Entradas

La CECOT proposa un nou Codi de Treball adaptat a la realitat actual

La CECOT planteja l’elaboració d’un nou Codi de Treball adaptat a la realitat de l’actual context del segle XXI, així com un nou marc per a la Seguretat Social, dins de les mesures de concertació social pel futur immediat. La patronal detalla aquestes iniciatives en un document de Propostes d’Intervenció durant els escenaris de desescalada de la Covid-19 i Propostes de Concertació Social per al futur immediat.  Aquestes propostes previstes en el Pla d’Acció s’estructuren en tres eixos. Primer les actuacions immediates, després la construcció d’un marc d’estabilitat pel mercat laboral i un tercer per les reformes estructurals pel futur immediat.

En aquest Pla s’inclou una reflexió a l’entorn de les intervencions público privades. Un dels aspectes a millorar és el funcionament de l’Administració Pública en la gestió d’expedients administratius i la gestió en les prestacions socials als treballadors. Els empresaris diuen que de l’etapa de confinament s’haurà de treure l’experiència que permeti millorar el marc legal, la gestió dels expedients administratius i les prestacions socials, en aquesta nova etapa de desescalada i recuperació de l’activitat econòmica empresarial. Pel que fa a les actuacions immediates, destacar el manteniment dels ERTO per tots aquells sectors que persisteixin les causes de força major i la derogació de la prohibició d’extingir el contracte de treball per causes objectives en tots els supòsits.

També l’exoneració de quotes, bonificacions i moratòries als pagaments a la Seguretat Social, així com tot un seguit d’incentius fiscals per a les empreses, són algunes de les actuacions que plantegen els empresaris vallesans. Pel què fa a la construcció d’un marc d’estabilitat pel mercat de treball la CECOT reclama la negociació d’un nou Acord Marc de Negociació Col•lectiva que contempli el tipus de contractació laboral, el règim de treball a distància, la flexibilitat laboral, les retribucions i la conciliació familiar. A banda de la formació, la solució de conflictes sense arribar als tribunals o la responsabilitat social corporativa.

En el marc de les reformes estructurals pel futur immediat, la CECOT proposa un codi de treball pel segle XXI amb una nova estructura de contractació, regulació de les noves tecnologies, el temps adaptat a la nova realitat, la remuneració, l’extinció dels contractes, l’estructura de la negociació o la gestió de la immigració. Finalment reclamen un Codi de la Seguretat Social actual amb un règim únic, la sostenibilitat del sistema públic i un sistema únic de contingències.

Un terç de la població activa del Vallès Occidental està a l’atur o en situació d’ERTO

Un total de 154.363 persones estan a l’atur o en situació d’ERTO al Vallès Occidental, el 34% de la població activa. Això vol dir que una de cada tres persones en situació de treballar està actualment afectada per un procés d’ERTO o està sense feina. Així es desprèn dels informes que elabora l’Observatori del Consell Comarcal.

Segons les darreres dades disponibles a nivell comarcal, a data de 3 de juny, al Vallès Occidental, s’han presentat un total de 10.519 expedients que afecten 92.827 persones, el 12,8% del total de Catalunya. Al maig, l’atur registrat a la comarca s’ha incrementat un 4% fins arribar a les 61.536 persones desocupades. La taxa d’atur registral puja fins al 13,6%. Interanualment, l’atur ha crescut un 26%, el que representa 12.700 persones aturades més. L’increment interanual de l’atur és el més elevat des de gener de 2010.

Els ERTO per força major concentren el 90,5% dels expedients (9.519) i el 75,9% de les persones afectades (70.497). La comarca segueix la tendència observada a Catalunya, amb una moderació del ritme de creixement del nombre d’ERTO per força major i un notable increment relatiu dels iniciats per altres causes.

Sis municipis concentren dos terços del total de llocs de treball afectats; Terrassa (19,3%), Sabadell (16,3%), Sant Cugat del Vallès (10,5%), Barberà del Vallès (8,8%), Rubí (7,6%) i Cerdanyola del Vallès (5,9%).  

Sectorialment, la secció amb més persones afectades és la indústria manufacturera (28,9%), seguida del comerç (17,8%), l’hostaleria (12,2%), la construcció (6,3%) i les activitats professionals (5%). Aquestes cinc branques concentren el 70% del total de llocs de treball afectats. 

