Entradas

La Cecot vol saber si el Govern reclamarà el cost del projecte CASTOR als accionistes de l’empresa fallida

L’empresa concessionària de la construcció i explotació del magatzem de gas CASTOR a les costes de Tarragona, ESCAL UGS, SL, ha presentat concurs de creditors. Per això, la patronal CECOT s’ha dirigit per carta a la Ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, per interpel·lar al Govern a que faci públiques les mesures que durà a terme per recuperar els 1.350.729.000€ que l’empresa té obligació de retornar.

La Cecot recorda que segons la Sentència 152/2017 de 21 de desembre de 2017 del Tribunal Constitucional, ESCAL UGS, SL té obligació de retornar tots aquests milions d’euros que va rebre ja que es va declarar inconstitucional, entre d’altres, l’article 4.1 del Reial Decret-llei 13/2014 de 3 d’octubre. La patronal catalana dona per fet a la Ministra que ESCAL UGS, SL no retornarà aquesta quantia ja que no disposa de bens i drets suficients per fer-ho. “Precisament, per aquest motiu, es fa declarar en concurs de creditors”, afirma Antoni Abad, president de l’entitat, a la carta tramesa a Teresa Ribera.

I és sota aquesta premissa, i a la vista que ESCAL UGS SL serà insolvent, que la Cecot demana explícitament si el Govern pensa activar la responsabilitat patrimonial dels socis per cobrar el cost del projecte Castor, tal i com disposa el RD 13/2014.

L’article diu: “L’extinció de la concessió d’explotació d’emmagatzematge subterrani d’hidrocarburs «Castor» es produeix sense perjudici de les responsabilitats que puguin ser exigides a ESCAL UGS, S.L. tant a resultes dels eventuals vicis o defectes en la seva execució que puguin presentar les instal·lacions i es posin de manifest dins dels deu anys següents a l’entrada en vigor del present reial decret llei com de les accions i omissions que, com a titular de la concessió, hagi desenvolupat durant el seu període de vigència i fins avui en què la Societat ENAGÁS TRANSPORT, S.A.O. assumeixi de manera plena l’administració de les instal·lacions de conformitat amb el que es disposa en l’apartat 2 de la disposició transitòria segona del present reial decret llei. En el cas de dissolució o liquidació de la societat ESCAL UGS, S.L., així com si resultés insolvent per a fer front a les tals responsabilitats, aquestes seran exigibles, solidàriament, als socis o partícips en la seva capital a 18 de juliol de 2014, així com, subsidiàriament, a les societats dominants dels grups de societats al fet que aquests socis i partícips pertanyessin, tot això, igualment, per referència a la indicada data de 18 de juliol de 2014.

Als efectes previstos en el paràgraf anterior, serà societat dominant la que ostentés una participació superior al cinquanta per cent en el capital social de la societat accionista de ESCAL UGS, S.L., Si cap societat aconseguís tal percentatge serà aplicable l’article 42 del Codi de Comerç”.

La Cecot ha seguit el cas des de fa anys. Al 2015, al costat d’altres organitzacions empresarials com el Consell Intertextil Español i el Centre Metal·lúrgic, amb el suport de FEPIME, va iniciar un pla d’acció destinat a evitar que els consumidors de gas, i especialment les empreses del sector industrial, haguessin d’assumir el cost de la compensació a l’empresa constructora i concessionària del magatzem gasista CASTOR que no s’ha arribat a posar en marxa. La quantia de la compensació prevista era de 1.350M d’euros que els consumidors de gas havien de pagar a la seva factura del gas en els posteriors 30 anys, fruit del que la Cecot considerava una mala gestió de l’Estat.

A la fi d’abril del 2015 l’Eurocambra va instar a la Comissió Europea i al Banc Europeu d’Inversions que prenguessin mesures amb la finalitat d’evitar que els ciutadans espanyols haguessin d’abonar els 1.350M d’euros en compensacions per un projecte precedit “d’una avaluació desastrosa”. En 2017 el Tribunal Constitucional va avalar la decisió de l’Eurocambra, fet que va constituir un suport a les demandes d’impugnació de les diferents Ordres Ministerials publicades a partir del Reial decret llei 13/2014 per part de la Cecot en el Tribunal Suprem.

La Cecot va impugnar les Ordres Ministerials per als exercicis 2014, 2015, 2016, 2017 i 2018 aprovades en el desenvolupament del Reial decret llei 13/2014 on es preveia, per via dels peatges del sistema gasista, recaptar les quantitats necessàries per als costos de conservació i manteniment de les instal·lacions del CASTOR, així com per sufragar part dels 1.350M d’euros.

