Entradas

La Cecot presenta una guia per impulsar els plans d’igualtat a les petites i mitjanes empreses

Com en tants d’altres àmbits de la societat, encara són moltes les desigualtats que separen homes i dones en el món professional. La flagrant bretxa salarial, les dificultats horàries per a la conciliació familiar o la discriminació per gènere en els processos de selecció són només alguns dels exemples més visibles que fan que les dones treballin, en molts casos, en unes condicions més precàries. Per tal de mirar de pal·liar aquestes situacions injustes, la Cecot ha presentat aquest dilluns una petita guia que pot servir per implementar plans d’igualtat a les petites i mitjanes empreses.

El nou document s’anomena Igualtat a les pimes: 20 mesures per on començar. Tal com indica el seu títol, es tracta d’un punt de partida per ajudar a les empreses, conscients de que encara hi ha molt terreny per avançar en la lluita per la igualtat d’oportunitats.

La guia exposa 20 elements de desigualtat i cadascun d’ells compta amb una part més descriptiva i una altra per aplicar les mesures i revisar-ne els resultats. Tot plegat, un manual sobre bones pràctiques que la Cecot ha elaborat amb el suport del departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat.

La CECOT vol una millor regulació dels preus del mercat elèctric

La Cecot demana al Govern que actuï de forma immediata sobre la regulació dels preus de l’electricitat per esmorteir l’impacte sobre l’activitat empresarial i la ciutadania. Els darrers mesos la Cecot, com multitud d’entitats i organitzacions econòmiques i empresarials, ha estat exigint que la Unió Europea replantegés el sistema de fixació de preus de l’electricitat, excloent dels mercats majoristes de l’electricitat la generació amb gas natural.

Alhora també ha estat reclamant la fixació de l’import dels impostos per evitar que la factura de la llum anés augmentant proporcionalment amb el preu del mercat. “És cert que el mercat energètic necessita la reforma estructural que apunta la Ministra Teresa Ribera, i que des de Cecot s’ha reivindicat històricament per l’impacte sobre la competitivitat empresarial, però mentrestant arriba, cal actuar sobre la situació actual i aplicar mesures extraordinàries de manera immediata en benefici de l’activitat productiva i els ciutadans”, explica Josep Casas, director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot.

La Cecot celebra que la Unió Europea hagi reconsiderat la seva posició i acceptés estudiar la possibilitat d’actuar directament sobre els preus de la llum en el marc del pla energètic aprovat ahir dimarts per l’executiu europeu. Fins el mes de juliol de 2021 a Espanya sí era possible limitar els preus en el mercat majorista però en implementar els canvis de regulació marcats per les directives europees, aquesta possibilitat va quedar inhabilitada.

“Una altra possibilitat d’actuar a curt termini en la crisi energètica, seria reduir part dels impostos dels carburants que suposen quasi el 50% de la despesa. A la Cecot, més enllà del sector del transport, estem experimentant un increment, entre les empreses, de la preocupació pels preus dels carburants. Un fet que impacta de manera transversal tant a empreses com a particulars”, conclou Casas. En paral·lel la Cecot continua treballant en l’assessorament i la implementació de mesures a les empreses cap a la transició energètica i alhora pal·liar els efectes dels mercats energètics sobre la seva competitivitat i que passa, en la seva majoria, per promoure l’autogeneració i l’autoconsum.

El Consell Comarcal busca empreses turístiques que vulguin ser sostenibles

El Consell Comarcal busca empreses i entitats turístiques compromeses amb la sostenibilitat que vulguin acreditar la seva gestió sostenible amb el segell Biosphere Sustainable Lifestyle. El Compromís per la Sostenibilitat Biosphere és un programa adreçat a empreses, serveis i entitats públiques de les comarques de la província de Barcelona que volen acreditar i millorar la seva gestió en sostenibilitat i el seu posicionament turístic. Actualment hi ha uns 40 establiments acreditats al Vallès Occidental i més de 600 empreses i entitats del sector turístic de la província de Barcelona que ja han apostat per una gestió sostenible.

