Entradas

La freqüència de trens a la línia R4 de Rodalies baixarà durant l’agost

/0 Comentarios/en , /por

Entre el 30 de juliol i el 26 d’agost, Rodalies de Catalunya reajusta els seus serveis a les línies R2 nord (Barcelona-Maçanet per Granollers Centre), R3 (L’Hospitalet – Puigcerdà per Vic) i R4 (la que passa per Terrassa, entre Sant Vicenç de Calders i Manresa per Martorell), tal i com s’ha fet en estius anteriors. A més degut a la nul·la demanda que es produeix en aquestes dates no circularan els trens de la línia R7.

La nova oferta garanteix la mobilitat dels viatgers en aquestes línies atenent a l’important descens de clients que es produeix en aquests serveis durant aquestes dates. L’oferta es manté a les línies de la costa i als serveis regionals.

Reforços de cap de setmana a la costa
Per a facilitar la mobilitat dels viatgers que volen gaudir de la platja, Renfe ha incrementat l’oferta del servei de rodalia a l’estació de Platja de Castelldefels de la línia R2 sud amb 17 trens més durant els caps de setmana i festius dels mesos de juny, juliol, agost i setembre.

A més s’ha augmentat l’oferta de serveis a les línia R1 i RG1. Durant els caps de setmana i festius, la línia RG1 amplia amb 6 noves freqüències la connexió entre Portbou i el Maresme. A més, fins el 15 de setembre, 6 trens de la línia R1 amplien el seu recorregut d’Arenys de Mar a Calella (Maresme) de dilluns a divendres.

La vaga de taxistes també afecta Terrassa, on s’ha establert un 10% de serveis mínims

/0 Comentarios/en , /por

La convocatòria de vaga dels taxistes de Barcelona i l’Àrea Metropolitana també afecta Terrassa, on els conductors s’han sumat a la protesta. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha suspès cautelarment el reglament d’àmbit metropolità que blindava la proporció de llicències de vehicles de lloguer amb conductor, és a dir, de les plataformes Cabify i Uber, en una per cada 30 taxis. La suspensió ha arribat arran d’un recurs interposat pel Ministeri de Foment, que entén que envaeix competències estatals. Això ha aixecat les protestes dels taxistes, que han convocat una aturada de 48 hores, que durarà aquest dimecres i dijous.

A Barcelona la vaga està sent força agressiva, ja que ha començat sense serveis mínims com sí havia passat altres vegades, quan hi havia hagut taxis gratuïts per desplaçaments a hospitals per a persones amb mobilitat reduïda o que necessiten una operació. A Terrassa, segons fonts del taxi, sí que hi ha serveis mínims: un 10% de la flota, d’aproximadament un centenar de llicències que hi ha a la ciutat estan de servei. Els taxistes no descarten un tercer dia d’aturades a l’aeroport.

Ciutadans proposa coordinar els diferents plans de mobilitat per millorar el trànsit a la B-40

/0 Comentarios/en , /por

El regidor del Grup Municipal de Ciutadans (Cs) a l’Ajuntament de Terrassa, David Aguinaga, ha presentat una proposta per coordinar els diferents plans de mobilitat per solucionar el trànsit a la B-40. Ciutadans vol que «el consistori insti a totes les administracions implicades en la mobilitat de la B-40 a què treballin de forma coordinada per solucionar els importants problemes de trànsit d’aquesta infraestructura».

Segons la formació, la futura connexió entre Abrera i Terrassa, lluny d’haver resolt la connexió entre el Baix Llobregat i el Vallès, «haurà creat un problema nou al nord del municipi, amb un increment del flux de trànsit, sobretot de mercaderies, en Can Roca».  Aguinaga afegeix: «a més de dificultar la circulació entre dues zones d’alta activitat industrial, generarà problemes mediambientals derivats d’embussos «.

