Entradas

UGT: «La creació del nou CAP Can Roca no resoldrà la saturació a primària»

La secció sindical UGT del CST avisa que la creació del nou CAP Can Roca no resoldrà els problemes de saturació que pateix l’atenció primària. Així ho exposa en un comunicat: «La nova creació d’aquest CAP no millorarà en res l’atenció rebuda pels terrassencs i terrassenques que hagin de ser atesos. No millorarà degut a que només hi haurà una estructura arquitectònica més a Terrassa , però no hi hauran més professionals , no hi haurà més metges , més infermeres , més TCAI’s o més administratives».

En el text el sindicat diu que el que passarà és que el personal ja existent als centres sanitaris de la ciutat es redistribuiran: «Vol dir que si jo tinc 10 infermeres al cap Nord , ara en tindré 7 perquè les altres 3 aniran al nou CAP Can Roca. El mateix amb els administratius , dones de la neteja , tècnics de laboratori o de RX i de metges o metgesses. Que no ens enganyin els polítics , no s’ha dotat de més sanitat a la ciutat de Terrassa. Només hem dividit els professionals sanitaris entre els dos centres».

UGT demana la creació d’un CUAP a Terrassa per a millorar l’atenció primària: «Denunciem que sense el CUAP promès als terrassencs i sense una dotació de personal sanitari d’acord al que necessita la cuitat , serà impossible que puguem donar el servei que cal i amb la qualitat necessària i, sobretot, amb la seguretat necessària que se li ha de donar al usuaris.«

El CAP Can Roca està previst que obri el proper mes de març.

Denuncien el col·lapse de les urgències a l’Hospital de Terrassa

Aquest dijous van passar per urgències de l’Hospital de Terrassa 105 pacients. La capacitat màxima del servei és només de 30 persones.

Les fotografies facilitades pels treballadors mostren pacients ocupant passadissos i zones comunes, en llits i cadires i infermeres posant vies de genolls.

Joan Sánchez, membre del comitè d’empresa del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), responsable d’infermeria d’UGT i membre de la mesa de negociació del conveni col·lectiu, diu que s’han normalitzat coses que no haurien de ser habituals.

Per torn, treballen entre 5 i 6 metges i de 8 a 11 infermers i infermeres. UGT reclama ampliar les urgències i les plantilles.

Sánchez assegura que la remodelació que es va fer d’urgències no és suficient. Denuncia que el servei està col·lapsat i reclama per a Terrassa un Centre d’Urgències d’Atenció Primària, un CUAP, com tenen Sabadell, Sant Cugat o Cerdanyola, per exemple.

Aquests centres atenen problemes de salut que no suposen un risc vital les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Fan proves i analítiques i descongestionarien les urgències dels dos hospitals de la ciutat, conclou Sánchez.

Col·lpase Urgències 1Col·lapse D'urgències 2Col·lapse D'urgències 3Col·lapse D'urgències 4Col·lapse D'urgències 5

El Jutjat Social reconeix l’origen laboral de la incapacitat temporal d’una treballadora de Cirsa que va patir ansietat

El Jutjat Social núm. 10 de Barcelona ha desestimat la demanda interposada per Mutua Universal i Cirsa. Ha declarat que la incapacitat temporal d’una treballadora de l’empresa, delegada de la UGT, per ansietat va ser derivada d’un accident de treball, i no pas d’una contingència comuna. Amb aquesta sentència, el Jutjat Social determina que haurà de ser la mútua de l’empresa qui es faci càrrec de la IT, tal i com defensava la UGT.

<<Mutua Universal i l’empresa Cirsa van impugnar la baixa al·legant que era una patologia comuna no relacionada amb la feina>>

L’SGAM va determinar que el diagnòstic de la baixa era un trastorn d’ansietat inespecífic, considerat com a accident de treball. I és que ja que es devia al mal ambient  al departament on treballava. A més, que no se li donava feina o la que se li donava era insuficient. Tot això va provocar un quadre d’ansietat a la treballadora.

L’empresa i la mútua van defensar que la baixa era causada per una malaltia comuna i que no existia cap relació amb les funcions desenvolupades per la treballadora. Tant l’INSS com la TGSS s’hi van oposar, considerant la procedència de la contingència com a accident de treball. Per tant,  la mútua és responsable del pagament.

H&M tancarà definitivament la botiga de Terrassa

Els sindicats UGT i CCOO han signat un acord en el procés d’expedient de regulació d’ocupació a H&M. Aquest acord incorpora la reducció del nombre de persones afectades per extincions directes, que passaran de les 1.066 plantejades per la direcció a 349-  A Catalunya hi haurà 12 acomiadaments directes i 33 treballadors que es podran acollir a una reducció de jornada, establint-se com a criteri prioritari la voluntarietat i la millora de les condicions de sortida, evitant sortides traumàtiques.

