Entradas

La comarca demana al Ministerio cooperació en el pla de xoc per la reindustrialització

El Vallès Occidental ha estat, és i vol continuar sent una comarca industrial. Aquest sector suposa el 28% de l’activitat econòmica de la comarca. Per això, en els primers anys de la crisi es va signar el Pacte per la Reindustrialització del Vallès Occidental i cada dos anys s’elaboren propostes i mesures per actualitzar-lo. Els membres del Pacte s’han reunit amb el Secretari General d’Indústria i de la petita i mitjana empresa del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo, Raúl Blanco.

La trobada, que s’ha fet a les instal•lacions del Sincrotró Alba a Cerdanyola del Vallès, ha servit per traslladar-li les necessitats i preocupacions del territori al representant de l’administració central.

Entre les actuacions previstes pel 2020-2021 figuren 4 mesures de xoc: prevenció i reacció davant els Expedients de Regulació d’Ocupació; la revitalització dels polígons industrials; el projecte Vallès Arelat a la Indústria (que vol sensibilitzar la població de la importància d’aquest sector); i la digitalització de la indústria.

Blanco, ha assegurat que el Ministeri dóna suport als problemes de la indústria de la comarca i també als seus projectes.

Els municipis del Vallès Occiental demanen a Buch més Mossos a la comarca

En l’últim Consell d’alcaldes i alcaldesses del Vallès Occidental els ajuntaments de la comarca van expressar la seva preocupació per la manca d’efectius dels Mossos d’Esquadra. Per abordar aquest tema el Conseller d’Interior, Miquel Buch ha mantingut una reunió amb els representants dels municipis vallesans al Consell Comarcal. Les dades que Buch ha posat sobre la taula, però, parlen d’una mitjana delicitiva més baixa que la catalana: es compten 48,6 fets delictius per cada mil habitants al Vallès, davant dels 76 del conjunt del país. Tot i així, totes les parts han convingut que cal augmentar les ràtios d’agents de Mossos amb les properes promocions.

A pocs dies que el Tribunal Suprem faci pública la sentència sobre el judici del Procés, el conseller ha dit que la coordinació dels Mossos amb els altres cossos de seguretat és la adequada davant d’una possible mobilització ciutadana; i que la confiança tampoc ha baixat, tot i les discrepàncies polítiques sorgides per les declaracions de responsables de la Guàrdia Civil sobre l’actuació policial l’1 d’Octubre.

A la renió del Consell Comarcal hi ha assistit, per part de l’Ajuntament de Terrassa, el regidor de seguretat Javier F. Rivero.

El Consell Comarcal instal·la 640 m2 de plaques fotovoltaiques a la seva seu

El Consell Comarcal avança en el seu compromís amb el medi ambient i ha posat en marxa una instal·lació fotovoltaica per l’autoconsum a la seva seu. Són 640 metres quadrats que permetran una cobertura del 20% del consum total d’energia dels dos edificis existents.

L’actuació forma part d’un paquet d’actuacions de millora de l’eficiència energètica per reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. De fet, la nova instal·lació evitarà una contaminació equivalent a gairebé 3.000 trajectes de 40 km en cotxe. L’ens comarcal té previst estalviar 6.000 euros anuals en la factura energètica.

El cost de la instal·lació ha estat de 82.000 euros, un pressupost que el Consell Comarcal preveu tenir amortitzat en un període d’entre 12 i 14 anys.

Amb aquesta iniciativa, l’ens supramunicipal vol donar exemple i incentivar altres administracions i particulars. Una altra de les accions previstes pel consell és ampliar el projecte Boscos del Vallès amb noves calderes de biomassa arreu de la comarca, així com l’elaboració d’un pla supramunicipal per millorar la qualitat de l’aire.

El nou govern del Vallès Occidental reclama una millora del finançament dels consells comarcals

Dijous al vespre s’ha fet la primera reunió del recent nomenat govern del Consell Comarcal del Vallès Occidental. En aquesta primera trobada s’ha abordat una qüestió que serà un dels eixos de treball per aquest mandat: assolir un finançament pels consells comarcals que els permeti desenvolupar les competències que tenen assignades i mantenir l’estructura que necessiten per poder-les portar a terme. Des del 2011, el Consell Comarcal ha disminuït en un 21% les assignacions provinents del Fons de Cooperació Local de la Generalitat, tenint en compte que l’eliminació del tram supramunicipal el 2015 no s’ha compensat en el tram fix.

En aquest sentit, el President del Consell va explicar que aquesta setmana s’ha presentat al govern de la Generalitat de Catalunya la petició per tal que es modifiqui la Resolució PRE/1405/2019, de 21 de maig, de distribució a l’Aran i les comarques de Catalunya de la participació en els ingressos de la Generalitat integrada en el Fons de Cooperació Local de Catalunya (FCL) per l’any 2019.

