Entradas

Un estudi demogràfic preveu que Terrassa creixi uns 2.000 habitants cada any

/0 Comentarios/en , , /por

Terrassa podria experimentar un creixement demogràfic de prop del 10% durant la pròxima dècada. Així ho indica l’informe de Projecció Demogràfica – Horitzó 2033 realitzat pel Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat. Segons aquesta previsió, el municipi tindria uns 246.000 habitants d’aquí a 11 anys; 22.000 més dels que té ara.

Entre les principals conclusions, l’informe assenyala que aquesta tendència a l’alça es produirà bàsicament per l’elevat saldo migratori. És, en part, conseqüència directa dels desplaçaments que arribaran des de la ciutat de Barcelona, degut a l’impacte del preu de l’habitatge i els fenòmens de gentrificació i turistificació de la capital catalana.

D’altra banda, la previsió és que hi hagi un lleuger descens de la natalitat, degut als efectes negatius de la covid-19. Tanmateix, Terrassa continuaria creixent en nombre de residents, tot i que a un ritme inferior al dels últims anys. La tendència de creixement actual és de 3.300 habitants cada any, mentre que la previsió fins al 2033 és de 2.000 nous residents anuals.

La projecció demogràfica egarenca reflecteix un fet diferencial respecte al conjunt de Catalunya. Si bé l’envelliment de la població anirà en augment, en el cas de Terrassa també es produirà un rejoveniment de la ciutadania, degut a l’arribada de nous habitants d’entre 15 i 49 anys procedents de l’estranger i de l’àrea metropolitana.

Els joves d’entre 15 i 29 anys són el 16 per cent de la població a la comarca

/0 Comentarios/en /por

El Pla Comarcal de Joventut recull les prioritats d’actuació pel jovent a la comarca, que suposa prop del 16 per cent de la població del Vallès Occidental. El Consell Comarcal i els ajuntaments de la comarca han treballat conjuntament per l’elaboració del Pla Comarcal de Joventut pel període 2022-2025. Aquest Pla vol dotar d’eines i recursos les polítiques actives per a les persones joves i acompanyar els ajuntaments en la gestió de les polítiques municipals de joventut. De les accions que es plantegen al Pla, n’hi ha que són assumides pel propi Consell mentre que altres es realitzen conjuntament amb els municipis. El Ple del Consell Comarcal ha aprovat avui el Pla comarcal.

El Pla parteix d’una diagnosi quantitativa i qualitativa que aporta dades sobre el jovent de la comarca. Al Vallès Occidental el col•lectiu jove, dels 15 als 29 anys, suposa el 15,9% del total de població, amb 147.103 persones joves. És la segona comarca amb la taxa de joventut més elevada de la província, només superada pel Barcelonès i seguida, molt de prop, d’Osona. També és la segona comarca amb el nombre d’habitants més elevat i, concretament, la segona amb més habitants entre 15 i 29 anys. La diagnosi del Pla recull dades sociodemogràfiques, naturalesa de la població, trajectòria educativa, trajectòria laboral, habitatge, salut, cultura i oci juvenil, participació i associacionisme, cohesió social i territorial.

EL Pla té quatre objectius estratègics: promoure polítiques per a l’impuls de l’emancipació juvenil; treballar pel benestar, la cohesió social i la igualtat; potenciar la xarxa de recursos juvenils i complir amb les competències delegades en matèria de joventut. En base a aquests objectius es preveuen diferents accions que s’aniran executant fins el 2025. Pel que fa a les accions en el marc de l’Impuls a l’emancipació juvenil, es preveu potenciar l’espai web www.xarxajovevalles.cat i fer accions d’assessoria en termes acadèmics i laborals, mobilitat internacional, habitatge, salut i formació per a joves.

En l’eix de Benestar i cohesió social i igualtat es volen desenvolupar accions relacionades amb la salut, la lluita contra la violència masclista o l’ús de l’espai públic entre d’altres aspectes. El Consell Comarcal també té delegades competències com el seguiment de les activitats de lleure a l’estiu, inspeccions a les instal•lacions juvenils, que també queden recollides al Pla. Des de diferents òrgans es farà seguiment de les accions i s’impulsarà la formació tècnic dels professionals de joventut alhora que se’ls oferiran recursos per al desenvolupament de la seva tasca.

demografia municipis vallesans

El Vallès Occidental va ser la comarca catalana amb més estabilitat demogràfica el 2020

/0 Comentarios/en , , /por

La població empadronada al Vallès Occidental a 1 de gener del 2021 era de 937.422 habitants, segons dades del Padró municipal publicades recentment per l’Idescat. Aquesta xifra representa una disminució de 86 persones (-0,01%) respecte de l’1 de gener del 2020. La comarca redueix la seva població per primer cop des que es va implantar el Padró continu l’any 1998, tot i que és la que menys variació demogràfica presenta de tot Catalunya.