De totes maneres aquest acord no evitarà el tancament de la botiga de Terrassa, al carrer Major. També abaixaran la persiana tres establiments de Barcelona (Rambles, Portal de l’Àngel i Diagonal) i un de Reus.

Els punts més importants de l’acord són:
Adscripció voluntària, que no generi vacant, tenint preferència les persones que van ser afectades inicialment.
Indemnització de 45/33 dies per any treballat més una prima per antiguitat.
– Per tal de reduir el nombre de persones acomiadades es farà una reducció de jornada per a 170 treballadors (33 a Catalunya), que no podrà ser superior al 20% de la jornada contractada, amb una durada de 24 mesos, revisable posteriorment per poder tornar a la jornada inicial. Les hores que es redueixin tindran la mateixa indemnització que l’acomiadament.
– S’ha aconseguit que s’ofereixin 401 vacants. Les condicions en cas de vacants de menor jornada seran les mateixes que per a la modificació de reducció de la jornada.

Finalment, no es tancaran les botigues de l’Illa, Ourense i Loranca, i la botiga de Vigo es traslladarà.

La UGT denuncia que l’equip de govern no compleix el compromís de municipalitzar el servei de menjador

El sindicat UGT denuncia que l’equip de govern de l’Ajuntament de Terrassa no compleix el compromís de municipalitzar el servei de menjador. «Rebutjem«, explica, «la manca de voluntat per tal de trobar el consens necessari amb la part social per elaborar el Plec de condicions de la gestió unificada dels menjadors escolars de Terrassa«.

El sindicat diu que es va reunir amb el govern municipal el 2019 per tractar aquest tema, però que posteriorment es va «assabentar pels mitjans de comunicació que els números no sortien i que aquesta opció no era viable«. La UGT relata que va demanar una nova reunió però se’lls va donar data tres mesos més tard. «Ens escolten però ja no hi ha res a fer: les propostes de la part social no estaven al plec, no els van importar les millores que demanàvem per garantir la qualitat laboral de la plantilla ila repercussió al servei és evident«.

Les propostes aportades per la part social van ser:
– Ràtio per ral personal de cuina, cuiners i cuineres i ASLS.
– No empreses multiserveis.
– Conveni d’aplicació de restauració social per a tot el personal.
– Aplicar la sentència que hi ha pel conflicte col·lectiu qeu actualment es troba al TSJ amb el recurs de cassació encara no resolt. Si fos favorable als treballadors i treballadores, hauria d’aplicar-se a tot Terrassa.
– Reforç per l’alumnat NESE.

La UGT denuncia que l’Ajuntament té un doble discurs: «D’una banda, aposta pels serveis de qualitat. De l’altra, no treballen aquesta aposta a fons i no pregunten al personal per saber les mancances estructurals d’un servei especialment sensible pel fet de tractar amb infants«.

Terrassa homenatja als treballadors que fa 50 anys van fer vaga a l’AEG

Terrassa fa un pas més en el restabliment de la memòria històrica. Aquest dijous al migdia s’ha estrenat una placa commemorativa, al carrer del Moviment Obrer, a tocar de l’actual escola Nova Electra, pel 50è aniversari de la vaga a l’empresa AEG. Un homenatge, postposat un any per la pandèmia, a les persones que van col·laborar i participar en una aturada que, en plena època franquista, va representar una gran fita pels drets i llibertats dels treballadors.

A l’acte hi han participat representants de Comissions Obreres i de la UGT, així com alguns dels treballadors que han rememorat l’aturada i han recordat la repercussió que va tenir més enllà de la ciutat. Era l’any 1970 i dos sindicalistes van ser acomiadats de l’empresa AEG, popularment coneguda com l’Electra, una empresa creada el 1910 i que ocupava el mateix solar de la carretera de Castellar.

Això va provocar un fort moviment de protesta en ple període de repressió franquista i que va provocar una vaga de seguiment massiu i que es va allargar durant 55 dies. La resistència i la solidaritat es van estendre per tota la ciutat amb un balanç de 71 acomiadats i 14 persones detingudes a la presó Model de Barcelona.

Els representants sindicals d’Eco-Equip, crítics amb les paraules de Ballart sobre la neteja de la ciutat

Els treballadors d’Eco-Equip reconeixen que la ciutat no està neta i comprenen el malestar de la ciutadania. Asseguren però que el problema no és per les baixes mèdiques de la plantilla ni per l’incivisme d’uns pocs. Creuen que cal un pressupost adequat a les dimensions de Terrassa i un projecte.

Els representants sindicals qualifiquen les paraules de l’alcalde Jordi Ballart en la darrera roda de premsa sobre el tema de desafortunades.