El Consell Comarcal del Vallès Occidental aposta fermament per al desenvolupament i la gestió sostenible de l’activitat turística a la comarca i és per això que des del mes de gener ha iniciat el període de sensibilització i adhesió al programa Biosphere. El pròxim dilluns 31 i dilluns, a les 12h, es realitza una sessió informativa online per a donar a conèixer els beneficis d’incorporar la sostenibilitat a la gestió turística i desenvolupar un turisme responsable. Les inscripcions es poden fer a: https://bit.ly/infoBiospherePIT

El Compromís per la Sostenibilitat Biosphere reconeix les bones pràctiques que, alineades amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, tenen en compte la lluita contra el canvi climàtic, el medi ambient, el retorn social, les pràctiques econòmiques i l’entorn cultural en el qual es troben. L’impulsen la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona i l’ens gestor encarregat de la implantació a la nostra comarca, el Consell Comarcal del Vallès Occidental. En aquesta sessió informativa prevista pel dia 31 de gener també s’explicarà un altre programa de competitivitat turística que s’implanta a la comarca.

Es tracta del projecte Punts d’Informació Turística que té com a objectiu dotar als equipaments turístics d’informació i coneixements sobre atenció al client i l’oferta turística de la comarca així com crear xarxa entre els agents que hi participen. El programa està dirigit a un ampli ventall d’activitats vinculades al sector turístic: allotjaments, restauració, empreses de turisme actiu, museus i centres d’interpretació i serveis d’atenció ciutadana entre d’altres.

Ajuntament i Cambra assessoraran dotze empreses en la seva internacionalització

Acord entre l’Ajuntament i Cambra Terrassa per acompanyar empreses de la ciutat en els seus processos d’internacionalització. Es donarà suport a 12 empreses locals que estiguin en fase d’iniciació internacional, de consolidació o de diversificació. L’Ajuntament de Terrassa i la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa han formalitzat un acord amb l’objectiu d’acompanyar i donar suport a empreses terrassenques en els seus processos d’internacionalització. La pandèmia ha generat reptes a tots els nivells, també pel que fa en el comerç internacional.

Les empreses han hagut de dur a terme canvis substancials per fer front a estratègies d’internacionalització, amb nous formats i noves eines, majoritàriament digitals. En aquest sentit, Cambra de Terrassa i l’Ajuntament donaran suport a un total de 12 empreses de la ciutat, durant els anys 2022 i 2023, amb un assessorament integral en el seu procés d’internacionalització. Així, les empreses que hi participin poden trobar-se en diferents fases del procés d’internacionalització. La fase inicial o d’iniciació és un procés d’internacionalització, en la que hi trobem a empreses sense experiència en l’exportació (o de forma reactiva i sense planificació), però que volen iniciar la seva activitat en el comerç exterior.

En la seva majoria no disposen de recursos interns adaptats a la internacionalització. En la fase de consolidació, hi ha empreses que ja tenen alguna experiència en l’exportació i presència en algun mercat internacional, però que no han consolidat aquesta activitat. Es tracta d’empreses que ja compten amb un departament d’exportació o que el volen crear i que ja han iniciat un procés de reflexió sobre els mercats adients per exportar el seu producte per definir una estratègia d’accés. La fase de diversificació va dirigida a empreses amb activitat consolidada de comerç internacional en diversos mercats, on l’exportació suposa bona part de la seva facturació, i que es plantegen l’obertura a nous mercats, la implantació comercial a l’estranger o acords d’inversió.

Cada empresa té unes necessitats concretes pel que fa a la internacionalització. Per aquest motiu, en aquest programa de suport en processos d’internacionalització d’empreses de Terrassa, i com a gran valor afegit, s’ha plantejat una metodologia de treball adaptada a les diferents casuístiques de les empreses participants. Per fer-ho, es faran sessions de treball amb les 12 empreses participants, es realitzarà un treball d’anàlisi i de recerca d’informació i s’establirà un pla d’acció personalitzat per a cada empresa amb una estratègia definida.

En els propers dies, s’obrirà una convocatòria per a totes aquelles empreses de la ciutat de Terrassa que estiguin interessades en participar en aquest projecte. Posteriorment, l’Ajuntament de Terrassa i la Cambra de Comerç valoraran les diferents candidatures, tenint en compte la seva motivació, i s’identificaran els estadis d’internacionalització de les empreses candidates. Finalment, s’acabarà seleccionant a les 12 empreses que hi participaran al llarg dels propers dos anys.

