Entradas

La UPC reuneix on-line unes 60 empreses tèxtils per sumar sinergies en la producció de mascaretes

Durant els propers mesos farem ús de mascaretes pràcticament cada dia. Aquest és un fet que es normalitzarà i es mantindrà a escala global, molt possiblement, fins que s’implanti una vacuna contra la Covid-19. Així, un dels principals reptes de futur recau en la producció multitudinària de mascaretes i la gestió d’aquests residus tèxtils. Davant d’aquest panorama, l’institut d’investigació Intexter de la UPC, ha organitzat aquest dimecres un seminari virtual adreçat, sobretot, a les empreses del sector. L’objectiu: identificar quines són les indústries tèxtils locals que poden proveir de mascaretes reutilitzables a la població, a través d’un model d’economia circular.

Més d’una seixantena de companyies de l’àmbit de Terrassa han seguit aquesta sessió on-line, a través de les ponències impartides per personal docent de la Universitat Politècnica. En el primer dels tres blocs, la professora i investigadora Mònica Ardanuy ha remarcat la importància d’aconseguir un equilibri entre l’eficiència de filtració de partícules bacterianes i la respirabilitat dels teixits.

Per la seva part, les també investigadores d’Intexter-UPC, Marta Riba i Diana Cayuela, han exposat alguns dels requisits per fer un bon ús d’aquests elements de protecció. En aquest sentit, es recomana no fer servir la mascareta durant més de 4 hores seguides i rentar-la, sempre que sigui reutilitzable.

Els experts també han recordat als possibles fabricants que les mascaretes higièniques reutilitzables han de tenir, com a mínim, una vida útil de 5 processos de rentatge i assecat. Finalment, el doctor en Enginyeria Tèxtil José Antonio Tornero ha incidit en els inconvenients de les mascaretes d’un sol ús; tant pel seu elevat cost de producció com per la quantitat de residus generats. En aquest sentit, totes les solucions apunten a la implantació de mascaretes higièniques per la població en general, realitzades amb materials que evitin el contagi i que, alhora, resultin senzilles de desinfectar per tal de ser reutilitzables.

La UPC ofereix un curs professional sobre tot el referent a les mascaretes

Més de 60 empreses s’han inscrit en un curs virtual i gratuït que es farà aquest dimecres sobre la fabricació de mascaretes contra la Covid-19. L’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial, INTERTEX, de la Universitat Politècnica, ofereix un webminar per a empreses i professionals. El curs serà conduït pel professor de l’Escola Superior d’Enginyeria, ESEIAAT, i director d’INTERTEX, Enric Carrera que comptarà amb professors i investigadors com Mònica Ardanuy, Diana Cayuela, Marta Riba i José Antonio Tornero.

El curs pretén donar resposta a quin tipus de mascareta hi ha, com s’han de fabricar, amb quins materials, quins controls han de superar o quina normativa han de complir. Aquesta iniciativa formativa i informativa s’emmarca en el projecte “Anàlisi de la viabilitat i fabricació local i de possibles vies de reutilització i reciclatge per minimitzar la generació de residus”, finançat pel Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC. Per participar cal inscripció prèvia a https://eseiaat.upc.edu/ca/esdeveniments/mascaretes-per-proteccio-del-covid-19-materials-normatives-assajos-i-reutilitzacio

El CDMT compra una desena de peces de la fàbrica Rafael Català de València

El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa acaba d’adquirir una desena de peces entre teixits, dibuixos, mostres i proves tèxtils provinents de la històrica fàbrica de Rafael Català de València. Amb aquesta compra el Museu contribueix a preservar el ric patrimoni tèxtil en perill de desaparició, i registrar, documentar, fotografiar i penjar a la seva pàgina web les noves adquisicions. Unes peces que passen a formar part de les més de 130.000 que ja acumula el Museu.

Entre les adquisicions destaca aquest bellut de metre vuitanta fet als anys 20 per a decoració. La peça està pintada per l’ordit i després teixida i prové del fons de Rafael Català, una empresa creada al 1770 i autora de teixits com els què decoraven l’habitació dels Kennedy, o de vestits per a la reialesa com la Infanta Cristina o la Reina Letizia.

Un altra de les adquisions són aquestes proves de color de dissenys originals de l’època de destacats dibuixants com són Agustí Esclasans o Romà Jubert. També aquestes mostres amb petits talls conforme van passar els tràmits duaners, o aquesta “posta en carta”, el pas previ per elaborar el teixit amb una màquina Jacquard. Entre les adquisicions del Tèxtil que passen a engreixar el nodrit fons també hi trobem dibuixos i teixits de cotó dels anys 30, probablement destinat per a tapisseries, o un dibuix del també conegut Gràcia i Ferraté.