En aquesta Resolució el Consell Comarcal del Vallès Occidental hi surt greument perjudicat, és la comarca que registra la major reducció en la quantitat assignada del FCL en comparar amb l’any anterior (-2,84%), molt per sobre de la resta de comarques. La disminució en l’assignació de la comarca és molt més elevada que altres comarques que han experimentat un creixement demogràfic similar. En concret, entre les 11 comarques que han incrementat la seva població entre un 0,5% i un 1%, la disminució del FCL ha estat inferior al 0,7%, amb l’excepció del Vallès Oriental (-2,37%) i el Vallès Occidental (-2,84%).

Segons explica el president del Consell, Ignasi Giménez, “aquest fet ve donat pels criteris que s’apliquen per repartir el Fons de Cooperació Local, que perjudica les comarques amb més població. Per això des del Vallès Occidental es demana que es modifiquin els criteris i el mètode que s’aplica per a calcular el percentatge de participació en el Fons per tal que es tinguin en compte altres indicadors que incorporin més variables per tal que el repartiment sigui més ajustat a la realitat comarcal i a les necessitats de les comarques”.

També es sol·licita que s’incrementi la quantitat total de l’assignació que reben els consells comarcals en concepte de participació en els ingressos de la Generalitat per tal de garantir l’estructura necessària per a l’exercici de les competències i serveis comarcals.

 

Ignasi Giménez, reelegit president del Consell Comarcal amb els vots del PSC, JxCat i els comuns

L’alcalde de Castellar, el socialista Ignasi Giménez, ha estat reelegit aquest divendres president del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Ho ha estat amb els vots del seu partit, el PSC, i de Junts per Catalunya i En Comú Guanyem. Entre els tres han sumat 20 dels 39 consellers, just la majoria absoluta. Esquerra, Ciutadans i la CUP-Amunt han votat els seus propis candidats, Pol Altayó, Isabel Martínez i Maties Serracant. Tot per Terrassa i el PP s’han abstingut.

El ple de constitució del nou mandat s’ha celebrat a l’Ajuntament de Sabadell i ha començat amb la benvinguda per part de l’alcaldessa amfitriona. L’elecció de Giménez s’ha fet en primera volta i en votació secreta un cop els consellers i conselleres han promès o jurat el càrrec.

En el seu primer discurs com a president electe Ignasi Giménez ha establert les prioritats del mandat: els temes socials, la reindustrialització de la comarca, la natura, el patrimoni i corregir els dèficits en finançaments i infraestructures.

Esquerra s’ha mostrat molesta amb el pacte entre el PSC, Junts i els comuns i ha criticat que els postconvergents hagin renunciat a configurar un govern independentista. Durant tot el ple un grup de persones convocades per l’ANC s’ha concentrat davant del consistori sabadellenc per protestar contra aquest suport de Junts als socialistes.

El PSC és el partit amb més representació al Consell Comarcal amb 12 consellers o conselleres. El segueixen Esquerra amb 10, Junts per Catalunya amb 5, Ciutadans amb 4, En Comú Guanyem amb 3, la CUP i Tot per Terrassa amb 2 cadascun i 1 el PP amb 1. Terrassa és el municipi que aporta més representants, 5. De Tot per Terrassa, Jennifer Ramírez i Javier Fernández, del PSC, Eva Candela; d’Esquerra, Pep Forn; i de Ciutadans, Isabel Martínez. Miquel Sàmper, de Junts per Terrassa, ha renunciat aquesta setmana al seu lloc de conseller en no compartir que el seu partit hagi pactat amb el PSC per governar el Consell Comarcal.

El president del Consell Comarcal agraeix la tasca dels consellers i conselleres en l’últim ple del mandat

Aquest dijous a la tarda s’ha celebrat el darrer ple del mandat corporatiu 2015-2019 del Consell Comarcal del Vallès Occidental. En el transcurs del plenari, el president Ignasi Giménez, alcalde de Castellar del Vallès, ha agraït als consellers i conselleres comarcals “la vostra feina, la vostra dedicació, la vostra estima per aquesta organització. Vull agrair-vos el diàleg, les complicitats, els somriures i les encaixades de mà. També vull agrair-vos la discrepància, el fet que hagueu dubtat, de mi, de la política, de les decisions que haguem pogut prendre”.

Des del juliol de 2015 s’han realitzat 23 sessions de Ple, en les quals s’han aprovat un total de 156 acords. També s’han realitzat 59 sessions de la Comissió Permanent –l’òrgan de govern del Consell- en les quals s’han aprovat 381 acords. Els consellers i conselleres comarcals també han participat a 25 juntes de portaveus i 50 comissions informatives.

