Entradas

Junts per Terrassa presenta 11 esmenes als pressupostos

Junts per Terrassa votarà negativament als pressupostos municipals perquè consideren que les seves prioritats per la ciutat no coincideixen amb les de l’Equip de Govern. Per això presentaran 11 esmenes que si s’acceptessin podrien fer canviar el sentit del seu vot i decantar-se per l’abstenció. De les 11 esmenes, referents a l’urbanisme, l’economia o el patrimoni, moltes ja s’han aprovat com a propostes de resolució tot i que no han tirat endavant, algunes de les quals justament per falta de pressupost.

Junts reclama obrir partides pressupostàries per un servei de reutilització d’objectes de la deixalleria o per la redacció d’un pla per millorar el paviment a la zona de vianants. També vol diners perquè s’estudiï implantar un minibus a l’àrea vianantitzada o per acollir un mercadal a la Rambla.

Estudiar un nou recinte firal, arrenjar la depuradora del Passeig o millorar el patrimoni com el pont de Sant Pere o l’amfiteatre del Parc de Sant Jordi, completen els projectes que Junts per Terrassa proposa incloure en els pressupostos que s’aprovaran en el ple de divendres.

Un tram del carrer de Sant Llorenç romandrà tallat durant 4 mesos

A partir del pròxim dimarts 2 de novembre el tram del carrer de Sant Llorenç ubicat entre el carrer de la Rasa, el carrer de Sant Isidre i una part de l’edifici Vapor Ventalló romandrà tallat degut a les obres del projecte de remodelació de la via. Aquestes obres tenen una previsió de quatre mesos fins la seva finalització.

Durant aquest temps els contenidors situats actualment al carrer de Sant Llorenç es mouran a l’interior del parterre de la Plaça Vapor Ventalló, i els vehicles de recollida corresponents podran accedir a través de la pilona del carrer de Pantà, pel carrer de Joan Baptista Galí.

Està previst que l’obra s’executi en dues fases. La primera afectarà el carrer de Sant Llorenç, des de la Rasa fins a la finalització del parterre, amb una durada prevista d’entre dos i dos mesos i mig. La segona fase, que correspon a la resta del carrer fins al carrer de Sant Isidre, tindrà una durada prevista d’un i mig a dos mesos.

Els veïns que es vegin afectats per la remodelació tindran accés pel carrer Joan Baptista Galí, i s’habilitarà un accés delimitat entre la terrassa de l’establiment d’hostaleria i la sortida de vianants del pàrquing de la zona nord-est. De la mateixa forma, les càrregues i descàrregues dels comerços ubicats a l’espai no transitable s’efectuaran a través del carrer de Joan Baptista Galí en l’horari corresponent.

L’accés al pàrquing de la plaça Vapor Ventalló quedarà inhabilitat pel carrer de Sant Llorenç i només es podrà accedir des del carrer de Pantà.

Notícies relacionades:

https://terrassadigital.cat/les-obres-per-fer-el-carrer-sant-llorenc-de-vianants-i-plataforma-unica-comencaran-passat-tots-sants/

La façana de la fàbrica Sala i Badrinas, enderrocada

L’enderroc de l’antiga fàbrica Sala i Badrinas va començar dijous passat. Serà un enderroc llarg: en total són més de 30.000 metres quadrats que es tiraran a terra en 15 mesos. Però avui ja hem pogut veure com ha desaparegut un espai emblemàtic d’aquesta zona, a tocar de la carretera de Rubí, al barri del Segle XX.

Les màquines han tirat a terra la façana on es podia llegir el nom de la fàbrica, creada el 1838 i que va ser un dels darrers grans vapors tèxtils de la ciutat. Aquestes obres han de crear l’espai per a reurbanitzar la zona i per a què s’hi construeixi el nou institut Sala i Badrinas, que hauria d’estar llest per al curs 2023-2024. Es conservarà, això sí, la xemeneia que presideix el solar, que passarà a formar part del catàleg de patrimoni protegit.

 

Nou programa transversal per garantir el compliment normatiu, urbanístic i de paisatge de l’Anella Verda

L’Ajuntament de Terrassa ha reforçat els treballs per garantir el compliment normatiu, urbanístic i de paisatge de l’Anella Verda amb la creació d’un programa transversal, que està vinculat als serveis de Medi Ambient i Urbanisme, i que supervisarà el compliment de les intervencions que ja s’hagin realitzat, o que es realitzin a l’entorn natural. També podrà exercir la seva potestat disciplinària. La finalitat d’aquest programa és impulsar la inspecció i el control de les construccions i els usos actuals perquè compleixin amb la normativa aprovada l’any 2020, quan va entrar en vigor la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) a l’àmbit de l’Anella Verda i el Pla Especial i Catàleg de Masies, amb l’objectiu de garantir la protecció d’aquest territori que envolta la ciutat.