Al Museu també hi ha arribat un vestit modernista de núvia, de la família de Joana Valls. Totes aquestes noves incorporacions al fons es podran veure en una exposició que el Museu prepara per a l’any 2021, amb motiu del seu 75è aniversari, el primer museu tèxtil de tot l’Estat espanyol.

La UPC aborda el repte del reciclatge del tèxtil en una jornada a l’ESEIAAT

Professionals i investigadors s’han reunit a l’Escola Industrial per seguir la 2a Jornada ‘Indústria Tèxtil i Sostenibilitat’. El reciclatge del tèxtil és un dels reptes més importants que ha d’afrontar la Unió Europea els propers anys. A Espanya es generen cada any un milió de tones de residus tèxtils, i només se’n recicla un 8%. A més, cal afegir que Àfrica ja no acceptarà roba de segona mà d’Europa i la normativa europea prohibirà incinerar excedents tèxtils. A tot això, el 2025 entrarà en vigor l’obligatorietat d’implementar la recollida selectiva de residus tèxtils. Ara bé, fer-ho és tècnicament complicat per la barreja de fibres que porta la roba.

El reciclatge del tèxtil és un repte d’investigació i recerca tecnològica que cal que sigui abordat per l’administració amb la col•laboració de la universitat.

Cada any es fabriquen al món 100.000 milions de peces de roba i s’espera que aquesta xifra augmenti els propers anys perquè el consum creixerà un 63%.

El Vallès Occidental reutilitza i recicla 1,8 milions de peces de roba

Humana Fundación Pueblo para Pueblo, fundació que en aquest cas promou la protecció del medi ambient mitjançant la reutilització tèxtil, ha recuperat en aquest últim any 9 tones de tèxtil usat a la comarca del Vallès Oriental, concretament 904.644 kg.

Aquesta xifra suposa, a efectes pràctics, un total d’1,8 milions de peces de roba recuperades de 20 municipis, dels quals caldria destacar: Sant Cugat del Vallès –amb 192 tones-; Rubí -128 tones-; Terrassa -13 tones-; Sant Llorenç Savall -9 tones- i finalment Ullastrell –amb 5 tones en total-. Aquestes xifres representen un estalvi molt significatiu en despeses de recollida i tractament de residus urbans malgrat i suposar tan sols un 8,3% de la roba que els catalans rebutgen anualment, enfront del 55% fixat per part de la Comissió Europea. Cada quilo de roba reutilitzat es tradueix en l’evitació d’emissió de 3,169 kg de CO2 al medi ambient, i precisant, els poc més de 900.000 kg de tèxtil que no s’han vist incinerats signifiquen un estalvi de 2.866 tones de CO2 a l’atmosfera.

El que es pretén dur a terme amb aquest projecte és el creixement de l’economia circular (que defineix aquests residus com a recursos), enviant el material a empreses de reutilització i reciclatge, aportant també recursos a iniciatives socials.

El mNACTEC acull una jornada que resumeix l’última dècada del tèxtil: innovació i sostenibilitat

El sector tèxtil-moda és un exemple de resiliència. Ha superat èpoques de crisi al llarg de segles, s’ha adaptat als nous temps i continua viu. Els experts diuen que a Catalunya i des del 2013 les dades indiquen creixement: en producció (0,5%), en ocupació (0,9%) i en exportació (5,4%).

La millora no és casual. És el resultat de les polítiques implementades, de l’aposta per la innovació i la sostenibilitat i de la col•laboració público-privada.

Així, el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) ha acollit aquest divendres al matí la jornada “10 anys innovant en el sector tèxtil”, una sessió que ha servit com a conclusió de les mesures aplicades entre els anys 2008 i 2018. Està organitzada pels ajuntaments de Terrassa i Igualada, amb la col•laboració de Manresa i Sabadell (ciutats catalanes de la xarxa ACTE) i amb el suport del Servei d’Ocupació i de la Generalitat.

Al llarg del matí s’han exposat experiències de bones pràctiques i casos d’èxit. Programes de formació, xarxes de cooperació i empresaris i dissenyadors que han aconseguit posicionar-se al mercat.

L’antic vapor Aymerich, Amat i Jover, avui seu del mNACTEC, ja va acollir al 2008 la primera jornada i al 2014, la segona. Ara també ha estat l’escenari escollit per condensar l’experiència d’una dècada.

