Entradas

El Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana demana participar al Pla de Xoc

El Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana reclama a l’Ajuntament una sèrie d’acords aprovats pel ple municipal que, diu, no s’han portat a la pràctica. Es tracta d’unes mesures proposades pel II Plenari del Parlament Ciutadà el 21 d’abril del 2018, i que la major part dels grups municipals van refrendar en la seva pràctica totalitat. Eren mocions que tenien a veure amb la democràcia i la participació ciutadana, el dret a l’habitatge i els subministraments bàsics, el dret a la salut i el dret a l’educació.

Les entitats que integren consell demanen participar en el Pla de Xoc que està elaborant l’Ajuntament. Es queixen que no els han cridat per col·laborar-hi.

El Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana ha recordat un informe de l’ONU segons el qual un 26% de la població a Espanya es troba en situació de vulnerabilitat. La dada és del gener d’aquest any, abans de l’epidèmia.

L’Ingrés Mínim Vital ja es pot sol·licitar a través de la web de la Seguretat Social

Ja fa una setmana que es pot sol·licitar l’ingrés mínim vital, una prestació adreçada a prevenir el risc de pobresa i exclusió social en les persones que no disposen dels recursos econòmics suficients per cobrir les necessitats bàsiques.

Aquest ajut és de caràcter permanent però es revisarà de forma regular per assegurar que la persona beneficiària segueix complint els requisits. La quantitat que es percebrà no és fixa. Varia entre els 462 i els 1.015 euros i es rebrà de forma mensual, en 12 pagues.

El govern assegura que ha actuat d’ofici en els casos més urgents, sense necessitat de tràmit. Per a la resta, dóna un marge de tres mesos de resposta.

Els tràmits estan encara en una fase molt incipient i encara no se sap quantes persones podrien demanar-lo, tot i que la previsió és elevada. De moment, només es pot fer a través d’internet perquè les oficines de la Seguretat Social estan tancades.

Joan Tamayo ha superat la Covid-19 i explica la seva experiència

L’advocat terrassenc i activista pels drets socials i humans, Joan Tamayo, publicava a les xarxes el passat dia 10 el vídeo de la seva sortida de la planta 10 de l’Hospital de Terrassa. Entre aplaudiments del personal sanitari rebia l’alta després d’estar ingressat durant 20 dies i 20 nits afectat de coronavirus.

Ara, des de casa ha volgut explicar la seva experiència i, sobretot, expressar el seu agraïment al personal sanitari i de neteja que han tingut cura d’ell durant totes aquestes jornades. Assegura que la primera i més important lliçó que ha après, és la necessitat d’una sanitat pública i de qualitat que mai més es retalli. La seva estada en aquest centre sanitari l’ha ajudat a valorar molt més la feina de totes aquestes persones que tenen cura de les altres.

Tamayo afirma també que hem de posar les persones al centre de totes les polítiques i socialitzar la ciència, la tecnologia i el saber.

La pandèmia, diu l’activista, ha trasbalsat totes les estructures socials i econòmiques i ha deixat al descobert moltes febleses del sistema.

Tamayo vol reconèixer la professionalitat, dedicació i humanitat de tots els treballadors de la sanitat pública. Per més endavant, diu, queda pendent l’anàlasi de les conseqüències, les cicatrius que aquesta crisi deixarà en la nostra societat.

 

 

 

 

Crida per aturar el desnonament de l’Osseynou Coundoul i buscar solucions transversals

L’Osseynou Coundoul és un noi senegalès arrelat a la ciutat, amb dona i dos fills menors i que es veu abocat a una situació alarmant. El proper 17 d’octubre té una ordre de desnonament. No és la primera. A l’estiu ja en va rebre una altra. En aquell cas es va poder aturar gràcies a les mesures cautelars al Tribunal Europeu de Drets Humans presentades pel seu advocat. Durant tot aquest temps està rebent el suport de l’Associació Catalana de Residents Senegalesos.

El seu cas és paradigmàtic de tot un col·lectiu, un drama que afecta moltes famílies de la ciutat. Ell treballa i sempre ha pagat el lloguer fins que, un dia, el propietari va desaparèixer i l’immoble va passar a mans d’un fons voltor. Per més que ha buscat com continuar amb les seves obligacions, no li han permès ni volen negociar.

L’Osseynou compleix amb tots els requisits del fons municipal de lloguer social d’emergència però encara no ha rebut cap alternativa per part de l’ajuntament. Davant de la proximitat de l’aixecament, fa una crida per denunciar aquesta injusta situació. Tant l’afectat com les persones que l’ajuden demanen més implicació de les administracions per trobar una solució transversal.

Advocat i ajuntament han presentat escrits al jutjat per aturar el desnonament i poder trobar una solució per la família afectada.

El documental «Muros» obre el 9è cicle sobre drets humans del Col·legi d’Advocats

El món està cada cop més dividit per fronteres que separen físicament i metafòricament les persones. Es pot discutir si l’existència d’aquestes barreres és lògica, absurda o inevitable però el que els defensors dels drets humans no es cansen d’explicar és que la gent que hi ha a banda i banda és, essencialment, igual.

La projecció del documental “Muros” de Pablo Iraburu i Migueltxo Molina ha obert la programació del 9è Cicle de Cinema i Arts Escèniques sobre Drets Humans que organitza cada any l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Terrassa.

Des de la passada edició, el cicle incorpora també les arts escèniques. Precisament, l’obra “Cuento Capitalismo, a càrrec de la companyia FEM Teatre, és la segona proposta de la programació. Es representarà el divendres 24 de maig, a la parròquia de la Santa Creu.

