Entradas

Dues llambordes stolpersteine més homenatgen Félix Izquierdo i Josep Julià

/0 Comentarios/en , /por

Aquest dimarts han continuat els actes d’homenatge a les víctimes de l’Holocaust nazi. I és que s’han col·locat dues llambordes stolpersteine més a la ciutat.

Concretament, se n’ha instal·lat una a la rambleta del Pare Alegre, 67, per homenatjar Félix Izquierdo García, que va ser deportat el 1940 a Mauthausen i el van assassinar un any després, l’1 de novembre de 1941, a Gusen. L’altra placa artística urbana s’han emplaçat al carrer Societat, número 5, per recordar Josep Julià Bruguera, nascut el 1917 a Terrassa. El 1941 va ser deportat a Mauthausen i el van assassinar el 24 de desembre de 1941, també a Gusen.

L’acte ha comptat també amb la presència de la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, que ha acompanyat als familiars de les víctimes. 

 

Notícia relacionada:

https://terrassadigital.cat/homenatge-als-deportats-del-nazisme-amb-la-collocacio-de-les-primeres-llambordes-de-record/

Homenatge als deportats del nazisme amb la col·locació de les primeres llambordes de record

/0 Comentarios/en , , , /por

Emotiu acte d’homenatge a les víctimes de l’Holocaust nazi. La Casa Alegre de Sagrera ha acollit aquest dijous un autèntic exercici de memòria històrica dedicat a totes aquelles persones amb algun vincle amb Terrassa que van ser deportades als camps de concentració. Familiars de les víctimes, autoritats, historiadors i professors i alumnes de diversos instituts terrassencs han participat en un acte que ha comptat també amb la presència de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró.

Així s’ha iniciat la campanya per col·locar les primeres 11 llambordes stolpersteine a la ciutat. Són plaques artístiques urbanes que s’emplacen davant l’última residència de la persona deportada o bé en un lloc emblemàtic del municipi. Concretament, la primera stolpersteine s’ha ubicat al carrer de Francesc Oller, davant la casa on va residir Agustín Sanjosé Calasanz, que va sobreviure després de 5 anys ingressat a Mauthausen. A Terrassa ja s’han documentat uns 70 casos de deportacions d’habitants del municipi, els quals rebran el seu homenatge en forma de llamborda amb el seu nom durant els propers mesos.

El llistat de víctimes del feixisme incorpora 1.700 noms més i ja en són 5.901

/0 Comentarios/en , , /por

Ara fa un any es va publicar el llistat de persones represaliades i víctimes del feixisme a Terrassa. Aquest divendres s’ha anunciat que s’incorporen 1.662 noms més i la relació arriba ja a les 5.901 persones.

Ho ha anunciat la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, en l’acte institucional del Dia Nacional en Memòria de les Víctimes de la Guerra Civil i Víctimes de la Repressió de la Dictadura Franquista.

La Generalitat va designar el 15 d’octubre perquè la data coincideix amb l’aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys. L’acte li ret homenatge a ell i a tots els homes i totes les dones anònimes que van defensar els valors democràtics.

En aquesta llista de persones represaliades figuren els 70 deportats als camps de concentració nazi. El proper 28 d’octubre es col·locaran les primeres stolpersteine, les llambordes contra l’oblit del feixisme.

Aquestes llambordes es posaran al terra, davant d’on vivien aquestes persones per recordar des d’on van ser deportades.

Una ruta guiada recorre diversos espais relacionats amb la Guerra de Successió

/0 Comentarios/en , /por

Divendres i dissabte es celebren, a l’Arxiu Històric Comarcal, unes jornades de debat sobre el nomenclàtor de la ciutat. Per escalfar motors el Servei de Memòria Democràtica i el Centre d’Estudis Històrics han organitzat pels dies previs dues rutes guiades per reviure dos moments claus pel país. La primera, diumenge, va ser sobre la Guerra Civil i la repressió franquista. La segona, aquest dimecres, sobre la Guerra de Successió.

En aquesta darrera ocasió les explicacions han anat a càrrec de l’historiador Marc Ferrer. La ruta ha sortit del Mercat de la Independència, al carrer del Peix, i ha fet aturades a l’Ajuntament, la plaça de la Font Trobada, la Torre del Palau, la Plaça Vella, els carrers Bastard i Jaume Cantarer, el Mas de la Castlània i el convent de Sant Francesc.

A cada punt, Ferrer ha explicat històries i anècdotes relacionades amb els espais on eren. També sobre terrassencs que van tenir un paper destacat en la Guerra de Successió així com dels seus llinatges. A través d’un grup tancat d’una xarxa social, l’historiador ha anat compartint textos i imatges relacionades amb tot allò que comentava.

Expert en la Guerra de Successió Marc Ferrer va publicar al 2014 un llibre sobre aquest conflicte bèl•lic, editat per la Fundació Torre del Palau coincidint amb el Tricentenari.