Canvis en el lloguer i la conservació dels comptadors d’aigua a partir del gener

La factura de Taigua no inclourà els conceptes de lloguer i conservació dels comptadors d’aigua a partir de 2022. Les persones abonades rebran les factures corresponents de les empreses amb qui tinguin contractats aquests serveis. En els pròxims dies, l’empresa municipal Taigua enviarà una carta informativa a les prop de 100.000 persones abonades per explicar els canvis que s’introduiran, a partir del gener de 2022, a la factura de l’aigua.

Quan l’Ajuntament va municipalitzar el servei, el desembre de 2018, un dels objectius més immediats era que no es notés cap canvi substancial en el servei d’abastament d’aigua. Per facilitar la seva gestió, Taigua va acordar amb les empreses Mina Pública d’Aigües de Terrassa i Servaigua que, inicialment, gestionaria la facturació i cobrament dels serveis de conservació i lloguer dels comptadors d’aigua i que els transferiria les quotes que pagaven les persones abonades. Aquests conceptes han aparegut, fins ara, a la part inferior de la factura amb els noms de «Conservació del comptador de Mina Pública d’Aigües de Terrassa, SA.», o «Lloguer de comptador de Serveis de l’Aigua SA. (Servaigua)».

Transcorreguts tres anys amb aquesta mesura transitòria, a partir de gener de 2022 Taigua deixarà d’incloure aquestes despeses a les seves factures i només hi constaran els serveis que presta, com són les quotes de servei i de consum; i els impostos, com són el cànon de l’aigua que s’ingressa a la Generalitat i l’impost sobre el valor afegit (IVA), que correspon a l’Estat. Taigua enviarà properament una carta informativa amb els detalls d’aquests canvis a tots els seus usuaris i usuàries. Pel que fa al lloguer o conservació dels comptadors d’aigua, les persones abonades rebran la factura corresponent de la empresa amb qui tinguin contractat aquest servei.

Ajuntament i PIMEC impulsen plans d’anàlisi i viabilitat per a petites i mitjanes empreses

L’Associació comarcal per la Petita i Mitjana Empresa, la PIMEC, es proposa donar resposta als problemes derivats de la crisi del teixit empresarial de Terrassa, amb un programa que analitza la situació de les empreses i busca solucions per millorar, ampliar o estabilitzar els negocis. L’Ajuntament ha signat un conveni de col·laboració amb la patronal per oferir un Pla de Viabilitat a empreses de tots els sectors, sobretot els més afectats per la Covid.

Un mètode subvencionat per la Generalitat i per tant gratuït per als empresaris, per analitzar, diagnosticar i reimpulsar les empreses d’entre 5 i 250 treballadors. Les empreses poden presentar un formulari d’inscripció i l’associació empresarial seleccionarà les organitzacions que més s’ajustin per implantar al programa. Una diagnosi que analitza 10 eixos amb més de 40 variables que dona una àmplia visió de la situació de les petites i mitjanes empreses.

En aquest programa que ara s’obre a les empreses de Terrassa gràcies al conveni amb l’Ajuntament, en la primera edició s’hi van inscriure unes 1.700 empreses, 662 de les quals s’ha fet l’informe de diagnosi i 580 han passat a la primera fase del treball amb l’assessorament d’un expert. L’objectiu és que de l’anàlisi l’empresa en surti reforçada aplicant aquells canvis, millores o girs estratègics, per a la bona marxa de l’organització en temps de postpandèmia.

La CECOT torna a celebrar la seva assemblea anual de forma presencial

La Cecot posarà a debat la tendència creixent de la publificació de serveis i la necessitat d’unes noves bases de cooperació publicoprivada. L’impacte directe de la pandèmia en l’activitat productiva dels diferents sectors econòmics centra l’assemblea anual ordinària de la Cecot. L’entitat tanca un exercici 2020 amb un volum de gestió que s’ha vist pràcticament triplicat en els serveis essencials com l’atenció al soci, els comunicats de novetats informatives o l’assessorament en àmbits com el laboral, el financer i el fiscal. Antoni Abad avança que la Cecot posarà en marxa la redefinició d’un nou pla d’acció per als propers anys que emfatitzi la personalització en l’acompanyament empresarial. “Cada empresa té necessitats diferents en funció del sector, de l’activitat que desenvolupa i del moment o l’etapa vital en la que es troba. Així que el segon semestre ens centrarem en elaborar un nou Pla estratègic que començarem a implementar el 2022”.