El Tribunal Suprem ha donat la raó a la totalitat de les quatre impugnacions de les Ordres Ministerials relatives als costos de les instal·lacions del magatzem CASTOR, totes amb un veredicte positiu a la Cecot.

 

La Cecot considera les dades de l’atur ‘negatives però previsibles’

La Cecot considera que les xifres d’atur registrat, afiliació i contractació del mes de febrer (512.290 persones) són negatives però previsibles tant pel context econòmic de pandèmia, com per les característiques del nostre model productiu. La patronal puntualitza que aquest cop s’ha accentuat «per un marc de relacions laborals que ja es va demostrar ineficient amb la crisi del 2008 i que es manté igual, amb els mateixos instruments, esdevenint una lacra per poder reactivar l’economia«.

La Cecot diu que la mesura acordada pels agents socials en relació als ERTO «ha minimitzat l’impacte però la destrucció d’ocupació en els propers mesos hi és, i està latent perquè les empreses no han pogut reactivar l’activitat«.

Des de la Cecot es considera «vital» impulsar un canvi del model ecònomic consensuat entre govern i agents socials i econòmics per tal de potenciar sectors amb més estabilitat ocupacional i nivells salarials alts. «Els darrers anys Espanya ha demostrat ser el país europeu amb més capacitat de creixement però alhora, també s’ha demostrat ser el país amb major índex de destrucció d’ocupació», apunta la patronal vallesana, que reclama una aposta per la indútria, l’economia circular i el turisme que aporti valor afegit.

La Cecot també considera que l’actual marc laboral «s’està demostrant poc efectiu en els darrers anys i que no prioritza el fet de salvaguardar els llocs de treball«. Ja fa anys que la Cecot defensa la derogació de l’Estatut dels Treballadors i aposta per elaborar, juntament amb els agents socials, un Codi del Treball que reguli els llocs de treball.

Des de la Cecot s’ha proposat en diverses ocasions establir un nou indicador que projectés només el nombre de persones que realment volen trobar una feina. «Sense dades reals es fa impossible gestionar bé l’atur», argumenta.

Els Ateneus Cooperatius de Catalunya s’adhereixen a la xarxa de Reempresa

Els 14 Ateneus que conformen la xarxa d’Ateneus Cooperatius de Catalunya i el Centre de Reempresa de Catalunya han presentat de forma telemàtica el conveni de col·laboració que han signat per tal de treballar de manera conjunta en la difusió de la emprenedoria en clau cooperativa.

Així doncs, els usuaris dels Ateneus Cooperatius podran adreçar-se als més de 90 punts d’atenció del Centre de Reempresa de Catalunya on rebran atenció personalitzada i acompanyament per reeprendre un negoci de manera cooperativa. L’objectiu d’aquesta col·laboració és, per una banda, impulsar i estructurar la transmissió empresarial en forma de cooperativa i per altra, evitar el tancament de negocis econòmicament viables i la destrucció d’ocupació. A més, el Centre de Reempresa de Catalunya i els diferents ateneus coorganitzaran jornades, formacions i actuacions per tal de fomentar la reemprenedoria cooperativa.

Ariadna Rectoret, directora del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, ha exposat davant dels assistents el conveni que el SOC i la Cecot mantenen des del desembre del 2015 per fomentar la reemprenedoria. A més, Rectoret ha volgut posar en valor el projecte Reempresa i “el paper rellevant que tindrà aquest any 2021 per tal d’evitar el tancament d’empreses”.

Per altra banda, Antoni Abad, president de Cecot i del Centre de Reempresa ha destacat durant la seva intervenció la importància d’aquest conveni conjunt que demostra “la voluntat de treballar plegats a favor de la Reempresa en l’àmbit del cooperativisme”.

Afavorir la continuïtat de les empreses

Tan important com la creació d’empreses és afavorir la continuïtat i el creixement de les ja existents. En aquest sentit, el programa Reempresa és un model d’emprenedoria i creixement empresarial que consisteix en un mecanisme segons el qual una nova persona emprenedora pren el testimoni en la gestió d’una companyia ja existent.

Reempresa va iniciar el servei a l’any 2011 i ha assolit més de 3.000 reempreses d’èxit, les quals han generat més de 138 milions d’euros d’inversió induïda i han salvaguardat prop de 8.200 llocs de treball a Catalunya.

L’acord signat ara significa sumar esforços, informació i recursos per augmentar el rendiment d’un model de creixement empresarial que podria evitar el tancament del màxim nombre possible d’empreses durant el temps d’execució del programa al territori i salvaguardar llocs de treball, tal i com s´ha demostrat en aquests anys de funcionament del projecte.