Un estudi permetrà conèixer al detall la fossa comuna de la Guerra Civil al cementiri de Terrassa

/0 Comentarios/en , /por

La fossa comuna de la Guerra Civil al Cementiri de Terrassa serà l’objecte d’un estudi just quan fa 82 anys del final de la guerra.

L’estudi vol conèixer al detall la fossa o fosses de la confrontació que hi ha a la ciutat. Actualment ni tan sols se sap del cert si n’hi ha més d’una, ni si totes les persones que hi van ser enterrades estan identificades. S’estima que hi ha un centenar de persones, tant civils com militars, i dels dos bàndols, però no s’hi ha fet mai cap estudi en detall.

Aquesta serà la tercera actuació que es fa a la fossa comuna del Cementiri Municipal. Després de la guerra s’hi van fer dues actuacions: una el 1941 i l’altra el 1958, per traslladar algunes restes al Valle de los Caídos, però pràcticament no hi ha registres ni documentació al respecte.

L’actuació, que es fa en col·laboració amb el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i s’inscriu dins del programa de Memòria Democràtica, està finançada per una subvenció de 3.000 euros del Ministeri de la Presidència.

L’estudi de la fossa comuna s’inscriu en un conjunt d’accions com l’anàlisi del cost humà de la Guerra Civil a Terrassa, presentat el passat gener i que posava nom i cognom a les 1.711 víctimes terrassenques de la guerra.

Més enllà d’aquest estudi, es faran també tasques de geolocalització i prospecció i, si es donés el cas, d’exhumació. Tot, segons l’Ajuntament, per avançar cap al ple coneixement dels fets, per justícia i per respecte a les víctimes de la guerra.

Terrassa ret homenatge a Quitèria Tarragó Casellas, la primera regidora de l’Ajuntament

/0 Comentarios/en , , , /por

Visibilitzar les oblidades de la història. Aquest ha estat l’objectiu de l’homenatge a Quitèria Tarragó Casellas, la primera regidora a l’Ajuntament de Terrassa l’any 1937. Va néixer a Les Piles, un petit poble de la Conca de Barberà, l’any 1896 i va morir a Vilafranca del Penedès l’any 1980. Va ser llevadora, sindicalista i política. Una lluitadora que va conquerir drets i va posar al centre la salut i les cures.

Aquest divendres s’ha descobert una placa commemorativa a l’antic Hospital Maternal, l’edifici conegut com La Gota de Llet al carrer Unió, on ella va treballar però, per més endavant, la ciutat li vol dedicar un carrer i situar el seu retrat a la Galeria de Persones Il·lustres del Saló de Plens. Familiars i també l’alcalde i la regidora de cultura de Les Piles hi han assistit.

L’Arxiu Històric de Terrassa ha acollit la presentació del llibre de Teresa Rodríguez sobre la seva trajectòria. També s’ha inaugurat una exposició sobre el mateix tema. Així, el públic ha pogut saber que la seva família es va traslladar a Sabadell per treballar al tèxtil mentre ella estudiava. Després del seu breu pas per la primera línia política (del 9 de juliol de 1937 al 29 d’octubre de 1937) va ser represaliada pel franquisme. El 4 de desembre del 1942 va ser sotmesa a un Consell de Guerra i 7 dies més tard va ser condemnada a 12 anys i 1 dia de presó. Va obtenir la llibertat condicional al maig de 1943 però ser desterrada de Terrassa. Va morir sense cap reconeixement.

L’homenatge d’ara s’emmarca dins dels actes del 8 de març.

Representants polítics municipals dediquen un acte de record a les víctimes del nazisme

/0 Comentarios/en , , /por

Coincidint amb el Dia Internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust i, també, amb el 76è aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz, aquest dimecres al matí s’ha celebrat a l’atri de l’Ajuntament un acte de record a les víctimes del nazisme. Enguany aquesta ha estat una commemoració en format simbòlic, sense assistència de públic, seguint els criteris marcats per la situació sanitària.

Així, els portaveus dels grups municipals han dedicat aquest homenatge a les víctimes del genocidi dut a terme durant la Segona Guerra Mundial pel règim nazi i els seus aliats. A part, aquest vespre s’il·luminaran de color blau tant la façana de l’Ajuntament com també el monument de la Dona Treballadora. L’acte, que ha comptat amb la lectura d’un manifest per part de la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, ha finalitzat amb una encesa d’espelmes en record a totes les persones represaliades.

Un estudi publicat per l’Ajuntament revela que la Guerra Civil va causar 1.177 morts a Terrassa

/0 Comentarios/en , , /por

La Guerra Civil espanyola va causar a Terrassa un total de 1.177 víctimes mortals. És la principal dada de l’estudi presentat aquest dimarts, 26 de gener, dia en què es commemora el 82è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat. La investigació, liderada per l’historiador Josep Lluís Lacueva, indica que la gran majoria de les morts van ser de milicians i combatents republicans. En són 842, un 71,5% del total; una xifra que contrasta amb les 27 defuncions (un 2,3%) de l’exèrcit nacional.

