Entradas

Per què el 22 de juliol de fa 150 anys és un motiu d’orgull per Terrassa?

L’Avinguda del Vint-i-dos de Juliol és una de les vies més importants de Terrassa. Sigui a peu, en patinet, cotxe o transport públic, segur que hi heu passat més d’una vegada. Però sabeu per què es diu així?

Pren el nom del 22 de Juliol del 1872, avui fa 150 anys, quan a les 7 h  una tropa de 350 carlins va arribar a la ciutat en tren. Un cop a l’Estació del Nord, es van dividir en dos grups. Els uns van baixar pel carrer del Nord en direcció al Raval de Montserrat, per saquejar l’Antic Ajuntament. Els altres, van baixar pel carrer de Mas Adei amb la intenció de segrestar l’alcalde al seu domicili del carrer de Sant Pau, per demanar-ne després un rescat. El batlle, Jaume Vallhonrat, en veure que el venien a buscar, es va escapar pel pati del darrera de la casa. Un fet, però, que ell no explica en una narració dels fets conservada a l’Arxiu Històric.

Un exemple de resistència

Al final, els terrassencs van aconseguir fer fora els carlins: la defensa de la ciutat va convertir-se en un exemple de resistència i heroisme. Amb l’alcalde, regidors i veïns agafant les armes, l’única víctima mortal d’aquell dia en la defensa egarenca va ser el tinent d’alcalde, Jaume Jover, mentre que els carlistes van patir set baixes. Un segon terrassenc, Valentí Alagorda, moriria setmanes després a conseqüència de les ferides.

Al ple extraordinari celebrat just l’endemà del 22 de juliol, se substituïa el tinent d’alcalde per un altre regidor, un fet que, de nou, coneixem gràcies a l’Arxiu. Per la seva banda, els carlins van fugir de Terrassa amb un botí de 600 pessetes de l’Ajuntament. Força diners per l’època, però el simbolisme de rebutjar un destacament tan nombrós va fer que els defensors egarencs se sentissin els vencedors de l’enfrontament. D’aquí que aquella data quedés registrada com un moment d’orgull per Terrassa.

Una data per recordar

40 anys després, l’Ajuntament va decidir aixecar el monòlit que encara podem visitar al Cementiri Vell, en honor als dos caiguts en la defensa de la ciutat. Les ofrenes florals amb comitiva des del consistori es van continuar fent fins ben entrat al segle XX. I avui, 150 anys després, encara recordem aquell dia històric.

La XIX Fira Modernista segueix creixent edició rere edició a Terrassa mantenint els actes clàssics

La tradicional manifestació de les dones en forma de performance que recrea les protestes laborals i sufragistes d’inicis del segle vint s’ha dut a terme, com també és habitual, a l’interior del pati del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

Després de la lectura del manifest que animava a les dones i al públic assistent a mobilitzar-se ha arribat el torn de manifestar-se pels carrers de Terrassa cridant consignes a favor de la jornada de vuit hores, el dret a vot de les dones i la prohibició de l’explotació infantil de l’època.

Una manifestació recreada organitzada pel Servei de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament que ha baixat la Rambla d’Ègara fins arribar al Parc de Sant Jordi per tornar a creuar la Rambla i finalitzar el seu recorregut a la Plaça Vella.

Mentre aquesta manifestació recorria els carrers del centre la gent que passejava ha pogut veure el trenet 1900, que ha fet una ruta de trenta minuts passant pels edificis industrials i modernistes de Terrassa canviant els carrers pels que ha passat respecte d’altres anys.

El protagonisme d’aquest dissabte també ha estat per la Comitiva de l’Antic Poble de Sant Pere, que ha visitat els veïns i veïnes de Terrassa tot passant per diferents punts emblemàtics de la ciutat per acabar representant un casament vuitcentista.

Una Fira Modernista que portava dos anys sense celebrar-se amb totes les garanties i que ha vist com els carrers s’omplien de terrassencs i de gent d’altres ciutats per passejar, comprar i gaudir de les paradetes gastronòmiques i artesanals instal·lades arreu de la ciutat. Unes paradetes amb les quals ha estat difícil no caure en temptacions.

fira modernista mani 8 març 2

fira modernista mani 8 març 3 fira modernista mani 8 març 4 fira modernista mani 8 març 5

Cartell Diada 2022

Els Bastoners celebren aquest cap de setmana el seu 41è aniversari

Coincidint amb la diada de Sant Jordi, Bastoners de Terrassa celebren aquest any el seu 41è aniversari. Per això el mateix dissabte, dia de la seva fundació, participen en la mostra de cultura popular a la plaça Vella a partir de les 6 de la tarda. La tradició diu que entraran a la plaça ballant el Virolet, el primer ball que s’acostuma a ensenyar als nous bastoners de la Colla Infantil. A la plaça hi seran des dels més petits, Picardenyes, també Faixes i Mocans, Juvenils i Tubercles i els Grans de la Colla.

