Entradas

La història de milions d’ucraïnesos

/0 Comentarios/en , /por

L’Olga Sokirko és una dona ucraïnesa que porta vivint a Terrassa més de vuit anys. Amb l’esclat de la guerra entre Ucraïna i Rússia va haver d’anar a la frontera de Polònia per recollir una part de la seva família; però, no hi són tots, falten els homes que es troben defensant el seu país.

La família vivia a la regió del Donbass i la seva sortida ha estat tant dolorosa com complicada. Avui dia, es troben en un complet estat de xoc, però l’agraïment per l’ajuda que estan rebent és constant. Les mirades són d’agraïment, però també de tristor i de dolor.

El pis de l’Olga era per a quatre persones, però ara en són nou. L’espai és petit i estan a la recerca d’aconseguir ajuda per a un nou habitatge. La situació de l’Olga i la seva família la pateixen milions d’ucraïnesos. Amb tot, i per a la nostra sorpresa, ens agraeixen el ressò i ens regalen una polsera amb la bandera del seu país. Spasiba.

El terrassenc Vicenç Villatoro obre el cicle de presentacions del ‘Tren de Maratea’ a La Temerària

/0 Comentarios/en , /por

La llibreria La Temerària de Terrassa ha estat l’escenari aquest divendres de la primera presentació de Tren a Maratea, el nou llibre del terrassenc Vicenç Villatoro, un dels escriptors més reconeguts i premiats de la ciutat.

Arriba un any després de la publicació de La casa dels avis, premi Amat-Piniella, i neix de la voluntat d’escriure més curt i en clau de ficció, després de 14 anys de dedicació a la trilogia iniciada amb Un home que se’n va. Tren a Maratea, editat per Proa, reflexiona sobre la memòria personal, a través del viatge que fa un home gran al seu poble d’origen del sud d’Itàlia, trenta anys després de fugir de la Segona Guerra Mundial.

Entre els reconeixements obtinguts, destaquen el Prudenci Bertrana per La ciutat del fum o el Sant Jordi per Evangeli gris. Vicenç Villatoro ha estat a més director de l’Avui i de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, l’actual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Arriben a Terrassa 92 menors ucraïnesos que seran acollits durant la guerra

/0 Comentarios/en , /por

Aquest dimecres al matí han arribat a Terrassa els 92 menors ucraïnesos d’entre 6 i 16 anys que seran acollits per famílies de la ciutat, Sabadell i altres poblacions de la comarca, mentre duri la guerra.

L’acolliment dels menors s’ha dut a terme mitjançant una iniciativa de l’ONG Terrassa Ajuda Nens d’Ucraïna (TANU), coordinada amb l’Ajuntament i el Departament de Drets Socials.

Els menors estaran sota la tutela de la Generalitat i les famílies que acullin tindran la «custòdia provisional», fins que els equips de la Direcció General d’un acolliment més permanent.

La majoria dels menors, que provenen de la ciutat de Nikopol, ja coneixen les famílies d’acolliment després d’haver realitzat estades a l’estiu i Nadal a Catalunya.

Les dones violades a la guerra dels Balcans prenen la paraula al Principal

/0 Comentarios/en , /por

La veu de les supervivents de les violacions a la guerra dels Balcans han pujat aquest dissabte a l’escenari del Teatre Principal, com a protagonistes d’»Encara hi ha algú al bosc», un muntatge teatral colpidor, dramatitzat per Anna Maria Ricard i dirigit per Joan Arqué. A través d’una realitat dramatitzada, l’obra narra l’experiència d’unes dones per a les quals la guerra de Bòsnia, encara continua en els seus cossos i en els seus fills, per la falta de justícia.

Entre 25.000 i 50.000 nenes i dones van ser violades a principis dels anys 90 del segle passat, en una estratègia de neteja ètnica de l’última gran guerra europea, abans de l’actual conflicte a Ucraïna. Uns 30 anys després, les víctimes encara reclamen justícia per aquelles greus violacions, també en els drets més fonamentals. «Encara hi ha algú al bosc» és una producció de Cultura i Conflicte i forma part d’un triple projecte, amb una instal·lació fotogràfica i el documental de televisió «Els nens oblidats de la guerra», on agafen el protagonisme els fills fruït d’aquelles violacions. Un teatre de denúncia que tot i la immillorable producció artística, deixa a l’espectador clavat a la butaca per la gravetat dels relats que s’expliquen.