David Aguinaga afirma que actualment «hi ha dos àmbits de treball en els quals s’estan decidint aspectes que afecten de forma important a Terrassa». D’una banda, el ministeri de Foment ha adjudicat l’estudi informatiu del tram de la B-40 entre Terrassa i Granollers i està previst que els treballs finalitzin en 2019. Paral·lelament, el Consell Comarcal del Vallès Occidental, el Consell Comarcal del Vallès Oriental i la Generalitat impulsen el Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV) per estructurar tant el transport col·lectiu ferroviari i amb autobús, els intercanviadors i els aparcaments. En aquest sentit, el regidor assenyala que cal «crear un mecanisme estable de coordinació amb reunions periòdiques per escometre a la vegada els problemes derivats de la mobilitat entre el Vallès i el Baix Llobregat».

El regidor de Cs ha advertit que la proposta de la seva formació, que es debatrà en Junta de Portaveus, respon al fet que «és el moment d’aprendre dels errors passats». En la seva opinió, la coincidència de tots dos projectes «no pot paralitzar les obres», perquè «ni el Vallès ni Terrassa poden permetre’s de nou una situació com la que hem viscut molts anys, amb una falta de visió per solucionar el problema de connexió entre Abrera i Terrassa que ha perjudicat seriosament l’economia i la competitivitat de la comarca i la ciutat».

FEM Vallès reclama una autoritat del Transport del Vallès per cobrir la demanda específica de mobilitat d’1,4 milions d’habitants

/0 Comentarios/en , /por

La plataforma FEM Vallès aposta per un govern de la xarxa intermunicipal de Bus a escala Vallès i ha elaborat una proposta per establir línies de Bus ràpid d’articulació comarcal, és a dir, una malla entre ferrocarril i bus de serveis públics a la comarca.

La plataforma denuncia que l’AMB pretengui estendre l’àmbit d’actuació de l’empresa TMB, responsable de la xarxa de Metro i Bus de la conurbació barcelonina, fins la meitat del Vallès Occidental, quan aquesta no és ni la solució correcta ni l’àmbit adient.

La xarxa a escala regional està constituïda, bàsicament, per les Rodalies ferroviàries, però a l’interior del Vallès la mobilitat entre municipis és molt accentuada i forma una malla de relacions pròpia i desatesa.

A part de les relacions radials amb Barcelona, hi ha una multitud de relacions encreuades. De l’ordre de la meitat de la mobilitat obligada, per treball o estudi, surt dels municipis i s’adreça a la rodalia no pas sempre cap a Barcelona.

L’oferta de Bus actual depèn dels ajuntaments, amb limitacions de no poder travessar els límits del terme municipal i depèn del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya en les línies entre municipis. Es tracta diverses concessions sense un model integrat, talment con si el Vallès fos com una comarca poc poblada i no un territori poblat i complex d’1,4 milions d’habitants del Vallès que demanen una atenció específica a la seva mobilitat.

En aquest sentit, des de la plataforma FEM Vallès es reclama una autoritat intermunicipal del Vallès per atendre la demanda interna, amb una oferta sòlida de Bus i considera que l’Àrea Vallès seria l’autoritat idònia per desenvolupar la funció. Aquesta autoritat ha d’endreçar i atorgar coherència a les concessions i atendre un model conjunt, procurant la coordinació entre les línies urbanes i les interurbanes.

En síntesi, el Vallès involucra la meitat (53%) de total de la mobilitat entre les grans àrees de la regió de Barcelona, dels quals prop d’un terç desplaçaments són radials amb la capital (29%), una cinquena part del total pròpiament interns del Vallès (22%) i un 2% de relació directa amb el Maresme i el Baix Llobregat.

Terrassa estrena nous panells informatius sobre el trànsit de tecnologia avançada

/0 Comentarios/en , /por

Sis nous panells d’informació variable i de tecnologia avançada s’han posat ja en funcionament en diferents vies i punts estratègics de la ciutat. Informen sobre l’estat del trànsit, les incidències viàries o els talls de circulació als carrers.

Poden especificar avisos als conductors d’emergències, campanyes de seguretat o l’estat d’ocupació dels aparcaments. També poden incorporar missatges en temps real i avisos específics en cas de nevades, episodis de contaminació o el temps estimat que s’invertirà en un determinat recorregut.

Amb aquesta actuació Terrassa és la primera ciutat de l’Estat que incorpora aquests panells en l’àmbit urbà. Les noves pantalles permeten adaptar el missatge perquè compten més caràcters, més colors i imatges animades. Poden combinar text i imatge per ajudar a la comprensió del missatge.

