L’Ajuntament modificarà el Pla de Mobilitat per donar una moratòria de dos anys a la prohibició total d’aparcar les motos sobre la vorera. En aquest temps la normativa serà com la que hi ha hagut fins ara: no es podrà aparcar aquests vehicles a les voreres de menys de tres metres. L’equip de govern, tot i les crítiques de Junts per Terrassa per aquesta decisió, vol donar-se un temps per adaptar la prohibició a un seguit de canvis en la mobilitat que són inminents, com són el Pla d’Accessibilitat i la Zona de Baixes Emissions.
Aquest és un dels punts de l’ordre del dia del ple del mes de febrer. Un altre que es posarà sobre la taula és el Pla Local per l’Envelliment Integral de Terrassa, que contempla quatre línies estratègiques: la contribució social i cultural de les persones grans; la cura; entorns favorables i comunicació i sensibilització.
El ple de febrer constarà de 30 punts. 10 seran propostes de resolució i hi haurà 4 intervencions ciutadanes.
00adminadmin2022-02-23 00:00:002022-02-23 00:00:00La prohibició d’aparcar les motos a les voreres s’ajornarà pels canvis en la mobilitat
El pròxim Ple aprovarà una disposició transitòria segona a l’Ordenança de Mobilitat. Això vol dir que la nova normativa que havia de regular l’aparcament de les motos a les voreres a partir d’aquest gener, no entrarà en vigor fins al gener del 2024. Mentrestant, l’Ajuntament podria incorporar una norma específica transitòria per aquest període de temps per evitar l’actual desordre en alguns aparcaments de motos en l’espai destinat als vianants.
Un estudi de la Policia Municipal i del Departament de Mobilitat, del qual també en tindran informació les entitats Bici Terrassa, BiTer, i Prou Barreres, en detectarà els punts més conflictius de la ciutat. Una de de les raons pel retard de l’entrada en vigor de la Llei és perquè es té en consideració les noves zones de vianants i de les de baixes emissions.
La nova normativa sobre la regulació de l’aparcament de motos a les voreres preveu, entre d’altres punts, que no es pugui aparcar en voreres més estretes de 3 metres i a una distància de més de 2 metres de les façanes. També que les motos aparcades en línia mantinguin una separació entre elles d’un metre. Tota l’oposició ha votat en contra d’aquest punt en la Comissió Informativa de Territori i Sostenibilitat que eleva els dictàmens al ple.
00adminadmin2022-02-14 00:00:002022-02-14 00:00:00La prohibició per a les motos d’aparcar damunt les voreres entrarà en vigor el 2024
Aquest divendres al migdia un incendi ha causat nombroses destrosses materials en el garatge d’un habitatge particular del carrer Topete. El foc ha calcinat tres motos que hi havia a l’interior de l’habitatge i ha arrasat amb tot el què hi havia al traster de la casa. Sis dotacions dels bombers s’han desplaçat a l’alçada del número 122 del carrer de Topete i en poc minuts han controlat l’incendi que s’ha originat en els baixos de la vivenda per causes desconegudes.
Els bombers han rebut l’avís cap a les 3 de la tarda i a dos quarts de cinc encara quedaven alguns efectius per acabar de ventilar tot el fum que s’ha originat. Només els membres que habiten la casa han hagut de ser desallotjats i no s’ha hagut de lamentar cap dany personal.
00adminadmin2022-02-11 00:00:002022-02-11 00:00:00Un incendi crema tres motos i arrasa un traster al carrer Topete
Els motoristes estan implicats en el 44% dels accidents de trànsit amb víctimes mortals i ferits greus que es produeixen a les carreteres catalanes. Malgrat la seva elevada accidentalitat, les motos i els ciclomotors representen només un 2,4% de la mobilitat global en carretera a Catalunya. L’Arrabassada torna a situar-se com el tram amb més risc d’accident i per sisè any consecutiu, la C-58 entre Barcelona i Cerdanyola és el tram de carretera amb més accidents greus i mortals per quilòmetre de Catalunya per al conjunt de vehicles.
Tot i això el risc de patir un accident greu o mortal en una carretera convencional, amb un sol carril per sentit, és 4 vegades superior que a les autovies o autopistes. Així ho revela la vintena edició de l’estudi d’avaluació de carreteres EuroRAP que amb col•laboració amb el RACC i d’altres entitats de l’automòbil europees, analitza l’accidentalitat a la xarxa viària catalana. EuroRAP és un consorci europeu que analitza el risc d’accidentalitat de les carreteres amb l’objectiu de millorar la seguretat viària. La seva metodologia compara el nombre d’accidents greus i mortals que hi ha hagut els últims 3 anys en un tram de carretera amb el volum de vehicles que hi circulen, la intensitat mitjana diària de trànsit, (IMD).
