Entradas

AMBER, un centre d’investigació egarenc per combatre la crisi energètica

Terrassa disposa d’un centre de recerca punter en el camp de l’energia elèctrica. És el laboratori AMBER, de la Universitat Politècnica de Catalunya. Situat a l’Institut Politècnic del Campus Terrassa, a tocar de Mercavallès i el Consell Comarcal, es va inaugurar l’any 2017. Va ser el primer centre europeu d’aquest tipus en disposar d’instal·lacions exteriors capaces d’arribar fins a un milió i mig de volts. En plena crisi energètica per l’escalada de preus i la necessitat d’alternatives al gas rus, la previsió és que cada vegada depenguem més de l’electricitat. És per això que la importància de la recerca d’aquest centre egarenc va a l’alça.

El principal objectiu del laboratori AMBER és millorar les xarxes d’abastiment elèctric perquè siguin més fiables i segures. Per aconseguir-ho, els investigadors fan assajos amb alta tensió, simulant com circula l’electricitat per la xarxa. També amb alts corrents, en aquest cas reproduint les situacions que es produeixen a les subestacions elèctriques, on l’alta tensió es transforma a mitja o baixa. Aquesta separació entre les altes tensions i els alts corrents és la clau per reproduir en un laboratori condicions que només es podrien aconseguir en una central elèctrica. Si un experiment requereix alt voltatge, es fa amb l’amperatge molt baix, i a la inversa.

Així, els investigadors de l’AMBER posen a prova la durabilitat de nous elements per millorar la xarxa elèctrica i avaluen la resistència del material de seguretat que protegeix els tècnics que hi treballen. També experimenten amb instal·lacions elèctriques concretes com ara les dels avions, obligades a funcionar a unes pressions molt baixes que l’equipament del laboratori permet reproduir.

Josep Rull presideix el nou consell consultiu de la Cecot sobre la transformació del model energètic

La Cecot ha constituït una Comissió d’Energia que actua com a òrgan consultiu de la mateixa patronal i que està format per una àmplia i diversa representació de perfils professionals. Sota la presidència de l’advocat i exconseller Josep Rull, aquesta Comissió ha de permetre detectar les palanques de canvi per a una transició efectiva del mercat energètic. També es preveu que actuï com a plataforma d’anàlisi i divulgació sobre tots aquells factors que poden ser determinants econòmicament i socialment.

La direcció del nou òrgan anirà a càrrec de Josep Casas, director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot. Es tracta, doncs, d’una comissió multidisciplinar de professionals i experts de diferents àmbits que analitzarà i debatrà mensualment sobre les grans qüestions que afecten la transició energètica. Ho faran especialment dins del sector empresarial, amb l’objectiu d’aportar opinió, visió i recomanacions a la política energètica i a la lluita contra el canvi climàtic a Catalunya.

La Comissió pretén ser, d’una banda, un fòrum de reflexió estratègica sobre les grans qüestions que afecten el sector de l’energia; i, de l’altra, impulsar i proposar mesures concretes, en interlocució amb totes les administracions i agents competents, amb la vista sempre posada en les necessitats de les empreses mitjanes i petites, i el compliment dels objectius del canvi climàtic i els reptes de la sostenibilitat.

Durant la reunió de constitució de la Comissió, Josep Rull ha expressat que “la Cecot sempre ha estat una entitat que s’ha caracteritzat per pensar en gran i per tenir una visió àmplia i de país. El debat de les renovables no és un element perifèric, és un element estructural i un dels reptes més importants al que ens enfrontarem com a societat els propers trenta anys. És per això que la Cecot amb aquesta comissió vol treballar en aquest àmbit pel benefici de la mitjana i petita empresa i del conjunt de la societat”.

La transició energètica vol formar part del currículum educatiu reglat a Catalunya

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, mitjançant l’Institut Català d’Energia (ICAEN), ha presentat al món docent el Currículum operatiu de l’energia, un material perquè el professorat pugui introduir l’energia en el sistema educatiu reglat.

L’objectiu és dotar l’alumnat de les competències i els coneixements bàsics per entendre, participar i transformar el nou model energètic de Catalunya. D’aquesta manera, es vol empoderar-los perquè puguin participar en la transició cap a un nou model més sostenible.

La presentació, celebrada dissabte en un acte al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), va reunir més de 150 docents.

El Currículum operatiu de l’energia és una proposta d’orientació curricular que inclou 3 grans competències sobre energia, 10 idees clau per treballar al llarg de l’escolaritat, i un recull de contextos rellevants útils tant per a l’educació primària com per a la secundària.

