El convent de les Germanes Josefines, també conegut com la Casa del Malalt, és un immoble situat al barri de la Cogullada i protegit com a bé cultural d’interès local. La seva arquitectura modernista porta el segell de Lluís Muncunill, en un edifici de grans dimensions que actualment és una residència per a gent gran i que, en el seu subsol, amaga una gran curiositat.
Quan ens referim a l’arquitectura terrassenca és indispensable esmentar el nom de Lluís Muncunill i el seu estil predominant; el modernisme. En aquesta sèrie de reportatges, el divulgador cultural Santi Rius ens ajuda a redescobrir l’obra d’aquest prolífic arquitecte parlant d’alguns dels seus edificis menys coneguts, com és el cas de la Casa Bonaventura Fornells.
Lluís Muncunill i Parellada va ser l’arquitecte municipal de Terrassa durant l’última dècada del segle XIX. Aquest fet va convertir-lo en el màxim exponent del modernisme industrial a la ciutat, amb destacats projectes arquitectònics entre la seva prolífica carrera. La Masia Freixa és, possiblement, la seva obra més coneguda, però la llista d’edificis terrassencs amb la firma de Muncunill va molt més enllà.
És per això que emprenem una nova sèrie anomenada Redescobrint Muncunill, de la mà del divulgador cultural Santi Rius, per tal de conèixer una mica millor el llegat de l’arquitecte més influent de la història de Terrasa. I en el proper capítol visitarem la casa que va acollir a la família de Muncunill durant els primers anys de l’arquitecte a la ciutat.
Tot i el gran nombre d’edificis senyorials projectats sota la seva firma, Lluís Muncunill no va arribar mai a dissenyar-se la seva pròpia casa. Va viure a Terrassa durant quatre dècades, bàsicament, entre dues residències que no eren de la seva titularitat. La primera d’elles: la Casa Ramon Matalonga, on s’hi va instal·lar durant els seus primers anys com a arquitecte municipal.
Terrassa és una ciutat rica en patrimoni i així es demostra en aquesta sèrie reportatjada sobre l’art romànic. Durant els últims dies hem descobert 5 esglésies egarenques amb arquitectura de gairebé 1.000 anys d’antiguitat. Un recorregut pel passat que ha estat possible gràcies a les aportacions del nostre historiador de capçalera, Domènec Ferran. Avui finalitzem aquesta immersió en la Terrassa medieval parlant de l’església de Santa Magdalena del Puigbarral, situada al nord de la ciutat.
Terrassa té un conjunt monumental d’esglésies al bell mig de la ciutat, però també a la perifèria s’hi poden contemplar restes històriques de l’art romànic. Un exemple el trobem en la capella de Santa Margarida del Mujal, situada a tocar de l’autopista C-58.
La Seu d’Ègara es postula des de ja fa anys per ser reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. Aquest conjunt monumental, únic a Europa, va ser la seu episcopal del Bisbat d’Ègara, fundat a mitjans del segle V, sembrant així la llavor d’una gran ciutat que s’aniria expandint fins l’actualitat. En aquesta nova entrega sobre l’art romànic a Terrassa, l’historiador Domènec Ferran, ens parla de l’església de Sant Pere.
Terrassa és una ciutat plena de vestigis que acrediten les seves traces del passat, amb una gran riquesa patrimonial. L’historiador Domènec Ferran ens obre les portes del coneixement per parlar-nos d’una de les expressions culturals i arquitectòniques que encara avui en dia es conserven, des dels temps medievals, com és l’art romànic. A través d’aquesta sèrie de reportatges descobrirem 5 esglésies romàniques que s’han conservat durant segles a Terrassa; la primera s’elles, Santa Maria d’Ègara.
El cineasta Antoni Verdaguer presenta al Cinema Catalunya el capítol número deu de la seva sèrie dedicada a personatges il·lustres «Terrassencs Terrassenques». En aquesta ocasió, el director de cinema terrassenc porta per primera vegada al món audiovisual la història del jazz a la ciutat amb el documental «Terrassa és jazz». Aquest és el primer reportatge de la sèrie dedicat a un col·lectiu.
El film repassa la història del jazz a la ciutat des dels seus inicis l’any 1935, la represa el 1954 i fins a la creació de l’antiga Jazz Cava del carrer Sant Quirze, el 1971. Després vindrien el Festival de Jazz el 1982, la Nova jazz Cava del 1994 i la realitat actual del 2023. A banda de l’abundant material sonor i visual recuperat, en el documental hi participen les ànimes del jazz terrassenc com són el trompetista Josep Maria Farràs, el bateria Adrià Font o Lluís Rambla, entre d’altres músics i persones vinculades al jazz com Valentí Grau, Carles Escudé, Ignasi Utset o l’actual coordinadora del Festival, Susanna Carmona.
Com en les millors estrenes, la sessió d’aquest dimarts al Cinema Catalunya ha estat molt concorreguda per un públic que ha omplert la sala. Tot, per veure un document històric que explica, en aquest 42è Festival de Jazz de Terrassa, com va néixer un moviment al voltant de la música que ha esdevingut un dels trets identitaris de la ciutat.
La novel·la La vida sense la Sara Amat de l’escriptor terrassenc Pep Puig, és el punt de partida de Cucut, la nova sèrie de TV3. El llibre guanyador del Premi Sant Jordi 2015 va fer el salt al cinema l’any 2019 amb gran èxit de públic i crítica.
Ara, tres anys després, arriba a la televisió, com un spin-off de ‘La vida sense la Sara Amat’ que comença dos anys després del final de la pel·lícula. Aquest drama amb vocació de thriller consta de cinc capítols de 45 minuts cadascun.
La trama arranca quan en Pep arriba a Trinquet per passar-hi les vacances de Setmana Santa. Han passat dos anys de la desaparició de la Sara. Coincidint amb la seva arribada al poble, apareix el cos sense vida d’una noia al bosc. El Pep, convençut que el cadàver no és el de la Sara, decideix marxar a buscar-la seguint la pista d’uns dibuixos.
Isona Passola la produeix, per primera vegada, és la productora d’una sèrie i, igual que la pel·lícula, està dirigida per Laura Jou, acompanyada de Fernando Trullols Santiago.
Cucut compta amb la participació de la XAL i la Televisió de Catalunya, és una coproducció de Massa d’Or Produccions i Ja Som Dos Produccions, amb el suport del Departament de Cultura i de la Diputació de Girona.