12 per cent actual.

Un nou programa municipal captarà talent local i el posarà en contacte amb possibles inversors

L’ajuntament impulsa un nou programa de suport a l’emprenedoria i la innovació. Es diu ‘Projectes de Valor per Terrassa’ i vol ajudar a crear, desenvolupar i consolidar iniciatives locals d’impacte social i mediambiental. La convocatòria ja està oberta i funcionarà com un servei municipal de forma constant. El consistori farà de pont entre les idees presentades i els possibles inversors privats, a més de garantir la confidencialitat de tot el procés.

Una comissió tècnica identificarà, avaluarà i orientarà els projectes perquè puguin formalitzar acords amb els agents inversors. La previsió és impulsar dues rondes de finançament cada any. El projecte ja compta amb una dotzena d’empreses interessades en aportar coneixement i expertesa, així com els diners necessaris.

Per entrar en el programa, els projectes han de tenir un alt impacte social, ser innovadors i viables econòmicament, així com comptar amb una gestió responsable i transparent i estar arrelats al territori.

Tant els emprenedors com els inversors interessats poden fer arribar les seves propostes a través de la web municipal, on trobaran tota la informació necessària per formalitzar la seva petició.

Un itinerari per fer a peu i amb bici unirà Terrassa, Matadepera i Sabadell

El carril bici junt amb un itinerari per fer a peu, connectarà a finals del 2019 Terrassa Matadepera i Sabadell. La Diputació invertirà 3,2 milions d’euros en dos itineraris de poc més de quatre quilòmetres, entre Terrassa i Matadepera i entre Matadepera i Sabadell. Les obres del carril de Terrassa començaran la pròxima primavera i acabaran amb 7 mesos. El tram fins a Sabadell arrancarà a la tardor i duraran fins l’estiu del 2020 quan ja es pugui utilitzar.

Aquest dijous s’ha presentat el projecte que donarà servei a 400.000 persones. L’itinerari entre Terrassa i Matadepera completarà el tram de carril bici que ja hi ha a la BV1221. Aquí i amb una amplada de cinc metres s’incorporarà un espai pels vianants fins arribar a la trama urbana. També s’hi col•locarà l’enllumenat i una separació de seguretat de la carretera. Un tram d’aquest carril passarà per la BV 1275 per connectar fins a Matadepera.

L’altre itinerari, entre Matadepera i Sabadell passarà per la BV 1248 que reprendrà el carril bici que ara ja arriba fins l’ermita de Sant Julià d’Altura per arribar a la intersecció amb la C-1415, la carretera que va fins a Castellar. Aquí s’hi farà una rotonda per continuar fins al nucli urbà de Matadepera. Les obres també preveuen l’adequació d’una passera pel pont que travessa la riera de les Arenes.

Amb aquestes dues actuacions s’incentivarà una mobilitat de futur més sostenible, a peu o amb bicicleta, que permetrà reduir el pas dels 34.000 vehicles diaris que en l’actualitat passen per les dues carreres. La Diputació impulsa 40 itineraris similars a tota la demarcació de Barcelona que acabaran connectant amb bici, 70 municipis.

El PDeCAT presenta 880 esmenes a uns Pressupostos Generals de l’Estat que titlla d'»estèrils» per a Catalunya

El PDeCAT ha presentat al Congrés dels Diputats 880 esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat, unes reivindicacions històriques que els demòcrates agrupen en tres eixos: el social, l’econòmic i el d’infraestructures.

La formació denuncia de nou la manca d’inversions a Catalunya (aquest any un 13% de la despesa) i argumenta que és aquesta situació la que fa necessària la independència de l’Estat espanyol perquè fa inviable el nostre model social, productiu, d’infraestructures i de comunicacions.

El Partit Demòcrata posa com a exemple dels incompliments més flagrants del govern de Madrid la llei de la dependència i la construcció de la B40. Sobre aquest últim, exigeix el compromís que al 2020 estigui acabat l’enllaç a Viladecavalls i el tram Terrassa – Granollers.

A Terrassa, els demòcrates també reivindiquen la nova estació de Renfe a Can Boada, per millorar la mobilitat obligada de gran part de la població, així com la museïtzació de la Seu d’Ègara.

Endesa avança en l’automatització de la xarxa elèctrica del Vallès Occidental amb una inversió d’1,1 milions d’euros

Endesa, en línia amb el seu Pla de Qualitat i amb la voluntat de preparar la xarxa elèctrica pel futur, ha instal·lat durant el 2017 fins a 62 nous telecomandaments en centres de transformació del Vallès Occidental, uns nous sistemes de control remot que permeten fer maniobres d’operació a distància. D’aquesta manera, es redueix el temps de resposta en cas d’incidències i s’assegura la continuïtat i qualitat del subministrament elèctric a la comarca. La inversió, aportada íntegrament per la companyia, ha estat de gairebé 1,1 milions d’euros.

Amb aquesta millora, el Centre de Control que Endesa té a Barcelona pot accionar a distància els dispositius de maniobra de les instal·lacions sense haver de desplaçar equips sobre el terreny en cas d’incidències, ja siguin pròpies o derivades de l’acció d’agents externs, ja que rep informació que permet detectar i aïllar els defectes que puguin produir-se a la xarxa mitjançant els elements de detecció de pas de defecte. D’aquesta manera, s’estalvia temps en la localització d’avaries, amb la conseqüent reducció del temps d’interrupció del subministrament elèctric als clients que s’alimenten d’aquestes instal·lacions, un total de 126.724.

En concret, a 26 de les 62 instal·lacions també s’han substituït els elements de maniobra convencionals per cabines de nova tecnologia que incorporen un gas de característiques especialment aïllants. Els nous dispositius redueixen la necessitat de manteniment, ja que el gas incorporat s’autoregenera, a diferència de l’oli que pateix una descomposició gradual. Alhora, el material conté propietats dielèctriques, fet que impedeix una bona conducció de l’electricitat i disminueix el risc d’incidència, gràcies a la seva alta estabilitat tèrmica i química. Als 36 centres de transformació restants s’han portat a terme motoritzacions dels elements de maniobra ja existents.

El Govern compra 15 nous trens per reduir la freqüència del metro del Vallès a la meitat

A partir del 2019 hi hauran 15 nous trens en el metro del Vallès que permetran reduir la freqüència de pas a la meitat. El Govern ha comprat 15 noves unitats per donar resposta a l’augment de la demanda que cada dia experimenta la línia dels Ferrocarrils a Terrassa i Sabadell.

Amb els nous trens la freqüència de pas a Sabadell es reduïrà a la meitat i passarà a ser de cinc minuts en lloc dels deu minuts de temps d’espera que hi ha ara. A Terrassa els trens passaran dels 7-8 minuts d’espera actuals, al pas d’un tren cada cinc minuts.

La inversió per als nous trens és de 130 milions d’euros. Les noves unitats que ara s’han de fabricar, s’aniran incorporant al servei del metro a partir del 2019. A banda de l’estrena de les noves estacions a Terrassa el juliol del 2015, les darreres grans millores i ampliacions del metro del Vallès s’han experimentat a Sabadell.

El passat mes de setembre van entrar en servei les estacions de Can Feu-Gràcia i la plaça Major amb 1,5 quilòmetres de línia nova. Aquest any és previst obrir 3,7 quilòmetres més de via i tres estacions més, la Creu Alta, la Plaça Espanya i Ca n’Oriac. Aquesta inversió suposa 430 milions d’euros.