Entradas

Constituït un nou organisme per vetllar per la qualitat arquitectònica i urbanística a Terrassa

La porta d’entrada a la ciutat per la Rambleta del Pare Alegre o futures remodelacions d’edificis inventariats com a patrimoni arquitectònic o cultural hauran de sotmetre’s a l’informe prescriptiu però no vinculant del nou Organisme Consultiu de Qualitat Arquitectònica i Urbanística que s’acaba de constituir. L’objectiu és que les pròximes transformacions importants de la ciutat compleixin els criteris de qualitat que figuren a la Llei d’Arquitectura.

El nou equip de 10 tècnics assessorà el govern municipal, supervisarà la transformació urbanística de nous àmbits, tant residencials com d’activitat econòmica o comercial, i tindrà en compte criteris d’ordenació, arquitectònics i mediambientals. D’aquesta manera es vol contribuir a la sostenibilitat urbana i a la millora de la cohesió social i de la qualitat de vida de la ciutadania.

L’organisme estarà presidit pel regidor d’arquitectura i urbanisme, Carles Caballero i la secretaria correspon al director o directora dels Serveis d’Urbanisme. La resta de components són dos arquitectes tècnics i un arquitecte expert en patrimoni designats per l’Ajuntament, i dos representats del Col·legi d’Arquitectes del Vallès i dos més del Col·legi d’Aparelladors. L’equip és paritari i jove (4 dels integrants són menors de 40 anys).

El nou ens emetrà els informes en el termini d’un mes. La seva feina és voluntària i es renovaran els càrrecs anualment. Caballero explica també la constitució d’aquest organisme figura en els compromisos del Pla de Mandat.

 

 

 

Reivindiquen una atenció primària com a entrada a una sanitat pública universal i de qualitat

Més d’un centenar de persones han tallat aquest dimecres al matí durant uns vint minuts la Rambla d’Ègara, a l’alçada del CAP Rambla, en defensa de la Sanitat Pública i per a la reobertura presencial dels Centres d’Atenció Primària. Els manifestants que han estat concentrats davant el centre sanitari que gestiona Mútua, reclamen més recursos per finançar les mancances en l’Atenció Primària que diuen han quedat al descobert durant la pandèmia.

Entre els manifestants molts veïns convocats per la Confederació d’Associacions veïnals, però també professionals de la sanitat i representants dels partits polítics que hi han donat suport. La jornada de protesta ha estat convocada per diferents entitats i plataformes en defensa de la sanitat com Marea Blanca, que han fet una quarentena d’actes i concentracions similars arreu de Catalunya.

Amb el lema «Més que mai sanitat pública, Sí o sí Atenció Primària» la Plataforma continua defensant la millora de la sanitat pública i l’Atenció Primària com a sosteniment d’un servei públic universal i de qualitat. La protesta ha seguit per Rambla avall fins arribar a l’Ajuntament. Aquí s’ha reivindicat que Mútua Terrassa passi a ser cent per cent pública. Una proposta que l’entitat ja va presentar en el passat ple, i que no va prosperar en no obtenir el suport dels principals grups.

Certificat d’excel·lència per a la Unitat de Malaltia Inflamatòria Intestinal de Mútua

La Unitat de malaltia inflamatòria intestial de l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa, rep la certificació  amb qualitat d’excel·lència. La concedeix el Grup Espanyol de Treball en Malaltia del Crohn i Colitis Ulcerosa (GETECCU) i li reconeix el compliment dels màxims estàndards de qualitat i d’excel·lència asistencial.Durant la pandèmia de la Covid-19 s’han atès 3018 consultes -1560 presencials i 1458 no presencials- i s’han realitzat 7 nous diagnòstics. El març del 2017, el servei de l’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT) va rebre la certificació que acreditava la seva Unitat de Malaltia Inflamatòria Intestinal (MII) amb un nivell excel·lent.

Recentment ha rebut la recertificació que li reconeix -novament- el compliment dels màxims estàndards de qualitat i d’excel·lència assistencial.L’esmentada auditoria cal passar-la cada tres anys i amb aquesta primera recertificació s’ha obtingut un percentatge de compliment dels objectius del 96,23%. Actualment hi ha 49 Unitats acreditades a tot l’estat (9 amb recertificació). Aquest reconeixement és una distinció que situa a l’HUMT com a hospital de referència i reconeix la qualitat assistencial i investigadora desenvolupada per la Unitat, liderada per la Dra. Maria Esteve, cap del servei de l’Aparell Digestiu.