Terrassa acull el vuitè dia Sàpiens, dedicat al patrimoni tèxtil i industrial

Aquest dissabte a Terrassa s’ha celebrat el Dia Sàpiens, dirigit al món tèxtil i de la industrialització. La revista Sàpiens ha organitzat activitats de tot tipus totalment gratuïtes que mostren el patrimoni industrial de la ciutat: conferències i visites al Museu Tèxtil, al Mnactec o a la Masia Freixa com també un showroom de productes tèxtils de proximitat. Un dia pensat per tot tipus de públics. Un dia que la revista considera que viu en un Estat d’excepció i que ha volgut dedicar a Josep Rull, lector de Sàpiens.

Aquesta és la vuitena edició del dia Sàpiens que coincideix en el quinzè aniversari de la revista, una fita molt esperada que suposarà un canvi en l’edició d’aquesta publicació. Terrassa ha acollit aquest dia Sàpiens per ser una gran mostra del patrimoni tèxtil i la industrialització catalana.

S’inaugura l’exposició «Itineraris 17: tres mirades des del tèxtil»

Aquest diumenge a Terrassa s’ha inaugurat l’exposició “Itineraris 17: tres mirades des del tèxtil», una mostra de tres artistes tèxtils que utilitzen materials diversos en les seves obres. A l’exposició hi trobem el treball de la seda de Kima Guitard, inspirada en les banderes de pregàries tibetanes.

Dolors Puigdemont és una artista que va començar amb la pinutra però que va canviar al tèxtil amb obres que imitaven textures de la natura. Una de les obres destacades de Puigdemont és “Llit de gel” que explica la seva infància a la Vall d’en Bas.

Aquestes artistes les ha unit Sílvia Japkin que fa un treball sobre materials de l’Amèrica Llatina, inspirada en els quipus. L’exposició es podrà veure fins al 29 d’octubre a l’espai 0 del museu tèxtil de Terrassa.

L’empresa terrassenca STINGbye amplia la línia de roba antimosquits per a persones i gossos

Qui més qui menys, cada any, amb la calor, pateix les molestes picades dels mosquits. Hi ha persones que són més propenses per l’olor de la seva pell. Per això, una ajuda sempre va bé.

L’empresa terrassenca STINGbye s’ha especialitzat en lluitar contra aquests insectes i ofereix una àmplia gama de productes tèxtils que eviten la picada a través de la roba. Des de gomes de cabell, samarretes i pantalons, fins a llençols i mitjons.

La idea no és nova. Ja existia un ús militar similar i aquesta empresa familiar, amb la crisi, va decidir buscar un ús civil.

Des del primer moment, l’acollida va ser molt bona i això els ha mogut a ampliar la línia de productes impregnats amb permetrina, que protegeix tant les persones com els gossos, dels mosquits i altres insectes portadors de malalties.

Des de l’empresa asseguren que l’eficàcia és del 94% en territori nacional. Si es viatja a zones d’alt risc, cal aplicar també repel·lents i altres tractaments com vacunes.

Els productes de STINGbye es poden trobar a les farmàcies del país. També exporten a Sud Amèrica i alguns països europeus.

Un segell de qualitat impulsarà els productes tèxtils socialment responsables fets a Terrassa

Terrassa crearà un segell de qualitat per als productes tèxtils elaborats a la ciutat i que siguin socialment responsables. La proposta neix a iniciativa de Terrassa en Comú, que l’ha dut al ple de maig i ha rebut el suport unànime de totes les forces. L’objectiu és promoure un comerç de productes tèxtils creats i produïts amb criteris de sostenibilitat, proximitat i en règim de venta directa.

El primer pas cap al futur segell de qualitat serà la creació d’una comissió de Treball amb agents de la ciutat vinculats al sector tèxtil. La seva tasca serà elaborar un proposta d’impuls del segell de qualitat que promogui i certifiqui la producció de proximitat amb criteris sostenibles. La comissió també haurà de definir un espai per acollir artistes i elaboradors de productes del sector.

Tot i el suport unànime, PP i C’s posen en dubte la dotació d’un espai físic concret per a la venda i promoció dels productes, mentre que la CUP demana una major concreció en la proposta.

Des de TeC es proposa convidar artistes, productors i agents de la ciutat com el Centre de Documentació i Museu Tèxtil o el grau en Enginyeria de Tecnologia i Disseny Tèxtil de la UPC a formar part interessada en la comissió del Treball. Aquesta, finalment, proposarà objectius i un pla de viabilitat i sostenibilitat.

La TeC pretén que el segell de qualitat recuperi aquell esperit que va fer de Terrassa una de les principals productores de la indústria tèxtil del sud d’Europa durant el segle passat.