Entradas

Desenvolupen un model per estimar el nombre real de casos de Covid-19 

Un equip de matemàtics i estadístics de la UAB, de la Humboldt-Universität zu Berlin i de la UPC està desenvolupant un model per estimar el nombre real de nous casos diaris de persones infectades per Covid-19, davant la impossibilitat de tenir aquesta dada directament en tota la població donat que molts dels casos són lleus o asimptomàtics.

I és que Espanya és el cinquè país a nivell  mundial amb més casos d’infectats per la pandèmia de la Covid-19. Tot i que s’han pres diverses mesures per disminuir l’impacte del brot i per contribuir a aplanar la corba de l’evolució del nombre d’afectars, les dades oficials es basen en números que reflecteixen aquells casos més greus i, per tant, es desconeixen aquells altres asimptomàtics i lleus que també contribueixen a l’expansió de la pandèmia.

Els protocols que s’utilitzen per determinar els casos d’infecció a Espanya inclouen principalment persones amb símptomes severs, i les autoritats han anunciat un nou protocol amb proves ràpides per detectar el virus en poblacions amb símptomes lleus que actualment no apareixen a les estadístiques. En tot cas, la mida de la població infectada sense símptomes serà encara més elevada que la registrada.

Ara, aquests  investigadors  estan aplicant aquest mètode per tal d’actualitzar diàriament la situació de Covid-19 i, en particular, quantificar els casos no reportats en el registre oficial de la malaltia a Espanya. Els resultats permeten donar una imatge més realista de la pandèmia a temps real, així com estimar amb més precisió dades fonamentals com les taxes de mortalitat reals o el nombre bàsic de reproducció, necessàries perquè els professionals i els polítics puguin prendre decisions. L’anàlisi està pensat per ser fàcilment reproduïble amb dades d’altres països.

La UPC cedeix l’ús dels seus pàrquings al personal sanitari de l’Hospital Universitari Mútua Terrassa

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) posa a disposició del personal sanitari de l’Hospital Universitari Mútua Terrassa els tres aparcaments del centre, que habitualment són utilitzats pels estudiants, investigadors  i professors: el de la Rambla Sant Nebridi, el del carrer Igualtat i el del carrer Miquel Vives (molt a prop del centre sanitari).

L’objectiu d’aquesta cessió temporal de l’ús dels tres aparcements és facilitar el desplaçament del personal sanitari de Mútua en vehicle privat i l’estacionament amb comoditat, evitant el transport públic i reduint així el risc de contagis. En total, s’ofereixen  150 places de pàrquing.

La cessió finalitzarà quan acabi l’Estat d’Alarma provocat per la pandèmia i es pugui tornar a les aules. Per facilitar la gestió i accés als aparcaments, la universitat ha demanat a Mútua un llistat amb els  noms i cognoms dels treballadors i treballadores i les matrícules dels seus vehicles.

Èxit de participació en la primera jornada de portes obertes on line organitzada per l’ESEIAAT

Més de 100 persones han participat virtualment aquest dimecres en la primera Jornada de Portes Obertes on line de la UPC, organitzada per l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa. El confinament que estem vivint ha propiciat que la direcció de l’ESEIAAT hagi decidit mantenir l’activitat però adaptant-ne les condicions.

Conduïda per la sotsdirectora de l’escola, Núria Salán, amb suport del sotsdirector David González i la participació remota del professorat, la sessió ha començat amb la presentació dels vídeos ‘Utopia’ i ‘Vola amb l’ESEIAAT’, moment en què es van obrir micròfons i es van compartir aplaudiments espontanis.

Les activitats dels diferents graus s’han fet de manera global en format de xat, amb preguntes dels assistents i intervencions del professorat de l’ESEIAAT. S’han respost més de 50 qüestions referents als 10 graus d’enginyeries industrials, aeroespacials i audiovisual que s’imparteixen actualment.