Els nous panells substitueixen les pantalles que des del 2002 només oferien dades relatives a l’estat d’ocupació dels aparcaments.

La inversió realitzada ha estat de gairebé 207.000 euros i forma part de les millores que ha ofert l’empresa ACISA dins del contracte de manteniment dels semàfors.

Aquesta acció s’emmarca dins el Pla de Mobilitat 2016-2021 i és una de les accions que configuren Terrassa com a “ciutat intel•ligent”.

Nou canvi al Pont del Passeig: recupera els dos carrils en direcció al centre de la ciutat

/0 Comentarios/en , /por

Des d’aquest dijous al matí, el Pont del Passeig ha recuperat els dos carrils en sentit oest, és a dir, cap al centre de la ciutat, però manté un de sol en sentit est.

Les obres que l’Hospital Universitari Mútua Terrassa realitza en el servei d’urgències i consultes externes han comportant en els darrers mesos canvis de senyalització i d’ocupació d’aquest via que suporta un elevat flux de trànsit.

D’altra banda, aquesta setmana s’han iniciat els treballs de reurbanització del carrer del Castell, que duraran tres mesos en diferents fases, i que s’emmarquen també en el projecte d’ampliació del servei d’urgències.

Quan finalitzin les obres, aquest altre carrer serà una plataforma única, sense distinció de vorera i calçada.

L’entrada d’urgències que hi havia per a la població desapareix. Serà substituïda per una petita edificació que acollirà les escales i l’ascensor que donarà accés directe al servei.

Ja ha començat la prova pilot de 3 mesos del servei de parades intermèdies del Bus de Nit

/0 Comentarios/en , , /por

Divendres va començar la prova pilot de parades intermèdies del Bus de Nit. Aquest nou servei pretén millorar la seguretat i la mobilitat de determinats col•lectius (dones, joves menors de 16 anys, gent gran i persones en situació de discapacitat), en els seus recorreguts nocturns.

Aquests col•lectius poden sol•licitar parades intermèdies, només de baixada, entre dues parades fixes de la ruta, per baixar del bus més a prop de casa.

Aquesta iniciativa, que ja es duu a terme a altres ciutats de l’Estat, és fruit de la incorporació de la perspectiva de gènere a l’anàlisi de mobilitat de les persones i de la constatació que les dones tenen una percepció de major inseguretat en determinats espais públics, especialment en horari nocturn.

En aquest sentit, el Ple de l’Ajuntament va aprovar al gener de 2018, a proposta del Grup Municipal de la CUP, una moció per estudiar la implantació d’aquestes parades intermèdies, i facilitar així, la mobilitat de les dones en qualsevol espai i a qualsevol hora i garantir la seva seguretat.

Un cop l’Ajuntament i Transports Municipals d’Ègara SA (TMESA) van avaluar la viabilitat de la proposta es va creure convenient ampliar els col•lectius que podien beneficiar-se’n.

La prova pilot tindrà una durada de tres mesos. A mitjans de setembre, es farà una valoració del funcionament del servei al llarg d’aquest període.

El Bus de Nit es va implantar al març de 2007. Funciona divendres, dissabtes i vigílies de festius de 22:20 a 4:15.

17 passadissos de vianants provisionals per millorar la mobilitat a peu

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa aposta pels passadissos de vianants per millorar la mobilitat a peu i la seguretat dels ciutadans anant pel carrer. Tot i això, aquesta mesura és transitòria abans de la urbanització definitiva dels carrers que obliga a fer una única plataforma plana en carrers inferiors als 7 metres d’amplada. En total a Terrassa hi ha 17 itineraris com aquests repartits per la majoria de barris de la ciutat. En les darreres setmanes s’han pintat les línies dels passadissos als carrers Martín Díez, Col•legi, Tibidabo, Ciutat de Pàmiers i d’Albí amb el canvi de modificació vertical inclosa.

Amb aquesta actuació s’aconsegueix pacificar el trànsit, que els cotxes moderin la velocitat i afavorir les condicions de continuïtat, connectivitat, seguretat i accessibilitat que preveu el Pla de Mobilitat Urbana vigent fins el 2021. Els passadissos són una solució temporal a l’espera d’una remodelació urbanística definitiva. Actualment el 30 per cent de les voreres de la trama urbana tenen una amplada inferior als 1,50 metres (metre i mig), i només un 10 per cent tenen una amplada inferior als 90 centímetres, incomplint la normativa vigent d’accessibilitat que considera un carrer accessible aquell que té una amplada mínima d’1,80 centímetres de vorera.