La Cecot va recuperar ahir al vespre el format presencial per l’assemblea general ordinària a la seu del carrer Sant Pau, després d’un any excepcional de pandèmia i de reunions telemàtiques. Abans de l’aprovació de la memòria d’activitats, els diferents representants sectorials a l’assemblea van protagonitzar un espai d’intervencions per posar en comú quina ha estat la situació del darrer any en el seu sector d’activitat, quina és la situació actual i quines perspectives tenen per al proper any. Sota aquesta premissa representants del metall, el tèxtil, l’automoció, el químic, el plàstic, el comerç minorista, l’alimentació, el transport, els diferents serveis, i entre ells els centres esportius, van exposar durant més d’una hora l’impacte de la covid-19 en les diferents activitats que es desenvolupen a cada sector.

Malgrat les casuístiques pròpies de cada sector es va posar de manifest algunes situacions compartides per molts d’ells com ara l’increment dels costos de les primeres matèries, en especial totes les derivades del petroli, que han tingut afectació en sectors com el de la transformació del plàstic, les filatures i teixidors, el químic, el transport i l’automoció, sobre tot en la vessant de reparació i manteniment de vehicles en quant a l’ús de lubricants i productes derivats del petroli. Aquests increments provenen tant dels talls de subministrament provocats per l’aturada del comerç internacional durant la pandèmia, com per una baixada de la producció intencionada en alguns casos per provocar un augment de la demanda i un increment de preus. El transport internacional de contenidors de matèries o de peces per assemblatge també s’ha vist alterat per la pandèmia i les empreses manufactureres han experimentat un increment de costos desmesurats en la contractació d’aquests contenidors que han atribuït a una part d’especulació dels intermediaris, però que ja s’està tornant a regularitzar.

A banda d’una reducció de producció del petroli generant una disminució de les matèries derivades del mateix, el sector industrial també està experimentant l’escassedat d’altres components en les cadenes de muntatge, com ara els xips, que fan preveure l’aturada temporal d’algunes línies de producció ja sigui d’automòbils, béns informàtics, electrònics, automatismes, etc. Una segona situació comú a la majoria de sectors és la manca de perfils professionals tècnics, qualificats i especialitzats, així com la previsió d’una manca de relleu generacional en determinades activitats a dos anys vista. La situació, que no és nova, està duent als Gremis i Associacions a intensificar la seva demanda d’un sistema d’ensenyament i de formació professional més vinculat a la realitat empresarial.

La manca de suport i comprensió per part dels Governs en relació al teixit empresarial també forma part d’una visió compartida per la majoria de sectors que mantenen la preocupació per un sobre endeutament de les empreses a l’hora de fer front a les mesures anticovid-19; i per la manca tant d’ajuts directes, com d’una política fiscal adaptada a les circumstàncies, que permetin una reactivació ràpida. I, finalment, un factor generalitzat en l’àmbit de la gestió és que la pandèmia ha suposat una disrupció generalitzada en els hàbits i comportament de les persones, en les preferències i voluntats i això està provocant la redefinició dels models econòmics, dels models de negoci i la necessitat constant, per part de les empreses, d’entendre els consumidors per adaptar el servei a les noves demandes. Aquest canvi disruptiu que ve recolzat per una transformació digital i un major ús de les tecnologies obliga a les empreses adaptar-se als mercats a molt curt termini però a l’hora mantenir un compromís estratègic per la sostenibilitat del sistema a futur.

Tal i com recull la memòria anual aprovada en el marc de l’assemblea, l’activitat desenvolupada per la Cecot durant el 2020 també ha estat excepcional i s’ha centrat primordialment a acompanyar, assessorar i informar en tot moment a les empreses i professionals perquè poguessin prendre decisions organitzatives de manera ràpida i amb el màxim de certeses possibles, davant les mesures preses pels Governs en la seva gestió per reduir la propagació de la Covid-19. “Cal recordar que el tretze de març de l’any passat, vam facilitar a les empreses una guia per elaborar un Pla de contingència, tot just decretat l’estat d’alarma, i que van descarregar prop més de sis mil empreses”, explica Antoni Abad, president de la Cecot. Des del mes de març i fins el desembre de 2020 la Cecot va veure incrementat en un 78% el nombre de consultes ateses per bústia virtual, 25.583 en total.