322 mesures aplicades pels ajuntaments vallesans davant l’impacte de la Covid-19

Els governs locals del Vallès Occidental han posat en marxa 322 mesures davant l’impacte de la Covid-19 recull per fer front a les conseqüències de la crisi sanitària. L’Observatori comarcal ha actualitzat l’informe de recull de mesures, que es va iniciar al mes de març. 

Durant les primeres setmanes les iniciatives de fiscalitat van ser les més acordades, amb exempcions de taxes o dels pagaments de serveis municipals, juntament amb les socials, relacionades amb la distribució d’aliments i les atencions domiciliàries a persones grans.

A mesura que s’ha iniciat el període de desconfinament han augmentat les mesures de suport laboral i empresarial, relacionades amb el comerç de proximitat i la restauració. En concret, les mesures laborals i empresarials agrupen 128 accions, el 40% del total, mentre que els de suport social concentren el 37% (120) i les fiscals el 23% (74).

Les taules amb les mesures estatals i autonòmiques recoll146 mesures d’àmbit espanyol, sent les més abundants les de suport social i empresarial. En canvi, de les 74 mesures a escala catalana les més recollides han estat les econòmiques i fiscals.

Terrassa té un 21% més de persones aturades que fa un any

A Terrassa hi ha gairebé 3.000 (2.998) persones més a l’atur que el juny del 2019, el que significa un augment interanual del 21%. Respecte al mes anterior, hi ha 440 aturats més. En total ja hi ha més 17.000 persones sense feina (17.010).

És un dels principals efectes que la crisi del coronavirus està tenint sobre la ciutat i que s’ha traduït, també, en una important xifra d’expedients de regulació temporals: 2.288 des del 22 de març, que afecten 17.891 persones.

En aquesta situació econòmica Terrassa encara l’entrada a la Fase 2 el proper dilluns. I ho fa gràcies a una situació sanitària que, aquesta sí, ha millorat. El 2 de juny hi havia ingressades per Covid-19 14 persones als hospitals de Terrassa, 15 menys des del 27 de maig. Una d’elles es troba a la UCI. En total han mort 204 persones als hospitals i residències. Des del 31 de maig i fins el 2 de juny, però, no s’ha registrat cap defunció per coronavirus.

Dilluns comença la fase 2
Si la fase 1 de la desescalada ha estat la de la tornada parcial del comerç i de bars i restaurants, la fase 2 serà la de la tornada dels alumnes a les escoles, encara que a mig gas. L’Ajuntament obrirà dilluns tres escoles bressol municipals: Coloraines, Somriures i Vallparadís, així com també les dues escoles d’educació especial.

A l’Escola de Música el 22 de juny hi anirà l’alumnat que es prepara per passar les proves de Grau Professional. A La Llar es faran tutories d’acompanyament amb cita prèvia, i a l’Escola d’Art i Disseny el curs s’acabarà telemàticament.

D’altra banda l’Ajuntament anirà recuperant més serveis municipals de manera presencial i amb cita prèvia, encara que es recomana la consulta telemàtica. També torna la zona blava.

Aquest 5 de maig ha estat l’últim dels deu dies de dol decretats pel govern espanyol. Per aquest motiu l’ajuntament ha fet un minut de silenci a les 12 del migdia. Segons el decret signat per l’alcalde, les banderes romandran a mig pal fins que finalitzi l’actual estat d’alarma.

Protesta de les treballadores de menjadors escolars perquè no cobren l’ERTO de SERHS

Les treballadores dels menjadors de les escoles municipals de Terrassa, servei que està en mans de SERHS Food, s’han concentrat aquest divendres al migdia al Raval de Montserrat per fer pública la situació laboral en la que es troben degut a l’ERTO aplicat per l’empresa.

Denuncien que des del 12 de març, o bé no han cobrat o només han rebut una petita part del sou. Lamenten que la Generalitat també els ha fallat perquè no els ha pagat el 30% de l’ERTO al que s’havia compromès. Critiquen que el SEPE no disposa de les dades correctes, ni personals ni laborals, i això està dificultant la tramitació de la prestació.

Per tot plegat, reivindiquen la municipalització del servei de menjadors de les escoles públiques de Terrassa.

