Entradas

Infografia Adolescents I Pornografia

El 57% d’alumnes de 4t d’ESO ha vist pornografia i la meitat ho ha fet abans dels 12 anys

Segons l’Enquesta d’hàbits de salut a alumnes de quart de l’ESO de la província de Barcelona, elaborada per la Diputació de Barcelona, el 57% dels estudiants d’aquest curs ha vist pornografia alguna vegada, tot i que el percentatge varia molt en funció del sexe: un 72,9% dels nois hi ha tingut accés, dada que es redueix al 39,2% en el cas de les noies.

Les dades, en canvi, varien poc per a altres variables sociodemogràfiques com la titularitat del centre escolar o el nivell socioeconòmic de l’alumne. Únicament en el cas de l’origen es troben algunes diferències significatives: el 58,8% de l’alumnat autòcton diu que ha consumit pornografia alguna vegada, percentatge que baixa al 52,5% entre l’alumnat immigrant de segona generació i fins al 47,2% entre l’alumnat immigrant de primera generació.

Pel que fa a l’edat del primer accés a la pornografia, entre els alumnes de 4rt d’ESO que admeten haver vist aquests continguts alguna vegada el 47,5% ho ha fet abans dels 12 anys (50,9% en el cas dels nois). Als 13 anys, el percentatge arriba al 71,8% (76,3% en el cas dels nois). Entre els més precoços, destaca que un 14,5% ha vist pornografia per primera vegada amb 10 anys o menys, un 33,5% en la franja d’11 a 12 anys i un 43% en la franja 13 a 14 anys.

Des de fa uns anys, la Diputació de Barcelona incorpora el consum de pornografia en l’Enquesta d’hàbits de salut que elabora des de 2015 amb la participació de 30.650 estudiants de centres de 90 municipis de la província. La percepció de l’estat de salut, així com els hàbits i les conductes relacionades amb la salut dels adolescents, ajuden a orientar les polítiques locals de salut.

La Diputació disposarà 75 milions d’euros als governs locals per assegurar els serveis socials

Els ajuntaments i entitats municipals locals rebran un nou fons extraordinari de 75 milions d’euros per a garantir els serveis públics. La quantia es dividirà en una primera suma de 50 milions d’euros al desembre del present any, la qual garantirà finalitzar l’exercici pressupostari sense dèficit; la segona onada amb els 25 milions d’euros restants es donarà a l’inici de 2024 amb l’objectiu de tenir la suficient liquiditat per fer front als reptes de l’any següent.

La mesura va en la línia d’un nou sistema de finançament local que afronti les dificultats econòmiques i financeres dels ajuntaments, aquesta nova reforma pretén adaptar-se a l’actual situació de crisi oferint dues vies de suport principals: Una relativa al finançament de serveis tals com reparacions i manteniment d’estructures, i una relativa a les inversions sobre l’espai públic en forma d’infraestructures urbanes i sostenibilitat ambiental.

La recuperació econòmica del Vallès és més moderada que el conjunt de la província

La recuperació econòmica iniciada l’any 2021 a la província de Barcelona després de la pandèmia es va consolidar al llarg del 2022: bona part dels indicadors van recuperar els nivells previs a la crisi de Covid-19 i fins i tot alguns els van superar, evidenciant una fase expansiva de l’economia. Així ho indica l’Informe econòmic local de la província de Barcelona 2023, elaborat per la Diputació de Barcelona i que analitza les dades de l’any 2022 per a la província de Barcelona i cadascuna de les seves comarques.

En el cas del Vallès Occidental, la comarca continua registrant una evolució positiva en els indicadors socioeconòmics al 2022 però, com l’any anterior, aquesta evolució és més moderada que al conjunt de la província o a altres comarques. La reducció del nombre d’aturats registrats ha estat d’un -2,9% (a la província un -4,6%), sense gaires diferències entre sexe o nacionalitat però sí per edat, ja que es dona un increment de l’atur entre els joves menors de 30 anys (3,7%). La taxa d’atur registrat baixa fins al 10%, comparativament elevada respecte a la taxa provincial (9,3%).