El nou secretari general de Cecot, Oriol Alba, visita la Cambra de Terrassa

El nou secretari general de la Cecot, Oriol Alba (que agafa el relleu de David Garrofé), acompanyat del seu president, Antoni Abad, ha visitat aquest dijous al migdia la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa. La reunió s’ha emmarcat en la consolidació de les relacions i projectes que vinculen a les dues entitats.

Els cinc representants de la Cecot en el plenari de la Cambra (Lara Cruz, Gemma Sanz, Josep Armengol, Paco Hoya i Toni Palet) han acompanyat al president de la Cambra, Ramon Talamàs, i al seu director gerent, Josep Prats.

Talamàs ha destacat l’alt llistó que deixa Garrofé, tot oferint el total suport de l’entitat a les noves responsabilitats d’Alba. Amb la presència dels representants en el ple de la Cambra, ha volgut posar en relleu la importància d’aquest òrgan en el seguiment i polítiques de l’activitat cameral, amb l’objectiu de fomentar l’activitat socioeconòmica de la demarcació.

CaixaBank i la Cecot fan costat a les empreses en la transformació digital dels seus negocis

CaixaBank i la Cecot han renovat el seu acord de col·laboració per a acompanyar a les empreses en la seva estratègia de transformació digital mitjançant solucions digitals ajustades a les necessitats dels associats a la patronal terrassenca.

Les mesures engloben finançament específic, la bonificació de comissions i la solució tecnològica d’e-commerce, Social Commerce, que CaixaBank posa a disposició dels petits negocis per ajudar-los a impulsar les vendes online, o PayGold, una solució pensada per rebre pagaments en línia, per correu electrònic o per SMS, sense necessitat que l’empresa tingui una web pròpia.

Les dues institucions treballaran també conjuntament per acompanyar a les empreses en la seva internacionalització. L’entitat financera posa a la disposició dels associats a la Cecot les seves oficines operatives i de representació per oferir acompanyament a empreses multinacionals europees amb filial a Espanya, així com a empreses nacionals amb projectes a l’estranger.

La patronal, per la seva part, seguirà impulsant l’activitat exportadora través del Club Cecot Internacionalització i ajudant a empreses a implantar-se amb èxit en els mercats exteriors.

Durant la signatura, el president de la Cecot, Antoni Abad, ha destacat que “l’impacte de la Covid-19 en la dinàmica empresarial, tant per les empreses que han hagut d’aturar la seva activitat com per aquelles que han pogut anar operant amb restriccions, ha estat important i necessiten que les administracions posin sobre la taula ajudes directes, i que les entitats com les nostres posem eines, mecanismes i sol·lucions que els permeti recuperar al més aviat possible la seva activitat”.

La directora territorial de CaixaBank a Barcelona, per la seva part, ha reiterat el suport de l’entitat financera a la patronal i a les empreses del territori: “La liquiditat d’empreses i autònoms és el pulmó per superar una conjuntura excepcional. Iniciatives com aquesta són clau per atendre les seves necessitats de finançament i pal·liar la davallada de l’activitat econòmica”.

 

El sector del transport i la logística demana ser prioritari en els plans de recuperació i resiliència

El dimarts 9 de febrer el Parlament Europeu va aprovar l’acord sobre la proposta de reglament pel qual s’estableix el fons del mecanisme europeu de recuperació i resiliència que, amb un pressupost de 672.500 milions d’euros, es converteix en el principal instrument de la UE per a recuperar-se de la crisi provocada per la COVID-19.

Tot i haver-se vist molt afectat per la pandèmia i les diverses mesures restrictives, el sector del transport defensa que ha demostrat el seu paper crucial en el subministrament de béns i el moviment de persones i, per tant, s’ha fet evident el seu caràcter indispensable per al funcionament de la Unió Europea.

Per això, l’Associació Europea de Transportistes per Carretera UETR, que presideix FENADISMER, i de la que en forma part el Gremi de Transports i Logística de Catalunya, juntament amb altres 31 organitzacions europees han signat una declaració conjunta per demanar als Estats membres i a la Comissió Europea que garanteixin que el sector del transport rebi la consideració adequada en els plans nacionals de recuperació i resiliència.

La Cecot condemna les accions incíviques de violència i el vandalisme als carrers de Catalunya

Després d’una setmana de greus actes de violència i saquejos a la ciutat de Barcelona i en altres indrets del país, Foment del Treball va convocar aquest diumenge una reunió extraordinària amb els sectors del Turisme, del Comerç, de la Restauració i de l’Hoteleria per abordar aquesta greu situació.