 

Total normalitat al Mercat de la Independència malgrat la vaga del transport

Normalitat absoluta en les vendes d’aquest divendres al Mercat de la Independència. Ni la vaga del transport, ni la guerra d’Ucraïna, ni l’augment de l’energia i els carburants, han afectat el principal centre de distribució de productes frescos a la ciutat. Com durant tota la setmana, els paradistes no han patit cap anomalia en la distribució per la proximitat dels seus proveïdors. Ni desabastiment ni acaparar productes per part dels clients.

Una normalitat extensiva a tota mena de productes frescos del Mercat del Raval, que només han experimentat un lleuger augment de preus. En la majoria dels casos no arriba al 10 per cent. En alguns supermercats han establert una limitació en la venda d’alguns productes, com l’oli de girasol. Un problema que per a molts paradistes del mercat ve donat per l’especulació de les grans distribuïdores.

Terrassa registra al 2021 més del doble de llicències per plaques fotovoltaiques que al 2020

Terrassa ha tancat l’any 2021 tramitant 197 expedients de llicències urbanístiques per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques d’autoconsum. Això suposa un augment del 155% respecte el 2020, període on es van presentar 77 sol·licituds d’aquest tipus. La tendència de creixement es fa palesa si també tenim en compte que al 2019 n’havien estat 41. Al 2021 l’increment ha estat especialment acusat al darrer trimestre d’any, amb un augment del 64% només d’octubre a desembre.

Segons l’Ajuntament, la gran majoria de les peticions d’instal·lacions són per a habitatges unifamiliars i bifamiliars, 164. Els edificis d’habitatges plurifamiliars, en canvi, només han presentat cinc sol·licituds. Qui ocupa el segon lloc és el sector empresarial, sobretot industrial, amb 25 expedients. Totes les categories juntes sumen una inversió entre particulars i empreses superior als 2 milions d’euros.

Actualment Terrassa és la quarta població de Catalunya amb més instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum, segons el recompte de l’Observatori de l’Autoconsum a Catalunya. La ciutat compta amb 239 instal·lacions operatives, una xifra només superada per Sant Cugat del Vallès, Barcelona i Corbera de Llobregat.

Les instal·lacions fotovoltaiques a Terrassa comporten diverses bonificacions tributàries. El 50% a l’Impost de Béns Immobles (IBI) durant cinc anys, el 25% a l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) durant tres exercicis i fins al 95% a l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO). A més, les noves ordenances d’aquest 2022 han incorporat la figura de les «comunitats energètiques», les quals quedaran exemptes de pagar la llicència urbanística.

L’hostaleria haurà d’apujar preus per l’encariment de l’energia i de les matèries primeres

De cara al Nadal, bars i restaurants hauran d’apujar els preus finals al client per fer front a l’augment de les despeses que repercuteixen directament en el seu marge de negoci. Els menús dels àpats de Nadal es podrien encarir entre els 10 i 15 euros, mentre que els menús diaris podrien apujar-se un parell d’euros. Tot per fer front a l’encariment sobretot de l’energia però també de matèries primeres com la xocolata, la mantega o la farina que s’han encarit entre un 7 i un 13 per cent.

D’altra banda i a excepció d’alguns restauradors, el Gremi del sector veu amb bons ulls l’exigència del certificat Covid per accedir als locals. D’aquesta manera el sector espera que abans de Nadal no s’hagin d’aplicar noves restriccions, com l’aforament limitat o el tancament definitiu, davant la nova variant òmicron de la Covid-19.

S’encareixen algunes reformes de les llars per la falta de matèries primeres

La tímida recuperació en el sector de la construcció a causa de l’augment de la demanda de reformes a les llars, es veu ralentida per la falta de matèries primeres, la majoria d’importació de l’Extrem Orient i de la Xina. A això s’hi suma l’encariment de l’energia i l’esgotament dels estocs de les empreses després de la pandèmia que provoquen l’augment de les llistes d’espera per a fer reformes i per rebre alguns dels materials.

Aquest alentiment en rebre els productes i l’augment dels preus per l’encariment del transport, ha fet pujar en un 10 per cent alguns pressupostos presentats fa dos mesos. D’altra banda el sector de la construcció alerta de l’envelliment de les plantilles per la manca d’incorporar nous treballadors.

A banda de rectificar lleis i ordenances d’ineficàcia demostrada, el sector aposta per relocalitzar algunes produccions industrials i tornar a produir matèries primeres que ara es fan a l’altra punta de món.

