Entradas

Terrassa és la tercera ciutat catalana amb més residents a l’estranger

/0 Comentarios/en , /por

El nombre de catalans residents a l’estranger s’ha incrementat en 9.325 persones. Aquesta xifra representa una variació anual del 2,8%, la més baixa des del 2009. En total, són 340.514 els ciutadans catalans que viuen fora. Són dades l’Institut d’Estadística de Catalunya corresponents a l’1 de gener d’aquest any. La limitació de la mobilitat internacional arran la pandèmia de la covid-19 ha suposat un alentiment significatiu del creixement del nombre de catalans residents a l’estranger.

Després de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa és la tercera ciutat catalana amb més residents fora, 7.100, seguida de Sabadell. Els de major creixement respecte l’any passat han estat Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Palafrugell i Salt.

Pel que fa al Vallès Occidental, amb 23.577 persones, és la segona comarca amb més població resident a l’estranger després del Barcelonès. La destinació principal és França. Totes les comarques i Aran han incrementat el nombre d’inscrits a les oficines consulars, amb l’excepció de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà.

Per continents, l’augment més significatiu de residents catalans correspon a Europa. En canvi, l’augment a la resta de continents és molt menor. Per primera vegada, s’ha registrat una disminució a l’Àmerica del Sud.

Per països, l’increment més alt s’ha registrat al Regne Unit. També han crescut de forma significativa els residents a França, Alemanya i els Estats Units.

El Vallès Occidental tindrà 25.000 llars més l’any 2033, segons l’Idescat

/0 Comentarios/en , /por

L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) preveu que el nombre de llars continuarà augmentant a Catalunya fins a assolir una xifra de 3,72 milions el 2048, nombre que equival a unes 694.000 llars més que el 2018. El creixement demogràfic i el canvi en l’estructura per edats de la població catalana contribuirien a tres quartes parts de l’augment en el nombre de llars entre el 2018 i el 2048, mentre que l’augment restant seria fruit de la major propensió de la població a residir en llars més petites, és a dir, amb un menor nombre de persones. La dimensió mitjana de les llars el 2048 seria de 2,28 persones, mentre que el 2018 era de 2,47.

Es preveu que les llars d’una persona són les que més augmentaran en termes relatius a les pròximes tres dècades (41,9%). Podrien arribar a 1,12 milions l’any 2048, fet que representaria que el 30% de les llars estiguessin constituïdes per una sola persona i que concentressin el 13% de la població de Catalunya. En el període 2018-2048 l’augment més elevat de llars unipersonals seria el de persones de 80 anys i més (95,9%). Es preveu que l’any 2048 hi haurà 288.000 llars formades per persones soles de 80 anys i més, de les quals el 78% seran dones.

Les llars de dues persones, que són les més nombroses, també augmentaran (36,8%) i es preveu que l’any 2048 assoliran la xifra d’1,30 milions. El seu pes en el total de llars augmentarà fins al 35% i concentraran el 31% de la població.

Pel que fa al Vallès Occidental, la projecció és que s’incrementin fins a 389.742 les llars previsibles. Això suposaria un augment de 25.000 més en relació al 2018.

Quan a la grandària mitjana de les llars disminuiria a tot el territori durant els propers quinze anys. El 2033, la menor grandària de la llar es localitzaria a les comarques del Pirineu, al Barcelonès (amb una mitjana de 2,22 persones per llar la ciutat de Barcelona) i també  a algunes comarques del litoral. En el cas concret del Vallès Occidental es passaria de les 2,57 actuals a les  2,40 del 2033.

Un de cada cinc terrassencs és pensionista i rep, de mitjana, una paga mensual de 1.134 euros

/0 Comentarios/en , , /por

Segons les últimes dades de l’Idescat, el 19,9% de la població terrassenca ha cobrat durant el 2019 alguna pensió contributiva de la Seguretat Social. En el còmput d’aquest exercici, a la ciutat hi havia un total de 43.901 pensionistes que, de mitjana, han rebut una paga de 1.134 euros cada mes; 50 euros per sota de la mitjana catalana. Terrassa és la cinquena ciutat de Catalunya en nombre de pensionistes, només superada per Barcelona, L’Hospitalet, Sabadell i Badalona. El 53,2% dels pensionistes egarencs del 2019 han estat dones i el 46,8%, homes.

