Entradas

Bon Preu i Esclat obre el seu tercer establiment a Terrassa

/0 Comentarios/en , /por

La cadena de supermercats Bon Preu i Esclat obre el seu tercer establiment a Terrassa, aquesta vegada a l’antic Saló Imperial, a la carretera de Matadepera. El nou comerç segueix la línia dels altres dos establiments de la cadena, amb una especial atenció al producte fresc, de qualitat i de proximitat. Tot i això el nou local representa un punt d’inflexió en la imatge del grup, amb pantalles informatives d’interès per a la compra, un renovat espai per a les fruites i les verdures i l’habitual assortit de productes a preus competitius.

També manté l’aposta per la venda on line. En l’acte de presentació d’aquest dijous amb la presència de l’alcalde i de les regidores Núria Marín i Lluïsa Melgares, el director general ha anunciat que la cadena ja busca un nou espai per obrir botiga a la ciutat. Bon Preu i Esclat ha invertit 5,1 milions d’euros en el nou local de més de 1.100 metres quadrats, on el producte fresc n’és el protagonista. També disposa de 38 places d’aparcament i donarà feina a 41 persones.

La remodelació de l’antic Imperial s’ha fet de forma sostenible estalviant fins a un 20 per cent d’energia i un 20 per cent menys d’emissions de CO2 a l’atmosfera, un dels primers grups a Catalunya amb la certificació energètica més alta. Aquest és el tercer establiment de la cadena a la ciutat que sempre tria edificis emblemàtics com l’antiga Caixa Terrassa al Portal Nou o la fàbrica Agut a l’avinguda Josep Tarradellas. Amb el nou supermercat Bon Preu i Esclat vol esdevenir un referent en la política comercial de proximitat i la promoció del producte fresc local, a banda d’una atenció personalitzada al client.

L’Ajuntament busca inversors per ampliar el Parc Audiovisual de Catalunya

/0 Comentarios/en , , , /por

L’Ajuntament busca inversors per ampliar el Parc Audiovisual de Catalunya. L’alta ocupació dels platós amb rodatges de programes, pel·lícules, publicitat o videoclips, ha fet que les instal·lacions quedin petites per absorbir l’actual demanda. Per això l’Ajuntament busca inversió, ja sigui a través de convenis amb d’altres administracions o d’inversors privats, per ampliar una de les infraestructures audiovisuals més importants del país, i potenciar la creació, producció i distribució, com a pol d’atracció del Parc.

En l’actualitat el Parc Audiovisual disposa de quatre platós, dos d’uns 1.200 metres quadrats, un altre de 600 i un quart d’uns 300 metres quadrats. També ofereix localitzacions naturals així com magatzems, oficines, camerinos i tots els serveis que puguin envoltar una producció audiovisual. Aquest projecte forma part d’una de les línies estratègiques de l’Ajuntament per impulsar el sector que es complementa amb d’altres projectes com el nou Festival CinemaCastells, la recuperació del concurs el Rotllo i Pla Seqüència, o Creativitat 360º per impulsar la formació d’alumnes en sistemes multimèdia.

Totes aquestes activitats han sorgit de la col·laboració i assessorament que manté l’Ajuntament amb els projectes que proposa el sector. D’altra banda la Comissió de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat celebrada aquest dimecres, també s’ha informat de tres convenis signats amb LEITAT, CECOT i la UPC amb una aportació global de més de 65.000 euros. Cada conveni és per a diferents projectes que en conjunt busquen potenciar la part innovadora, tecnològica i digital de les empreses, ja sigui des de la vessant laboral com formativa.

Els socialistes volen recuperar el Pla de Barris amb una inversió de 250 milions

/0 Comentarios/en , /por

El Partit dels Socialistes defensen les necessàries transformacions dels barris i asseguren que si tornen a governar la Generalitat recuperaran la Llei de Barris amb una injecció de 250 milions d’euros anuals. Els socialistes acusen els governs de JxCat i ERC d’abandonar els barris catalans «quan més falta els hi feia» i aposten per la transformació profunda dels barris perquè el projecte suspès permetia tenir unes ciutats «sanes cohesionades i resilients».

Per la regidora, Eva Candela, la crisi ha castigat especialment els barris de pobles i ciutats amb alts nivells d’atur, desigualtats, degradació de l’espai públic i d’habitatges i ara amb la Covid-19. Pels socialistes la igualtat d’oportunitats comença als barris «per poder avançar plegats sense deixar ningú enrere». És per això que el PSC defensa un model de transformació com el què es va aconseguir a la Maurina amb la Llei de Barris, fent un barri més actiu, cohesionat, amb equipaments públics, intervencions socials i mesures d’accessibilitat.

