Entradas

El PSC guanya a la Diputació amb 19 representants

El PSC guanya a la Diputació de Barcelona amb 19 diputats i es converteix amb la força amb més representació a l’ens públic. Segons els resultats provisionals de les eleccions municipals a la província de Barcelona, la composició política del Ple serà de 19 diputats pel PSC, 11 per Esquerra Republicana, Junts n’obté 10 i 5 En Comú Podem. El PP es queda amb 4 i Tot per Terrassa conserva l’únic representant que tenia. VOX també obté 1 Diputat.

La Diputació de Barcelona té 51 diputats. Aquests, obligatòriament, són també regidors o alcaldes. Perquè és a través de les eleccions municipals com es determina quins dels electes de cada municipi ocupen un lloc de diputat. Aquest sistema d’elecció es coneix amb el nom d’elecció indirecta. Perquè els ciutadans no trien directament els diputats de la Diputació, sinó que ho fan a través de les eleccions municipals.

Demarcació de Barcelona

La distribució dels diputats es fa per partits judicials i de forma proporcional al nombre de residents. La demarcació de Barcelona es divideix en 14 partits judicials. A partir d’aquests  s’escullen el total de 51 diputats. El partit judicial amb més diputats és el de Barcelona (18), seguit de l’Hospitalet de Llobregat (6), Sabadell (4), Terrassa (4), Granollers (3), Mataró (3), Sant Feliu de Llobregat (3), Manresa (2), Arenys de Mar (2), Vic (2), Berga (1), Igualada (1), Vilafranca del Penedès (1) i Vilanova i la Geltrú (1).

En aquests comicis locals, al partit judicial electoral de Barcelona, al qual corresponen 18 diputats, PSC, Junts i ECG n’obtenen 4; el PP, 3: ERC, 2 i VOX, 1. A l’Hospitalet de Llobregat (6 diputats), PSC obté 3 diputats i ECG, ERC i el PP 1. A Sabadell (4 diputats), el PSC obté 3 diputats i ERC, 1. A Terrassa, els quatre diputats es reparteixen entre el PSC, ERC, Junts i Tot per Terrassa.

De la seva banda, a Granollers (3) el PSC es queda amb 2 diputats i ERC amb 1 i a Mataró (3), ERC, Junts i el PSC obtenen 1 diputat cadascun. Al partit judicial de Sant Feliu de Llobregat (3 diputats), el PSC n’obté 2 i ERC. A Manresa (2 diputats), Junts i ERC es queden amb un diputat cadascun; mentre que a Arenys de Mar (2 diputats) el PSC obté 1 diputat i ERC un altre. A Vic (2 diputats), Junts i ERC mantenen 1 diputat cadascú.

Pel que fa als partits judicials amb diputats únics, el PSC obté 1 diputat a Igualada i un altre a Vilanova i la Geltrú. A Vilafranca del Penedès, el manté Junts i a Berga, ERC. Una vegada constituïts tots els ajuntaments, la junta electoral de zona elabora una relació de tots els partits polítics, coalicions, federacions i agrupacions d’electors que hagin obtingut algun regidor dins de cada partit judicial.

Distribució dels llocs de diputat

La junta electoral de zona distribueix els llocs de diputats que corresponguin a cada partit. Ho fa, per tant, d’acord amb els vots obtinguts i aplicant-hi el sistema d’Hondt. Posteriorment, convoca per separat, dins dels cinc dies següents, cada partit, coalició, federació i agrupació d’electors amb dret a un o més llocs de diputat. Els convoca perquè escullin d’entre les seves llistes de regidors aquells que seran diputats.

El procés constitutiu de les diputacions s’inicia quan s’han resolt prèviament tots els recursos contenciosos electorals interposats arran de la proclamació dels regidors electes en els municipis. La Diputació es reuneix en sessió constitutiva. Ho fa presidida per una mesa d’edat, integrada pel diputat de major i menor edat. El president que escullin ha d’obtenir una majoria absoluta en la primera votació o majoria simple en la segona.

El candidat pot ser qualsevol dels diputats provincials. La data de constitució de la Diputació depèn de quan s’hagin constituït tots els ajuntaments. Això, però, variarà si hi ha o no recursos contenciosos electorals contra la proclamació d’electes. Per tant, es preveu que el ple constitutiu de la Diputació se celebri el juliol.

La candidata socialista vota al Bisbat d’Ègara i fa una crida a la participació

La candidata socialista Eva Candela ha estat la darrera dels caps de llista terrassencs en votar aquest diumenge al matí. Ho ha fet a les 11h a l’escola Bisbat d’Ègara, acompanyada pel seu equip. Candela s’ha mostrat optimista en una jornada on dóna tot el protagonisme a la ciutadania i ha fet una crida a la participació.

La candidata del PSC confia que la ciutadania serà responsable i que hi haurà una alta mobilització per votar en aquestes eleccions municipals.

L’objectiu dels socialistes és recuperar el govern a la ciutat, que van perdre al 2019 després de 40 anys al capdavant de l’Ajuntament de Terrassa.