La comarca presenta un 2,1% més de població ocupada resident que un any abans, un creixement inferior al del conjunt de la província (2,6%). També està per sota la variació de llocs de treball, que és d’un 2,4% (3% a la província), impulsada per l’increment del treball assalariat (2,9%), ja que el treball autònom cau lleugerament (-0,5%). El comerç a l’engròs és l’activitat que aporta més llocs de treball nous aquest darrer any. En canvi, el teixit empresarial es contrau sensiblement, ja que cau un -0,3% (a la província augmenta un 0,1%).

L’Ajuntament de Terrassa, reconegut amb un premi ‘Mentoring’

Els ajuntaments de Terrassa, Montcada i Reixac, Sabadell, Badalona i Castelldefels i el Consell Comarcal del Maresme han estat reconeguts per ser les entitats més actives de l’any al programa Mentoring d’acompanyament empresarial, que impulsa la Diputació de Barcelona i la Fundació Autoocupació.

Els Centre Local de Serveis a les Empreses (CLSE) més actius enguany al programa ha estat el de l’Ajuntament de Terrassa, amb 16 empreses i 1 mentor participants, seguit pels CLSE de l’Ajuntament de Montcada i Reixac (10 empreses i 11 mentors), l’Ajuntament de Sabadell (9 empreses i 4 mentors), el Consell Comarcal del Maresme (9 empreses i 2 mentors), l’Ajuntament de Badalona (9 empreses i 2 mentors) i l’Ajuntament de Castelldefels (8 empreses i 1 mentor).

Pel que fa als mentors més actius del programa, han estat distingits els empresaris Ingrid Alonso, que des de febrer de 2022 ha estat mentora de 3 empreses al CLSE de l’Ajuntament de Castelldefels; Maria Àngels Capdevila, amb 3 empreses mentoritzades des del desembre de 2021 al CLSE de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà; Oriol Fernández, mentor des del març de 2021, amb 3 empreses al CLSE de l’Ajuntament de Badalona; Xavier Pujol, mentor des de 2020 amb 4 empreses al CLSE de l’Ajuntament de Sabadell; i Jordi Vilà, mentor des de l’abril de 2021, amb 4 empreses al CLSE del Consell Comarcal del Maresme.

Mentoring és un programa d’acompanyament personalitzat i gratuït per al col·lectiu d’autònoms i microempreses, mitjançant el qual persones empresàries i directives amb experiència comparteixen amb ells el seu coneixement i suport.

incendis terrassa

La campanya de prevenció d’incendis es tanca amb tres focs a Terrassa

Aquest estiu s’han declarat 3 incendis forestals a Terrassa i 19 a tot Vallès Occidental. En canvi, el  Pla d’informació i vigilància contra incendis forestals (PVI) de la Diputació de Barcelona ha tancat la campanya d’aquest any amb 132 incendis forestals a tota la província. 

Incendis Comarca

A tota la província que han cremat 15 hectàrees del 21 de juny al 31 d’agost. Aquesta xifra és molt inferior a la del 2022, quan, a la província, es van declarar 174 focs amb una afectació de 2.065 hectàrees, la majoria per l’incendi al Pont de Vilomara i Rocafort.

Durant aquesta campanya, s’han realitzat a Terrassa 42 actuacions, la majoria, 21, per detecció d’abocaments. També es van fer 19 revisions de línies elèctriques.

Actuacions Incensis Terrassa

Pel que fa la comarca s’han registrat 280 actuacions i el total de la província ha superat les 6.000. 

 Nou model a l’Alt Penedès, Garraf i Vallès Occidental

Aquest any, el PVI ha posat en funcionament un nou model de presència sobre el territori a l’Alt Penedès, Garraf i Vallès Occidental. Per una banda, el dispositiu ha combinat l’actuació de personal del PVI en indrets d’especial rellevància, principalment urbanitzacions, on poder efectuar tasques de dissuasió i informació, i per una altra banda, el suport a l’activació de les agrupacions de defensa forestal locals (ADF), grans coneixedores del territori, per realitzar tasques de vigilància en els dies de màxim risc.