Segons Candela «aquest exemple és només un dels múltiples casos d’èxit arreu de Catalunya» que va ser gràcies a un govern de progrés presidit primer per Maragall i després per Montilla, amb la complicitat de la ciutadania i dels ajuntaments socialistes, com el de Terrassa d’abans. Per això, a les pròximes eleccions aposten per un govern de canvi a la Generalitat que garanteixi la inversió de 250 milions l’any que consideren necessària pels barris de Catalunya.

El nombre de filials d’empreses estrangeres al Vallès Occidental va créixer un 9,7% durant el 2019

/0 Comentarios/en , /por

El Departament d’Empresa i Coneixement, a través d’ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa- ha identificat 995 filials d’empreses estrangeres ubicades al Vallès Occidental durant el 2019, xifra que suposa un augment del 9,7% en relació amb l’any 2018. Els països amb més presència d’empreses estrangeres a la comarca són els Estats Units (16%), Alemanya (15%), Itàlia (14%), França (13%) i el Regne Unit (6%). Des del punt de vista sectorial, la majoria d’empreses estrangeres ubicades al Vallès Occidental es dediquen a la maquinària i els béns d’equip (15%); la química i els plàstics (8%) i a les TIC i la transformació digital (7%), entre altres àmbits.

A tot Catalunya ACCIÓ ha identificat 8.900 filials d’empreses estrangeres (dades del 2019), xifra que suposa un increment del 3% respecte l’any anterior. Els països amb més presència d’empreses estrangeres són França (amb el 13% del total), Alemanya (13%), Estats Units (12%), Itàlia (9%), Regne Unit (9%), Països Baixos (7%), Suïssa (5%), Luxemburg (4%), Dinamarca (3%) i el Japó (3%). Amb aquestes dades, ACCIÓ identifica de manera exhaustiva la implantació a Catalunya de filials d’empreses estrangeres de tots els sectors de l’economia, entenent per filials aquelles en les quals el capital estranger és majoritari (50% o més).

L’estratègia de captació d’inversions estrangeres es lidera a Catalunya des d’ACCIÓ mitjançant la unitat Catalonia Trade & Investment. Aquesta unitat treballa des de Barcelona i la xarxa de 40 Oficines Exteriors de Comerç i d’Inversions d’ACCIÓ al món per captar nous projectes d’inversió estrangera a Catalunya al mateix temps que assessora de manera integral les empreses estrangeres per facilitar el procés d’inversió. En aquest sentit, l’any passat ACCIÓ va captar 365,2 milions d’euros d’inversió estrangera, un 13% més que l’any anterior. Aquests projectes d’inversió estrangera han suposat la creació de 5.757 llocs de treball (un creixement del 5,5% interanual) i el manteniment de 1.349 addicionals (+6,3%). Així, per cada euro públic de pressupost que la Generalitat ha destinat a l’atracció d’inversió estrangera s’ha aconseguit un retorn de 144 euros d’inversió per part de companyies multinacionals.

La USTEC reclama més professorat per garantir el nou curs escolar

/0 Comentarios/en , /por

El Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya, la USTEC, denuncia que el Departament d’Ensenyament no inverteix prou en professorat per fer front a un curs marcat per la Covid-19. El sindicat considera insuficients els 3.200 professors pels 2.500 centres de Catalunya i en demana uns 40.000 per fer front, de forma individualitzada, als dos terços de l’alumnat que podria acabar el curs des de casa.

El sindicat es mostra molt pessimista pel què fa a la durada del curs. Pel què fa a les oposicions que comencen dissabte pels 17.000 inscrits que opten a una de les 5.000 places ofertades, el sindicat considera que és el moment de prioritzar els mèrits laborals. Per la USTEC cal obrir els centres d’ensenyament de forma més segura i duradora amb suficient professorat per a grups reduïts i amb totes les mesures preventives en un col·lectiu, el 90 per cent del qual són persones asimptomàtiques.

Terrassa rebrà gairebé 8,5 milions d’euros de la Diputació de Barcelona

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa tindrà una aportació de gairebé uns 8,5 milions d’euros de la Diputació de Barcelona, quasi un 48% més respecte al mandat anterior. Segons el President del Grup del PSC a l’Ajuntament de Terrassa i també Diputat d’Educació a la Diputació de Barcelona, Alfredo Vega, “Des de la Diputació de Barcelona hem revisat el model anterior, per donar uns criteris d’equitat i sostenibilitat en el repartiment dels ajuts als municipis. Ajudar més a qui més ho necessita i millorar el sistema econòmic-social i ambiental és una prioritat dels socialistes d’ençà que governem la Diputació”.