Tot i que les xifres actuals es poden veure alterades amb tota seguretat degut als efectes devastadors de la pandèmia, a tot Catalunya el 2019 hi residien 1.513.684 pensionistes, xifra un 1,0% superior a la de l’any anterior. Aquests equivalen al 19,7% de la població. L’informe anual de l’Idescat assenyala que l’import mitjà de la pensió d’un home és 371 euros superior al d’una dona. Cada pensionista català percep de mitjana 1.184 euros mensuals, encara que quan es diferencia per sexe s’observa una important desigualtat entre homes (1.374 €) i dones (1.003 €).

Pel que fa al recompte per comarques, al Vallès Occidental hi ha un total de 175.653 pensionistes, que representen un 19,0% de tota la població. En nombres absoluts, la comarca és la segona de Catalunya amb més pensionistes, només superada pel  Barcelonès. També és remarcable que el Vallès Occidental ha estat durant el 2019 la comarca amb el percentatge més alt de pensions del Règim general, amb un 83,8%. En aquest sentit, a Catalunya dues de cada tres pensions són de jubilació (65,2%), un 22,6% de viduïtat, un 9,3% d’incapacitat permanent, un 2,8% d’orfenesa i un 0,1% de favor de familiars.

El municipi on els pensionistes reben un import mensual mitjà més alt és Sant Cugat del Vallès (1.443 €), seguit de Sant Quirze del Vallès (1.389 €), Barcelona (1.321 €) i Tarragona (1.304 €) . A l’altre extrem hi ha Lloret de Mar (964 €), Amposta (976 €) i Palafrugell (994 €).

Els terrassencs i les terrassenques tenen rendes inferiors a la mitjana catalana, segons l’Idescat

/0 Comentarios/en , , /por
Terrassa té una renda per habitant de 16.500 euros i es troba per sota de la mitjana catalana (17.200 €) i per sota de  la de la comarca (17.600€), segons les darreres dades facilitades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i totes fan referència al 2017. Els ingressos de les famílies terrassenques provenen en un 60,2% dels salaris, en un 19,9% procedeixen de l’excedent brut d’explotació (això vol dir rendes empresarials i professionals, majoritàriament) i en un altre 19,9% de prestacions socials.

Matadepera, amb 27.300 euros, registra la renda per habitant més elevada de Catalunya, seguida d’Alella (26.900). Tots dos amb una renda superior al 50% de la mitjana. Dos municipis més de la nostra comarca, Sant Cugat  i Sant Quize, superen la mitjana en un 25%. A l’altre extrem, Sénia, Lloret de Mar i Ulldecona, amb 11.500 euros per habitant, són els que registren les rendes més baixes.

Dels 216 municipis de més de 5.000 habitants i capitals comarcals de Catalunya, n’hi ha 61 amb una renda per habitant per sobre de la mitjana catalana l’any 2017. En relació amb l’any anterior, més del 80% dels municipis han registrat increments de la renda per habitant.
A tot Catalunya, la renda per habitant augmenta un 1,3%  i l’increment afecta pràcticament totes les comarques, tot i que amb diferents intensitats.   El Vallès Occidental, el Barcelonès, l’Alt  Penedès i el Baix Llobregat, són les que registren increments inferiors a l’1%. A l’altre extrem, el Pallars Sobirà, amb un augment del 8,1%, seguit de l’Aran (6,3%) i el Solsonès (5,9%), encapçalen un grup de set comarques que han incrementat la renda per habitant més d’un 5%. El Tarragonès, és l’única comarca que se situa per sota del valor de l’any anterior (-0,2%) i perd dues dècimes.
El 2017, malgrat la lleugera pujada del Vallès Occidental, la nostra comarca juntament amb el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Garraf, són les que tenen una renda per habitant més elevada per sobre de la mitjana catalana (17.200 €). El Barcelonès, amb 19.400 euros, supera en un 12,7% aquesta mitjana, seguit  pel Baix Llobregat (17.900 €), el Vallès Occidental (17.600 €) i el Garraf (17.300 €). En sentit contrari, el Montsià (12.200 €) i el Baix Ebre (13.300 €) són les comarques amb un nivell de renda més baix, i amb la Noguera, l’Alt Urgell, les Garrigues i la Terra Alta són les que tenen un nivell de renda inferior al 80% de la mitjana catalana.
La remuneració d’assalariats representa el 58,4% dels ingressos de les famílies a Catalunya i és el principal component de renda a totes les comarques. El Gironès és la comarca que presenta la proporció d’assalariats més elevada (61,9%), seguida pel Tarragonès (61,2%), el Baix Llobregat (61,1%) i el Vallès Occidental (61,0%).
Els ingressos procedents de l’excedent brut d’explotació (rendes empresarials i professionals majoritàriament) representen el 22,3% del total d’ingressos al conjunt de Catalunya. La Cerdanya és la comarca que té l’excedent brut d’explotació més elevat (34,8%), seguida del Pallars Sobirà (32,8%), l’Alta Ribagorça (32,0%), la Terra Alta (30,9%) i el Priorat (30,0%). Les comarques del Bages (18,7%) i el Tarragonès (19,6%) mostren el percentatge més baix d’aquest component.
Finalment, els ingressos provinents de les prestacions socials representen el 19,3% del total d’ingressos. El Berguedà és la primera en aquesta categoria (29,7%), seguida de la Terra Alta (26,2%), el Ripollès (25,8%) i el Pallars Jussà (25,7%). En canvi, l’Aran (14,0%) i la Cerdanya (14,4%) presenten les proporcions més baixes de prestacions socials.
 