El Rotary Club de Terrassa condemna ‘fermament’ l’agressió russa a Ucraïna

/0 Comentarios/en , , /por

El Rotary Club de Terrassa ha enviat un comunicat condemnant l’atac de Rússia a Ucraïna i reclamant la resolució dels conflictes des dels principis democràtics i el diàleg. Aquest és el text:

«Des del Rotary Club de Terrassa condemnem fermament el recurs a l’agressió militar com a instrument per dirimir disputes territorials, que és contrari al Dret internacional i als drets humans, així com l’agressió i invasió militar i l’atac a la sobirania dels pobles provocant patiment a la població civil, i manifestem la necessitat d’abordar i resoldre els problemes polítics des dels principis democràtics, el diàleg i el respecte als pobles i les minories.

Ens solidaritzem amb el poble d’Ucraïna, tot reclamant que la via diplomàtica i del diàleg és la que ha de prevaldre en tot moment en les relacions internacionals i la convivència entre pobles, tal i com sempre ha defensat Rotary International».

L’ucraïnès Denys Korniienko viu amb angoixa des de Terrassa el conflicte bèl·lic al seu país

/0 Comentarios/en , /por

La població ucraïnesa que viu fora del seu país segueix amb neguit i incertesa l’evolució del conflicte amb Rússia. En Denys Korniienko és un dels 221 ucraïnesos que viu a Terrassa. Aquesta nit no ha pogut dormir, pendent del telèfon. A Nikopol hi té la seva àvia, la tieta i els nebots, als que fa tres anys que no veu.

Foto Denis Kornienko3    Foto Denis Kornienko2

De moment, hi manté contacte telefònic però, això sí, limitat. Hi ha talls en el subministrament elèctric i és difícil carregar els mòbils.

Foto Denys Korniienko

El vincle del Denys amb Terrassa va començar al 2002 quan tenia 6 anys i ja era orfe. Gràcies a l’entitat Terrassa Ajuda Nens d’Ucraïna, va poder fer dues estades anuals durant 12 anys amb una família d’acollida terrassenca.

Foto Denis Kornienko4

Als 18, va decidir establir-se aquí per poder desenvolupar el seu projecte vital i personal. Ara mira d’organitzar-se amb TANU i els seus compatriotes per poder enviar tota l’ajuda possible a Ucraïna.

https://www.youtube.com/watch?v=8owfXplSwpE&embeds_referring_euri=https%3A%2F%2Fterrassadigital.cat%2F&source_ve_path=MjM4NTE&feature=emb_title

Terrassa rememora l’assalt carlí del 22 de juliol de 1872

/0 Comentarios/en , /por

Els carrers de Terrassa han tornat a viure l’assalt carlí que va tenir lloc el 22 de juliol de 1872, quan un grup de guerrillers carlins entrà a la ciutat, trobant-se amb la força de la ciutadania egarenca que lluità contra els invasors per fer-los fora de Terrassa.

La Colla dels Federins organitza des de l’any 2012 l’acte que pretén rememorar els fets històrics d’ara fa 146 anys, i que porta per nom ‘Com es pot fer amb tanta calor la guerra carlina?

La recreació teatral ha començat al Passeig 22 de juliol, punt en què s’ha iniciat el cercavila trabucaire fins al Raval de Montserrat. Allà, ha tingut lloc el tradicional nomenament del trabucaire d’honor que enguany han estat dos, Josep Rull i Lluís Puig.
A causa de la situació actual dels homenatjats, ha estat Meritxell Lluís, dona de Rull, juntament amb Alba Puig, filla de Lluís Puig, les que han rebut el diploma i la banda honorífica, i han fet el tret d’honor.

L’últim punt de trobada ha estat el monòlit en record de Joaquim Jover i Valentí Alagorda, morts durant l’assalt. Els trabucaires han fet una ofrena floral per homenatjar-los.

Reflexions sobre la guerra i l’exili amb l’escriptora i pedagoga Tessa Julià

/0 Comentarios/en , /por

Amics de les Arts i Joventuts Musicals ha acollit aquest dimarts a la tarda la presentació de dos llibres de l’autora de Matadepera, Tessa Julià.

La presentació ha anat acompanyada d’una reflexió sobre guerres, exilis i expatriacions a càrrec del regidor de TeC, Òscar Monterde, i de la mateixa escriptora i pedagoga.

I és que els dues obres tracten aquests temes. El primer, “No sense tu”, se situa en l’any 1938 en plena Guerra Civil, quan el president Manuel Azaña es trasllada amb part de la seva guàrdia personal a Matadepera. Llavors, l’Anna, de 16 anys, una noia que viu amb la seva família en aquesta població veïna, veu com canvia la seva vida.

L’altre títol, “Refugiada. L’odissea d’una família”, és un àlbum escrit per Julià i il·lustrat per Anna Gordillo, que explica les terribles experiències de nens de tot el món que es veuen obligats a fugir de casa seva. Els beneficis de la venda d’aquest llibre es destinen a l’ONG Proactiva OpenArms.