En els agraïments, el president ha destacat “a totes les persones que heu format part, al llarg del mandat del plenari, de govern i també de totes les comissions”. Però també ha volgut fer “un agraïment també per l’oposició, per la seva tasca i seguiment i per la seva participació, als cossos nacionals, secretaria i intervenció, a la gerent i a tot el personal de la casa, sense el qual aquesta organització no funcionaria”. Així mateix ha volgut agrair la tasca de Ricard Torralba (alcalde de Sant Llorenç Savall) al capdavant del Consorci per a la Gestió de Residus, i a Joan Ballbé (alcalde d’Ullastrell) la seva dedicació al govern comarcal fins desembre de 2017.

Des dels diferents grups comarcals han agraït la tasca dels treballadors i treballadores de la institució així com el tracte rebut, destacant en cada cas les polítiques que han valorat més positivament. El nou plenari es constituirà un cop constituïts els ajuntaments de la comarca resultants de les eleccions municipals del proper 27 de maig. Ha estat un plenari d’agraïments i alguns comiats, atès que alguns dels regidors i regidores actuals no opten a la reelecció.

L’Institut Castellar del Vallès, premi col·lectiu del concurs ‘Piula contra la violència masclista’

El Consell Comarcal ha fet entrega dels premis del concurs ‘Piula contra la violència masclista’, una iniciativa que té, sobretot, un enfocament pedagògic per als centres educatius. Aquells que ho volen, fan participar els seus alumnes, que han de ser imaginatius per crear una frase original que lluiti contra els estereotips i la violència de gènere. Segons expliquen alumnes i professors, encara queda camí per recórrer.

Més de mil piulades han participat en la sisena edició de ‘Piula contra la violència masclista’, de les quals una mica més de la meitat (595) han entrat a concurs. En l’entrega de premis, el president del Consell Comarcal, Ignasi Giménez, ha fet referència als episodis de violència masclista que hi ha hagut recentment a la comarca.

El concurs es va realitzar entre els mesos de novembre i desembre del 2018, i hi han participat 18 centres educatius de 12 municipis de la comarca

Els premiats

Dins la categoria júnior, de 14 a 17 anys, la guanyadora en primera posició ha estat Pau López Cedó, de 15 anys i estudiant de l’Institut Les Vinyes, que ha escrit “Jo no sé si influencio, però quan veig masclisme, vaig i ho canvio”. Ha estat obsequiada amb una tablet.

Dins la categoria jove, de 18 a 30 anys, el primer premi ha estat per Pepa Garcia, de 21 anys de Terrassa, amb la piulada “El meu cos no necessita els teus comentaris, només li cal el teu respecte”. Ha rebut com a obsequi una tauleta.

En la categoria sènior, de 31 anys i més, Josep del Río de l’Institut Mont Perdut (Terrassa) s’ha emportat el primer premi amb la frase “Sempre em col·loco al costat de les meves companyes, mai davant. A la vida i arreu”.

També s’ha fet entrega de guardons a les persones amb les millors piulades de cada centre educatiu. Les persones guanyadores, que han rebut com a obsequi un altaveu portàtil, han estat:

Carla Fernández Jurado, de 16 anys, de l’Institut Mont Perdut de Terrassa amb la frase “La ropa que llevemos no mide el respeto que merecemos”. El seu centre ha participat amb 78 piulades.

Antonio Arrabal del Rey, de 14 anys, de l’Institut Cavall Bernat de Terrassa amb la frase “Tu pots fer que en el conte, caperucita es mengi al llop”. El centre ha introduït 83 piulades.

Laura Rubio Urpina, de 16 anys, de l’Institut Polinyà estudiant, amb la frase “Jo piulo no davant d’una injustícia acceptada”. El seu centre ha participat amb 80 piulades.

Erika Ramos Navarro, de 16 anys, de l’Institut Jonqueres estudiant, amb la frase “Estar en una relació no és sinònim d’estar a la presó”. El centre ha introduït 45 piulades.

Clàudia Sallas Ferrando, de 15 anys, de l’Institut Castellar, amb la frase “La llibertat comença a les cases, canviem l’educació per trobar la solució”. El seu institut ha participat amb 146 piulades.

Pel que fa a la categoria col·lectiva, s’ha premiat a l’Institut d’Educació Secundària Castellar del Vallès per haver estat el centre més participatiu en la sisena edició de la campanya “Piula”, amb un total de 146 piulades. El premi en aquesta categoria és un xec regal de 300 euros per bescanviar a l’Abacus.