També va incrementar en un 17% el volum de trucades ateses, amb un total de 21.094. Les circulars informatives generades van suposar un 53% més de les realitzades l’any 2019 i l’àrea d’assessorament, sobre tot les relatives a laboral i a finançament i fiscalitat, van incrementar en un 55% les consultes habituals. “Vull recordar que entre el tretze de març i l’u de juliol tot l’equip de treball de la Cecot va prestar els serveis d’atenció, informació i assessorament empresarial en remot, confinats, fent un teletreball improvisat, diari, adaptant les jornades per oferir informació actualitzada en tot moment, també els caps de setmana, i amb una implicació tal de totes les persones que hi treballen, que ha estat el que ens ha possibilitat acompanyar les empreses quan més necessitat de suport han tingut”, expressa el president de la Cecot.

Amb el confinament, l’ús de les noves tecnologies ha permès incrementar el nombre de sessions informatives, digitals totes elles des de març, suposant un total de 87 sessions el 2020, un 23% més respecte l’any anterior, amb un volum d’inscripcions de 6.786 (un 196% més) i una participació que també s’ha vist incrementada en un 193% (4.505 persones) durant el 2020. Pel que fa a l’acció institucional i patronal, l’entitat ha emfatitzat durant l’exercici 2020 els contactes i gestions amb el Govern de la Generalitat en funcions i els Ministeris del Govern d’Espanya com el de Treball, el d’Economia o el de Seguretat Social per tal de reclamar ajudes directes a les empreses; l’ús, per part del Govern d’Espanya, de la política fiscal per facilitar la reactivació econòmica i evitar el sobre endeutament de les empreses; una coordinació més intensa en aspectes com els ERTO i una cooperació publicoprivada més efectiva que permetés actuar amb més celeritat en aspectes com els cribratges massius o la vacunació.

Més enllà de l’increment de la correspondència amb els responsables de gestionar la pandèmia, l’entitat ha dut a terme diferents informes i documents de propostes per acompanyar el procés d’anàlisi i presa de decisions d’aquestes persones incidint en l’impacte que aquestes decisions tindran sobre l’activitat productiva, econòmica i social. Entre els informes destaquen la Guia per l’elaboració d’un Pla de Contingència amb motiu de l’afectació de l’activitat empresarial pel COVID-19 (13/03/2020); el document de mesures Cecot per ajudar a les administracions públiques a reactivar l’economia i rellançar les empreses. (08/05/2020); propostes Retailcat per la reactivació del comerç minorista (05/06/2020); el Pla d’intervenció immediata en el mercat laboral per acompanyar la reactivació empresarial durant la desescalada i mantenir l’ocupació (12/06/2020); el document de propostes i mesures de la Cecot per contribuir a la reducció de l’absentisme laboral (20/07/2020); l’Informe sobre les conseqüències fiscals de les mesures per pal•liar els efectes de la COVID-19 (CAST) (27/11/2020) i, finalment, el Cecot #UpandGo | Propostes per reactivar l’economia, rellançar les empreses i transformar el model econòmic (26/01/2021).

Tal com recull el document Cecot #UpandGo, les prioritats de la institució per al 2021 exigeixen mantenir el nivell d’informació permanentment al soci envers tot allò que pot afectar a la seva competitivitat/supervivència, ajudar en la seva reactivació, especialment en tot allò relatiu a la seva digitalització i emfatitzar la tasca de suport a les empreses en el procés de transició energètica. “I és en aquest camí de la reactivació i de la redefinició de models econòmics on estem insistint en la necessitat de fer front a la situació des d’una visió integral. El que m’heu sentit nomenar, en més d’una ocasió, com el billar a tres bandes, on és necessari la cooperació de l’administració, dels representants empresarials i d’experts de referència en matèria econòmica i empresarial. La Cecot som una organització civil organitzada, representants d’un teixit empresarial implicat i compromès socialment, per això ens reivindiquem com un agent a tenir en compte en els processos de presa de decisions per part dels Governs i apostem per una nova Governança que apoderi la societat civil”.