A més, durant la presentació remota, s’han mostrat i compartit les dades més significatives de l’ESEIAAT, la millor universitat en enginyeries del país segons els rànquings. També s’ha destacat la seva trajectòria durant més de 100 anys i els avantatges de la seva ubicació com a campus urbà.

En l’explicació detallada de l’oferta acadèmica, s’han subratllat els principals trets dels 10 graus d’enginyeria i les seves excel·lents sortides professionals. De fet, són l’única escola amb 10 premis a la qualitat en la innovació docent en els darrers 15 anys.

La UPC col·labora amb el govern català per trobar una manera ràpida de fabricar mascaretes

El Govern català s’ha posat en contacte amb investigadors i investigadores de la secció d’enginyeria tèxtil de la UPC a Terrassa per assessorar-se sobre la manera més ràpida i efectiva de fabricar mascaretes sanitàries reutilitzables per fer front a la Covid-19. Segons afirma la professora Mònica Ardanuy, professora de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), “fa molt de temps que no es fabriquen mascaretes que es puguin rentar, esterilitzar i reutilitzar perquè s’han generalitzat globalment a tot el món les d’un sol ús. Per això és molt difícil trobar al mercat els teixits amb què es fabricaven”.

De fet, les mascaretes han de complir la normativa sanitària FFP1, FFP2 o FFP3 i la seva certificació requereix molt de temps. Segons explica Mònica Ardanuy, “en cas que trobem teixits adients, el temps de validació amb el grau d’exigència fixat amb anterioritat a l’expansió de la Covid-19 seria de setmanes o fins i tot de mesos”. Però el fet que s’hagi flexibilitzat la normativa vigent des de fa pocs dies podria afavorir la rapidesa en la fabricació d’aquest material sanitari a Catalunya

Compte amb les mascaretes casolanes
D’altra banda, la UPC alerta de les mascaretes casolanes, fetes amb teixits com el cotó, perquè no compleixen tots els requisits sanitaris: «cal ser prudents a l’hora de fabricar mascaretes amb tèxtils que no hagin estat mínimament testats i que garanteixin una capacitat de filtració adequada perquè poden donar una sensació de protecció que no és real», explica Ardanuy.

Les mascaretes sanitàries han de ser hidròfobes, sobretot en la part exterior. Per tant, el cotó està totalment desaconsellat perquè, tot i el seu grau de confort, absorbeix l’aigua i les microgotes amb virus. A més, és un teixit que, si no està tractat amb acabats antibacterians, afavoreix el creixement de bacteris.

D’altra banda, la capacitat de filtració d’un teixit varia significativament segons el diàmetre de la fibra, l’empaquetació o l’estructura del teixit, el gramatge i la densitat, entre d’altres. Per tot això, els investigadors tèxtils de la UPC insisteixen en què les solucions domèstiques no són aconsellables per a l’àmbit sanitari.

En tot cas, i per a un ús temporal no sanitari, les teles més adients per construir mascaretes protectores serien teles amb poca absorció d’aigua, fabricades amb fibres hidrofòbiques o que absorbeixin poca aigua (com polièster o polipropilè), teixits lleugers amb molta superfícies específica i, per tant, amb molta capacitat de filtració. També es poden combinar diferents capes de teles com fundes de coixins o draps de microfibra. Però sempre tenint en compte que, en aquest cas, es tractaria de solucions d’un sol ús i que no fossin per aplicacions en l’àmbit sanitari, doncs no es té cap mesura objectiva de la seva capacitat de filtració.

.

 

Les incerteses de la ciutat del segle XXI, en una xerrada a la UPC

La UPC ha acollit aquest dilluns a la tarda la conferència «Incerteses de la ciutat del segle XXI».

La ponència ha anat a càrrec de Maria Rubert de Ventós, arquitecta i catedràtica d’urbanisme en una activitat organitzada pel l’Associació ACTES.