En el trieni 2018-2020 hi ha hagut 18 accidents greus i mortals. Tot i això els accidents greus i mortals han disminuït un 10,6%, mentre que la mobilitat global s’ha reduït en un 6% a conseqüència de la pandèmia. En aquest context, la perillositat ha disminuït un 4,9% en el global de la xarxa viària analitzada, tot i que els trams amb risc “alt” o “molt alt” representen encara el 29% del total avaluat. Totes aquestes dades corresponen a l’actual edició d’EuroRAP on s’han analitzat 6.373 km de carreteres, interurbanes i travesseres, que representen el 93% de la mobilitat per carretera de Catalunya. En els 20 anys d’estudis d’EuroRAP, el risc de les carreteres catalanes s’ha reduït un 73,2%, resultat de la caiguda dràstica dels accidents amb morts i ferits greus, que han passat de 2.155 a 599 (-72,2%) de mitjana, en bona part per la davallada de la mobilitat arran de la pandèmia el 2020.
La necessitat de millorar la seguretat de les carreteres i, com a conseqüència, de reduir la sinistralitat és clau al nostre país i a la resta d’Europa. La inversió en les infraestructures i l’impuls de la formació i les campanyes de sensibilització adreçades als conductors de tota mena de vehicles són fonamentals per assolir aquestes millores. A Catalunya, la gravetat dels accidents s’ha reduït en les últimes dues dècades, si ens fixem en les xifres de víctimes mortals, que l’any 2000 gairebé arribaven a les 700 i avui se situen en 123. La Unió Europea va establir pel 2020 l’objectiu de reduir les víctimes mortals a la meitat respecte de l’any 2010. En aquests 10 anys, les morts a la xarxa viària catalana s’han reduït més d’un 50%: l’any 2010 van perdre la vida 266 persones en accidents de trànsit mentre que el 2020, hi va haver 123 víctimes mortals, segons dades del Servei Català de Trànsit.
En aquest darrer període la reducció de les víctimes mortals s’han vist en part influenciada per la caiguda general de la mobilitat provocada per la pandèmia de la covid-19. Tot i això, segueix essent molt rellevant que encara avui els motoristes siguin essent les principals víctimes mortals i ferits greus dels accidents de trànsit a Catalunya. Malgrat que l’accidentalitat de les motos ha augmentat de manera substancial, les víctimes mortals o greus han disminuït des del 2005. Fins al 30 de novembre, han perdut a la vida a les carreteres catalanes 122 persones en 116 accidents de trànsit, el que es tradueix en un descens del 26,9% respecte del mateix període de l’any 2019. La meitat de les víctimes d’aquest 2021 pertanyen a colꞏlectius vulnerables: 44 motoristes, 12 vianants i 4 ciclistes. A Catalunya hi ha gairebé 1.804 km de carretera amb un risc “alt” o “molt alt” d’accident greu o mortal, el que representa el 29% de la xarxa viària analitzada, un punt percentual menys respecte al trienni anterior. Globalment, els kilòmetres amb risc “alt” o “molt alt” disminueixen un 1% al conjunt de Catalunya.
Per tot això les conclusions de l’estudi de l’EuroRAP avisen que per al 2020 la Unió Europea va establir l’objectiu de rebaixar un 50% el nombre de morts en carretera a Catalunya respecte del 2010. En el període 2010-2019 hi ha hagut una reducció d’un 25% en el nombre de morts. A partir de l’any 2014 es va trencar la tendència de reducció però durant l’any 2020 les restriccions a la mobilitat marcades per la pandèmia han propiciat una disminució del 54% dels morts en accidents al final de la dècada. Per sisè any consecutiu, el tram que acumula més accidentalitat greu per kilòmetre, sense tenir en compte el trànsit que hi passa, es troba a la C-58 entre Barcelona i Cerdanyola.
En els 10 trams amb més accidents, s’hi observa una elevadíssima presència de sinistres de motocicletes i ciclomotors. De mitjana, en un 75% dels accidents amb morts i ferits greus hi ha estat involucrada una moto o un ciclomotor. Més de la meitatde les víctimes mortals eren motoristes. A Catalunya, l’estudi compta amb la colꞏlaboració del Servei Català de Trànsit, del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.
