Entradas

La nova publicació del CEHT sobre el Front Nacional de Catalunya ha recaptat el 44% del necessari a un mes vista pel final

La campanya de micromecenatge del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) ja ha arribat gairebé a mig camí: els mecenes participants han aportat el 44% del necessari perquè el nou projecte vegi la llum. Es tracta de «El Front Nacional de Catalunya a Terrassa (1940-1990)», una investigació inèdita de Marc Ferrer i Murillo. Aquest estudi serà el número inaugural de la nova col·lecció del CEHT, dedicada a publicar opuscles d’història local sobre qüestions que mereixen explicacions més detallades que un article però que potser resultarien massa breus per a un llibre més extens. Sota un títol tan local com «Taifa», la col·lecció arrencarà amb aquesta primera publicació sobre la participació terrassenca en el projecte del Front Nacional de Catalunya, partit independentista i progressista fundat l’any 1940 en obligada clandestinitat i que es va acabar integrant a Esquerra Republicana l’any 1990. Segons l’autor, Marc Ferrer, en concret Terrassa va tenir un paper important en els inicis del partit.

La campanya de micromecenatge s’està duent a terme a través de la plataforma «Tot suma» i ja ha recaptat 1.100€ dels 2.500€ necessaris. El termini acabarà d’aquí a un mes, el 25 d’abril. Entre les diferents recompenses disponibles per als mecenes, hi ha portades originals d’una revista de 1968 dedicada al president Macià i la reedició d’uns adhesius de 1976 demanant la catalanització oficial del nom de Terrassa.

«Heroïnes i bruixes»: una ruta per conèixer el paper de les dones a la Terrassa de l’edat moderna

Un record a les bruixes i heroïnes de la Terrassa de l’època moderna. El Museu de Terrassa ha organitzat aquest diumenge, dins dels actes del dia de la dona, una ruta pels carrers de la ciutat descobrint curiositats i indrets que van viure, durant els segles XVI, XVII i XVIII, la persecució de bruixes a la ciutat i el protagonisme de les dones egarenques contra els bandolers.

Una trentena de persones han seguit les indicacions de la guia del Museu des de la plaça del Progrés, passant per punts coneguts de la ciutat, com la rambla d’Ègara o la plaça Vella, però també per racons més desapercebuts, com l’estret carrer de Mart, un tram de l’antic camí a Manresa que s’ha conservat, o un cul-de-sac del carrer de Baix que, fa molts anys, es coneixia com el carrer de Calabruixa, on vivia una de les dones que van ser jutjades i executades per bruixeria l’any 1619.

La ruta ha acabat al convent de Sant Francesc, a tocar de Vallparadís i construït també sobre la mateixa època. Un recorregut que ha destacat el protagonisme de les dones, sovint oblidat i menyspreat, en la història i la construcció de la ciutat actual.

Villatoro publica «La casa dels avis» i tanca una trilogia sobre l’emigració

El periodista i escriptor Vicenç Villatoro estrena «La casa dels avis», l’últim llibre d’una trilogia que parla de l’emigració, la identitat i els principals fets històrics del segle passat. A través de la història particular dels avis materns, el terrassenc repassa la història del segle XX a Terrassa i a Catalunya, i en fa un retrat universal exportable a tot el món.

Villatoro és un periodista de llarg recorregut pels principals mitjans escrits i audiovisuals. En el terreny de la literatura, sempre des d’una mirada terrassenca, ha cultivat grans èxits que han estat traduïts als principals idiomes.

Troben les cobertes originals del manuscrit més antic sobre la història de Terrassa amagades al mateix llibre

El taller de restauració de Rita Udina, ubicat a Premià de Mar, ha fet una important troballa durant la restauració del manuscrit més antic que explica la història de Terrassa: la coberta original del llibre. El document, titulat «Llibre de antiguitats i ordinacions de la comunitat» el va escriure Joan Arnella, vicari de Sant Pere nascut l’any 1570. El volum estava en restauració a conseqüència del mal estat en el qual es trobava. L’equip de restauradores va detectar que les cobertes del llibre eren en realitat reaprofitades, un costum força estès a l’època per estalviar en matèries primeres gens econòmiques, com eren el pergamí i la pell. Al desmuntar tot el volum i separar les tapes del cartró que hi havia a l’interior de la coberta reaprofitada, van aparèixer ocultes a dins les cobertes originals. Són de pergamí manuscrit i s’hi pot llegir el títol «Llibre de visites, S. Pera de Tarrassa, 1611». Aquestes visites serien les visites episcopals que es feien a l’època bàsicament per netejar les patenes i comprovar si faltaven llibres.