El centre de biomassa comarcal estalvia emetre 5.000 tones de CO2 a l’atmosfera

El consum de l’estella produïda al Centre Logístic de Biomassa del Vallès Occidental ja ha estalviat l’emissió de més de 5000 tones de CO2 a l’atmosfera. L’equipament ja ha subministrat més de 6100 tones d’estella provinent de fusta dels boscos de la comarca. Això equival al subministrament d’aproximadament 24 Giga Wats d’energia tèrmica a equipaments comarcals, en substitució de combustible fòssil i estalviant l’emissió de més de 5000 tones de CO2 a l’atmosfera. Aquesta és una de les dades més destacades del Servei Comarcal de Biomassa Forestal, que ja funciona a més del 50% de capacitat i que té com a usuaris els ajuntaments d’Ullastrell, Vacarisses, Terrassa i Viladecavalls.

L’Ajuntament de Cerdanyola ha iniciat tràmits per adherir-se-hi. El Servei també compta amb usuaris privats com una empresa del sector agrari de la comarca amb necessitats d’energia tèrmica. Des de l’abril de 2019, s’han mobilitzat 6.790’36 tones de fusta al Centre Logístic. Això equival a la gestió forestal de 340 hectàrees de bosc. El 70% de la fusta que ha entrat al Centre Logístic prové de boscos de la comarca de 12 municipis diferents: Castellar del Vallès, Matadepera, Polinyà, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Sentmenat, Terrassa, Ullastrell i Viladecavalls. La fusta adquirida per a la producció de biomassa forestal prové majoritàriament de la gestió forestal sostenible de finques forestals de propietat privada, però també s’ha adquirit fusta provinent de l’execució de franges de protecció d’incendis que duen a terme els municipis.

La visita de consellers del Vallès Occidental al Centre Logístic de Biomassa s’emmarca en les activitats de la commemoració de la Setmana de l’Energia Sostenible que es celebra a tot Europa del 25 al 29 d’octubre amb l’objectiu de conscienciar la societat amb actuacions i activitats al voltant de l’eficiència energètica, les energies renovables i el paper clau de la ciutadania en la transició energètica. El conseller de Territori, Carles Rodríguez, ha explicat que “la gestió forestal sostenible és l’eina imprescindible per fer els boscos menys vulnerables al canvi climàtic, disminuint la seva combustibilitat i incrementant la seva resistència, així com potenciant la seva capacitat d’absorció de CO2”. També ha assegurat que “els boscos i el sector forestal poden contribuir enormement a aportar solucions sostenibles als desafiaments actuals i futurs de la societat, com combatre el canvi climàtic, reduir la dependència dels combustibles fòssils, promoure la bioeconomia circular i protegir la biodiversitat i els recursos naturals”.

Des del 2012 el Consell Comarcal treballa en el projecte Boscos del Vallès, que té per objectiu l’estructuració del mercat de compra-venda de biomassa forestal a la comarca per aconseguir una bona gestió forestal, que protegeixi dels incendis a la vegada que es produeix una dinamització econòmica local del sector forestal i la generació d’energia renovable de proximitat, disminuint les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Entre els anys 2012 i 2017 es van crear tres noves infraestructures a la comarca: un centre logístic de biomassa forestal, dues calderes de gran consum, una al Consorci Sanitari de Terrassa i una altra a la Universitat Autònoma de Barcelona pel servei d’activitats físiques. Per a la gestió d’aquestes instal•lacions, es va crear el Servei públic comarcal de biomassa forestal un sistema jurídic que permet aplicar recursos públics, tant en inversions com en recursos humans, per promoure la valorització de la biomassa dels boscos de la comarca.

Es considera el foment de l’energia procedent de biomassa de km.0 com una actuació d’interès públic. El Consell Comarcal treballa junt amb el Clúster de Bioenergia de Catalunya en l’impuls d’inversions per a la realització de projectes industrials per afavorir la descarbonització i acompanyar la transició energètica de la indústria a la comarca mitjançant la incorporació d’energia renovable socialment responsable, la biomassa, que comporta beneficis mediambientals i socioeconòmics pel territori. El conseller de Territori, Carles Rodríguez explica que “la industria, com a gran consumidor d’energia amb molt pes a la comarca, és clau per contribuir al canvi de model energètic sostenible que s’imposa per assolir la transició ecològica.

Promoure i acompanyar la transició energètica de la industria del territori és una oportunitat, doncs, per impulsar la transició ecològica a la comarca”. El projecte s’estructuraal voltant de 3 eixos d’actuació: la realització de 10 projectes industrials de valorització de la biomassa per a ús tèrmic industrial, que permetin valoritzar la biomassa procedent de zones amb elevat risc d’incendi forestal; la formació, capacitació i inserció social de persones en treballs forestals, maquinària i especialització tècnics industrial en biomassa i inversió en infraestructura i equips necessaris per a la gestió forestal i producció de biomassa.

