Entradas

La planta H-Zero queda oficialment inaugurada més d’un any i mig després de començar a funcionar

El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i l’alcalde Jordi Ballart han inaugurat aquest dijous a la tarda la planta H-Zero que l’empresa Hercal té a Terrassa. Tot i això, des del novembre de 2020 que l’equipament està en funcionament.

Es tracta d’una planta de revalorització d’àrids única a l’estat: l’empresa aprofita la runa d’enderrocs per fabricar nous formigons sense haver d’extreure més materials de la natura. D’aquesta manera ja s’han pavimentat espais del barri de Can Anglada, del passeig de Colom de Barcelona o la mateixa fàbrica.

L’alcalde Jordi Ballart ha afirmat que la planta H-Zero és un motiu d’orgull per Terrassa. Per la seva banda, el conseller Roger Torrent ha destacat el valor mediambiental del projecte.

A l’acte d’inauguració també hi han assistit el president de l’Agència Catalana de Residus, Isaac Peraire, el de la Cambra de Comerç de Terrassa, Ramon Talamàs, i el de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre.

Una jornada de La Cambra debat les cadenes logístiques globals i el repte d’adaptar-les

Aquest dimecres ha tingut lloc al Port de Barcelona la 6a Jornada d’Internacionalització organitzada per la Cambra de Comerç Terrassa. En aquesta edició s’han tractat les cadenes logístiques globals i la necessitat i el repte d’adaptar-les.

La benvinguda institucional ha anat a càrrec de Damià Calvet, president del Port de Barcelona, i Ramon Talamàs, president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa.

Talamàs ha reconegut que ens trobem amb una situació d’un mercat internacional amb moltes complexitats i amb un futur incert després de la pandèmia i ara davant l’actual situació de guerra a Ucraïna.

La Cambra de Comerç denuncia una ‘paràlisi institucional’ que dificulta la reactivació econòmica

Malestar entre els representants de la Cambra de Comerç, que denuncien la manca de respostes efectives per part de l’Administració. Així ho ha expressat el president de l’entitat, Ramon Talamàs, en la trobada anual amb els mitjans de comunicació. En aquest sentit, els responsables de la Cambra assenyalen una paràlisi institucional que obstaculitza les propostes per reactivar l’economia. Alguns exemples -diuen- són la falta de coordinació entre el Ministeri i la Generalitat en les obres de la B-40, així com les dificultats en el finançament públic de l’entitat o la descoordinació general en les convocatòries dels fons europeus Next Generation.

A l’espera d’aprovar una nova Llei catalana de Cambres, les 13 entitats que formen el Consell General ja han sol·licitat un ajornament del pressupost 2022. És també una mesura per reivindicar el finançament extraordinari que esperaven rebre de la Generalitat i que finalment no ingressaran. En aquest sentit, la Cambra de Terrassa preveu tancar l’any amb un dèficit de 215.000 euros.

Tot i així, l’entitat assegura estar més activa que mai i en la seva estratègia prioritza seguir donant suport als negocis del territori. És per això que entre el seus objectius hi figura el de jugar un paper important en la transformació digital de les empreses. Com a repte de futur, a l’horitzó, hi ha la creació d’un centre d’innovació digital de referència.

Els representants de la Cambra també han incidit en la importància d’altres àmbits com la transformació energètica, l’economia circular i l’aposta per la formació professional com a canal d’inserció laboral de la població més jove.

Les cambres catalanes participen a la primera reunió del Pacte Nacional per la Indústria 2022-25

El president de la Cambra de Terrassa, Ramon Talamàs, va participar, la setmana passada a Barcelona, en la primera reunió del Pacte Nacional per a la Indústria 2022-2025 en qualitat de representant del Consell de Cambres de Catalunya. La trobada va estar presidida per conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i hi també hi eren presents diputats del Parlament, entitats empresarials, centres tecnològics, sindicats i col·legis oficials, entre d’altres.

El Pacte Nacional per la Indústria té la voluntat de transformar el model productiu del país per fer front als reptes globals i amb la indústria com a eix fonamental . Ramon Talamàs va agrair que finalment s’hagués inclòs a les cambres catalanes en aquesta taula ja que en un principi no estava previst. També va reclamar una major inversió en R+D Industrial

Es preveu que el document definiu del Pacte Nacional per a la Indústria 2022-2025 es signi al gener, un cop s’acordi el text entre tots els agents econòmics i socials que participen a la taula.

Jordi Ballart es reuneix amb el president de la Cambra de Comerç

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, s’ha reunit aquest dijous a la tarda amb el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa, Ramon Talamàs.

La trobada institucional ha servit per parlar de temes d’interès per a l’entitat i de la situació socioeconòmica a la ciutat.

La reunió s’ha fet a la mateixa seu d’alcaldia i ha comptat amb la presència de la tinenta d’alcalde de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat, Núria Marín.

La Cambra ha assessorat 450 empreses per fer front a la crisi aquest 2020

La Cambra de Comerç de Terrassa ha atès, aquest 2020, unes 450 empreses de la demarcació demanant assessorament per fer front a la crisi econòmica. Ho han fet en algun dels dos programes que l’entitat ha posat en marxa aquest any, ‘Que cap empresa tanqui’, i ‘Aixeca el teu negoci’.

És un símptoma més dels efectes que la pandèmia ha tingut sobre el teixit econòmic de la comarca i que la Cambra ha valorat en la trobada anual amb els mitjans de comunicació. El vicepresident Santiago Sabatés, ha alertat que la situació econòmica a Espanya és pitjor que la dels nostres veïns europeus i s’ha queixat que les ajudes de les administracions, aquí, també han estat menors. Per sortir de la crisi, Sabatés anima a les empreses a buscar el mercat internacional.