El còmput de baixes registrades entre el 36 i el 39 a causa del conflicte bèl·lic es completa amb les 306 víctimes civils que van morir per causes diverses, com ara la repressió a la rereguarda, la violència revolucionària o en els bombardejos a ciutats com Barcelona o Granollers. L’estudi ja es pot consultar al portal de dades obertes de l’Ajuntament, amb estadístiques que demostren que la majoria dels combatents van perdre la vida en edats molt joves.

L’Ajuntament fa una crida a la ciutadania per aportar qualsevol informació que pugui ajudar a ampliar les dades actuals, destacant la importància d’aquest exercici de memòria històrica. L’estudi sobre el cost humà de la Guerra Civil a Terrassa complementa la base de dades existent sobre les víctimes del feixisme a la ciutat i augmenta a 4.748 el nombre de persones que van patir d’alguna forma les conseqüències de la dictadura. En aquest sentit, s’està treballant per ampliar encara més aquest registre a partir de centenars d’informes personals que s’han trobat a l’Arxiu Històric i que estan ara en procés de classificació.

ERC commemora els 80 anys de l’afusellament del President Lluís Companys

/0 Comentarios/en , /por

Avui, 15 d’octubre, fa 80 anys de l’afusellament del President Lluís Companys a Barcelona, al Castell de Montjuïc. Per aquest motiu, Esquerra Republicana Terrassa ha volgut homenatjar al que va ser President de Catalunya i President del Parlament. A les 6:20 del matí, hora en què va ser afusellat, una breu representació d’ERC Terrassa i de Jovent Republicà Terrassa han anat a la Plaça Lluís Companys i davant del monument han fet uns breus parlaments.

La representació ha sigut tan sols de sis persones per seguir amb les mesures sanitàries establertes per les autoritats per fer front a l’auge de la Covid-19 a la ciutat i arreu del territori català. La regidora de memòria histórica, Ona Martínez ha dit que “80 anys després i 40 anys després de la recuperació de la democràcia, els botxins del feixisme encara campen pels carrers”, referint-se als fets succeïts durant el passat 12 d’octubre. Segons Martínez, això “és una mostra més de la democràcia que tenim i que no s’ha fet ni s’ha recuperat la memòria democràtica com s’hauria d’haver fet en un Estat de normalitat democràtica”.

La regidora ha afegit que des de l’Ajuntament de Terrassa la recuperació de la memòria de les víctimes del feixisme terrassenques ha sigut una prioritat per la institució. A més considera que ja s’anava tard amb la recuperació de la memòria històrica i que per això “havia de ser absolutament una prioritat per totes elles, i també per la memòria del President Companys”. A l’acte també hi han participat la secretaria adjunta a la presidència Montse Font i l’historiador Bernat Pizà. La presidenta d’ERC Terrassa, Xènia Albà i la portaveu de Jovent Republicà, Mercè Espasa, han fet l’ofrena floral al monument del President Lluís Companys, a la plaça que du el seu nom.

Una mostra recull els testimonis de les preses del franquisme

/0 Comentarios/en , /por

Fins a mitjans de desembre el Centre Cultural acull l‘exposició Preses de Franco, una mirada reivindicativa que recupera per a les generacions actuals, el testimoni de les dones de la República. Dins els actes i activitats per a la recuperació de la Memòria Històrica, el Casal de la Dona porta a Terrassa aquesta mostra impulsada per l’Associació Catalana d’Investigacions Marxistes. A l’acte de presentació s’ha reivindicat una societat més igualitària.

També s’ha pogut escoltar el testimoni d’una presa a les acaballes del franquisme. Una quarentena de plafons amb informacions, fotografies i documents retraten les experiències de vida que intenten establir un diàleg entre memòria i història. Les reformes republicanes, el càstig, les prostitutes, la resistència o els fills de les preses, conformen un relat que ens acosta a la dura realitat dels 20 anys següents a la Guerra Civil.

La presó de Palma, de València, d’Euskadi o Ventas la presó més moderna de l’època, mostren com vivien, resistien i mantenien la memòria per explicar-ho. Una forma de visibilitzar la lluita d’unes dones que van obrir una escletxa en el feixisme patriarcal. En l’apartat pedagògic, 17 grups de Segon de Batxillerat de 5 centres terrassencs ja han demanat visitar la mostra.

Les activitats dins el programa Terrassa Memòria inclou dues xerrades els dies 15 i 29. L’una sobre dona i presó i l’altre amb el testimoni d’una filla de presos del franquisme. Ja fa deu anys que l’exposició “Preses de Franco” ha visitat una vintena de ciutats de Catalunya, Balears i el País Valencià.