En el context català, només vuit comarques perden població respecte del 2020, entre les quals destaquen, el Barcelonès (-1,45%) i el Baix Llobregat (-0,16%). Altres comarques de l’entorn presenten una dinàmica demogràfica positiva, com ara el Moianès (+2,33%), el Vallès Oriental (+0,29%), Osona (+0,23%) i el Maresme (+0,22%).

A nivell comarcal, 10 dels 23 del Vallès Occidental perden població respecte de l’any anterior, entre els quals es troben les dues capitals, Terrassa (-0,28%) i Sabadell (-0,15%), i els municipis grans i mitjans, tret de Sant Cugat del Vallès i Castellar del Vallès, que incrementen la xifra de residents (+1,11% i +0,70%, respectivament). Destaca la disminució de la població empadronada a Cerdanyola del Vallès (-1,10%) i Barberà del Vallès (-0,95%).

En canvi, la resta de municipis de menor grandària augmenten la seva població, amb l’excepció de Badia del Vallès (-1,39%) i Polinyà (-0,12%). En aquest grup, destaquen Sant Llorenç Savall (+4,01%), Vacarisses (+3,66%), Matadepera (+1,85%) i Sentmenat (+1,12%).

Terrassa segueix sent la tercera ciutat catalana en nombre d’habitants

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa continua sent, aquest 2021, la tercera ciutat de Catalunya en nombre d’habitants. El cens del padró municipal oficial a 1 de gener d’aquest any és de 223.011 persones. Només 5 la separen de la quarta població catalana, que és Badalona, amb 223.006 habitants. Molt lluny queden les dues primeres ciutats de la llista.

Barcelona encapçala el rànquing amb 1.636.732 persones, a gran distància de l’Hospitalet de Llobregat, que compta amb més de 264.000 inscrits al padró.

L’Idescat ha publicat aquest 23 de desembre les xifres oficials de població, resultants de la revisió del padró municipal que el Govern espanyol ha oficialitzat en l’últim tram d’aquest 2021.

Terrassa va superar la xifra dels 200.000 habitants al 2006 i va sobrepassar a Sabadell, que ara en té 216.204.

Pel que fa a la població resident a Catalunya, és de 7.739.758 persones a 1 de gener de 2021. Aquesta xifra representa un augment de 17.555 habitants respecte l’any anterior i consolida la tendència de creixement de la població, iniciada l’any 2015.

El nombre de naixements a Terrassa va baixar un 10% el 2020

/0 Comentarios/en , /por

La tendència de disminució dels naixements que hi ha a Catalunya en la darrera dècada, s’ha vist accentuada per la crisi sanitària. L’any 2020 el nombre de nascuts vius a Catalunya va baixar un 5,9% (57.889 en total). L’afectació de la pandèmia en aquestes xifres es fa més evident al veure que el mes de desembre, nou mesos després de l’inici de l’estat d’alarma, la caiguda del nombre de naixements va ser del 20,1%.

A Terrassa la natalitat també està en mínims històrics i la caiguda el 2020 ha estat significativa. L’any passat van néixer a la ciutat 1,840 nens i nenes, un 10% menys que el 2019. Gairebé una tercera part (579) van ser de mares estrangeres, una proporció semblant a la mitjana catalana

La fecunditat també ha baixat i cal remuntar-se fins a un quart de segle enrere, entre el 1993 i el 1998, per observar una fecunditat més baixa que l’actual, que és de 1,20 fills per dona, de les més baixes de la Unió Europea.

L’edat a la maternitat ha continuat endarrerint-se l’any 2020 a Catalunya i, de mitjana, les dones tenen el primer fill als 31,4 anys.

Marc (479) continua sent, un any més, el nom de nadó més freqüent a Catalunya i Júlia (467) és, per quart any consecutiu, el nom més posat a les nenes.

