Entradas

La CECOT proposa més flexibilitat per a la conciliació

Davant l’inici de les escoles i de possibles tancaments de grups escolars pel risc a contagi del coronavirus, l’associació empresarial CECOT reclama al Govern més flexibilitat en la gestió de les relacions laborals per garantir la conciliació familiar. Per això la patronal del Vallès proposa que davant el cas de la quarantena d’un alumne amb resultat negatiu de la prova del Covid-19, proposa considerar la situació per als pares d’incapacitat temporal, tal i com va passar en l’estadi inicial de la pandèmia.

També es podrien habilitar permisos retribuïts recuperables i poder modificar les condicions i horari de treball mentre duri la circumstància laboral. En tot cas la CECOT apèl·la a la màxima flexibilitat per arribar a acords entre treballadors i empresaris amb els instruments actuals i donar cobertura als afectats sense perjudici per a l’empresa.

El Govern va anunciar la possibilitat de baixes retribuïdes per als pares que el seu fill hagi donat positiu en la prova del coronavirus i més tard va afegir també aquesta circumstància per aquells casos que el resultat sigui negatiu però haver de fer la quarantena a casa.

Les cambres, la Cecot i Fem Vallès exigeixen participar al consens entre Terrassa i Sabadell

Les entitats socioeconòmiques del Vallès demanen que se les tingui en compte alhora de consensuar reivindicacions territorials i d’infraestructures.

Les cambres de Sabadell, Terrassa i Manresa, la patronal Cecot i la plataforma Fem Vallès, reunides la setmana passada, es mostren satisfetes amb la bona entesa i la nova etapa de coordinació entre els ajuntaments de Terrassa i Sabadell anunciada pels alcaldes Jordi Ballart i Marta Farrés.

Lamenten que fins ara cada ajuntament, i també el Consell Comarcal, han anat pel seu compte en la defensa de les infraestructures i que la manca de consens amb el teixit social i econòmic de la comarca ha fet que algunes portin mig segle de retard. Sense unitat i sense tenir en compte els estudis tècnics, diuen, vies com la B40 no es podran desencallar mai.

Les cinc entitats faran pública al setembre una proposta consensuada i integral sobre les infraestructures necessàries al Vallès i al Bages tenint en compte les necessitats actuals i futures en matèria de mobilitat i sostenibilitat.

Un document d’anàlisi de la Cecot vol avançar en la regulació del teletreball

La Cecot aposta pel teletreball i reclama una anàlisi en profunditat de tots els actors implicats per fer-lo viable. L’organització empresarial ha elaborat un document d’anàlisi i de mesures per contribuir a enriquir el debat per la seva regulació. L’objectiu és arribar a un acord amb una base prou sòlida com per executar mesures adaptables a la realitat i necessitats socials.

La patronal assenyala que, per a les empreses, el teletreball pot implicar més expansió geogràfica i captació del talent, menys absentisme laboral i despeses de desplaçament, així com una organització orientada al treball per objectius. Per contra, pot suposar una menor identificació del treballador amb l’empresa, de difusió de lideratges o de control de la informació confidencial.

En el cas de les persones treballadores, Cecot creu que podrien trobar avantatges en una major autonomia i flexibilitat, major conciliació amb la vida familiar, menys temps de desplaçaments o més oportunitats laborals. I com a inconvenients, el document inclou un possible aïllament de la persona, sedentarisme o augment de conflictes en el nucli de convivència.

Des del punt de vista social, l’entitat apunta menys desplaçaments i menys contaminació, menys accidents “in itinere” o la inserció de determinades persones al mercat de treball, mentre que disminuiria el control sobre les condicions en el treball o la promoció de relacions interpersonals.

L’àrea industrial pren el relleu a la d’administració en nombre d’ofertes laborals generades

La Fundació Cecot Persona i Treball ha fet pública una nova edició de “l’Observatori de l’actualitat laboral” corresponent al segon trimestre de 2020 on analitza els moviments d’ofertes i demandes de feina a la seva borsa de treball i les característiques principals de les necessitats laborals de les empreses.

Els responsables tècnics posen de relleu que és important consignar l’impacte de la COVID-19 tant en la gestió de les ofertes de feina com en les demandes. L’observatori destaca un descens de l’11% de les ofertes de feina gestionades per la seva borsa de treball respecte al primer trimestre de l’any. Cecot Persona i Treball explica que aquest descens es deu en gran part “per l’impacte de l’estat d’alarma generat per la pandèmia”.