Rubert de Ventós s’ha referit a les ciutats com espais d’intercanvi i de complicitat o de violència entre estranys. Espais on floreix la cultura i també les majors desigualtats. Al segle XXI segueixen liderant el canvi i el progrés social. L’arquitectura de la ciutat pot ser còmplice d’aquest progrés, posant Barcelona com a exemple.

Màster en Rehabilitació i Restauració Arquitectònica, col•laboració entre Consell Comarcal i UPC

El Consell Comarcal del Vallès Occidental i la UPC col·laboren per facilitar la  localització d’edificis històrics de la comarca i plantejar-hi una intervenció de rehabilitació. I ho fan gràcies al  Màster en Rehabilitació i Restauració Arquitectònica.

L’objectiu és oferir als ajuntaments de la comarca i a l’alumnat del Màster la possibilitat deTreballa conjuntament en el desenvolupament d’estudis d’avaluació i intervenció en edificis històrics on hi hagi previst de fer obres a mitjà o llarg termini.

Aquest màster és una formació d’especialització professional adreçada fonamentalment a arquitectes i arquitectes tècnics on els continguts teòrics s’apliquen a un edifici real. S’ha realitzat un estudi d’avaluació i  s’han dissenyat propostes d’actuació. Mitjançant aquesta col·laboració s’han pogut localitzar edificis històrics a la comarca amb lesions importants en els quals els alumnes han pogut portar a terme els seus estudis.

Al llarg de l’any 2019, els alumnes han estat treballant en cinc edificis històrics de la comarca: la Comanda de Santa Magdalena de Palau-solità i Plegamans, el Castell de Sentmenat i la Masia de Can Borrell, el Molí d’en Torrella i la Caserna de la Guàrdia Civil de Sabadell. Aquests cinc edificis s’han afegit als 13 que s’han treballat en passades edicions.

Els ajuntaments que s’han adherit a la iniciativa han facilitat l’accés, la documentació disponible i les previsions de possibles usos futurs, permetent que els alumnes poguessin realitzar el treball pràctic del màster sota la supervisió del professor-tutor. D’aquesta manera s’ha aconseguit que la col·laboració hagi esdevingut enriquidora per ambdues parts.

Aquest  dimarts, l’alumnat ha lliurat el resultat dels seus treballs als responsables municipals corresponents en un acte celebrat al Casal Pere Quart de Sabadell. 

Alejandro Abellaneda, un estudiant de l’ESEIAAT, guanya la UNIRUN 2020

Alejandro Abellaneda, estudiant del grau d’Enginyeria en Tecnologia Aeroespacial a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya·Barcelona Tech (UPC) ha guanyat la cursa universitària UNIRUN 2020, una prova en la que han participat més de 5.000 corredors i corredores. Abellaneda ha completat els 6.769 metres de la cursa en un temps de 21 minuts i 20 segons, 11 segons per davant del segon classificat.

El diumenge dia 1 de març s’ha celebrat a Barcelona la ja clàssica UNIRUN, una prova atlètica impulsada pel l’ECU (Esport Català Universitari), amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Secretaria General de l’Esport i l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, i organitzada per Gaudium Sports. UNIRUN pretén fomentar nous reptes en l’atletisme universitari tenint com a referent la clàssica Regata Cambridge-Oxford, tot implicant les 12 Universitats Catalanes en una competició de running popular. Tant la sortida com la meta estaven ubicades al Parc de Fòrum de Barcelona i el recorregut contemplava el districte de Sant Martí de Barcelona, el Port Fòrum i el Parc de la Pau de Sant Adrià de Besòs.

“A la sortida vaig tenir alguns problemes perquè em van ubicar al final del primer calaix i vaig haver de remuntar fins a les primers posicions. A més, tenia tendinitis a la cama esquerra i em feia mal , però finalment ho vaig superar tot i estic molt satisfet, sobre tot perquè la UNIRUN 2020 em va servir com a test; tinc previst participar el mes que ve al campionat de Catalunya d’Atletisme i crec que puc baixar perfectament dels 31 minuts” assegura l’estudiant.