La pandèmia estanca el creixement poblacional de Terrassa

/0 Comentarios/en , , /por

Terrassa va encetar el 2021 amb 224.111 habitants, catorze més que un any abans. La pandèmia és la principal culpable de trencar la tendència de gran creixement poblacional dels darrers anys, on Terrassa havia crescut fins a convertir-se en la tercera ciutat de Catalunya l’any 2017. Fins ara, l’augment de població l’havien permès sobretot els moviments migratoris tant nacionals com internacionals: el 2019, la ciutat també obtenia el tercer lloc com a població catalana amb millor saldo migratori, és a dir, que la diferència entre els qui venien a viure a Terrassa i els qui se n’anaven feia que cada cop hi hagués més terrassencs. En canvi, el creixement natural, la diferència entre naixements i defuncions, era vuit vegades més petit. Amb la irrupció del nou coronavirus l’any passat, els canvis de municipi van caure en picat, mentre que les defuncions es van disparar, amb 400 morts més que les registrades al 2019. En total, això suposa 10.122 altes al cens municipal i 10.108 baixes, provocant aquest tímid augment de catorze habitants respecte el 2019. Caldrà esperar als pròxims anys per veure si això ha estat una excepció o els efectes de la pandèmia afecten el creixement demogràfic a més llarg termini: abans de l’actual crisi sanitària, les projeccions de població preveien que el 2030 Terrassa superaria els 250.000 habitants, 26.000 més que els que hi ha ara mateix.

El primer tinent d’alcalde, Isaac Albert, ha donat a conèixer totes aquestes xifres en el transcurs de la comissió informativa de serveis generals i govern obert convocada aquest dijous a la tarda, una de les darreres a celebrar-se de manera telemàtica. Segons ha informat en la mateixa reunió la regidora Ona Martínez, a partir del mes vinent aquestes trobades recuperaran la presencialitat amb un model híbrid, amb encara alguns dels assistents connectant-s’hi en remot. El que ja quedarà per sempre és la retransmissió en directe per YouTube de totes les comissions, per motius de transparència. És per això que s’estan habilitant tecnològicament els espais de reunió de l’Ajuntament.

La UAB reconeix Terrassa per la seva transparència institucional

/0 Comentarios/en , /por

L’Ajuntament de Terrassa és una de les 122 adminstracions catalanes que les seves webs han estat distingides amb el segell de transparència, Infoparticipa, un guardó que atorga un grup de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona. El Vallès Occidental també forma part dels sis Consells Comarcals que obtenen aquesta distinció. També han estat reconegudes les tres Diputacions de Barcelona, Girona i Tarragona.

Quan la situació sanitària ho permeti el Segell será lliurat als premiats en un acte institucional. A la Comissió Informativa de Transparència, celebrada aquest dimarts, s’ha donat compte del premi que aquest any ha obtingut el 100 per cent de puntuació. Una evolució a l’alça que l’Ajuntament ha experimentat en els darrers anys. Dels 113 ajuntaments reconeguts, només 36, com el de Terrassa, han obtingut el 100 per cent d’indicadors positius.

Un reconeixement, s’ha dit des de la Comissió, a la bona feina que es fa durant tot l’any en matèria d’informació i transparència institucional cap a la ciutadania. El segell Infoparticipa s’atorga a partir de 48 indicadors establerts i que es basen en la Llei de Transparència del 2013. I es dona a les poblacions que tenen més valors positius en funció de la seva població. En general, les dades d’aquesta setena edició confirmen una evolució positiva sostinguda però lenta al llarg dels anys. Dels 947 municipis catalans només el 12 per cent assoleix aquesta distinció.

La majoria de municipis petits de la comarca hauran de seguir respectant les franges horàries

/0 Comentarios/en , /por

Tot i tenir una població menor de 10.000 habitants, municipis com Matadepera hauran de seguir respectant les franges horàries de la fase 1. La setmana passada el ministre de Sanitat, Salvador Illa, anunciava una flexibilització per a aquestes localitats, eliminant els horaris de sortida dels infants i les franges per fer esport i passejar. Tanmateix, la mesura publicada aquest divendres al BOE afegeix el condicionant d’una densitat de població menor de 100 habitants per quilòmetre quadrat. Un requisit que la majoria de pobles del Vallès Occidental no compleixen, amb les úniques excepcions de Rellinars, Sant Llorenç Savall i Gallifa. Es calcula que la densitat actual de Matadepera és de 365 habitants per quilòmetre quadrat. En altres localitats veïnes de Terrassa com Viladecavalls, la xifra és de 375; a Ullastrell és de 277, mentre que a Vacarisses hi ha de mitjana uns 163 habitants/km2.