A la Unitat s’hi atenen anualment al voltant d’un miler de pacients amb MII (50% Malaltia de Crohn i 50% Colitis Ulcerosa). A banda de tres digestòlogues, està integrada per una infermera. També en formen part professionals dels serveis de Pediatria, Endoscòpia Avançada, Cirurgia, Radiologia, Reumatologia, Ginecologia i Obstetrícia, Dermatologia i Oftalmologia. L’objectiu del Programa de Certificació de les Unitats d’Atenció Integral a pacients amb Malaltia Inflamatòria Intestinal és el de reconèixer les unitats de MII que assegurin la millor prestació assistencial a pacients amb aquesta malaltia. El projecte, desenvolupat i impulsat per GETECCU i auditat per Bureau Veritas, representa el major reconeixement per a aquestes unitats a la seva tasca en l’atenció de la MII a Espanya.

La recertificació ha arribat en un context totalment diferent a causa de la pandèmia derivada de la Covid-19. La Dra. Esteve explica que “la solidesa de l’equip que conforma la Unitat de MII de l’HUMT ha permès atendre tots els pacients de manera individualitzada malgrat la complexitat del moment”. Per la seva banda, el Dr. Manuel Barreiro, president de GETECCU, detalla que «A GETECCU, estem compromesos amb la millora contínua de la qualitat de l’assistència als pacients amb Malaltia Inflamatòria Intestinal. Aquest programa de Certificacions, CUE, ens permet revisar, d’una manera sistematitzada, els procediments, mesurar els indicadors i implementar plans de millora per assolir l’excel·lència en la qualitat i en l’assistència de les Unitats, en què es presta una atenció integral als pacients de MII».

CATLAB és el primer laboratori de l’Estat que pot emetre informes acreditats per l’anàlisi del SARS-CoV-2

Després de posicionar-se, el passat mes de juny, com un laboratori referent en detecció i seguiment de la pandèmia de la Covid19, el Laboratori d’Anàlisis Clíniques Catlab s’ha convertit ara en el primer laboratori de l’estat autoritzat a emetre informes sota l’acreditació de l’Entitat Nacional de l’Acreditació (ENAC) per l’anàlisi del virus SARS-CoV-2. El passat mes de juliol, l’ENAC va publicar el document sobre la Covid, en el qual s’estableixen les directrius específiques sobre el procés d’acreditació per a les proves de SARS-CoV-2.

Seguint les directrius del document, Catlab, ha esdevingut el primer laboratori que pot emetre informes amb la marca de l’ENAC, fet que, segons la Dra. Imma Caballé, directora de Catlab, «aportarà la seguretat que la determinació s’ha realitzat amb equips i un mètode verificats, és a dir, en els quals s’ha aportat evidència objectiva que els resultats són fiables». Caballé explica que «la prova acreditada és la PCR a temps real per a detecció de SARS-CoV-2 -que està considerada com el gold-standard de la diagnosi d’aquest patogen- i consisteix en l’amplificació d’alguns fragments del genoma del virus de manera que es poden detectar gràcies a un marcat fluorescent».

A més, afegeix que «per realitzar aquesta tècnica amb fiabilitat, calen una sèrie de passos previs que permetin la validació de resultats de qualitat, com la traçabilitat de la mostra pel que fa a hores de recepció o el punt del procés d’anàlisi en el qual es troba, així com el control dels lots de reactius emprats o els controls externs de qualitat». Els serveis diagnòstics han de disposar de la màxima competència tècnica, ja que el seu paper és cabdal per assegurar que les decisions clíniques es prenen sobre la base de resultats fiables, minimitzant així riscos per a la seguretat del pacient i augmentant la qualitat diagnòstica.

En l’actualitat, la UNE-EN ISO 15189 s’ha convertit en la norma de referència a nivell global per als serveis diagnòstics, ja que aborda el control de tots els processos clau de manera integral (preanalítics, analítics i postanalítics) des que es realitza la petició fins que s’emet l’informe i estableix els requisits tècnics i de gestió. Per la seva banda, l’acreditació és l’eina establerta a escala internacional per demostrar que un servei de diagnòstic és competent i opera d’acord amb els requisits que estableix la norma en qüestió i, per tant, només els serveis acreditats aporten el nivell de confiança que aquest fet implica.

Aquesta és la raó per la qual el laboratori Catlab confia des de fa anys en l’acreditació de l’ENAC segons la norma UNE-EN ISO 15189, ja que, segons la Dra. Caballé, «és la més específica per als laboratoris clínics, ja que assegura un seguiment -no només del seu sistema de qualitat- sinó de la seva competència tècnica, que inclou els equips i mètodes utilitzats així com la preparació del personal implicat». Catlab va iniciar la seva activitat al 2008 fruit de la integració dels laboratoris de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT) i del Consorci Sanitari de Terrassa (CST). És un laboratori al servei de la sanitat pública i treballa per la millora de la salut dels pacients. En aquest sentit, és el més acreditat a nivell nacional per la norma UNE-EN ISO 15189 amb un 96% de l’activitat total acreditada, la qual certifica la fiabilitat dels seus resultats.