El cicle compta amb 3 sessions més. La cloenda està prevista pel dimecres 19 de juny a les 18:30, a la BCT amb el passi del documental “Mai més víctima”, dirigit per Ariadna Oltra i Mireia Pigrau. Un film que vol explicar el procés que viuen les dones que pateixen una situació de violència dins la parella i el per què és tan difícil sortir-se’n.

Maria Sirvent: «En seguretat, l’Ajuntament ha començat la casa per la teulada»

La CUP advoca per un model de seguretat preventiu, i no pas reactiu. És una de les idees que ha sobrevolat el debat que els cupaires han fet sobre seguretat a la Masia Freixa i que ha comptat amb la participació de l’exregidora i actual parlamentària Maria Sirvent, a més de la regidora de Barcelona Maria Rovira i l’advocat Joan Tamayo.

Una de les queixes d’aquest mandat de l’esquerra independentista és que, precisament, des de l’equip de govern no s’hagi promogut un debat obert en aquesta matèria amb les altres forces del consistori.

Els cupaires també veuen incongruent que l’Ajuntament hagi aprovat el Pla Director de la Policia Local abans que el Pla de Seguretat de Terrassa.

La CUP diu apostar per un model de seguretat que posi al centre els interessos de la ciutadania, que contempli un protocol d’actuació, que sigui transversal, participatiu i que fiscalitzi els cossos policials.

Joan Tamayo barreja poesia i drets humans en una conferència al Centre Cultural

L’advocat i activista dels Drets Socials i Drets Humans, Joan Tamayo, ha estat el convidat aquest dilluns de la conferència que s’ha fet al Centre Cultural Terrassa sota el títol de «90 minuts per viure. Poesia i Drets Humans».

Tamayo ha exposat alguns exemples sobre poesia i drets i ha convidat als presents a recitar alguns dels poemes que han tingut, a través de la història, el compromís i aquesta relació directa amb la defensa i denúncia de la vulneració de drets.

El ponent ha recordat poemes de Neruda, Miguel Hernàndez, Lorca, Miquel Martí Pol, Joan Margarit, Joan Salvat Papasseit i Joan Brossa, entre d’altres. El ponent també ha aprofitat per recitar en primera persona alguns dels poemes sobre els records de la seva infantesa, als anys 60 a Terrassa.

Un llibre de Lluís Costa reflexiona sobre el procés nacionalitzador espanyol a partir del segle XIX

La seu d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals ha acollit aquest dimarts a la tarda la presentació del llibre “Las Construcciones Nacionales: entre el imaginario y la realidad”, de Lluís Costa.

La presentació ha anat a càrrec de Joan Tamayo i del propi autor. El llibre ofereix una suggestiva reflexió sobre el procés nacionalitzador espanyol a partir del segle XIX i, sobretot, des de després de la pèrdua de totes les colònies americanes.

Analitza el procés nacionalitzador a Cuba, i també a Puerto Rico, en un exercici d’història comparada.

El llibre representa una aportació molt significativa sobre les nacions, els nacionalismes, els processos de nacionalització i com l’educació i la història escolar són una part important de tot això, segons el pròleg escrit pel professor de la Universitat de Puerto Rico, Bruno Ferrer.

El seu autor, Lluís Costa, és director científic del Campus de Comunicació de la Universitat de Girona i professor de Comunicació i Publicitat al Departament de Filologia i Comunicació de la mateixa universitat.

El col·lectiu d’aturats de Terrassa organitza una xerrada sobre la Renda Garantida Ciutadana

El Centre Cívic Municipal Montserrrat Roig ha acollit aquest dijous a la tarda la xerrada “Renda Garantida Ciutadana”. Ha anat a càrrec de Diosdao Toledano, representant de la Comissió Promotora de la Renda Garantida Ciutadana.

També ha participat Nuria Lozano, advocada i membre de la Comissió Promotora de la Renda Garantiga Ciutadana; i Isabel Marquès, advocada i Síndica de Greuges de Terrassa. La llei sobre la Renda Garantida Ciutadana està actualment en vigor, però sense que s’acabi d’aplicar correctament.

Es va aprovar arran d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada des de la ciutadania i els moviments i entitats socials. Va rebre l’aval de més de 120.000 persones, que amb les seves signatures van possibilitar que es prengués a consideració al Parlament.

La xerrada ha estat organitzada pel Colectivo de Parad@s + 50 Terrassa sota la moderació de Joan Tamayo, advocat, activista social i membre d’Espai de Drets. La tinenta d’alcalde de Drets Socials i Serveis a les Persones, Eva Candela, ha estat present en aquesta conferència.

La CUP presenta un fanzine que carrega contra Mina en la seva festa literària de Sant Jordi

La CUP ha celebrat Sant Jordi amb una petita festa literària al Raval de Montserrat. Escriptors i escriptores locals com Joan Tamayo, Sonia Giménez, Ander Zurimendi i Marcel Maronas han presentat els seus llibres a la parada dels cupaires.

A més, el poeta Oriol Estripabories ha recitat alguns dels seus poemes. Durant el dia, membres de la formació han obsequiat a les persones que s’han apropat a la parada del Raval amb un punt de llibre decorat amb uns versos de Maria Mercè Marçal.

A més, la CUP ha editat un fanzine especial per Sant Jordi, que carrega contra Mina d’Aigües, i n’ha distribuït centenars d’exemplars.