Els participants a l’assemblea van expressar la necessitat d’obrir un debat sobre la creixent tendència a voler municipalitzar o publificar els serveis, davant d’una incipient situació de reactivació econòmica. “Hem d’elevar el debat més enllà del simplisme que suposa que tot allò públic és bo i que tot allò privat és sospitós; necessitem unes noves bases de cooperació publicoprivada que es complementin i que assoleixin resultats en benefici dels usuaris. Allà on l’administració no arriba hi ha molta iniciativa privada que pot cobrir-ho de manera eficient, sostenible i responsable. Només cal posar les bases i els compromisos adequats. Ja existeixen referents, prenem-los com exemple”. El darrer aspecte tractat en el marc de l’assemblea l’ha desenvolupat el nou secretari general de l’entitat, Oriol Alba, qui es va incorporar el mes de gener d’enguany i que es centra en l’elaboració d’un nou Pla estratègic durant el segon semestre de l’any amb l’objectiu d’implementar-lo en el període 2022-2024.

Alba va traslladar el resultat de l’anàlisi interna realitzada durant els primers mesos de l’any en relació a la dinàmica de l’entitat, la posada en marxa d’accions de millora en processos interns a curt termini i la gran capacitat que té la Cecot de convertir l’impacte de la pandèmia en una oportunitat de millora en els serveis d’acompanyament a les empreses i la seva personalització. “El treball de l’equip durant la pandèmia ens ha demostrat que les empreses i els professionals confien en els nostres serveis d’assessorament, d’informació i en el criteri que apliquem en la relació amb les administracions, i cal posar-ho en valor.

Per això treballarem més intensament el “sociocentrisme” de la mà de tots els gremis i associacions que conformen la casa. Perquè cada empresa o negoci és únic. I les seves necessitats també”. Abad ha conclòs anticipant que “en el segon semestre ens centrarem en redefinir un nou pla d’acció per als propers any que emfatitzi la personalització i l’acompanyament empresarial. Cada empresa té necessitats diferents en funció del sector, de l’activitat que desenvolupa i del moment o l’etapa vital en la que es troba, així que treballarem en un nou Pla estratègic per al proper any”.

 

Set empreses presenten els seus projectes per al servei de menjadors escolars públics

Ja està en marxa la nova licitació unificada per gestionar els menjadors escolars de totes les escoles públiques d’infantil, primària i instituts de Terrassa amb criteris de sostenibilitat, qualitat i educació.

De 9 empreses presentades dues ja han caigut del procés per no acreditar la competència econòmica. En els pròxims 25 dies, les set empreses restants han de presentar les seves propostes que finalment s’escollirà la més adient per complir amb el servei. Així s’ha explicat en la Junta de Govern celebrada aquest divendres al matí.

Si no hi ha recursos, l’adjudicació es podria produir en 2 mesos i amb 20 dies més, tot el procés de formalització del contracte. L’empresa guanyadora de la licitació tindrà un contracte per a dos anys, prorrogable a dos anys més.

La xarxa d’inversors Business Angels financia amb 2,3 milions una vintena de projectes

Durant el 2020, la xarxa catalana de Business Angels ha contribuït amb 2,3 milions d’euros al finançament d’una vintena de projectes la majoria en el sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). L’equip tècnic de Business Angels Network Catalunya, BANC, ha treballat per contribuir a pal•liar l’impacte econòmic que ha provocat la Covid-19 en el teixit empresarial català. La primera xarxa catalana d’inversors privats ha contribuït a capitalitzar 1,4 milions d’euros en equity, distribuïts en 10 operacions per a 7 projectes empresarials.

Pel què fa a la tramitació d’ajuts, BANC ha col•laborat amb 12 projectes, aconseguint 926.000 euros en finançament per la innovació al llarg de l’any passat. La vintena de projectes recolzats per BANC pertanyen principalment als sectors TIC, agroalimentari, industrial i cosmètic. Es tracta d’empreses majoritàriament catalanes, en fase d’starup, innovadores i amb potencial de creixement. Entre els projectes del sector TIC destaquen, una empresa de selecció de personal, per a la gestió i contractació de perfils tècnics molt específics, així com el primer concessionari digital de motos elèctriques, enfocat a la mobilitat urbana i la sostenibilitat.