Aquest programa transversal serà un instrument que contribuirà al compliment dels principals objectius de l’Anella Verda, com són garantir la pervivència dels connectors ecològics que protegeixen Terrassa; recuperar les funcionalitats econòmiques dels camps, promovent l’activitat de les masies i del sector primari, en general; protegir el patrimoni cultural i arquitectònic; i fomentar un ús social i responsable de l’entorn.

L’Anella Verda és tot l’espai no urbà de Terrassa, de 4.400 hectàrees, que conforma un patrimoni natural de gran valor ambiental, paisatgístic, cultural, social i econòmic. Acull més de 2.500 hectàrees de boscos, camps de conreu i rieres i torrents, que conformen el sistema hidrogràfic. Un dels seus aspectes més singulars és el camí circular de 35 km que dóna la volta sencera al terme municipal i que recorre tot l’entorn natural i agrícola del terme.

L’Ajuntament modificarà els usos dels locals buits per facilitar-ne la seva ocupació

La imatge de locals buits al centre de la ciutat és una imatge que s’ha fet cada vegada més habitual els últims anys. Per combatre-ho, l’Ajuntament facilitarà que aquests espais, pensats inicialment només per a usos comercials, s’omplin d’activitat.

El consistori vol modificar el POUM i permetre que els locals de planta baixa que hi ha al Centre també puguin ser habilitats com a habitatges de protecció social o habitatges adaptats. Aquesta modificació afectaria als carrers Cisterna, Doctor Cabanes, Sant Domènech i Miquel Cases i part de carrers adjacents a aquesta zona. Tots ells tenen menys d’un 25% d’ocupació comercial.

D’altra banda l’Ajuntament aixecarà la restricció que hi havia en els baixos dels edificis ubicats en trams de vianants, vigent des del 2003, i que impedia que s’hi establissin entitats financeres, despatxos professionals, asseguradores i immobiliàries.

Aquestes mesures es votaran al proper ple municipal, presumiblement amb la complicitat dels grups de l’oposició. Una d’elles, de fet, ja la va proposar Ciutadans fa dos anys.

Jon Tugores aterra amb les seves fotografies aèries al Centre Cultural

Jon Tugores és arquitecte amb estudi a Terrassa, pilot de línies aèries, professor universitari i fotògraf. Quatre disciplines que barreja en la defensa i promoció de la hipertecnologia com a solució mediambiental. Ara aterra al Centre Cultural amb una mostra de fotografies aèries. A ATMOS-FEAR, Tugores reflexiona sobre la relació entre ciutat i mediambient a través de la seva càmera que recórrer el cel d’Europa.

ATMOS-FEAR és una exposició d’esperit crític que connecta la natura, l’urbanisme, la pintura, el disseny, l’arquitectura, l’art i la cultura poètica. Una interpretació personal del territori que integra l’atmosfera, l’energia i la contaminació amb el seu potencial transformador. Les fotografies de la col·lecció Abstraccions, integrada a la mostra, estant fetes des d’una nau amb moviment i amb diferents tipus de càmeres.

Tugores, que també assessora l’Ajuntament pel desenvolupament de la ciutat, reflexiona sobre Terrassa i el seu compromís amb la natura davant l’imminent canvi climàtic. Algunes de les fotografies de la mostra, que després recorrerà Europa, aniran a l’edició de la Biennal d’Arquitectura de Venècia d’aquest any, una proposta radical que implica a urbanistes i arquitectes en el redisseny de les ciutats.

ATMOS-FEAR compta amb un programa pedagògic per a les escoles i anirà acompanyada de dues taules rodones el 15 d’abril i el 27 de maig. Abans de recórrer Europa, l’exposició es pot veure fins al 27 de juny al Centre Cultural.

Tot a punt per iniciar la reurbanització de l’antiga fàbrica Sala i Badrinas

La Junta de Govern ha donat l’aprovació definitiva al Pla de Millora Urbana de transformació de l’antiga fàbrica Sala i Badrinas. Era l’últim tràmit pendent perquè pugui arrencar la reurbanització d’aquest espai al barri del Segle XX, on s’hi construirà el nou institut-escola Sala i Badrinas que hauria de començar a funcionar el curs 2023/2024. El projecte també inclou la reurbanització dels carrers de Baldrich, Prim, Lepant i de la carretera de Rubí, així com la creació d’un nou espai interior i un nou vial que connectarà els carrers d’Escudé i de Sant Sebastià i serà restringit al trànsit.

El termini màxim perquè comencin les obres és de sis mesos a partir d’avui. Un cop comencin, els treballs s’allargaran durant quinze mesos: tres pels enderrocs i dotze per la urbanització. El pressupost total del projecte és de gairebé cinc milions d’euros.

Primer pas cap a la transformació de la part sud de l’Avinguda Barcelona

L’Ajuntament ha aprovat inicialment la transformació de la part sud de l’Avinguda de Barcelona, concretament de l’illa urbana que va ocupar l’Hiperpiel i que fa anys que està en desús.