La solució per als carrers inferiors als 7 metres d’amplada és la construcció d’una plataforma única on vorera i calçada estan al mateix nivell i per tant facilitant l’accés amb cotxet infantil, cadira de rodes o que dues persones puguin creuar-se tranquil•lament. Aquesta solució però requereix d’una gran inversió que l’Ajuntament afrontarà de forma esglaonada.

Xavier Basagaña: «El pas al vehicle elèctric no és suficient. Cal reduir el nombre de cotxes a les ciutats»

/0 Comentarios/en , , /por

La mobilitat elèctrica ha deixat de ser una alternativa per convertir-se, cada cop més, en una necessitat. No només per l’exhauriment dels recursos que calen per fer funcionar els vehicles de combustió sinó per la repercussió que aquests tenen en la contaminació de les grans ciutats i l’impacte en la nostra salut. El tercer congrés Som Elèctrics!, que se celebra fins dissabte al Museu de la Ciència, ha analitzat en la primera jornada com estem hipotecant la nostra qualitat de vida si no fem el canvi per les energies netes.

Diversos estudis alerten que la contaminació és responsable del 5% de les morts a Europa i a Àsia. Hi ha evidències que les partícules en suspensió provoquen problemes respiratoris, cognitius i cardiovasculars, sobretot en la primera i en la darrera etapa de la vida, a banda d’influir en la reproducció.

Amb tot, Xavier Basagaña, doctor en bioestadística, conclou que apostar pel cotxe elèctric no és suficient perquè aquest també genera partícules nocives, tot i que són la meitat que en els vehicles de combustió. L’expert diu que la solució passa per reduir el nombre de cotxes a les ciutats i fomentar el transport actiu, evitant el sedentarisme.

D’altra banda, des del món empresarial es destaca que les energies renovables ja són rendibles i han arribat al seu moment de maduració.

En les properes sessions del congrés, ponents referents en els àmbits de la ciència, la sociologia, la recerca, la innovació i el disseny reflexionaran sobre el vehicle elèctric, la mobilitat i la tecnologia, sense perdre de vista la vessant empresarial.

Dilluns es reobrirà el trànsit a la Ronda de Ponent

/0 Comentarios/en , /por

Tres anys i quatre mesos després, la Ronda de Ponent es reobrirà totalment al trànsit. Serà dilluns quan els cotxes ja puguin circular en els dos sentits de la marxa, des del pont de l’avinguda Abat Marcet fins al carrer d’Orà, a La Maurina. També la línia 4 d’autobús tornarà al seu itinerari habitual.

Les restriccions van començar el desembre del 2014, quan es van detectar el deteriorament d’alguns trams de la via on els talussos de la riera havien cedit terreny.

La complicada situació econòmica, va fer que no fos fins el maig del 2017, dos anys i mig després, quan van començar les obres de reparació, que han garantit l’estabilitat dels marges de la Ronda de Ponent amb la Riera del Palau. Per fer-ho, s’ha implantat un nou sistema de contenció, s’han protegit els talussos amb una geomalla, plantar plantes arbustives que dónen estabilitat al terreny. A més, s’ha millorat l’accessibilitat dels vianants a les cruïlles, ampliant voreres i la parada de l’autobús.

Els treballs han obligat als conductors fer itineraris alternatius per anar cap al nord de la ciutat, havent de passar per Can Boada del Pi. Per tal que el barri pogués absorbir una quantitat de trànsit rodat al que no estava acostumat, també s’hi van fer millores en matèria de seguretat, accessibilitat i reordenació de la circulació per un import de 574.361 euros.

Des de Territori i Sostenibilitat, es considera que la recuperació de la Ronda Ponent, un dels eixos més importants de la ciutat ha permès “recosir” els barris de Can Boada Casc Antic i Can Boada del Pi, on també s’ha condicionat la passarel•la i el pont de Can Gonteres. La inversió final ha estat de 1.621.709 euros.