Entradas

El BOE publica la modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans

/0 Comentarios/en , /por

Avui es publica al Boletín Oficial del Estado, el BOE, la normativa que modifica la Llei d’Arrendaments Urbans. La modificació no preveu canvis en l’exempció de pagament de l’Impost de Transmissions Patrimonials relatives a l’arrendament d’habitatges, tot i que els avals s’han de seguir pagant amb les limitacions que fixa la Llei. A grans trets a partir d’ara la durada mínima del contracte es fixa en 5 anys, llevat de si es tracta de persones jurídiques o empreses arrendadores que el termini s’estableix en 7 anys.

L’arrendador no pot reclamar avals addicionals més enllà de dues mensualitats de renda, i si l’arrendador és persona jurídica, no pot exigir que el llogater pagui les despeses corresponents per a la contractació del lloguer de l’habitatge. Pel què fa als desnonaments, la reforma també preveu l’aplicació de la modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil que permet al llogater al•legar vulnerabilitat social, la qual cosa obliga al jutge a demanar un informe als serveis socials. Si l’informe ratifica la situació, el desnonament es paralitza un mes, o dos si el propietari és una persona jurídica.

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i d’altres entitats que treballen per l’habitatge social es feliciten per la inclusió d’aquest apartat en la nova versió de la Llei. La Cambra de la Propietat recorda que la nova normativa és pràcticament una reproducció de l’anterior del 2018 i que segueix vigent pels contractes signats mentre ha estat vigent amb les modificacions més importants. Aquestes modificacions són una contrareforma als canvis de la llei d’arrendaments urbans realitzats el 2013, que suposava una restricció i limitació dels drets dels lloguers d’habitatges.

La Llei estableix un termini obligatori mínim de duració del contracte en funció de si l’arrendador és persona física, de 5 anys, o si la propietària és una societat o persona jurídica que arriba als 7 anys. Si ningú es pronuncia hi ha una pròroga de 3 anys a partir del 5è o 7è any, amb un preavís de 4 mesos per l’arrendador i de 2 per l’arrendatari. La fiança segueix sent obligatòria d’una mensualitat de renda i es limiten els avals o dipòsits extres a dues mensualitats. També s’atorga de major protecció als arrendataris en processos de desnonament amb la suspensió dels procediments judicials abans esmentats, entre d’altres mesures fiscals, bonificacions i de pagament d’impostos.

El col·lectiu Sin Vivienda de Terrassa atura cinc desnonaments en un matí

/0 Comentarios/en , /por

Aquest dilluns al matí, el col·lectiu Sin Vivienda de Terrassa ha aturat cinc desnonaments a diferents barris de la ciutat. Un dels primers ha estat a la plaça del Celler cantonada amb el carrer Colom. Una dona i el seu fill amb discapacitat han pogut seguir al pis que ocupaven, propietat del banc BBVA. L’entitat bancària els hi deixa de marge fins el 6 de maig perquè puguin negociar un altre habitatge de lloguer social amb l’Ajuntament.

Els altres quatre desnonaments aturats avui han estat al carrer Jacinto Elías i Sant Crispí de Ca n’Anglada, al Passeig 22 de juliol i al carre Bages a Can Palet.

El col·lectiu Sin Vivienda va néixer fa dos anys per intentar ajudar a famílies vulnerables, moltes d’elles monoparentals (de dones soles amb fills). El seu objectiu és dialogar amb les entitats bancàries i grans tenedors de pisos perquè no desnonin a aquestes famílies en situació de precarietat econòmica, raonant una solució de forma pacífica.

La PAH Terrassa atura un altre intent de desnonament al carrer Girona

/0 Comentarios/en , /por

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca s’ha tornat a mobilitzar aquest matí per aturar un desnonament. Aquest cop la concentració s’havia anunciat per aturar el cinquè intent de desnonament d’una família al carrer Girona. La comitiva judicial han arribat davant el portal, acompanyada pels Mossos, però no els han deixat pasar. Al cap d’una estona han marxat sense fer efectiu el desnonament. La plataforma s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament per trobar una solució a aquest cas. Es tracta d’una família amb dos fills petits que van ocupar el pis, propietat del BBVA.

La PAH terrassenca acusa la banca del suïcidi de Cornellà

/0 Comentarios/en , , /por

Membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Terrassa han protestat aquest divendres al matí davant d’un banc del Grup Santander, a l’Avinguda Josep Tarradellas. Els concentrats fan responsable a la gran banca del suïcidi d’un home a Cornellà quan l’anaven a fer fora del pis.

D’aquesta manera els concentrats se solidaritzen amb la família de l’afectat i denuncien la situació de vulnerabilitat que viuen les persones afectades pels desnonaments. Un home d’entre 50 i 55 anys s’ha suïcidat aquest dijous al matí a Cornellà just quan la comitiva judicial es trobava a la porta de casa seva per fer-lo fora, després de no pagar el lloguer dels darrers 14 mesos.