00adminadmin2021-12-21 00:00:002021-12-21 00:00:00Un tram de la C-58 al Vallès, el de més risc d’accidents greus per quilòmetre a Catalunya
El gener es va aprovar l’Ordenança de Mobilitat, amb un text amb molt consens. La mesura esta orientada cap al nou model de mobilitat segura i sostenible. Un dels articles innovadors, i que situava a Terrassa com a ciutat capdavantera en la protecció de les persones vianants, era la prohibició de l’estacionament en voreres a les motocicletes i ciclomotor i que establia un termini d’1 any per fer efectiva aquesta prohibició.
Les entitats signants no entenen perquè cal esperar fins al 2024 per aplicar aquesta mesura. Tampoc veuen que tingui una relació directa amb la futura Zona de Baixes Emissions o la redacció del tercer Pla de Mobilitat.
Consideren una contradicció que s’estiguin fent esforços per fer baixar de les voreres patinets i bicicletes, mentre s’hi permet l’aparcament de vehicles a motor.
Els sotasignants tampoc en tenen per què s’ amplien voreres, mentre se’n redueix la superficie de 30-50% per la presència de motos. O que quan hi hagi noves voreres, aquestes estiguin ocupades de nou per motos.
Les entitats es pregunten perquè es protegeix a una minoria d’usuaris de vehicles per sobre dels vianants?
Per tot plegat, demanen a l’equip de govern de l’Ajuntament que reconsideri aquesta decisió i posi en marxa els mecanismes per fer complir el que preveu l’Ordenança de Mobilitat, i que es faci baixar les motos de les voreres, el proper mes de gener.
00adminadmin2021-12-17 00:00:002021-12-17 00:00:00Volen treure les motos de les voreres
Dues sèries de Montesa i de motos Guzzi. Fins ara gairebé una dotzena de BMW. Algunes motos històriques o un parell d’Impala. És només una petita mostra d’un llegat que amb 90 anys d’existència ha reunit Jaume Solé. En total una setantena de motos que ara cedeix, presta o ven. Silenciosos testimonis de tota una vida dedicada a les curses, ral·lies i exhibicions de totes les especialitats.
La peça més antiga de la col·lecció és una Alcyon del 1902. També hi ha una moto amb sidecar de vímet datada el 1915, o la primera Vespa que va circular per Terrassa. Cada moto manté la procedència i la seva pròpia història. Solé no recorda ni en quantes curses ha participat, ni quants premis ni reconeixements ha obtingut. Membre d’honor del Ral·li de l’Escuderia Match, vinculada a l’Atlètic de Terrassa, li queda tota aquesta fortuna com a testimoni d’un magnífic passat dedicat al món de les dues rodes.
00adminadmin2021-03-30 00:00:002021-03-30 00:00:00Jaume Solé: Una vida dedicada a les motos
Les instal•lacions de Can Salas van ser un any més el punt de partida del Ralli de Motos Històriques que organitza l’Escuderia MATHC, que arribava a la seva 40a edició. La prova va comptar amb la participació de 69 pilots, que van completar un recorregut de 75 quilòmetres per les carreteres que envolten el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
A les 9 del matí van sortir els primers inscrits, que van pilotar aquestes autèntiques peces de museu pels termes municipals de Terrassa, Matadepera, Mura, Talamanca i Navarcles. La prova tenia un tram de regularitat cronometrat de 34 quilòmetres, on el promig de velocitat proposat per l’organització va ser de 40 km/h. En aquesta edició, cal destacar la presència de diferents pilots femenines, que van tenir una actuació destacada.
El guanyador absolut de la categoria Pre-Guerra va correspondre a Eduardo Pablo, a sobre d’una Nimbus 750 del 1936, mentre que el vencedor de la categoria Post-Guerra va ser per a Bernat Carceller, amb una Montesa King Escorpion del 1974.
L’organització va lliurar més distincions. Josep Maria Piera, amb una Indian Scout del 1925, va rebre el premi a la moto més antiga. Joan Merlos, amb una Norton 500T del 1937, va ser distingit amb el premi a la restauració categoria Pre-Guerra, mentre que la restauració en categoria Clàssiques va anar a parar a Josep Maria Simó, amb una MV Augusta del 1965.
El premi a la participant femenina millor classificada va ser per a Zarila Meftah, amb una Derbi 74 del 1961, mentre que el Trofeu 40è aniversari, que guardonaven els pilots amb més participacions, va correspondre a Jaume Ortiz, Francesc Roure i Elvira Porqueres.
00adminadmin2017-04-26 00:00:002017-04-26 00:00:00Èxit del 40è Ralli de Motos Històriques que organitza l’Escuderia MATHC