Terrassa té 43.526 pensionistes que perceben una ajuda mitjana de 1.096 euros

/0 Comentarios/en , , /por

Terrassa compta amb 43.526 pensionistes que perceben un total de 47,7 milions d’euros. Això suposa, de mitjana, una pensió de 1.096 euros. Són dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, corresponents a desembre de 2018.

Al Vallès Occidental el nombre de pensionistes s’eleva a 173.440 que perceben 198,2 milions d’euros. A nivell comarcal, la mitjana és de 1.143 euros.

A Catalunya hi resideixen 1.498.196 pensionistes perceptors de pensions contributives de la Seguretat Social, és a dir, el 19,7% de la població, segons l’Idescat. El nombre de pensions ha estat d’1,7 milions, xifra que representa que els pensionistes perceben 1,14 pensions de mitjana.

Per grups d’edat, destaca en primer lloc el de pensionistes de 65 a 79 anys (51,7% del total), seguit del de 80 anys i més (27,1%) i en tercer lloc el de 50 a 64 anys (15,5%).

El nombre de dones pensionistes supera per poc el d’homes (51% i 49%). Aquesta majoria és deguda exclusivament als majors de 80 anys, on el 60,7% són dones.

L’import brut percebut és de 1.145 euros de mitjana, encara que quan es diferencia per sexe s’observa una important desigualtat entre homes (1.338 €) i dones (961 €).

Terrassa és la tercera ciutat catalana amb millor saldo migratori

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa es confirma com la tercera ciutat de Catalunya amb millor saldo migratori, és a dir que té més ciutadans que arriben que els que se’n van. Així ho constata l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Per davant de Terrassa figuren Sabadell i Badalona com les primeres ciutats catalanes sobre moviments migratoris. Per la seva banda, Sant Cugat del Vallès és la que presenta el pitjor saldo.

Pel que fa al creixement d’habitants, Terrassa va créixer prop del 9 per mil l’any passat. Els 236.694 canvis de residència entre municipis de Catalunya va augmentar el nombre de moviments migratoris en tot el territori.

A més, el Vallès Occidental és la tercera comarca catalana amb un valor més alt de saldos migratoris nets, amb 1.115 habitants, després del Maresme i el Vallès Oriental.

Pel que fa al nombre d’habitants, Terrassa ja va traspassar la barrera dels 200.000 habitants al 2006. Ara i segons les estimacions de l’Idescat té 216.428 habitants i continua ocupant el tercer lloc de Catalunya. De fet, Terrassa en els darrers 20 anys ha crescut en més de 50.000 habitants, un augment del 26 per cent des de 2000, mentre que altres localitats han quedat molt per sota. Aquesta diferència s’explica per la immigració i uns preus de l’habitatge més atractius que a Barcelona i àrea metropolitana.

La població de nacionalitat estrangera augmenta un 1,8% durant el 2016 a Catalunya

/0 Comentarios/en , /por

Per primer cop després de quatre anys consecutius de disminució, la població de nacionalitat estrangera resident a Catalunya ha augmentat en 17.964 persones, un 1,8% més que l’any 2016. Aquestes dades suposen un notable increment d’una població que representa el 13,8% de la població total a Catalunya.

Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), hi ha 17 comarques que han registrat un increment de la població estrangera. El Barcelonès és la comarca que més estrangers ha rebut respecte a 2016, amb un increment del 5,7%, seguit del Ripollès amb un 4%, Osona i el Moianès amb un 2,4% cadascuna. D’altra banda, les comarques que han patit un major descens han sigut el Pallars Jussà, el Solsonès, el Berguedà amb una davallada del 7,1%, del 5,5% i del 5,4%, respectivament.

L’augment de la població estrangera al Barcelonès està impulsat pel municipi de Barcelona que ha acollit fins a 18.584 persones, fet que representa un increment del 7%. No és estrany i és que la ciutat comtal concentra el 27,4% de la població estrangera a Catalunya, amb 284.907 persones i és al districte de Ciutat Vella on hi ha el major percentatge de ciutadans estrangers (44,7%).

Els col·lectius més nombrosos a Catalunya són, en primer lloc, la població europea que representa un terç de la població estrangera resident a Catalunya (33,2%). El segon lloc correspon a la població africana (27,3%) que és l’única que disminueix en 4.520 persones durant el 2016, i ve seguida pels originaris d’Amèrica (24,8%).

Pel que fa a les nacionalitats, la població marroquina és la primera en 26 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és en 10 comarques. La comunitat marroquina és la més nombrosa amb 207.082 persones, fet que equival a la cinquena part del total d’estrangers. Per primer any al Barcelonès, la nacionalitat més nombrosa és la xinesa, enfront la pakistanesa que ho va ser durant els anys anteriors.

Al Vallès Occidental, la població estrangera resident és de 88.079 persones, un 1,8% més que l’any anterior. Representen un 9,7% de la població estrangera total a Catalunya. Pel que fa a la nacionalitat amb més presència a la comarca és la marroquina.

Terrassa es confirma com la tercera ciutat més poblada de Catalunya

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa es confirma com la tercera ciutat de Catalunya en nombre d’habitants, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) en dades de l’1 de gener de 2017.

Terrassa ja va traspassar la barrera dels 200.000 habitants al 2006. Ara i segons les estimacions de l’Idescat té 215.817 habitants. Són 1.862 habitants més que un any abans. De fet, Terrassa en els darrers 20 anys ha crescut en més de 51.000 habitants, mentre que altres localitats com Sabadell i Badalona han quedat molt per sota. Aquesta diferència s’explica per la immigració i uns preus de l’habitatge més atractius que a Barcelona i àrea metropolitana.

Pel que fa a la població resident a Catalunya, aquesta ha augmentat en 47.944 habitants el 2016 i se situa en les 7.496.276 persones, a 1 de gener del 2017, consolidant-se la tendència de creixement iniciada l’any anterior.

El component principal del creixement de la població ha estat el saldo migratori amb l’estranger, seguit d’un creixement natural i un saldo migratori positiu amb la resta d’Espanya.

La població ha crescut a 25 comarques. En el cas concret del Vallès Occidental ho ha fet en prop de 8.000 habitants.

El Vallès Occidental continua sent la sisena comarca amb les pensions més altes

/0 Comentarios/en , /por

L’Institut d’Estadística de Catalunya, l’Idescat, ha publicat el nombre de pensions i de pensions mitjanes contributives de la Seguretat Social de 2016, segons la residència del pensionista. D’entre aquestes dades destaca Matadepera, que és el municipi de Catalunya de més de 5.000 habitants amb la pensió mitjana més elevada: 1.215 euros mensuals. A l’altra banda hi trobem Alcarràs, amb 686 euros.

A Terrassa hi ha 48.745 persones que reben una pensió contributiva, el que significa una mica més de 2 per cada 10 habitants. La mitjana de cada pensió és de 891 euros, lleugerament per sota de la mitjana catalana, que és de 954.

El Vallès Occidental continua sent la sisena comarca amb una pensió contributiva mitjana més alta: 949 euros. Encapçalen la llista el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Tarragonès, el Garraf i el Vallès Oriental.

Aquestes són les úniques cinc comarques que estan per sobre de la mitjana catalana. L’Idescat explica aquestes diferències entre comarques segons la major o menor presència del Règim Especial de treballadors autònoms. Aquest tipus de pensió, que de mitjana és de 655 euros, és força més baix que el Règim general, que a Catalunya és de 1021 euros.

Pel que fa al tipus de pensió, la més alta és la de jubilació, lleugerament per sobre de les d’incapacitat permanent. Les segueixen les pensions de viduïtat i d’orfenesa.