Els experts del sector destaquen la importància de ventilar, filtrar i purificar l’aire en espais tancats

La qualitat de l’aire que respirem s’ha convertit en un element cabdal a l’hora de prevenir possibles contagis. Mantenir els espais comunitaris ben ventilats, filtrar les partícules que puguin estar contaminades i purificar l’aire dels recintes tancats són tres mesures que poden resultar de gran importància per reduir o fins i tot eliminar la incidència del virus. Així ho destaquen les empreses dedicades a la distribució d’aparells de ventilació. Una d’elles és la terrassenca Daunis que, amb més d’un segle i mig d’experiència, ha notat un increment de vendes sense precedents. Entre els productes amb més sortida hi trobem els purificadors d’aire, els quals permeten renovar l’ambient dels espais tancats.

En alguns casos, els fabricants garanteixen l’eliminació del virus en un índex molt proper al 100%, després de sotmetre els seus sistemes ionitzadors a estudis de laboratori. Des de l’inici de la pandèmia, l’empresa ha vist com es disparava la venda d’aquests articles. Ho demostra el fet que, en alguns casos, les vendes s’han multiplicat per 5, fins el punt de quedar-se sense estoc d’algun producte. Els preus de venda al públic d’aquests sistemes de purificació de l’aire van dels 740 euros en amunt, depenent de les funcions i les prestacions tecnològiques que incorpori cada aparell. Això sí, l’alta demanda del mercat a nivell mundial ha provocat que diversos models no estiguin disponibles a dia d’avui.

Fundada a Sabadell el 1855 i instal·lada a Terrassa des del 2007, Daunis és una companyia que ofereix subministrament a la indústria i als instal·ladors professionals. Des de l’empresa situada al carrer d’Albert Einstein recorden la importància de vetllar per la qualitat de l’aire sense oblidar les mesures -ja concebudes- de portar mascareta, rentar-se bé les mans i mantenir sempre la distància interpersonal.

Un professional sanitari denuncia la precarietat del sector durant la pandèmia

Una persona, professional de la Sanitat, denuncia els efectes negatius de les retallades que han sortit a la llum durant aquesta pandèmia i de la “caça de bruixes” a la què s’han vist sotmesos els seus treballadors. En un escrit sense signar, la professional es fa seva la lluita pel dret a una sanitat pública i de qualitat, i acusa a polítics i directius de no fer res per a la millora del cansament que han patit els treballadors. Uns fets, diu, que s’arrosseguen des de les retallades i s’han evidenciat amb la crisi del Covid-19.

En un comunicat denuncia que els professionals sanitaris no disposen del material necessari per fer bé la seva feina, critica el canvi constant de protocols durant aquests mesos de crisi sanitària, i el poc suport dels directius que animen a delatar-se entre companys, si no se seguien les instruccions de l’administració. La professional assegura haver rebut pressions per no penjar fotos a les xarxes socials i per no fer públiques les queixes laborals. L’autora de la denúncia acusa del dolor provocat pel coronavirus a aquells responsables que han fet una Sanitat a la seva mida, «pública, retallada i privatitzada», amb “portes giratòries que permeten legalment trasvassar diner públic a mans privades pel benefici de pocs”.

Afloren 35.000 pacients més a les llistes d’espera catalanes

La Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública denuncia un aflorament de 35.000 pacients més a les llistes d’espera, diuen que reconegudes pel Cat Salut, gràcies a les seves pressions per millorar la transparència. L’entitat vinculada a la Marea Blanca, denuncia el deteriorament de la sanitat pública, sobretot a Terrassa, amb temps d’espera que superen la mitjana catalana.

Segons la Plataforma que ha fet visible la seva protesta aquest dilluns amb una concentració davant de Mútua Terrassa, diu que per una prova diagnòstica del cor, a Mútua l’espera és de 222 dies i de 198 dies a l’Hospital de Terrassa, totes dues superen amb escreix la mitjana catalana que és d’uns 90 dies.

Xifres similars es troben en les colonoscòpies o les mamografies o per un TAC que arriben als 91 dies d’espera a Mútua i 49 a l’Hospital. La mitjana és de 45 dies a Catalunya. La Plataforma acusa al CATSalut d’inhibir-se en les seves funcions en no trobar solució per millorar aquestes xifres i reclamen que intervingui a Mútua de Terrassa per controlar que la seva qualitat assistencial sigui l’adeqüada per al 65 per cent de la població que el centre sanitari té assignada per contracte.

La Plataforma exigeix reduir les llistes d’espera, reforçar les plantilles, millorar els tràmits per als especialistes i en definitiva revertir les retallades. Per això reclama més implicació d’associacions, partits i entitats ciutadanes, per reforçar la lluita unitària per a una sanitat pública i de qualitat.