La remodelació d’aquesta zona, de 5.114 metres quadrats, es va plantejar el 2009, però la crisi la va aturar. Deu anys després un nou promotor, Healthcare Activos Immobiliarios 24, va reprendre el projecte. Per llei cedirà un 10% de la superfície a l’Ajuntament, que hi edificarà habitatge protegit en règim de lloguer assequible. El propietari, per la seva banda, projecta la construcció d’un centre residencial per a la gent gran privat de 125 places, de les quals 56 serien per concertació, el 25% del total ofertades.

L’urbanització contempla una ordenació adaptativa a l’entorn. S’unificaran les amplades de les calçades de Marinel·lo Bosch, Pau Marsal i la plaça dels Països Catalans a 3,5 metres. Pel que fa al mobiliari urbà, s’instal·laran bancs, cadires i papareres i s’hi plantaran arbres. Hi haurà una reserva d’espai per a l‘aparcament en superfície.

El projecte es sotmetrà a informació pública durant deu dies abans de la seva aprovació definitiva.

El 2021 es podria reprendre la transformació del sector de l’AEG

La nova empresa propietaria del sector de l’AEG, Acciona, podria reprendre els treballs al solar de la carretera de Castellar durant el 2021. Junt amb aquest sector l’Ajuntament també preveu iniciar els treballs de reurbanització el pròxim any, dels sectors Sala i Badrines i els Vapors Cortès i Ros, quatre grans àrees pendents de la imminent transformació urbanística.

A banda d’espai públic lliure i per equipaments com l’escola Nova Electra que ja hi funciona, en la zona que abans ocupava la fàbrica AEG, s’hi faran 785 habitatges, 157 dels quals de protecció oficial. El 25 per cent del sostre total edificat es dedicarà a l’activitat econòmica i es conservaran, tal i com estava previst, alguns dels edificis existents qualificats d’interès patrimonial. Així ho han explicat els regidors de l’Àrea de Territori i Sostenibiltiat que aquest dimarts han fet la tercera audiència pública, via telemàtica i per a tota la ciutat.

D’altra banda l’Ajuntament s’ha refermat en el seu compromís d’avançar cap a una ciutat més verda, sostenible i respectuosa amb amb l’entorn natural. En aquest sentit s’ha destacat tota la feina de recuperació de l’Anella Verda al voltant de la ciutat, un espai de 40 quilòmetres quadrats i dels quals s’estant fent tasques de manteniment i millora per recuperar els camins històrics, les masies i el conreu tradicional.

L’Anella Verda representa la cirereta de tot un seguit de mesures encaminades a millorar la mobilitat i reduir la contaminació i afrontar un creixement més sostenible amb la promoció i suport a les energies alternatives més netes amb el medi ambient. Per aquesta setmana hi ha tres audiències públiques més de les àrees de Drets Socials, Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat i el Pressupost Municipal. Les Audiències Públiques són un espai de participació regulats en el Reglament Municipal de Participació Ciutadana perquè la ciutadania pugui debatre amb els responsables polítics sobre les seves actuacions.

Llum verda a la transformació urbanística del barri del Segle XX

El barri del Segle XX inicia una procés de transformació i remodelació urbanística. El mes de juny el ple va aprovar la reurbanització de la Rambleta del Pare Alegre i, ara, la darrera junta de govern ha aprovat, inicialment, dos projectes que canviaran la zona est del barri. Aquest Pla de Millora Urbana es va aprovar el 2008 però no es va arribar a executar. Així, aquesta transformació d’iniciativa privada després de molts anys d’espera pot finalment iniciar la seva tramitació administrativa.

L’àmbit dels projectes abasta el sector delimitat pels terrenys situats entre l’avinguda de Santa Eulàlia, la carretera de Rubí, el carrer del Mestre Tries i l’ampliació sud del Parc de Vallparadís. Aquest espai tindrà una zona residencial, comercial i de serveis que s’ubicarà en un entorn urbà que prioritzarà els espais verds i que comptarà amb una nova vialitat, que contribuirà a una mobilitat més sostenible.

Amb una superfície sectorial de 27.533,75 m2, destinarà una tercera part de sòl per a la construcció d’habitatges (fins a un màxim de 306, dels quals 61 seran de protecció oficial de titularitat pública i 31 concertat) i la resta es destinarà a completar la vialitat de l’entorn. Destaquen, en aquest sentit, els més de 2.500 m2 per a enllestir el perímetre oest de la Devesa del Parc de Vallparadís i una reserva de 2.221 m2 per a futurs equipaments educatius.

Pel que fa a l’ordenació de la xarxa viària, la carretera de Rubí actual deixa d’existir com a tal entre els carrers Galícia i Mestre Trias, de manera que apareixen quatre carrers que el substitueixen, com són el perllongament dels carrers de Pare Font, i de Galícia, un tram del carrer Mestre Trias i l’obertura d’un carrer de nova creació, que representaria el perllongament del carrer de Badalona.

El pressupost de contractació total de les obres és de 4.170.138 euros. Tot plegat, entre l’aprovació del projecte i la seva execució, podria estar enllestit en dos anys.