En aquestes tres comarques, durant la campanya d’aquest any s’han informat 9.656 persones i s’han realitzat 547 actuacions, de les quals, 330 han estat per detecció d’abocaments amb risc d’incendi forestal i 44, de dissuasió.

[Imatges: Diputació de Barcelona]

Terres Agrícoles Recuperables

Un estudi de la Diputació conclou que es poden recuperar 409 ha de Terrassa per a conreus

La pèrdua de terres agrícoles és un fenomen que ve produint-se des de fa dècades. Per això, la Diputació de Barcelona ha fet un estudi que determina que hi ha 55.000 hectàrees de terres que es poden recuperar per a conreus a la província. Això representa el 8,1% de la seva superfície no urbanitzada. D’aquesta manera, la diputació busca protegir i revitalitzar les zones agrícoles abandonades o en desús, preservant el paisatge rural i l’agrobiodiversitat.

A Terrassa, les terres recuperables equivalen a 409 hectàrees. D’aquestes 244 es cataloguen com a pastures, 85 com a boscos i 80 com a conreus. Al conjunt de la comarca, la superfície aprofitable arriba a les 55.054 hectàrees, que es distribueixen en un 54,9% de pastures, un 29,5% de boscos i un 15,7% de conreus.

Foto: Patxi Uriz / Diputació de Barcelona

L’estudi de la Diputació de Barcelona concreta que les comarques amb més potencial de recuperació de terres per a conreus són el Bages, l’Anoia i l’Alt Penedès.

Amb aquesta anàlisi del territori vol recuperar terres de conreu en desús, facilitar el relleu generacional al camp i fomentar l’emprenedoria agrària. A més, també pretén contribuir a reduir el risc d’incendis forestals, preservar el paisatge, revitalitzar el món rural i facilitar el consum de productes de proximitat per combatre el canvi climàtic.

En marxa un programa per prevenir la soledat no volguda a Sant Pere Nord

L’Ajuntament ha posat en marxa aquest mes de setembre el programa NEXES al barri de Sant Pere Nord. El projecte, impulsat i finançat per la Diputació de Barcelona, té com a objectiu detectar situacions de soledat no desitjada en persones grans, intervenir per a pal·liar-les, sensibilitzar i promoure una xarxa comunitària en detecció i atenció d’aquestes situacions.

La iniciativa s’adreça a persones de 75 anys o més, que viuen soles o que conviuen amb d’altres persones grans. Per a participar-hi, cal trucar a l’Oficina d’Informació a la Gent Gran (937 397 095) o bé adreçar-se al centre cívic President Macià.

La implicació dels agents del territori és fonamental per a detectar possibles situacions de soledat i, paral·lelament, ampliar les xarxes relacionals i l’acompanyament a les persones grans del barri mitjançant la creació d’un mapa de recursos.

Les persones que s’hi inscriguin rebran una visita a domicili en la qual faran una entrevista per a detectar possibles necessitats i establir un pla de suport personalitzat per a la situació de cadascuna d’elles.

Així doncs, amb la posada en marxa d’aquest programa, l’Ajuntament de Terrassa suma esforços que a treballar la problemàtica de la solitud no volguda amb una clara voluntat de donar-li continuïtat.

Pla Info I Vigilància Contra Incendis Foretals Diputació

Una setantena d’incendis forestals des de l’inici del Pla d’informació i vigilància de la Diputació de Barcelona

Des del 21 de juny, data en què es va iniciar el Pla d’informació i vigilància contra incendis forestals (PVI) de la Diputació de Barcelona, i fins al 30 de juliol, s’han produït 70 incendis a la província que han afectat 7,33 hectàrees, la majoria (6,52 hectàrees) en zones de matolls. Aquesta xifra és inferior a la del 2022, quan en aquest període ja s’havien declarat a les localitats barcelonines 127 focs amb una afectació de 2.065 hectàrees (1.696 al municipi del Pont de Vilomara i Rocafort) i 1.439 hectàrees de superfície forestal arbrada.