La Diputació de Barcelona va aprovar la setmana passada el nou Programa General d’Inversions (PGI), que està dotat amb 260 milions d’euros i que substitueix a les antigues Meses de concertació. Aquesta inversió té per objectiu que els governs locals puguin dur a terme nova inversió municipal sostenible i, també, fer el manteniment i reposició de les inversions existents.

Es tracta d’un instrument del compromís de la Diputació de Barcelona amb la reactivació econòmica i social dels municipis en mobilitzar 260 milions d’euros en un moment crític econòmicament, i que facilita la planificació econòmica dels ajuntaments donat que en el moment de la seva aprovació ja saben de quina quantitat disposen. Segons el PSC, com a principal novetat d’aquest mandat, la distribució entre els ajuntaments (251,17 milions d’euros), els consells comarcals (8,13 milions d’euros) i les Entitats Municipals Descentralitzades –EMD– (700.000 euros) s’ha fet d’una forma més transparent, justa, equitativa i objectiva.

En concret, i per tal de contribuir al reequilibri territorial, la Diputació ha fixat vuit criteris a l’hora de distribuir els ajuts entre els ajuntaments del territori. Primer de tot s’ha fixat una quantitat mínima de 100.000 € per a cadascun dels 310 municipis (Barcelona ciutat en queda exclosa). D’altra banda, el 52% del repartiment (129,19 milions d’euros) s’ha fet en funció la població de cada municipi a 1 de gener de 2019; a més de tenir en compte la quantitat de població estacional (12,515 milions d’euros). Els criteris aplicats també han servit per donar suport als municipis amb menys recursos i potencialment amb majors necessitats, tenint com a referència les xifres relatives a l’IRPF de les persones que hi viuen (17,52 milions d’euros), a la taxa d’atur (17,52 milions d’euros) i al nivell d’ingressos propis del municipi (12,515 milions d’euros).

També s’ha tingut en compte les característiques territorials de cada municipi, amb l’objectiu de corregir el cost de prestació dels serveis per a la ciutadania i de la dotació en equipaments i infraestructures. En aquest cas els criteris fan referència a l’extensió municipal en km2 (15,02 milions d’euros) i a la quantitat d’entitats de població que existeixen a cada terme municipal (15,02 milions d’euros).

 

Nortia Capital, la inversora de Manuel Lao, se’n va a Madrid

/0 Comentarios/en , /por

L’empresa d’orígen terrassenc amb seu a Sant Cugat, Nortia Capital, se’n va a Madrid. Segons la informació publicada el 9 de juliol en el registre, Nortia Capital Investment Holding, l’inversora de l’antic cap de Cirsa, Manuel Lao, ha traslladat la seva seu social a la capital d’Espanya. L’empresari dirigirà la companyia des del número 31 del carrer Sagasta, a pocs metres de la seu del Partit Popular. Amb tot, i segons fonts pròximes, la decisió no té cap connotació política que fa uns anys i sota pressió, va provocar el trasllat d’algunes empreses catalanes.

La decisió se Nortia Capital està més lligada a la seva estratègia de futur un cop s’ha convertit, amb el 6,2 per cent del capital, en la segona accionista de Merlin Properties. Aquesta és la societat anónima més gran d’inversió en el món immobiliari de l’Ibex 35. Nortia ha completat un procés que la portat a col•locar-se com a segona accionista de Merlin, per darrera del Banc de Santander que té el 22,2 per cent i superant el fons d’inversió BlackRock que en té el 4 per cent. A la cadira de la junta d’accionistes hi será la Directora General de Nortia, Maria Ana Forner Beltrán.

Sigui com sigui a Madrid només s’hi traslladarà el 75 per cent de l’activitat que correspon a la part financera del negoci. Societats com Sant Cugat Technological Centre, de components electrònics, Nortia Hotels & Resort o Nortia Properties Investment entre d’altres, continuen amb seu a Sant Cugat. El 2018, Manuel Lao va vendre la terrassenca Cirsa al fons d’inversió Blackstone. Tot i això l’empresari encara té importants actius a nivel internacional en el món del joc. Lao s’ha decantat ara per la inversió en la promoció immobiliària, la compra d’hotels i l’aposta pel lloguer professional. Una de les operacions més destacades va ser la compra del grup KKH, amb l’emblemàtic edifici de 2.500 metres quadrat al Passeig de Gràcia de Barcelona.