Per la seva banda, l’ajuntament ha informat que des de bon principi ha volgut fer efectiva la part del salari que es deixa de percebre amb l’ERTO ja que l’empresa els va comunicar que tenia problemes de tresoreria. Això no ha estat possible perquè el Consell Comarcal no els ha autoritzat.

Poca afectació a Ficosa pel tancament de les plantes catalanes de Nissan

La companyia multinacional de fabricació de vehicles Nissan ha confirmat oficialment aquest dijous el tancament de les seves plantes de producció situades a la província de Barcelona. Una decisió que implicarà la pèrdua de prop de 25.000 llocs de treball, així com importants conseqüències econòmiques per al teixit industrial català.

Una de les empreses de la demarcació de Terrassa vinculades al sector de l’automoció és Ficosa. La seva planta de Viladecavalls es dedica a la creació de components d’alt contingut tecnològic per a la indústria del motor. Tanmateix, des d’aquesta companyia asseguren que l’afectació pel tancament de Nissan serà molt petita, ja que la seva relació amb la multinacional es limita a la producció de components que s’enviaven al Japó i no a les fàbriques catalanes. Tot i això, a l’espera de la reestructuració mundial de la companyia asiàtica, des de Ficosa no amaguen la seva preocupació per un fet que genera un greu precedent dins la indústria de l’automoció.

Actualment la plantilla de Ficosa es troba en situació d’ERTO, tot i que la majoria dels seus departaments productius es van reincorporant. El màxim exponent el trobem amb Ficosa Electronics, la principal empresa del grup i la que s’ha reactivat més ràpidament. En aquest cas s’espera que la totalitat de la plantilla d’aquest departament –uns 350 empleats- ja estiguin treballant aquest proper dilluns.

Maria López, amb ERTO des del 14 de març i encara no ha cobrat res

La Maria López és una de les moltes afectades per l’aplicació d’un ERTO a la seva feina a causa de l’estat d’alarma per la pandèmia de la Covid-19. I és també una de les moltes persones que encara no ha cobrat la prestació. Des del passat 14 de març no ha tingut cap ingrés i la seva situació econòmica és cada vegada més complicada.

La Maria es lamenta que és molt complicat posar-se en contacte telefònic amb el SEPE i que, les poques vegades que hi ha parlat, li han dit que no consta que estigui en ERTO i li demanen que esperi.

Per això ha buscat l’assessorament de plataformes formades per persones que es troben en la mateixa situació. Així s’ha posat en contacte amb els sindicats i el defensor del poble i ha omplert diversos formularis però no ha rebut cap resposta.

L’empresa li diu que ha tramitat l’ERTO i totes les seves dades però, de moment, al Servicio Público de Empleo Estatal li diuen que no consta a la base de dades. La Maria espera que la seva prestació quedi registrada el més aviat possible per poder avançar en els cobraments.

Creu Roja reparteix aliment a domicili a 700 llars terrassenques

La demanda d’aliments per part de famílies i persones en situació vulnerable ha crescut a Terrassa un 40% en els darrers mesos. Això ha fet que Creu Roja activi un mecanisme de repartiment paral·lel a El Rebost: el repartiment a domicili. És un mètode que permet que a El Rebost no hi vagi tanta gent i és una via més directa de distribució.

A Terrassa són 700 les llars que reben, des de principis de maig, aquesta ajuda. Es tracta d’un servei puntual per pal·liar els efectes dels ERTO, que han deixat sense ingressos, de sobte, a molta gent.

Creu Roja fa una entrega única al mes a cada llar. Al mes següent valora si la família o persona encara necessita l’ajuda o cal que passi a formar part de la llista d’El Rebost.

El sector Serveis acumula 8 de cada 10 treballadors afectats per algun ERTO a Catalunya

El nombre de persones afectades per un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació segueix creixent, tot i que a un ritme molt més moderat en comparació a les primeres setmanes d’estat d’alarma. Segons les dades del Departament de Treball, Terrassa apareix a la llista de municipis com la tercera ciutat catalana amb més llocs de feina afectats, només superada per Barcelona i Martorell. A la ciutat egarenca un total de 17.361 persones han suspès temporalment la seva activitat o han reduït la seva jornada laboral, fruit de la presentació de 2.241 expedients. Pel que fa a la comarca, la xifra d’ERTO presentats supera els 10.000, amb prop de 90.000 treballadors afectats.