Segons la nova normativa, a les poblacions menors de 10.0000 habitants, que estiguin en fase 1 i que tinguin una densitat màxima de 100 habitants per km2, s’hi podrà passejar per tot el municipi o en un màxim de 5 quilòmetres. Bars i restaurants podran obrir el seu espai interior, respectant les distàncies entre taules i amb reserva prèvia. A més a més, podran assistir a enterraments i vetlles 15 persones en espais tancats i 25 a l’aire lliure. També es podrà anar a temples religiosos si no se supera el 50% de l’aforament. D’altra banda, estarà permès que obrin també les biblioteques, amb un terç de l’aforament, i els ajuntaments podran autoritzar els mercats ambulants.

Les noves normes per a aquestes poblacions s’aplicaran només a les persones que hi estiguin empadronades o que faci més de 14 dies que hi resideixin, no a les persones que hi estiguin de pas. D’aquesta manera el govern central vol afavorir el desconfinament en aquelles localitats on no hi ha un risc d’aglomeracions.

Més del 80 per cent de la població del Vallès Occidental sap el català

/0 Comentarios/en , /por

Al Vallès Occidental el 80,6 per cent de la població sap parlar el català, només sis dècimes per sota de la mitjana catalana que és del 81,2 per cent. D’altres comarques de l’àmbit metropolità com el Vallès Oriental i el Maresme superen la mitjana, mentre que el Baix Llobregat Sud i el Barcelonès, es queden per sota.

En l’actualitat al Vallès Occidental el 18,4 per cent de la població és nascuda fora de Catalunya i un 13,6 per cent és de procedència estrangera. En l’àmbit metropolità el 93,8 per cent de la població de més de 15 anys entén el català, més de 3,2 milions de persones, un 78,4 per cent el sap parlar, el 83,6 per cent el sap llegir i el 61,8 per cent el sap escriure, més de 2,5 milions de persones.

Aquestes dades formen part d’un anàlisi del Departament de Cultura i l’Institut d’Estadística sobre el coneixement i usos lingüístics a l’Àrea Metropolitana, fet per primera vegada en àmbits segregats com ara el Vallès Occidental. Pel què fa a l’ús de la llengua, en un dia qualsevol el 30 per cent dels ciutadans del Vallès Occidental usa el català en algun grau.

El 26,3 per cent l’usa molt, força o mitjanament, mentre que el 27,4 per cent l’usa molt o força, similar al qui té el català com a llengua habitual. Els què en fan un ús intensiu arriba al 26,3 per cent mentre els què en fan algun ús arriba al 75,8 per cent. En global els resultats de l’estudi mostren un impacte lingüístic desigual en els moviments migratoris de l’Àrea Metropolitana amb xifres per sobre i per sota de la mitjana catalana en l’ús de la llengua, que està per damunt del 80 per cent. El Govern reforçarà estratègies amb els 14 centres de normalització lingüística per millorar l’ús i la presència del català allà on més convingui.

Publiquen en format digital descarregable l’Anuari Estadístic 2019

/0 Comentarios/en , /por

L’adaptació del document amb les xifres municipals al nou districte setè de la ciutat que engloba Can Parellada i Les Fonts, és una de les principals novetats que aquest any apareix en l’Anuari Estadístic 2019. I amb això tots aquells àmbits o aspectes en els quals interessa la segregació de la informació per districtes o barris. D’altres novetats de l’obra de referència de les estadístiques públiques del municipi són les xifres sobre l’audiència dels mitjans de comunicació digitals locals i la introducció de noves dades en l’apartat d’economia amb informació segregada per sexe respecte de l’economia social.

El document també inclou els darrers moviments del registre de parelles de fet, les persones ateses en el servei d’atenció primària segons gènere, edat, districte o barri, així com informació policial sobre l’ordre públic, menors, emergències o presos i detinguts entre moltes altres dades d’interès. L’Anuari Estadístic s’estructura en capítols temàtics que tracten sectorialment una selecció de la informació estadística més rellevant de la ciutat. Una visió detallada de l’evolució anual de diferents indicadors com ara la població, l’economia, l’aspecte social o el mediambiental.

Cada capítol s’organitza amb taules codificades amb imatges gràfiques per facilitar la comprensió. Totes les dades es poden visualitzar en el format digital en el qual s’ha editat o descarregar-se en format imprès. L’Anuari que oficialment forma part del Pla d’Estadística de Catalunya 2017-2020, és fruït del treball de diferents serveis municipals en col•laboració amb institucions, empreses i entitats de la ciutat que han facilitat la informació. Les consultes es poden fet a www.terrassa.cat/xifres.