També hi haurà el grup de Picaswing i el Jazztic, un ball especial ballat amb estics d’hoquei i que incorpora passades bastoneres i passos de swing. Un homenatge fusió amb tres aspectes identitaris de la ciutat, la música de jazz, l’hoquei herba i el ball de bastons. I diumenge els Bastoners faran una cercavila pel centre de la ciutat a partir de dos quarts de dotze del migdia. Les colles sortiran del Parc dels Catalans per pujar la Rambla i fins al carrer del Peix. Després arribaran al Raval per cloure l’itinerari a la plaça Vella.

Els de Terrassa estaran acompanyats pels Bastoners d’Esplugues, els de l’Antic Poble de Sant Pere i el Drac Baluk Astharot. L’Aniversari de Bastoners és especialment important pel grup de Mitjans que deixen el vestuari infantil per portar la camisa amb l’escut. Els Bastoners recorden que disposen de llibre propi on es recull aquests més de 40 anys d’història de l’entitat cultural.

El Teatre Principal acull la presentació del llibre de Carlos Bonilla

Terrassa comença a omplir-se de roses, dracs, princeses… però especialment de llibres. La cocteleria del principal de Terrassa ha acollit la presentació del llibre de l’egarenc Carlos Bonilla de la mà de Ciutadans. L’assaig acadèmic, El fin de los austrias y el enfoque histórico catalán, s’emmarca dins el cicle de presentació de llibres per a la diada de Sant Jordi.

El llibre és un assaig sobre la successió del segle XVII durant la transició de la monarquia dels Àustries als Borbons. El recull d’històries que engloba el llibre és l’opinió d’historiadors i cronistes de diferents segles que s’aglutinen sota la ploma de Bonilla.

Un grup de Facebook amb més de 8.000 seguidors comparteix fotos antigues de Terrassa

A través de la fotografia hi ha molts records que perduren en el temps. I és que les imatges del passat són un dels millors recursos per apreciar com ha canviat el món i la ciutat. És en aquest sentit que ara fa 6 anys va néixer el grup de Facebook TERRASSA ANTIGA, un aparador ple de moments històrics que busca sobretot remoure la memòria i els sentiments.

La comunitat compta ja amb més de 8.000 seguidors, dels quals la majoria participen activament amb publicacions diàries, comentaris i aportacions. Durant aquests sis anys d’història del grup, els seus membres ja hi han penjat milers de fotos que rememoren i immortalitzen el passat de la ciutat. La majoria d’elles procedeixen dels fons fotogràfics d’algun dels arxius terrassencs. Són instantànies que ens transporten en el temps i que destil·len un gran valor emocional per als més nostàlgics; aquells que senten curiositat per tota l’evolució del paisatge urbà.

Troben una moneda tibetana a la cova Simanya de Sant Llorenç del Munt

Un visitant trova casualment una moneda tibetana de finals del segle XVIII a la cova Simanya de Sant Llorenç del Munt. Segons el Museu d’Història de Sabadell a qui el Parc Natural ha consultat, possiblement es tractaria d’una broma, d’una pèrdua accidental o d’un ritual. La moneda es trobava entre la terra extreta procedent d’una prospecció al mig de la galeria que s’està fent al jaciment de la cova.

La localització casual de la peça entre la terra del jaciment no té altra explicació lògica més enllà que sigui una peça deixada al lloc de la troballa, com una broma, la pèrdua accidental en els nostres dies per part d’algú que la portava al damunt, o el seu enterrament voluntari amb alguna finalitat o ritual que només pot saber la persona que la va realitzar en temps recents.