Membres de la PAH de Cornellà que en la darrera setmana ha aturat tres desnonaments, desconeixien la situació de l’home que mai s’havia adreçat a l’associació. Les diferents Plataformes d’Afectats per la Hipoteca catalanes han reclamat reformes en els procediments dels desnonaments i millorar els protocols d’actuació perquè fets com aquest no es tornin a repetir.

Terrassa en Comú alerta d’una bombolla especulativa en el lloguer de pisos

/0 Comentarios/en , /por

A Terrassa falten uns 5.000 habitatges protegits de lloguer per cobrir les necessitats actuals de la ciutat. Aquests són els comptes de Terrassa en Comú que en el pròxim ple presentarà una proposta per impulsar diverses mesures que acabin amb els desnonaments, ara també en els habitatges de lloguer, i facilitar l’accés a un habitatge digne per a tothom. Amb aquesta proposta els Comuns avisen que volen fer front a una nova bombolla especulativa que s’està pruduïnt, ara centrada en els habitatges de lloguer.

L’objectiu de la proposta és crear els mecanismes necessaris per incrementar el parc d’habitatges socials de la ciutat que ara només representa l’1,3 per cent. Terrassa en Comú proposa d’activar els protocols entre els Partits Judicials i Serveis Socials de l’Ajuntament, per detectar millor a les persones vulnerables. També volen mantenir les sancions a bancs, caixes i grans tenidors de pisos i que el 30 per cent de tot el sostre de lloguer de la ciutat acabin sent pisos protegits.

Una xifra que s’hauria d’assolir en els pròxims 10 anys i arribar al 15 per cent d’habitatges socials de lloguer, com ja hi ha en algunes ciutats d’Europa. Per tot això, Terrassa en Comú proposa la creació d’un Consell de l’Habitatge Municipal, amb representació de tots els afectats, que entre d’altres accions vetlli perquè s’apliqui aquesta proposta de resolució que s’hauria d’aprovar en el pròxim ple.

L’equip de govern ha emés 180 nous expedients en relació als habitatges buits en el que portem d’any

/0 Comentarios/en , /por

L’equip de govern ha emés 180 nous expedients en relació als habitatges buits a la ciutat, en el que portem d’any. La majoria pertanyen a bancs que tenien pisos buits injustificadament, durant més de dos anys.

Fins aquest mes de juny, dels contenciosos oberts a Terrassa, la justícia ha emès 53 sentències favorables als interessos de l’ajuntament, 13 desfavorables i 3 amb estimació parcial. En xifres, d’aquestes multes interposades, per valor de 547.000 euros, se n’ha cobrat prop de la meitat, 217.000€, i han estat suspeses una quantitat de 250.000€. La resta han estat anul·lades.

Entre el 2014 i el 2016, s’han pogut recuperar 56 pisos, que han passat a incrementar el fons municipal de lloguer social d’emergència, per a persones en situació de vulnerabilitat residencial. Això va permetre que l’any passat es poguessin assignar 171 habitatges. Pel 2017 es preveu que puguin ser 180 més. L’objectiu del consistori és reduir la llista de demandes urgents de lloguer social a Terrassa, xifrada en la necessitat de disposar de 881 habitatges.

D’altra banda, l’Oficina d’Intermediació Hipotecària i de Lloguer va aconseguir l’any passat reduir a 0 els casos treballats i tancats en intermediació hipotecària sense alternativa d’habitatge. Es van poder aturar els 52 desnonaments dels que es va tenir coneixement. Pel que fa als derivats del lloguer, se’n van detectar 223 i 164 es van poder aturar o ajornar. En aquests casos, s’ha aconseguit mantenir el 13% de les unitats familiars al mateix habitatge gràcies a ajuts socials, mentre que per al 87% restant se’ls ha buscat una alternativa residencial.

Renovat i actualitzat el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i el Col·legi de Procuradors

/0 Comentarios/en , , /por

Segons dades del Col·legi de Procuradors cada setmana s’assenyalen als jutjats de Terrassa uns 56 llançaments d’habitatges (sigui per execució hipotecària, per desnonament de lloguer o d’un pis ocupat).

Durant el 2016, l’Ajuntament té constància de 487 llançaments (52  hipotecaris, 223 de lloguers i 212 de pisos ocupats). Del total, 86 van acabar executant-se.

Perquè l’administració en conegui el major nombre possible de casos, pugui actuar amb previsió i assessorar, acompanyar i ajudar a les famílies afectades per un procediment d’aquest tipus, l’Ajuntament i el Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Terrassa han signat la renovació i actualització del conveni de col·laboració. El primer acord datava del 2012 i havia caducat.

El conveni preveu que quan el procurador notifiqui el llançament d’un habitatge a la persona afectada, si aquesta dóna el seu consentiment i està en situació de vulnerabilitat, es traslladi la informació a l’Ajuntament i, a més, s’expliqui a aquesta persona totes les possibilitats legals que té al seu abast per defensar-se.

Els procuradors expliquen que és important recollir aquests avisos de desnonament per dos motius: primer, perquè el procés no es paralitza encara no es reculli l’acta de comunicació i segon, perquè la persona afectada no pot començar a defensar-se sense aquest paper.