El mNACTEC inverteix 450.000 euros en la xarxa de 27 museus repartits pel territori

/0 Comentarios/en , /por

El Museu Nacional de la Ciència i la Técnica de Catalunya, el mNACTEC, destina uns 450.000 euros als museus i centres d’interpretació patrimonial del seu sistema territorial. La inversión es destina a projectes de restauració de patrimoni científic, tècnic i industrial, a projectes museològics o a l’edició de publicacions de recerca entre altres actuacions. La xarxa de museus està integrada per 27 seus repartides per tot el territori que com la seu de Terrassa expliquen el procés d’industrialització de Catalunya a través de col•leccions, exposicions i la musealització dels equipaments industrials que en el seu dia van ser centres productius i de treball.

D’aquesta inversió, 100.000 euros els aporta la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat i la resta, surten del propi pressupost del Museu nacional. Aquesta inversión encaixa amb la línea estratègica de suport als museus després de la Covid-19. Entre les 47 actuacions previstes destaquen la restauració del patrimoni com rodes hidràuliques, excavadores de vapor, locomotores o béns mobles relacionats amb la tornería i el suro. També l’adequació d’espais museològics, projectes didàctics i elements de difusió patrimonial com ara publicacions de recerca, guies, desplegables, millores de webs o tecnología 3D entre d’altres.

El mNACTEC és l’únic museu que funciona en una xarxa de museus o seus territorials repartits per Catalunya, un sistema adoptat per d’altres museus a Europa. Actualment en formen part 27 museus o espais patrimonials que van des de la serradora d’Àreu, la Colònia Sedó d’Esparreguera, el Molí paperer de Capellades, el Museu del Suro de Palafrugell o el Museu del Ferrocarril de Móra la Nova. La Muntanya de sal de Cardona, el Museu del Ter de Manlleu o la Fàbrica de ciment Asland a Castellar de n’Hug completen una mostra molt representativa de la revolució industrial a Catalunya. L’objectiu del Museu amb seu al Vapor Aymerich, Amat i Jover de Terrassa és recuperar, conservar i difondre el ric patrimoni industrial català.

Foment de Treball i CECOT signen un conveni per Reempresa

/0 Comentarios/en , /por

La patronal Foment del Treball evitarà el tancament de les seves empreses associades, promourà el seu creixement i la seva continuïtat. I això ho farà gràcies a un conveni de col•laboració que ha signat amb la vallesana CECOT per difondre el programa Reempresa. Reempresa és un servei de la patronal del Vallès que consisteix en posar en contacte a empresaris que no poden seguir amb els seus negocis i a emprenedors que els hi volen donar continuïtat.

Des de l’any 2011 que la CECOT va iniciar aquest servei, més de 2.500 empreses han continuat l’activitat amb èxit, s’han generat 110 milions d’inversió i s’han salvat prop de 6.400 llocs de treball. Foment del Treball considera que posar en contacte emprenedors que volen vendre i comprar negocis és un bon mecanisme pel foment de l’economia i el manteniment i la creació de llocs de treball.

L’acord entre les dues patronals mostra la bona relació entre ambdues entitats que arriba en uns moments d’alerta per la desacceleració de l’economia, un moment important, diuen, per garantir llocs de treball i facilitar el creixement del teixit empresarial.

El ple aprovarà destinar 2,5 milions d’euros a inversions financerament sostenibles

/0 Comentarios/en , , /por

L’Ajuntament destinarà, en el què queda d’any, 900 mil euros en inversions financerament sostenibles i l’any que ve, 1,6 milions més. En total, 2,5 milions d’euros que provenen dels romanents de tresoreria de l’exercici anterior. Per poder-ne fer ús el ple de juliol aprovarà un crèdit extraordinari de 300.000 euros per les accions no previstes al pressupost del 2019 i un suplement de crèdit de 2,2 milions d’euros per ampliar les ja estaven previstes.

Una quarta part d’aquesta inversió correspon a la compra de dos camions de recollida lateral de residus. Les altres partides grans seran 400.000 euros per la reparació d’un col·lector del carrer Sant Crispí, 340.000 per la conservació del paviment de diversos carrers, 270.000 per la millora de l’accessibilitat en diverses cruïlles i 140.000 euros per l’escola Germans Amat. Es destinaran imports menors als 50.000 euros en diverses actuacions en mobilitat, manteniment urbà i en una quinzena de places i parcs.

Aquest ha estat un dels temes tractats a la Comissió de Serveis Generals i Govern Obert d’aquest dijous. També s’hi ha aprovat, amb l’abstenció de l’oposició, la creació de tres llocs de treball. Un correspon al de Coordinador General i als altres dos a caps d’àrea. El govern vol desdoblar a nivell tècnic les dues àrees més grans, la de Territori i Sostenibilitat i la de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat.

Junts per Terrassa s’ha oposat de forma simbòlica en tres punts d’importància menor en protesta per la decisió del nou executiu de delegar en favor de Junta de Govern Local algunes de les atribucions que fins ara tenia el ple.