Abellaneda a néixer el 1997 a Lorca (Múrcia) però fa quatre anys es va establir a Terrassa per estudiar a la UPC. A més de l’enginyeria aeroespacial, la seva passió és l’atletisme, que practica a diari a Terrassa entrenant 14 hores a la setmana fent més de 100 km al parc de Vallparadís. Abellaneda està federat a la Federació Catalana d’Atletisme amb fitxa a la Joventut Atlètica de Sabadell.

Trampes per la vespa asiàtica als jardins del Campus de la UPC

Una barreja de vi blanc i cervesa negra. Aquesta és la trampa per atrapar la vespa asiàtica. La mescla resulta irresistible per l’insecte que, un cop hi entra, ja no pot sortir perquè s’ofega. La vespa asiàtica és una espècie invasora molt agressiva, que està minvant molt significativament les colònies d’abelles, tan necessàries per la pol·linització.

Per això, a la UPC de Terrassa, on ja se n’han detectat, han decidit prevenir la seva expansió col·locant trampes als jardins del campus per fer-ne control i seguiment. L’espècie ha estat localitzada als voltants dels carrers de l’àrea de Vallparadís.

És important fer-ho ara perquè és quan les reines comencen a formar colònies primàries. Es calcula que cada reina atrapada és una colònia menys, és a dir, un mínim de 2.000 exemplars. I en aquest col·lectiu hi viuen entre 50 i 100 reines que poden fundar la seva pròpia colònia.

A diferència de la vespa asiàtica, les abelles no cauen a la trampa perquè no els agrada l’alcohol.

La UPC impulsa i acompanya empreses de tecnologia fotònica fins a la sortida al mercat

Impulsar l’activitat econòmica amb els emprenedors i empreses que utilitzen tecnologies fotòniques en els processos d’innovació tecnològica. Això és el què fa el CAREF, el Centre d’Alt Rendiment en Emprenedoria Fotònica que es fa al CD6, el Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes de la Universitat Politècnica de Terrassa. Aquest dilluns al migdia l’Ajuntament de Terrassa ha organitzat una visita al Centre de la Rambla Sant Nebridi, com a impulsor del Projecte d’Especialització Competitiva Territorial, el PECT, un projecte europeu d’uns 3 milions d’euros per desenvolupar innovació.

L’empresa Beamagine, amb 10 patents registrades, és un clar exemple de la creació i acompanyament al mercat d’una empresa nascuda de la innovació. En un any les solucions d’aquesta start up es podrien trobar al mercat de la mà d’empreses com Mercedes o Volswaguen. També per a solucions en empreses de salut. Amb aquest Lidar, amb làser, ràdar i en combinació amb d’altres tecnologies com les càmeres tèrmiques, pot crear una aplicació que automatitzi la conducció.

El CAREF és una incubadora especialitzada en tecnologies fotòniques que pretén desenvolupar una metodologia innovadora que permeti la identificació de projectes de base tecnològica fotònica, i acompanyar-los al mercat.

Una estudiant de la UPC transforma una planta industrial en una d’energia virtual

Eva María Urbano, estudiant de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya a Terrassa, ha ideat una nova forma de generar i gestionar l’energia. Es tracta d’un projecte de transformació d’una planta industrial en una planta d’energia virtual.

Segons això, la planta del sector productiu aprofitaria les seves instal·lacions per generar la pròpia energia renovable, la podria fer servir en la seva activitat però també emmagatzemar-la i vendre’n els excedents al mercat energètic en condicions econòmiques favorables.

La venda d’energia renovable autogenerada a les empreses elèctriques és la clau de la viabilitat econòmica d’aquesta iniciativa, amb el que ha guanyat el Premi Eficiència Energètica 2019.

L’objectiu és obtenir beneficis del mercat energètic i, alhora, descarbonitzar els processos de fabricació, facilitant així la transició energètica.