Més enllà de la participació activa com a Cecot Comerç en la declaració pública de condemna posterior a la reunió, des del comitè executiu de la Cecot es fa «una crida a la calma».

A través d’un comunicat, Antoni Abad, president de la patronal vallesana manifesta que «posant per davant que les manifestacions de protesta i de llibertat d’expressió són totalment legítimes, considerem que no poden justificar mai actuacions violentes amb greus conseqüències per als sectors del comerç o la restauració, prou perjudicats per l’impacte de la pandèmia; ni actuacions de vandalisme o saqueig per l’impacte econòmic que suposa, o per la seva repercussió pública en el deteriorament de la imatge de Catalunya i la seva projecció a l’àmbit internacional”.

Per tot plegat, Abad demana als dirigents polítics professionalitat i responsabilitat vers la ciutadania i les empreses.

La Cecot manté la seva condemna sobre els actes vandàlics que impacten directament sobre l’activitat empresarial d’ara i de la projecció a futur, i que perjudica tant a empreses com a treballadors/es en un període d’inestabilitat política que s’està allargant en excés en el temps.

L’entitat, juntament amb els sectors afectats per l’incivisme d’uns pocs, expressa també el seu suport i agraïment als cossos de seguretat i a tots els serveis de manteniment dels ajuntaments que fan possible que les ciutats afectades recuperin ràpidament la seva normalitat.

Toni Freixa presenta el seu pla econòmic per al Barça a la Cecot

La CECOT segueix amb la ronda de converses amb els candidats a la presidència del Barça per a què expliquin el seu pla econòmic. Ahir va ser el torn de Toni Freixa, que va posar xifra a l’endeutament del club: 1.173 milions d’euros. Freixa, tot i així, creu que amb una bona gestió econòmica i esportiva aquesta situació es pot revertir en tres anys. En aquest pla, ha dit Freixa, hi haurà de tenir un paper molt important el futur espai Barça. Una altra de les claus que ha exposat el candidat és la reducció de la despesa, que passa per la reducció de la massa salarial del primer equip de futbol.

La Cecot demana la formació d’un govern estable ‘amb la màxima celeritat’

Al nou govern i als partits que conformaran l’arc parlamentari, la Cecot els demana «coratge polític i diàleg» per tirar endavant reformes, realitzant els acords necessaris i cercant el màxim consens possible per tal de dur-les a terme amb èxit. «Per això és important que el marc de relacions institucionals sigui més estable i des de la base d’un respecte mutu«, recalca la patronal.

La política no és espectacle, la política és gestionar correctament els diners que aportem ciutadania i empreses, i fer-ho amb transparència i amb retiment de comptes”, afirma Antoni Abad, president de la Cecot qui afegeix: “necessitem estratègies econòmiques i socials de país, àmpliament consensuades i des de la base d’un diàleg constructiu per resoldre temes pendents, per això volem que es formi Govern estable amb molta celeritat i demanem diàleg intern entre els partits que hagin de governar a partir d’ara”.

Des de la Cecot es considera imprescindible no perdre el tren que suposen els fons europeus per poder impulsar reformes econòmiques.

La Cecot emfatitza la necessitat d’abordar les propostes i mesures per la reactivació econòmica i el rellançament de les empreses. “El nostre teixit empresarial no pot permetre que tornin a diluir-se perquè el que necessiten les empreses i els autònoms és que s’actuï amb rapidesa i diligència si volem mantenir activitat productiva i ocupació”.

Abad conclou que “és necessari que els nous governants siguin conscients del valor competitiu del temps i que fer les coses ràpides i bé, no està renyit.«

Joan Laporta: «La situació econòmica del club és delicada, però tenim instruments al mercat per revertir-la»

Joan Laporta, candidat a la presidència del FC Barcelona, ha detallat aquest divendres el seu pla econòmic si guanya les eleccions, en una sessió en línia oberta al públic organitzada pel Club Cecot Financer Fiscal i moderat pel periodista esportiu Aleix Parisé. La setmana vinent serà el torn dels altres dos aspirants, Víctor Font i Toni Freixa.

Laporta ha hagut de respondre qüestions relacionades amb l’àmbit financer com per exemple quina és la situació econòmica que espera trobar-se, amb quines fonts de finançament compten per dur a terme el seu programa d’acció o si tenen previst fer actuacions a nivell internacional i quines seran.

De fet el seu programa electoral inclou una auditoria interna per establir quin és el deute real de l’entitat, la situació de la tresoreria i la previsió pel tancament de compte de resultats de la temporada 2020-21. Tot i la delicada situació econòmica del club, l’expresident del Barça confia en revertir la situació si guanya, perquè hi ha mecanismes per fer-ho.