D’altra banda, el president de la Cambra, Ramon Talamàs, s’ha mostrat decebut amb el govern català per no haver aprovat, aquesta legislatura, la Llei de Cambres, un projecte de llei que pretén regular el finançament de les cambres de comerç i dotar-les de representativitat

La Cambra també ha explicat que el polígon de Els Bellots podria començar a acollir empreses el 2025 i que els sector de la logística i l’automoció hi estan interessats, per les seves dimensions i bones connexions.

Ramon Talamàs: «El teletreball ha estat eficient en molts casos, però no per al sector del comerç»

Segons un estudi recent del Consell Intersectorial d’Empresaris, prop de 4.000 empreses del Vallès Occidental han hagut d’abaixar la persiana durant l’últim any. Sens dubte, la irrupció de la pandèmia ha estat el principal causant d’aquest daltabaix econòmic, el qual ha afectat sobretot a petits negocis. En aquest sentit, la Cambra de Comerç de Terrassa fa balanç sobre de quina manera ha afectat la crisi sanitària en el teixit empresarial de la demarcació.

La mateixa Cambra informa que el 38% de les empreses vallesanes s’han vist obligades a presentar Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació. Una mesura que afecta pràcticament a un de cada tres empleats de tota la comarca. El president de l’entitat cameral, Ramon Talamàs, veu molt necessària la possibilitat de prorrogar els ERTO fins el 31 de gener, tot i que preveu que això acabarà derivant en la reestructuració de moltes empreses i l’acomiadament inevitable d’una part del personal empleat.

Durant l’època de pandèmia, la Cambra ha treballat per adaptar-se a les necessitats del moment, amb programes com el «Que cap empresa tanqui». L’entitat empresarial vallesana també ha ajudat a moltes companyies a agilitzar els expedients dels crèdits ICO, així com a impulsar iniciatives per fomentar el teletreball. Tot i així, Talamàs assenyala les dificultats per treballar a distància per part d’alguns sectors, com ara, els comerços de venda presencial. Entre els principals eixos de treball de la Cambra de Terrassa destaca actualment la Comissió d’Economia Circular, Indústria i Competitivitat, així com l’aposta estratègica per fomentar la transformació digital de la indústria i el comerç local.

Ramon Tremosa presenta a La Temerària «Què fan els bancs centrals?»

“Què fan els bancs centrals!” és l’últim llibre de Ramon Tremosa, exdiputat del Parlament Europeu i professor titular de la Universitat de Barcelona, que va ser presentat aquest dimarts a la tarda, a la llibreria terrassenca La Temerària.

Un acte que va ser conduït pel president de la Cambra de Comerç de Terrassa, Ramon Talamàs.

Ramon Tremosa va aclarir que ell no és tremendista i que està convençut que ara no es donen les condicions de l’any 2008, però que “la compra massiva de deute públic i privat i els tipus d’interès negatius, no es poden convertir en instruments d’aplicació permanents, perquè deixarien de ser mesures efectives davant una nova crisi estructural”.

Mercat únic, moneda estable i més Europa és la seva recepta per a evitar-la. Una recepta que va reflectir a les dedicatòries dels llibres que es van vendre com a : “Salut, feina i moneda estable”.

2020, un any per enfortir el teixit empresarial a la Cambra de Terrassa

Potenciar la reindustrialització, la nova Llei de Cambres i augmentar la presència en els fòrums de decisió són alguns dels reptes de la Cambra de Terrassa per al proper any. El nou equip escollit al juny també vol enfortir la seva vocació internacional, la innovació i la digitalització, així com la formació dels seus associats i la relació amb la universitat. Tot plegat, amb la sostenibilitat com a línia transversal i un canvi d’estratègia en l’assessorament i l’emprenedoria.

La Cambra ha iniciat una ronda de visites a les empreses per apropar-se a la seva realitat i actuar de corretja de transmissió per aconseguir respostes de l’administració. En aquesta línia, també s’està reunint amb els alcaldes de la demarcació. El resultat d’aquestes trobades posa de manifest una preocupació comuna pel model comercial, la dificultat per l’associacionisme empresarial i, sobretot, la manca d’infraestructures. En aquest sentit, La Cambra anuncia la presentació en breu d’un Pla Especial de Mobilitat del Vallès, en el marc de la plataforma Fem Vallès. Reclama una xarxa orbital ferroviària amb connexions directes de Terrassa amb port i aeroport però, sobretot, la finalització de la B-40.

Des de la institució econòmica esperen la formació de govern a Madrid per poder comptar amb un interlocutor a qui plantejar els seus requeriments. I en la negociació política, un d’ells, tramitar una llei d’amnistia per als presos condemnats del procés.

El nou president de la Cambra, Ramon Talamàs, es reuneix amb l’alcalde Jordi Ballart

Ramon Talamàs és, des de fa un mes, el nou president de la Cambra de Comerç de Terrassa. Els primers dies de mandat està aprofitant per fer contactes institucionals. Aquesta tarda s’ha reunit a l’Ajuntament amb l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, que ha estat acompanyat pel tinent d’alcalde Isaac Albert i la regidora de Comerç, Jennifer Ramírez. Aquesta primera presa de contacte s’ha fet per parlar de col·laboracions presents i futures entre les dues institucions. Ramon Talamàs va ser escollit en el ple de la Cambra del 13 de juny, constituït després de les primeres eleccions amb més d’una candidatura per presidir l’entitat. Un terç del consell executiu de la institució el formen membres d’Eines de País, l’opció no guanyadora.