Aquest descens generalitzat ha afavorit que, per primera vegada en molts trimestres consecutius, l’àrea industrial agafi el relleu de l’àrea d’administració com a àrea amb més ofertes de feina generades mitjançant la Borsa de Treball, incrementant en 13 punts el seu percentatge respecte el trimestre anterior, arribant al 28%. L’àrea d’administració ha generat el 19% de les ofertes i l’àrea logística el 10%. L’àrea de vendes i màrqueting, al seu torn, perd 1 punt respecte del trimestre anterior i se situa amb un 9% del total d’ofertes gestionades al 2n trimestre. I l’àrea de producció, malgrat l’augment d’1 punt (del 7 per cent del total, passa al 8 per cent) respecte del primer trimestre, continua en la cinquena posició.

Des de Cecot Persona i Treball destaquen que les principals ocupacions sol·licitades han estat les relatives a electromecànica, manteniment industrial, torneria, soldadura, auxiliar d’administració –perfil generalista, personal tècnic d’administració, administració de personal. I pel que fa a l’àrea logística, xofers –nacionals i internacionals i personal repartidor.

La contractació indefinida continua a la baixa

L’informe publicat per la Cecot destaca que el 16% de les ofertes de feina que ha gestionat durant el segon trimestre del 2020 oferien contractació laboral indefinida, “20 punts percentuals menys respecte les dades de l’informe del primer trimestre de l’any”. Segons la fundació aquest resultat “mostra una tendència negativa que ja s’albirava des del 2018 i que s’ha agreujat amb la pandèmia”.

Pacheco i Abad reflexionaran sobre les bases per a un nou marc de relacions laboral

Javier Pacheco, Antoni Abad i Àngel Buxó conversaran aquest dimarts a les 10.00 sobre com han de ser les bases per un nou model de relacions laborals, sense perdre de vista l’efecte i l’impacte que ha provocat la COVID-19 als processos productius, logístics i d’organització del treball.

Es demanarà als ponents el seu punt de vista sobre la situació del marc laboral a Catalunya/Espanya abans de la COVID-19, les seves mancances i virtuts, així sobre com pot haver influït l’impacte de la pandèmia en la seva visió d’aquest marc. Els ponents respondran preguntes sobre si es pot parlar de dibuixar les bases d’un nou marc laboral sense haver definit abans un nou model econòmic i productiu o si es pot plantejar la derogació de l’Estatut del Treballador i la creació d’un Estatut del Treball.

Aquestes qüestions i d’altres formaran part de la quarta sessió del Cicle de Diàlegs que la Cecot posa en marxa en el marc del Fòrum Cecot per aquest any 2020 i que, per motius de salut es desenvoluparà de manera telemàtica, mitjançant una retransmissió en directe a través del web del fòrum i de les xarxes socials de la Cecot, concretament YouTube i Twitter.

L’objectiu d’aquest Cicle de Diàlegs és poder apropar i traslladar algunes idees clau o propostes concretes sobre diferents temàtiques, mitjançant una conversa, per fer front als reptes i oportunitats de futur, tant de l’economia i empresa catalanes, com de la societat.

 

 

La Cecot i l’Autcat demanen que els ajuts per Covid estiguin exempts de tributació

La Cecot i l’Organització d’Autònoms de Catalunya-Autcat han detectat entre les empreses i autònoms associats, una preocupació creixent al voltant de la futura tributació dels ajuts que estan rebent els autònoms així com les retribucions que estan rebent les  treballadores i treballadors afectats pels ERTO conseqüència del COVID-19.

“Tal i com està avui la normativa, tant els ajuts com les retribucions hauran de tributar en l’IRPF a declarar l’any vinent, situació que es planteja absolutament contradictòria, donat que no s’entén que es doni un ajut amb una mà i se’n tregui una part amb l’altre”, afirma Enric Rius, president de l’Autcat i assessor fiscal de la Cecot.

Segons la patronal, en el cas dels autònoms pot ser molt complicat donat que els perceptors dels ajuts son autònoms que han hagut de tancar els seus negocis o bé que han vist reduïda la seva activitat en un 75%. Si en aquesta situació ja minvada econòmicament, a més han de pagar impostos per aquestes ajudes, seria agreujar encara més la seva situació, que ja de per si està sent molt complexa.

