La UPC col·labora amb el govern català per trobar una manera ràpida de fabricar mascaretes

El Govern català s’ha posat en contacte amb investigadors i investigadores de la secció d’enginyeria tèxtil de la UPC a Terrassa per assessorar-se sobre la manera més ràpida i efectiva de fabricar mascaretes sanitàries reutilitzables per fer front a la Covid-19. Segons afirma la professora Mònica Ardanuy, professora de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), “fa molt de temps que no es fabriquen mascaretes que es puguin rentar, esterilitzar i reutilitzar perquè s’han generalitzat globalment a tot el món les d’un sol ús. Per això és molt difícil trobar al mercat els teixits amb què es fabricaven”.

De fet, les mascaretes han de complir la normativa sanitària FFP1, FFP2 o FFP3 i la seva certificació requereix molt de temps. Segons explica Mònica Ardanuy, “en cas que trobem teixits adients, el temps de validació amb el grau d’exigència fixat amb anterioritat a l’expansió de la Covid-19 seria de setmanes o fins i tot de mesos”. Però el fet que s’hagi flexibilitzat la normativa vigent des de fa pocs dies podria afavorir la rapidesa en la fabricació d’aquest material sanitari a Catalunya

Compte amb les mascaretes casolanes
D’altra banda, la UPC alerta de les mascaretes casolanes, fetes amb teixits com el cotó, perquè no compleixen tots els requisits sanitaris: «cal ser prudents a l’hora de fabricar mascaretes amb tèxtils que no hagin estat mínimament testats i que garanteixin una capacitat de filtració adequada perquè poden donar una sensació de protecció que no és real», explica Ardanuy.

Les mascaretes sanitàries han de ser hidròfobes, sobretot en la part exterior. Per tant, el cotó està totalment desaconsellat perquè, tot i el seu grau de confort, absorbeix l’aigua i les microgotes amb virus. A més, és un teixit que, si no està tractat amb acabats antibacterians, afavoreix el creixement de bacteris.

D’altra banda, la capacitat de filtració d’un teixit varia significativament segons el diàmetre de la fibra, l’empaquetació o l’estructura del teixit, el gramatge i la densitat, entre d’altres. Per tot això, els investigadors tèxtils de la UPC insisteixen en què les solucions domèstiques no són aconsellables per a l’àmbit sanitari.

En tot cas, i per a un ús temporal no sanitari, les teles més adients per construir mascaretes protectores serien teles amb poca absorció d’aigua, fabricades amb fibres hidrofòbiques o que absorbeixin poca aigua (com polièster o polipropilè), teixits lleugers amb molta superfícies específica i, per tant, amb molta capacitat de filtració. També es poden combinar diferents capes de teles com fundes de coixins o draps de microfibra. Però sempre tenint en compte que, en aquest cas, es tractaria de solucions d’un sol ús i que no fossin per aplicacions en l’àmbit sanitari, doncs no es té cap mesura objectiva de la seva capacitat de filtració.

.