Segons el Museu d’Història de Sabadell, es tractaria d’un kong-par tangka de la seca palatina de Lhasa (Tibet), encunyat amb la data 1792 de la nostra era (1346 de l’era tibetana). Aquest tipus de moneda anepígrafa es va encunyar en grans quantitats entre 1791 i 1891, sovint sense canviar la data i, per això, normalment la data que apareix a l’anvers és una data fixa que no respon realment a la d’encunyació real. A l’anvers, apareix l’any dins un requadre enmig d’una garlanda i, al revers, una flor de lotus, dins un cercle, envoltada dels vuit símbols budistes de la fortuna.

Puy i Gelonch presenten sengles llibres sobre l’enfrontament històric amb el poder

Els historiadors terrassencs, Josep Puy i Antoni Gelonch presenten aquest dijous sengles llibres a l’Església Evangèlica Unida de l’Avinguda Béjar. Es tracta d’una banda de “Samuel Morera, alcalde republicà de Terrassa” que signa Josep Puy. De l’altra Antoni Gelonch ha escrit “Luter, buscant la veritat, va canviar la historia”.

L’acte que es farà a les 7 de la tarda, tindrà format d’entrevista col•loqui per permetre al públic endinsar-se en el contingut de les dues obres. Dues històries que tenen en comú l’enfrontament dels dos personatges amb els poders de la seva època per la lluita per un món més just i amb més igualtat d’oportunitats per a tothom. En l’acte també es preveu una estona perquè els assistents puguin parlar amb els dos autors dels llibres.

La Paka i el Jaume d’El Porró Taverna, nous Trabucaires d’Honor

La Paka i el Jaume del local El Porró Taverna han estat nomenats aquest dissabte Trabucaires d’Honor per la Colla de Trabucaries Els Federins de Terrassa i de la Creu Alta de Sabadell. Els dos populars homenatjats han rebut el reconeixement en un acte a la plaça de la Torre del Palau, on aquest any i a causa de la pandèmia s’ha commemorat de forma restringida el 22 de juliol de 1872.

La Paka i el Jaume són dos aficionats a la cultura popular. Una parada obligatòria dels Federins en el seu local durant el tradicional recorregut des de la l’Estació del Nord i fins l’Ajuntament per rememorar l’assalt carlí del segle XIX. D’aquesta manera també s’ha volgut rendir homenatge a tota l’hostaleria en època de pandèmia. A l’acte hi han participat els Ministrils dels Raval que hi han aportat la seva música festiva i popular.

Aquest any Els Federins de Terrassa han reprès la commemoració els fets del 22 de juliol quan els carlins van assaltar la ciutat per un botí de 600 pessetes. Un atac que els terrassencs van rebutjar i que va representar una important fita per a la vila de Terrassa en una acció que va fomentar l’autoestima de la ciutat i un impuls social i econòmic en aconseguir el títol de Ciutat. Una edició que amb el títol «Com es pot fer amb aquesta calor la guerra carlina?» també ha servir per presentar en públic els dissenys de la nova roba de la Colla.

La historiadora i professora Doris Moreno presenta a l’alcalde el seu llibre sobre l’inici de l’enginyeria

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart; acompanyat de la regidora de Cultura, Rosa Boladeras; s’ha reunit aquest dijous al migdia amb Doris Moreno, investigadora i docent del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinadora del llibre «Terrassa, bressol d’enginyers. Història, innovació i cultura».

La investigadora ha presentat a l’alcalde i la regidora la seva obra sobre la cultura industrial i empresarial en perspectiva històrica a partir de l’experiència de Terrassa als segles XIX i XX.

La reunió ha tingut lloc a la seu d’Alcaldia.

‘Històries morboses’, un repàs a les epidèmies que han passat per Terrassa durant cinc segles

La de la Covid-19, no és la primera pandèmia que afecta Terrassa. De fet, és un fet bastant recorrent durant la història de la ciutat. Així ho testimonia el llibre Històries morboses (1348-1809), de l’historiador Joan Soler i publicat per l’Ajuntament de Terrassa. És un recull de documents que testimonien el pas de pandèmies i epidèmies durant cinc segles, i que comença amb la primera i més mortífera de totes: la peste negra al segle XIV, que va assolar la ciutat i va reduir la població fins un 70%.

Històries Morboses transcriu, de manera literal, 111 documents trobats durant un any de recerca.

Repassant el recull de documents que aporta el llibre, veiem que les mesures que s’aplicaven per frenar les epidèmies són les mateixes que ara: distanciament social, higiene i confinaments perimetrals. Fins i tot n’hi havia de més dràstiques.