A l’àmbit agroalimentari, dos dels projectes han estat: d’una banda, una empresa proveïdora de màquines de cafè als centres de treball i, de l’altra, una empresa alimentària amb una oferta comercial gastronòmica de snack a zones d’oci i lineal de gran distribució. Durant el 2020, la xarxa BANC ha mantingut una presència activa a prop més d’una trentena d’actes, tant d’àmbit nacional com internacional, la major part en format virtual, i ha coordinat dinàmiques i organitzat sessions informatives dirigides a emprenedors per donar-los a conèixer les alternatives de finançament als seus projectes, malgrat les limitacions i incerteses de la situació econòmica actual.

Aquest 2021, arran de la marxa del seu secretari general per motius professionals, David Garrofé, la xarxa té prevista la renovació de la seva Junta Directiva. Garrofé va ser un dels impulsors, ara fa 18 anys, de la Business Angels Network Catalunya com a primera xarxa d’inversors a tot l’estat. La seva aportació ha contribuït a consolidar l’entitat com a referent de la inversió privada a Catalunya i com l’únic interlocutor de l’estat amb el seu director Albert Colomer, a l’European Business Angels Network. Des de la seva constitució al 2003, BANC ha ajudat 118 projectes a aconseguir un total de 15,6 milions d’euros en equity, així mateix ha assolit 7,5 milions més en préstecs tous per a 84 projectes empresarials.

 

 

 

Ajuntament i CECOT proposen a les empreses el primer Triatló Empresarial

L’Ajuntament de Terrassa i la Fundació CECOT Innovació organitzen el primer Triatló empresarial. L’objectiu és proposar a les empreses del territori participar en un challenge empresarial que els hi permetrà millorar el seu posicionament en tres àmbits concrets: el màrqueting digital, la gestió comercial i vendes i la gestió econòmica. Amb el suport de la Diputació de Barcelona, el primer Triatló Empresarial és un programa d’acompanyament per a la millora de la competitivitat empresarial en l’era Covid. El programa, adreçat a empreses, té per objectiu proporcionar les eines necessàries per a la definició d’estratègies competitives tenint en compte la situació actual generada per la pandèmia.

El Triatló Empresarial, que ofereix a les empreses participants sessions i assessorament, està format per tres mòduls integrats per 19 sessions i 19 reptes i una sessió de tancament, a càrrec de Rosa Guerrero, consultora per a la Creació d’Empreses a la patronal Cecot. Els mòduls són el Màrqueting digital, innovació i creativitat, que anirà a càrrec de Santi Rius, assessor de màrqueting online i social media de la patronal Cecot. La Gestió econòmica, a càrrec de Sebastián García, entre d’altres càrrecs responsable de l’àrea d’assessorament de Gestió Econòmica, rendibilitat i marges, costos i control de Gestió de la patronal Cecot. I la Gestió comercial i vendes, que assumeix Montserrat Soler que és assessora de vendes a la Patronal Cecot i a l’Amic-media i articulista experta en vendes al digital Via Empresa.

La finalitat d’aquest programa formatiu és el d’acostar el concepte challenge a l’àmbit empresarial amb un nou format, àgil i innovador, que permetrà a les empreses que participin en aquesta primera edició, treballar àmbits concrets del seu model de negoci i dur a terme actuacions de millora de la seva competitivitat a curt termini. La paraula challenge és un anglicisme molt utilitzat actualment a les xarxes socials per definir una tendència viral en la què es convida a d’altres persones a fer alguna cosa per diversió, per una causa benèfica o per qualsevol altre motiu.

Per assolir aquesta fita, el Servei d’Innovació de l’Ajuntament de Terrassa i la patronal Cecot han organitzat 19 reptes, que s’aniran llençant periòdicament, i que aniran acompanyats de 19 formacions breus que ajudaran a les empreses a desenvolupar el repte en qüestió. El primer repte es llançarà el proper dia 7 d’abril i i el darrer tindrà lloc el dia 22 de juny. «Converteix el no d’un client en un sí», «Quant hem de treballar per no perdre diners? , objectius i preus de venda», o «Potencia el teu LinkedIn i converteix-lo en la teva targeta de presentació professional» seran alguns dels reptes que es llençaran a les empreses del territori i que caldrà que aquestes resolguin amb el suport de les formacions breus que acompanyen el Triatló Empresarial i que es posaran a la seva disposició.