Entradas

Els joves d’entre 15 i 29 anys són el 16 per cent de la població a la comarca

El Pla Comarcal de Joventut recull les prioritats d’actuació pel jovent a la comarca, que suposa prop del 16 per cent de la població del Vallès Occidental. El Consell Comarcal i els ajuntaments de la comarca han treballat conjuntament per l’elaboració del Pla Comarcal de Joventut pel període 2022-2025. Aquest Pla vol dotar d’eines i recursos les polítiques actives per a les persones joves i acompanyar els ajuntaments en la gestió de les polítiques municipals de joventut. De les accions que es plantegen al Pla, n’hi ha que són assumides pel propi Consell mentre que altres es realitzen conjuntament amb els municipis. El Ple del Consell Comarcal ha aprovat avui el Pla comarcal.

El Pla parteix d’una diagnosi quantitativa i qualitativa que aporta dades sobre el jovent de la comarca. Al Vallès Occidental el col•lectiu jove, dels 15 als 29 anys, suposa el 15,9% del total de població, amb 147.103 persones joves. És la segona comarca amb la taxa de joventut més elevada de la província, només superada pel Barcelonès i seguida, molt de prop, d’Osona. També és la segona comarca amb el nombre d’habitants més elevat i, concretament, la segona amb més habitants entre 15 i 29 anys. La diagnosi del Pla recull dades sociodemogràfiques, naturalesa de la població, trajectòria educativa, trajectòria laboral, habitatge, salut, cultura i oci juvenil, participació i associacionisme, cohesió social i territorial.

EL Pla té quatre objectius estratègics: promoure polítiques per a l’impuls de l’emancipació juvenil; treballar pel benestar, la cohesió social i la igualtat; potenciar la xarxa de recursos juvenils i complir amb les competències delegades en matèria de joventut. En base a aquests objectius es preveuen diferents accions que s’aniran executant fins el 2025. Pel que fa a les accions en el marc de l’Impuls a l’emancipació juvenil, es preveu potenciar l’espai web www.xarxajovevalles.cat i fer accions d’assessoria en termes acadèmics i laborals, mobilitat internacional, habitatge, salut i formació per a joves.

En l’eix de Benestar i cohesió social i igualtat es volen desenvolupar accions relacionades amb la salut, la lluita contra la violència masclista o l’ús de l’espai públic entre d’altres aspectes. El Consell Comarcal també té delegades competències com el seguiment de les activitats de lleure a l’estiu, inspeccions a les instal•lacions juvenils, que també queden recollides al Pla. Des de diferents òrgans es farà seguiment de les accions i s’impulsarà la formació tècnic dels professionals de joventut alhora que se’ls oferiran recursos per al desenvolupament de la seva tasca.

El Consell Comarcal assessora i orienta a més de 1.100 persones des de l’inici de l’Estat d’Alarma

La situació d’emergència sanitària provocada per la Covid-19 ha produït canvis dràstics en la situació laboral i econòmica de moltes persones i empreses de la comarca. Els ajuntaments que tenen conveni amb el Consell Comarcal per prestar serveis itinerants de Promoció Econòmica i Ocupació han flexibilitzat la forma de prestar els serveis oferint una atenció a distància que ha permès donar resposta a les necessitats del moment. Des de l’inici de la pandèmia, s’han realitzat 2.152 atencions a 1.102 persones residents als municipis de Badia del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Ullastrell i Viladecavalls.

S’ha intensificat i reforçat l’orientació i l’assessorament a persones que en aquest context de crisi han sofert canvis en la seva situació laboral i profesional. Moltes de les persones vinculades a les borses de treball dels serveis d’Ocupació s’han vist afectades i actualment es troben en situació d’ERTO o  atur i els ha sorgit la necessitat de reorientar la trajectòria professional. Alguns dels sectors més afectats han estat el comerç i l’hostaleria.

Durant aquests 3 mesos i mig s’han gestionat 29 ofertes de feina que han generat oportunitat d’ocupació. Un total de 305 persones s’han incorporat de nou al mercat laboral amb una nova oportunitat de feina. Es destaca el sector sòcio-sanitari, especialment les residències de tercera edat amb perfils sanitaris i de neteja, l’alimentació i  el control d’accessos.

El PSC presenta propostes de l’àmbit sanitari, econòmic, laboral, d’Educació i Cultura

En el pròxim ple de divendres el PSC presenta quatre propostes de resolució en solitari, i dues amb la resta de grups de l’oposició. Dues de les mocions són de suport a dos col•lectius de treballadors, els de Servei d’Atenció Domiciliària i els del servei de menjadors escolars. Pel què fa al SAD els socialistes demanen a la Generalitat que se’ls garanteixi els equips personals de protecció durant la seva jornada laboral. I a l’Ajuntament que controli les empreses concessionàries perquè els treballadors puguin mantenir la seva dedicació sense riscos per a la seva salut. Pel què fa als treballadors dels menjadors escolars, els Socialistes reclamen contactar amb l’empresa Serhs Food, concessionària del servei per trobar una sortida als treballadors afectats per un ERTO i amb el 70 per cent del sou. El PSC recorda la promesa de l’alcalde de complementar aquest salari amb el 30 per cent restant.