El mal estat de les cobertes originals, però, impedirà restituir-les al seu lloc, de manera que al volum s’hi quedaran les reaprofitades que hi havia fins ara i que datarien de només unes dècades després. El valor del «Llibre de antiguitats i ordinacions de la comunitat» va més enllà del seu contingut, ja que al llarg de la història s’hi han fet diverses restauracions, algunes molt antigues, que aporten dades de gran interès per a historiadors i bibliòfils. Aquesta restauració ha estat encarregada per l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental i la Generalitat.

El terrassenc Oriol Martínez Peiruza publica una biografia no autoritzada sobre Ernest Lluch

L’historiador egarenc Oriol Martínez Peiruza acaba de publicar aquesta tardor el llibre Un Ernest Lluch inèdit. Aquesta biografia no autoritzada és el fruit de la tesi doctoral de l’autor, dedicada a l’estudi de la vida de l’ex ministre assassinat per ETA l’any 2000. Martínez Peiruza intenta defugir l’aurèola de màrtir provocada pel final de Lluch i el defineix com «una polèmica en vida». L’historiador fonamenta aquesta afirmació en la investigació que ha dut a terme i que l’ha portat a descobrir fets sorprenents com una possible responsabilitat en els GAL que s’hauria atribuït el mateix Lluch en un article publicat a La Vanguardia.

El llibre, publicat per Ediciones Hades, pren com a portada un element tan terrassenc com és la placa del Passeig d’Ernest Lluch. Tot i que no s’ha publicat fins ara, la tesi doctoral d’aquest historiador de Terrassa va ser el primer estudi biogràfic sobre Ernest Lluch, amb entrevistes a personatges destacats com Felipe González, Jordi Pujol, Juan José Ibarretxe, José Montilla, Narcís Serra, Miquel Iceta, Oriol Junqueras i la filla d’Ernest Lluch, Rosa Lluch.

Ullastrell repassa la seva història a través d’un documental amb entrevistes a la gent gran

Coincidint amb el dia de la patrona del municipi i després de veure’s obligat a suspendre la Festa Major a causa de la pandèmia, l’Ajuntament d’Ullastrell projecta aquest dissabte 15 d’agost, a partir de les 9h del vespre, el documental «Ullastrell: una meravella». Es tracta del primer d’una sèrie de documentals que repassaran els canvis pels quals ha passat el municipi al llarg de l’últim segle, a través del testimoni d’avis i àvies del poble. Amb una durada d’uns 60 minuts, s’hi podran veure les transformacions del paisatge urbà, la societat, les festes i les tradicions.

Segons informa l’Ajuntament d’Ullastrell, el documental és el resultat de diversos mesos de «treball intens» dipositat en un projecte que ha anat endavant de la mà de l’equip de professionals de «Sabem.com«. Així mateix, han acompanyat la producció una comissió de memòria històrica i les regidories de Cultura i d’Atenció a les Persones. La projecció, que es realitzarà a l’aire lliure davant l’Ajuntament, havia de veure la llum el passat mes d’abril però es va haver de cancel·lar a conseqüència de la Covid-19. L’aforament ja està complet, després que unes 150 persones realitzessin la seva reserva a través d’un sistema de cita prèvia.

«Intel·lectuals Proletaris’ i el grup d»Allà baix'», nova edició de la Fundació Torre del Palau

Quan obrin les llibreries, aquest dilluns amb hora anticipada, s’hi podrà trobar entre les novetats d’aquest Sant Jordi, l’última edició de la Fundació Torre del Palau, Intel·lectuals proletaris. Pere Vigués i el grup d’’Allà baix’ (1928-1937)’ de l’historiador local Jan Brugueras. El llibre és un estudi pel recorregut i la projecció intel·lectual del grup de joves intel·lectuals autodidactes d’“Allà baix”, d’una cultura política a Terrassa que es movien en l’espai del comunisme dissident de la III Internacional i que el 1937, després dels fets de maig, foren durament reprimits.