El sindicat Comissions Obreres calcula que, actualment, a Catalunya ja hi ha un total de 717.431 persones treballadores afectades per un ERTO. Dels prop de 100.000 expedients presentats per empreses catalanes, gairebé 80.000 (8 de cada 10) provenen del sector Serveis, amb més de mig milió d’afectats. Els altres sectors econòmics amb més incidència són, per aquest ordre, la Indústria i la Construcció.

L’afectació és especialment elevada en algunes activitats que tenen gran pes en l’economia catalana. Lidera aquesta llista l’Hostaleria, amb gairebé 135.000 treballadors temporalment aturats, seguida de prop per les Indústries de manufactura (131.735 persones afectades) i el Comerç (129.080).

Queixes per les dificultats de cobrar la prestació de l’ERTO

La Laura Guillén treballava en una cafeteria fins que el 13 de març va ser acomiadada de manera temporal. L’empresa li va aplicar un ERTO i a continuació va demanar la prestació que li correspon al SEPE, el Servicio Público de Empleo Estatal. Al principi tot anava bé fins que al cap d’uns dies es va adonar que ja no rebia la prestació perquè, segons els SEPE, tornava a treballar.

A partir d’aquí la Laura comença un calvari per intentar solucionar aquest error que encara no sap de qui és. Entre la gestoria i el SEPE es passen la pilota, a banda de les dificultats per contactar amb l’administració

Vistos els problemes, la Laura va crear un grup de whatsapp per contactar amb altres persones que estaven en una situació similar. En poques hores ja va arribar al màxim de 257 contactes que admet un grup de watsapp.

Als sindicats també han arribat les queixes de treballadors que encara no han rebut la prestació de l’ERTO que els correspon. A CCOO, per exemple, han creat un grup de treball específic per atendre-les.

La Laura i altres afectats ja han organitzat protestes que aniran a més si no es soluciona la seva situació. Mentrestant, el SEPE ha habilitat, fa pocs dies, un nou correu d’atenció i informació: miprestacion2020@sepe.es

La CECOT alerta que un milió de persones encara no han cobrat l’ERTO

La patronal vallesana, CECOT, considera greu que a hores d’ara prop d’un milió de persones encara no hagin cobrat l’Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació, l’ERTO, i denuncia que el Govern espanyol està esperant les ajudes europees per fer front a la crisi del coronavirus.  Pel President de la CECOT, Antoni Abad, “és un problema greu des del punt de vista social, econòmic i moral. I dic moral perquè moltes de les empreses i autònoms que han aplicat un ERTO com a mecanisme per garantir ocupació i la subsistència de l’activitat empresarial, estan veient amb impotència com les seves plantilles, els seus col•laboradors directes, no perceben uns ingressos que l’Estat havia de pagar i, d’altra banda, no poden compensar per manca de liquiditat pel tancament de l’activitat”.

La CECOT creu que el Govern d’Espanya, davant la manca de liquidat interna està ajornant aquests pagaments a l’espera del SURE, un instrument temporal dels ministeris d’Economia i Finances de la Unió Europea dotat amb cent mil milions d’euros per pal•liar l’atur en el context de la Covid-19. Per tot això la CECOT insta al Govern a efectuar els pagaments pendents amb la màxima celeritat per evitar que els treballadors acusin la falta de liquidat i fer front a les seves despeses.

La patronal insisteix al Ministeri de Treball, tenint en compte el pacte amb els sindicats, que mantingui l’ampliació dels ERTO i l’exoneració de les quotes a la Seguretat Social d’aquells Expedients relacionats amb el coronavirus ja que per molts sectors la fí de l’estat d’alarma no representarà la represa de l’activitat immediata. La CECOT considera que cal mantenir la vigència dels ERTO en situacions que puguin abocar l’empresa al tancament definitiu amb la consegüent pèrdua d’ocupació i destrucció del teixit productiu, base per a la recuperació. Forçar les empreses a assumir el cost de la finalització dels ERTO posaria en perill la continuïtat, especialment de petites i mitjanes empreses i l’ocupació que generen, conclou la patronal.