L’objectiu del pla, que cada estiu posa en marxa la Diputació de Barcelona, pretén reduir el nombre de focs forestals, agrícoles o periurbans i minimitzar-ne els efectes a partir de la vigilància i d’accions de dissuasió en el medi natural. Durant els primers 40 dies de campanya, el personal del PVI ha informat directament 32.396 persones que es trobaven en camins, pistes forestals i bosc, així con en urbanitzacions, masies i zones d’esplai per prevenir foc al bosc.

Abocament Residus Bosc

L’equip també ha intervingut en 89 actuacions de dissuasió, entre les quals 31 han estat per l’ús d’eines que generen guspires, 21 per fer barbacoes que no compleixen la normativa, 9 per cremes o barbacoes en terreny forestal i 5 per cremes agrícoles. En aquest període, el personal ha detectat 848 abocaments de residus, 527 inflamables, i han fet 224 actuacions de recollida de deixalles.

El Pla d’informació i vigilància contra incendis forestals 2023 té un abast territorial de més de 645.000 hectàrees agroforestals i compta amb la col·laboració de 275 ajuntaments, 124 agrupacions de defensa forestal (ADF), 9 federacions d’ADF del territori, el Secretariat de Federacions i ADF de Catalunya i altres administracions. El PVI estarà en marxa fins al 31 d’agost.

Administratius d’atenció al públic, neteja i peons són les professions més demandades a la comarca

La Diputació de Barcelona ha elaborat un rànquing amb les deu ocupacions més sol·licitades a la província de Barcelona recollides al web d’ofertes Xaloc durant el primer semestre de l’any. Pel que fa al Vallès Occidental, empleats administratius amb tasques d’atenció al públic (8,59%), personal de neteja (7,62%) i peons de les indústries manufactureres (6,81%) encapçalen les professions més demandades.

Les segueixen peons del transport de mercaderies i descarregadors (4,66%), venedors de botigues i magatzems (2,37%), empleats de comptabilitat (2,15%), auxiliars d’infermeria hospitalària (2,07%), cambrers (2,07%), conductors assalariats d’automòbils, taxis i furgonetes (1,85%) i treballadors que tenen cura de les persones a domicili (1,78%).

Segons la Diputació, els Serveis Locals d’Ocupació van assolir 18.760 insercions laborals en el primer semestre de 2023, un 10% més que en el mateix període de l’any passat. En aquests tres mesos, s’han atès 66.845 persones, 11.256 empreses i gestionat més de 10.700 ofertes de feina, amb un taxa d’inserció que se situa en el 22%.

“XaloCompetències” és un recurs d’orientació  que aporta coneixement a les persones sobre les ocupacions i perfils competencials més demandats per les empreses de la província de Barcelona segons el Web d’Ofertes Xaloc de la Diputació de Barcelona.

Què és la Diputació de Barcelona i d’on obté els ingressos ?

La Diputació de Barcelona és l’administració de referència en àmbit local per als 311 ajuntaments de la demarcació que concentren més de cinc milions de persones, prop del 75% de la població catalana.

És la tercera administració catalana amb més pressupost: per a aquest 2023 disposa de més de 1.200 milions d’euros, una xifra record.

Els ingressos de l’ens supramunicipal provenen de tres fonts:

– la major partida correspon a la cessió i a la participació en els tributs de l’Estat, com l’IRPF, l’IVA o els impostos especials

– la segona font de recursos és la dels ingressos no tributaris (que suposen un 20% del pressupost) que inclouen els preus dels serveis públics, les subvencions, els ingressos patrimonials o les operacions d’actius financers

– Finalment, una menor partida prové dels ingressos tributaris com són el recàrrec de l’impost sobre activitats econòmiques i les taxes.