Diuen també que la majoria de les mesures urgents per revertir la situació que es va anunciar ja estaven contemplades: 2 dels 4 vehicles nous ja haurien d’haver entrat en funcionament l’any passat i la 4a línia de recollida lateral ja estava programada.  El reforç de la plantilla sí que s’ha notat, afirmen, i ens uns dies la ciutat ha fet un canvi. Això demostra, diuen, que un servei de neteja digne té un cost.

La ciutat destina una partida compartida de 15 milions d’euros per a neteja urbana, la gestió de la deixalleria Terrassa Neta i el Centre d’Atenció d’Animals Domèstics. A Sabadell, el pressupost és d’uns 20 milions, només per a neteja. Aquest dèficit s’arrossega des de fa anys i tots els grups municipals en són conscients, afirmen.

CCOO i UGT exigeixen ser a la concertació en les polítiques d’ocupació locals

Comissions Obreres i UGT critiquen que l’ajuntament no hagi comptat amb els sindicats i sí amb la patronal Cecot en la renovació del programa Terrassa aposta per l’ocupació. Davant d’això, li pregunten si s’ha trencat a Terrassa el Pacte local per a l’ocupació impulsat conjuntament el 2014 i reivindiquen la concertació amb tots els agents socioeconòmics en les polítiques actives d’ocupació, com s’ha fet fins ara a la ciutat. Tant Comissions com UGT exigeixen respecte a les seves funcions de representació de la ciutadania i adverteixen que no faran actes de fe sobre projectes i acords en els quals no han participat i que encara estan pendents de tractar.

500 terrassencs es manifesten per defensar persones, treballs i salaris davant la crisi

Vora mig miler de terrassencs s’han manifestat aquest dissabte al matí per reclamar el rescat de persones, treballs i salaris en l’actual crisi per la Covid-19. Més d’una trentena de moviments socials i partits polítics s’han adherit a la convocatòria dels sindicats Comissions Obreres i Unió General de Treballadors. Hi han estat presents entitats com el Colectivo Sin Vivienda, la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa, Marea Blanca i el Moviment per unes Pensions Dignes.

La comitiva s’ha concentrat a la plaça de Lluís Companys a les 10.30h i durant gairebé una hora ha recorregut per la Rambla d’Ègara el quilòmetre i mig fins arribar al Parc dels Catalans. Durant el trajecte, dues parades destacades. La primera, davant del CAP Rambla, per dedicar un aplaudiment als qui han treballat en primera línia contra la pandèmia. La segona, davant l’antiga seu del BBVA per reivindicar el retorn dels diners públics amb els quals es va salvar la banca a la crisi del 2008.

La manifestació, plena de proclames en favor de la sanitat i les residències públiques, ha acabat amb la lectura d’un manifest a càrrec dels periodistes de Canal Terrassa Mariona Tomàs i Jordi Dueso. El text acusava les retallades dels governs de precaritzar les vides de la majoria de persones per al benefici d’uns pocs, però també tenia encàrrecs concrets a l’Ajuntament, com la remunicipalització del Servei d’Assistència Domiciliària.

Durant el recorregut de la marxa, tots els manifestants duien mascaretes, ja que era impossible respectar la distància de seguretat. Segons els organitzadors, aquesta d’avui ha sigut la primera de tot un seguit manifestacions que vindran.

UGT: «Una nova normalitat no pot ser una nova precarietat»

La UGT alerta als polítics de no repetir els mateixos errors de la pasada crisi econòmica que no van enfortir el teixit productiu i els treballadors van ser qui van haver de patir els sacrificis. El sindicat, en boca del seu Secretari General del Vallès Occidental, José Luis Fernández, diu que cal posar les persones al centre de les decisions polítiques per “crear una xarxa de cobertura social que sigui capaç de blindar els drets socials”.

El sindicat rebutja destinar recursos al servei de l’economia per continuar cronificant la precarietat, la pobresa i la desigualtat i reclama objectius concrets per canviar aquestes situacions. Fernández fa una crida als poders polítics i econòmics de la comarca perquè no repeteixin els errors del passat, carregant la sortida de la crisi a les esquenes de la classe treballadora. El sindicat denuncia que avui en dia “els nivells de pobresa i desigualtat són exponencialment superiors als de fa dotze anys”, la qual cosa demostra que les decisions polítiques per sortir de la crisi financera només van servir per enriquir una minoria a costa de demanar esforços als treballadors.

Fernández postil·la que ha quedat demostrat que “la reforma laboral ha estat econòmicament ineficaç per a la creació d’ocupació de qualitat i socialment injusta”. Per això, i a l’espera de la seva derogació, aposta per d’altres mecanismes legislatius que permeten inactivar-la com ara a través de “la concertació, el diàleg i el consens”. Finalment el Secretari General considera que ara és el moment d’ampliar els espais de participació amb més protagonisme de l’acord i la negociació col·lectiva, recuperar la solidesa del teixit productiu i que reverteixi en una societat més justa.