La CECOT afegeix que en el cas de les persones que treballen per compte d’un altre es poden donar dues circumstàncies: una de genèrica que és que el SEPE no està practicant retencions en les seves retribucions i les empreses només les apliquen sobre la part que retribueixen, per la qual cosa, de no modificar-ho, suposaria un greuge molt important a l’hora de fer la declaració, però és que a més a més, alertes, es pot donar el cas de persones que habitualment no tenien l’obligació de fer la declaració i que enguany l’hagin de fer pel fet de tenir dos pagadors de les seves retribucions.

Per tant, tant la Cecot com Autcat s’han dirigit per escrit al Ministeri d’Hisenda, dirigit per Ma Jesús Montero, per demanar que clarifiqui aquesta situació al més aviat possible i sol·licitar que declarin exemptes d’impostos les ajudes i retribucions rebudes com a conseqüència de la situació creada pel COVID-19.

La Cecot felicita al Govern pel resultat de l’acord tancat dimarts a la cimera de la UE

La Cecot valora positivament l’acord aconseguit dimarts pels líders europeus en relació amb els fons per a la recuperació i amb el fet d’haver assumit per primera vegada un endeutament conjunt per a fer front a l’impacte de la Covid-19.

L’acord suposa per a Espanya 140.000 milions d’euros, 72.700 d’ells a fons perdut per ajudes directes. Però també suposa el condicionament d’un pla de reformes estructurals i inversions per a l’ús dels fons.

La Cecot ja es va pronunciar al maig a favor que la Unió Europea respongués així, a manera de rescat, les necessitats de països com Espanya i que, en el cas concret d’Espanya, aquesta fos intervinguda.

La Cecot prioritza una reforma profunda en l’administració pública, a tots els nivells, per a guanyar en eficiència, eficàcia i agilitat. Un segon aspecte crucial, segons la patronal, és el relatiu a reduir l’economia submergida per a arribar a una equitat fiscal necessària per a poder comptar amb recursos que reverteixin socialment.

En l’àmbit laboral, considera que també és moment perquè la taula de diàleg social en la qual estan representats administració, sindicats i patronals arribi a nous consensos per a un marc laboral flexible, que redueixi l’atur i que ajudi a la reactivació de l’ocupació juvenil per a aconseguir major estabilitat en la contractació. És moment també, diuen, per tornar a plantejar el model de motxilla austríaca per a garantir la cobertura dels treballadors o tancar definitivament, i amb urgència, un nou pacte sobre les pensions per a aconseguir que el model sigui viable.

La Cecot adverteix que tractar els fons europeus com un recurs per a pal·liar un Pla de xoc conjuntural seria un greu error.

CECOT demana incloure l’absentisme laboral a la taula de diàleg social

L’absentisme laboral és un factor que impacta directament en la competitivitat d’una empresa, i si ens posem en el lloc d’una micro o petita empresa, aquest impacte s’incrementa notablement. L’Associació de Mútues d’Accidents de Treball (AMAT) va xifrar el cost total de l’absentisme laboral en més de 85.140,42 milions d’euros el 2018, el que suposava un increment del 10,02% respecte a 2017. I segons l’Informe Addecco sobre Absentismo, a mitjans de l’any 2019 es va assolir un percentatge rècord del 5,3% de taxa d’absentisme entre les empreses espanyoles el que comportaria un cost de l’absentisme per 2019 proper als 90.000 milions d’euros.

Una altra dada que proporciona AMAT és que les baixes laborals o per absentisme al sector públic són d’un 50% superior al sector privat, (mitja de 49,3 dies de baixa de treballadors públic davant els 33,03 dies de mitja dels treballadors del sector privat l’any 2008). Des de la Cecot es considera important plantejar una estratègia urgent en aquest sentit ja que té un impacte important sobre la competitivitat del país.

Segons la patronal cal reformular de manera àmplia i consensuada amb els agents socials i econòmics implicats, el marc per reduir l’índex d’absentisme. La Cecot ha elaborat un informe amb propostes i mesures que pretenen contribuir a la reducció de l’índex d’absentisme laboral.