L’estudi, escrit per Jan Brugueras, explica que a diferencia de la major part del moviment obrer local proper a l’anarcosindicalisme de la CNT, aquest grupuscle marxista català fou la base del Bloc Obrer i Camperol, el BOC a Terrassa, i del Partit Obrer d’Unificació Marxista, el POUM. Aquest és el segon llibre de Jan Brugueras editat per la Torre del Palau, després de “Terrassenquisme i catalanisme 2018”.

L’historiador, membre del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa també ha participat en l’obra col·lectiva “Una història de Terrassa 2018” i ha publicat diversos articles de recerca a les revistes Terme, Revista d’Història o Revista de Catalunya entre d’altres. En l’actualitat treballa a l’editorial Tres i Quatre Edicions.

Terrassa celebra 25 anys de l’acampada pel 0,7 per cent

Els Amics de les Arts ha acollit un acte de commemoració dels 25 anys de l’acampada popular a places i carrers de Catalunya, per destinar el 0,7 per cent dels pressupostos de l’administració a l’ajut internacional. La xerrada ha comptat amb persones que van participar directament en els debats i les assemblees que se celebraven durant la protesta, i de reconeguts activistes que donaven suport a la mobilització pacífica i continuada.

Una protesta social fins aleshores inèdita i que anys després va repuntar en les acampades de l’11 M. A l’acte s’ha fet un repàs al context de la mobilització i al moment històric internacional en què es van produir. Unes acampades que potser no van aconseguir la seva principal reivindicació però van crear consciencia social per a la defensa dels Drets Humans i en contra de les desigualtats al món. Un recorregut pel passat per articular les protestes del present.

La premsa dels industrials catalans del segle XIX, protagonista del darrer llibre presentat al mNACTEC

El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya ha acollit aquest dijous a la tarda la presentació de l’últim llibre de Xavier Martí i Ylla. L’historiador i periodista gironí ha investigat els intents dels industrials catalans del segle XIX per tenir capçaleres de premsa a Madrid: el resultat és “Els diaris de Foment, premsa industrial al segle XIX”, un llibre que el mateix autor ha qualificat de “dens” però que assegura que recull la lluita dels fabricants catalans per fer-se sentir a Madrid, on governs i diaris els menystenien. Gràcies sobretot a l’arxiu de Foment del Treball, Martí i Ylla analitza publicacions com “El corresponsal”, “El bien público” i “El protector del pueblo”, a través dels quals els fabricants catalans pretenien aconseguir suports per les mesures proteccionistes que defensaven.

Xavier Martí i Ylla s’ha mostrat satisfet d’haver presentat la seva obra a un museu que ha qualificat com la seva “catedral”. En la presentació, l’autor ha estat acompanyat pel periodista i professor Joan Carles Valero.

«El joyero de Carla», primer llibre de ficció de Moisés González

“El joyero de Carla” és el segon llibre de l’escriptor terrassenc, Moisés González Muñoz, el primer de ficció després del seu assaig autobiogràfic “Candiles para Lucía”, tots dos dedicats a cada una de les seves dues nétes. “El joyero de Carla” és una novel•la costumista on els personatges desfilen per coneguts escenaris terrassencs, com ara el Frankfurt del carrer Gavatxons, coincidint amb alguns dels fets més rellevants de la ciutat.

L’editorial Adarve diu que és un llibre interessant i fàcil de llegir que recorre per la història d’Espanya de mitjans del segle passat, amb personatges que encaixen en els moviments socials i polítics de l’època. González Muñoz és natural de la província d’Àvila, instal•lat a Terrassa des del 1973 on ha desenvolupat la seva carrera de professor en l’ensenyament públic.

Admirador de Miguel Delibes, a banda dels seus dos llibres publicats, també ha col•laborat en d’altres projectes literaris compartits. El recent escriptor ja prepara un tercer treball que podria ser la continuació del seu primer assaig o una nova ficció sobre les oportunitats i la incomunicació que generen les noves tecnologies.