 

La pobresa més severa creix al Vallès Occidental

Malgrat la millora de les dades macroeconòmiques i la reducció de l’atur, la sortida de la crisi ha deixat al nostre país un panorama social difícil, de pobresa més severa i amb una situació laboral més precària. Per posar cara a aquesta situació, el Consell Comarcal del Vallès Occidental ha fet dos estudis per aprofundir en el coneixement del territori i poder avançar en la cohesió social, l’equitat i l’eficiència dels recursos.

L’indicador relatiu de pobresa va millorar al 2017 a la comarca gràcies a l’augment del nombre de persones afiliades a la Seguretat Social, a la disminució dels aturats de llarga durada i a la reducció de la població amb rendes de treball d’entre 6.000 i 12.000€. Per contra, ha crescut la franja més castigada, la de les persones que ingressen menys de 6.000€, que representen un 13,2% del total.

D’altra banda, es manté la desigualtat de gènere estructural amb un major impacte de la no afiliació i la desocupació en el col·lectiu femení. A més de la meitat dels municipis, un 40% o més de les dones en edat de treballar no estan afiliades. I pel que fa a les desocupades de llarga durada al conjunt del Vallès són gairebé el doble que el masculí. L’estudi també destaca l’important augment d’infants que reben una beca menjador, posant de manifest la pobresa de les famílies amb  fills a càrrec.

D’aquesta manera, es posa de manifest la problemàtica que presenta una part significativa de la comarca per no tenir uns ingressos suficients i les mancances materials que presenten. També es fan evidents les dificultats amb què es troben els serveis socials locals i les entitats del tercer sector per la baixa cobertura de la Renda Garantida de Ciutadania. Només un 9% de les sol·licituds han estat aprovades al Vallès Occidental.

Per això, reclamen més coordinació de tots els agents, poder complementar aquesta renda amb altres ajuts i l’aplicació d’un salari mínim comarcal de 1.071€. I és que els ajuts locals d’emergència social s’han tornat estructurals i cal recuperar el seu caràcter excepcional.

El Consell Comarcal aporta 6.000€ als ADF per a la prevenció d’incendis forestals aquest estiu

El Consell Comarcal del Vallès Occidental i la Federació d’ADF han renovat el conveni de col·laboració per a la prevenció d’incendis forestals. L’ens aportarà aquest any 6.000 euros als voluntaris per a diverses actuacions de manteniment, un tècnic a les instal·lacions i la cooperació en els programes de treball dels plans de prevenció d’incendis.

La signatura s’ha fet coincidir amb l’inici de l’època de més risc als boscos, entre el 15 de juny i el 15 de setembre. Les dues parts han destacat que el Vallès Occidental és una de les comarques més vulnerables i amb més perill d’incendi per la gran quantitat de massa forestal i la pressió dels dos grans nuclis de població existents. Amb tot, reconeixen que les intenses pluges de l’hivern i la primavera han servit per hidratar la zona i afrontar la temporada amb més garanties que anys anteriors.

Els ADF han agraït l’aportació que fan els ajuntaments, uns diners que consideren absolutament necessaris per tenir cura dels boscos i complementar així la inversió de la Generalitat, que aquest any és d’un milió d’euros per a tot Catalunya.

La taxa d’atur comarcal és més baixa que a l’inici de la crisi però els contractes són més precaris

Amb 15.500 aturats menys, l’atur a la comarca a finals d’any era del 12,1 per cent més d’un punt per sota de l’inici de la crisi. La desocupació segueix la tendència a la baixa iniciada al 2014 però des d’aleshores la població aturada s’envelleix i la contractació és cada cop més temporal.

Segons l’Observatori Comarcal del Vallès Occidental, en tot el 2017 s’han autoritzat 31 expedients de regulació d’ocupació que han afectat 362 treballadors. Tres quartes parts són en la indústria i la resta entre els serveis i la construcció.

El quart trimestre de l’any es van formalitzar 85.600 contractes, un 6 per cent més que l’any anterior. És la xifra més alta en un trimestre dels darrers deu anys. Amb tot es manté la tendència a la temporalitat i només un 13,4 per cent dels nous contractes són indefinits. D’aquests, gairebé la meitat són de menys d’un mes i un 30 per cent de durada indeterminada. Només 5 de cada 100 contractes temporals tenen una durada superior als dos anys. Des del Consell Comarcal s’alerta que la millora en l’ocupació no va lligada a una millora social.

Entre un 11 i un 12 per cent dels assalariats, empreses i autònoms de Catalunya treballen al Vallès Occidental. Aquesta aportació es especialment significativa en el sector indústria, on supera el 17 per cent. El gruix del teixit productiu a la comarca, però, se l’emporta el sector serveis amb més del 70 per cent dels assalariats. La indústria només representa la quarta part dels empleats i la construcció no arriba al 5 per cent.