A l’informe, l’entitat llista les característiques de l’absentisme en base a quatre àmbits on s’ha de poder incidir: l’Institucional, centrat en la normativa i mercat de treball; el Personal relatiu als factors socioeconòmics de les persones treballadores; el Laboral que concreta les condicions de la feina i, finalment, l’Empresarial on es tenen en comptes les característiques de l’empresa.

Propostes com la flexibilització horària o l’augment de la motivació de les persones treballadores entre les condicions laborals impactarien positivament en la reducció de l’absentisme.

També ho faria propostes com ara la potenciació de les mesures de control i eficàcia de la incapacitat temporal de curta durada o l’enfortiment dels recursos i actuacions de l’ICAM (Institut Català d’Avaluacions Mèdiques) i la seva coordinació amb les empreses.

Donat l’alt percentatge d’absentisme per IT, i concretament per problemes de salut, les empreses demanen mesures que permetin una optima gestió de la producció com la facilitació de l’expedició de receptes mèdiques a l’empresa pels metges d’empresa, el foment de canals de comunicació que afavoreixin les interrelacions entre el personal mèdic dels Serveis Públics de Salut i els serveis mèdics de Mútues de les empreses.

Els problemes de salut representen entre la meitat i dos terços del total d’absències i les empreses proposen l’assumpció dels tres primers dies de baixa laboral i la supressió de l’obligació empresarial del pagament de la prestació des del 4t al 15è dia de la baixa i de la cotització en el cas de contractació d’interins per cobrir el lloc. Aquesta prestació a partir del 4t dia de baixa de la persona treballadora, aniria a càrrec de la seguretat social qui, de fet, exerceix el seguiment de la baixa.

La patronal reclama pels autònoms flexibilitat en el pagament d’impostos d’aquest trimestre

La CECOT i l’Organització d’Autònoms de Catalunya, Autcat, demana al Govern de l’Estat que permeti ampliar els terminis per el pagament d’impostos previstos per aquest trimestre, per la delicada situació de molts autònoms en plena crisi per la pandèmia del Covid-19. La patronal recorda que amb independència de si ja es van sol•licitar aplaçaments en el trimestre anterior, cal establir uns terminis flexibles per donar temps a recuperar l’activitat i no condicionar la continuïtat de les empreses.

Aquest mes de juliol coincideix amb la presentació de les declaracions habituals en l’Impost de Societats, d’un exercici que hauria estat beneficiós però que la crisi ha fet caure la liquiditat de les empreses. Per la patronal ara cal prioritzar l’activitat productiva i els llocs de treball. CECOT i Autcat reclamen poder fer els pagaments d’una manera diferent i dilatada en el temps per evitar l’endeutament de les empreses i els autònoms. El Govern, diuen, té la possibilitat de dur-ho a terme tal i com ja fan altres estats membres de la Comunitat Europea.

Però fins el moment, i segons la patronal, els únics que assumeixen responsabilitats fiscals són les empreses i els particulars que a més, han demostrat una gran implicació en la resolució del problema sanitari aportant altruístament hores de producció, material, transport o fins i tot donacions econòmiques. CECOT i Autcat recorden que no es tracta de deixar de pagar impostos però tampoc de deixar de pagar salaris i proveïdors.

L’Agrupació de Polígons lliura 90.000 mascaretes per a treballadors

L’Agrupació de Polígons (ATP) ha repartit a dia d’avui més de 90.000 mascaretes gratuïtes per a les empreses situades aquestes zones de la ciutat. L’Ajuntament  ha fet la distribució d’aquest material de protecció a través de l’entitat sota registre i seguint un procés de validació per assegurar el destí de les mascaretes.

La xifra inicial de mascaretes repartides pel consistori era de 50.000 unitats però donada la demanda, s’ha pogut ampliar la  quantitat per garantir la seguretat de les plantilles d’aquestes empreses ubicades a la ciutat.

Des de l’ATP destaquen que aquest reforç de mascaretes, que es van començar a repartir a principis de juny, ha de servir per donar tranquil·litat als empresaris i empresàries dels polígons i al conjunt de treballadors i treballadores.

L’Agrupació també destaca que encara hi ha disponibles, de manera gratuïta, mascaretes per a les empreses dels polígons que ho necessitin.

Aquesta acció de l’APT i l’Ajuntament es complementa amb la realitzada per la Cecot a principis de la pandèmia i es calcula que des de la patronal ja s’han distribuït 1.9 milions d’unitats de mascaretes entre empreses associades.