Encara en l’àmbit econòmic i laboral, el PSC presenta dues propostes, una de suport als treballadors de Nissan, davant el possible cessament de l’activitat a les empreses de la Zona Franca de Barcelona, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca. I l’altra d’aplicació de mesures per a la reactivació econòmica, com l’exempció o rebaixes dels tributs comercials o la creació d’una línia extraordinària de subvencions per aquelles entitats amb incidència indirecte en el desenvolupament econòmic de la ciutat. En Educació, el PSC demana que la Generalitat estableixi un diàleg amb els Ajuntaments i tots els sectors de la comunitat educativa per definir les mesures sanitàries, organitzatives o curriculars pels centres educatius de Catalunya. Els socialistes també proposen una ampliació dels materials digitals i didàctics que tinguin en compte els alumnes vulnerables de tots els cursos i nivells. El PSC també demana un posicionament de l’Ajuntament per millorar el finançament de les universitats catalanes i disminuir les taxes universitàries. Una altra moció tracta sobre mesures en matèria de mobilitat sostenible arrel de la pandèmia, en la que demanen la redacció d’un pla de xoc adaptat a Terrassa per impulsar l’ús de la bicicleta i altres mitjans de transport actiu.

En l’àmbit dels acords de la Junta de Portaveus, el PSC reclama la retirada d’un decret de la Generalitat que entre d’altres coses retribueix als centres hospitalaris privats en 43.400 euros les altes d’estades en la UCI per COVID, quan la mitjana de despesa es calcula, com a molt, al voltant dels 20.000 euros. En l’àmbit cultural, els socialistes demanen iniciar els estudis pertinents per tal de incorporar a l’aposta audiovisual i cultural de la ciutat la instal•lació d’un Auto-cine, una modalitat de cinema que ha vist incrementada la seva demanda arrel del confinament. Finalment, el PSC, Ciutadans i Junts per Terrassa han presentat dues propostes de resolució que seran sotmeses a debat i votació per part del Ple municipal. La primera és referent a l’episodi que va protagonitzar el 4rt Tinent d’Alcalde, Noel Duque, en el seu compte de Facebook, motiu pel qual els tres grups municipals han demanat la seva dimissió. La segona proposta conjunta de l’oposició és de recolzament a les quatre seccions sindicals de l’Ajuntament (SALT, UGT, CCOO, SPL-CME), que s’han vist “menyspreades” pel Govern municipal al no tenir-los en compte en l’adopció de les mesures municipals de desescalada.

El Servei d’Ocupació atén a unes 56.000 persones per millorar la seva situació laboral

L’Ajuntament ha invertit 3,7 milions d’euros en polítiques actives d’ocupació en els darrers tres anys, la qual cosa ha permès entre d’altres actuacions atendre a gairebé 56.000 persones. 11.000 d’aquestes persones han seguit un itinerari laboral personalitzat. D’altres ajuts autonòmics, estatals i europeus fan arribar la inversió local en ocupació als 21 milions d’euros.

Aquestes són algunes de les xifres del balanç del Servei d’Ocupació que s’ha presentat aquest dimecres. A més de la col•laboració empresarial, moltes de les accions per rebaixar l’atur han anat dirigides a la formació dels treballadors. Uns perfils d’aturats que han canviat en els darrers tres anys amb l’evolució de l’economia. El servei municipal també s’ha adaptat a les noves realitats laborals i a les noves tecnologies de la comunicació.

L’Ajuntament ha col•laborat amb unes 2.000 empreses que han donat feina directe a 1.662 persones. La contractació de plans d’ocupació han arribat a 1.226 persones. Al portal Terrassaocupacio.cat on es poden fer on line tots els tràmits laborals per trobar feina, s’hi han donat d’alta 6.000 persones. En global Terrassa ha passat de tenir el 17 per cent d’atur de la població activa el mes de maig del 2015, al 12 per cent actual.

S’estrena el Mapa de Recursos Inclusius, una web amb tots els serveis inclusius de la ciutat

L’Ajuntament acaba d’estrenar el Mapa de Recursos Inclusius de Terrassa, una eina virtual que es pot consultar a la pàgina web municipal. El mapa recull tota la informació sobre els equipaments, serveis, locals d’entitats i qualsevol altre espai on es facin accions i projectes per fomentar la inclusió de les persones.

En total a la pàgina hi ha 302 recursos, dels quals 154 són desenvolupats o gestionats per l’Ajuntament, mentre que 148 els porten directament entitats socials del barri. Cada recurs va identificat amb dades de contacte, web, telèfon i xarxes socials. Per facilitar la cerca la pàgina s’estructura en sis àmbits o categories que van des de l’aspecte purament econòmic fins al sociosanitari, amb recursos sobre la dependència, la planificació familiar, la salut mental o les drogodependències. El marc laboral amb una relació sobre l’atur, la incersió laboral o la borsa de treball i el Formatiu amb cursos de reforç escolar o la tramitació de beques són dos dels àmbits de més interès.

També hi ha els recursos destinats a persones sense habitatge o que viuen en un entorn amb dificultats i les activitats relacionades amb els vincles entre persones. Aquest procés que ha necessitat les dades i la diagnòsi de 26 serveis municipals i 42 entitats de la ciutat, s’emmarca en el Pla Local d’Inclusió Social de Terrassa que l’Ajuntament va posar en marxa amb l’objectiu de vehicular totes les polítiques relacionades amb la inclusió social de forma coordinada.