 

[Font imatges: Consell Comarcal del Vallès Occidental]

 

Terrassa redueix el 80 per cent del consum energètic per la renovació de l’enllumenat

En els darrers anys Terrassa ha renovat 29.000 punts de llum i els 365 quadres de l’enllumenat públic, dins el projecte Terrassa Energia Intel·ligent, el TEI. Un programa que ha permès reduir l’abocament a la ciutat de prop de 2 tones d’emissions de CO2 anuals. El TEI també ha fet avançar en el desplegament de la banda ampla municipal per a la futura implantació a tota la ciutat del wifi ciutadà.

Un projecte global de 25 milions d’euros que es pagarà en els pròxims 15 anys amb l’estalvi d’energia generat. Aquests són només alguns dels beneficis del projecte nascut ara fa 7 anys i que ara es va consolidant a la ciutat. Una iniciativa que permet implantar una energia més neta, intel·ligent, sostenible i eficient, en benefici de la qualitat de vida de les persones.

Una pàgina web permet consultar en temps real qualsevol punt de llum de la ciutat, el tipus de llumenera, l’eficiència energètica, les incidències o l’estalvi acumulat, també en els quadres de l’enllumenat. El TEI també ha permès avançar en la instal·lació de plaques fotovoltaiques en 12 edificis públics de la ciutat amb l’objectiu d’arribar a una producció anual de gairebé un milió de quilowatts hora i una reducció de 135 tones d’emissions de CO2 a l’atmosfera.

L’extensió de la xarxa de la banda ampla municipal assegura el desplegament de les tecnologies d’Internet de les coses que entre d’altres aplicacions ha permès instal·lar 24 sensors en els contenidors de vidre per millorar-ne la gestió.

La Cecot alerta que el decret dels preus del gas fa perillar la competència del mercat elèctric

Aquesta mateixa setmana la Cecot va felicitar la Ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, pels plans de xoc plantejats pel Ministeri per fer front a l’impacte del preu del gas sobre la factura de la llum. I, en aquest sentit, entre les propostes que contempla el text  la Cecot valora especialment les limitacions en l’actuació de les operadores respecte a l’ús indiscriminat de l’aigua dels pantans o la proposta de reinversió i retorn de beneficis a necessitats socials.

Tanmateix, la patronal manté que aquestes mesures són un pedaç temporal per resoldre una situació circumstancial però que ha tornat a aflorar la necessitat d’acompanyar de manera efectiva i urgent el canvi de model energètic i fer-ho des de la transposició de les directives europees i la implementació de les mateixes al més aviat possible.

Espanya ha de substituir les energies flexibles, com el gas, per les energies inflexibles que representen les renovables, és a dir, que la seva generació està condicionada a factors externs incontrolables com el sol, el vent o les pluges. Per tant, ens trobem en mig d’un procés de canvi que està generant moltes disfuncions provocades per l’existència d’una normativa vigent pensada per regular la demanda elèctrica flexible i la necessitat d’adequar l’oferta inflexible per aconseguir un consum d’energia de fonts de generació menys contaminats més responsable i sostenible.

Impacte del RDL sobre la competència

La Cecot alerta al Govern que la seva intervenció directa al mercat elèctric per rebaixar el preu de l’electricitat impactarà sobre les petites empreses comercialitzadores que compten amb contractes i provisions a llarg termini i amb condicions pactades en un context que ara els canviarà, fent que el marge de temps per gestionar i adaptar la nova realitat impositiva proposada pel Govern sigui inviable. L’entrada en vigor del Decret posa en dificultats tècniques a les petites comercialitzadores  perquè els és inviable aplicar aquests canvis als seus processos i sistemes en 48 hores.

La Cecot demana al Govern la revisió de les mesures del decret per trobar un equilibri entre els objectius del pla de xoc i el manteniment de les petites empreses que garanteixen la competència al mercat elèctric.

L’entitat catalana ha traslladat a la Ministra Ribera que, en un moment de transició energètica com l’actual, la seva gestió i actuació sobre els factors que han d’esdevenir palanca de canvi poden ajudar a assolir-la amb més o menys celeritat. Per exemple, per poder accelerar l’autogeneració en centres fabrils o punts de recàrrega, si s’actua amb una política fiscal que incentivi la substitució d’emissió de CO2 el procés de transició serà més ràpid.