Jaume Bofill de la CUP vota al Casal Cívic de Can Roca

El cap de llista de la Candidatura d’Unitat Popular, Jaume Bofill, ha votat sobre les 10 d’aquest matí de diumenge. Ho ha fet al Casal Cívic de Can Roca. És la primera vegada que l’activista, que des dels anys 90 treballa en plataformes de defensa de diferents causes socials, s’estrena com a cap de llista. S’estrena, doncs, en el ritme d’una campanya electoral.

Militant independentista des dels 2019, considera que la CUP pot ser una veu dissident a l’Ajuntament. Una formació que vol ser-hi per demostrar que es poden dur a terme propostes reals i transformadores.

La candidata popular Marta Giménez Arcusa vota al Casal Cívic Vapor Gran

La candidata del Partit Popular de Terrassa, Marta Giménez Arcusa, ha anat a votar al voltant de les 10h del matí. Ho ha fet al Casal Cívic Vapor Gran. Ho ha fet acompanyada del número 3 de la llista electoral, Alex Ulloa Rodríguez. Per cert, l’últim membre de la formació popular que ha estat regidor a l’Ajuntament de Terrassa.

Ara fa 4 anys, en les últimes eleccions, el PP es va quedar sense representació al consistori i el principal objectiu dels populars en aquests comicis és tornar a entrar al ple municipal.

Eleccions històriques per als egarencs amb ceguesa

Per primer cop a la història de Terrassa, les persones amb ceguesa han pogut votar amb total confidencialitat en unes eleccions municipals. Per llei, és obligatori facilitar-los un kit de votació accessible en tots els processos electorals excepte els locals. Però un acord entre els diferents partits que es presenten a la ciutat ha permès avui trencar aquest greuge històric. El kit consisteix en un sobre que inclou les paperetes de totes les candidatures en braille. Sinó, les persones invidents depenen d’una altra persona per votar, perdent així el dret al vot secret. La Laura Manrique és una de les terrassenques que ha estrenat avui aquest dret, a l’Escola França, on s’ha notat la novetat. En un primer moment, ningú n’estava al cas, tot i que efectivament hi havia el kit de votació esperant-la.

A més de Terrassa, avui en tot Catalunya només hi ha tres municipis més amb el kit de votació accessible, tots a la demarcació de Barcelona. Són Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Esplugues de Llobregat.

Ceguesa Votació Kit Braille

 

 

Meritxell Lluís, de Junts per Terrassa, vota a Lanaspa

La cap de llista de Junts per Terrassa, Meritxell Lluís, ha votat cap a dos quarts d’onze del matí al Col·legi Públic Lanaspa. La candidata ha votat amb família acompanyada dels seus dos fills i del seu marit, Josep Rull, que tanca la llista de Junts per Terrassa.

Lluís que aspira a ser decisiva en la configuració del futur Govern a la ciutat. L’alcaldable ha fet una crida a la participació. Aquesta és la primera vegada que Meritxell Lluís encapçala la llista de Junts. En les eleccions del 2019, l’exconseller Lluís Puig i Miquel Sàmper ocupaven els dos primers llocs de la candidatura.

Des dels resultats històrics de 9 regidors, quan Rull va encapçalar la llista, Junts va obtenir tres regidors el 2015 i dos el 2019. Tot i els precedents, la formació espera que l’electorat valori els quatre anys de feina feta a l’oposició en aquest mandat que ara es tanca.

Ciutadans confia en no perdre la seva representació a l’Ajuntament

Acompanyada pels membres del seu equip, la candidata de Ciutadans entrava a l’escola Lanaspa als voltants de les 10h del matí. Isabel Martínez ha explicat que se sentia «tranquil·la i il·lusionada» davant la incertesa de no saber com anirà la jornada electoral. Sens dubte, el principal objectiu del partit taronja és mantenir la seva representació en el ple del consistori terrassenc.

Instants després de la votació de la candidata també ho ha fet, en el mateix col·legi electoral, el número 2 de la llista, Gonzalo Díaz. El partit taronja es reunirà aquest vespre al bar-restaurant El Refugi, al barri del Cementiri Vell, per valorar els resultats electorals.

TxT guanya les eleccions de 2023, el PSC es manté i VOX és la tercera força

Amb el 97,57%% dels vots escrutats, Tot x Terrassa guanya les eleccions i obté 26.045 vots (el 33,49%). Aquests suports representen 11 regidors (guanya 1 respecte les eleccions de 2019)

El PSC, ha rebut 16.408 suports, el 21,09%. Es queden amb els mateixos 7 regidors.

VOX irromp com a tercera força a l’Ajuntament. Rep 8.232 vots de la ciutadania (el 10,58%). Obtenen 3 regidors

ERC perd 3 regidors i es queda amb 2. Ha rebut 5.808 vots, el 7,46% dels suports. 

Junts per Terrassa obté 5.447 vots, el 7%. Manté els dos regidors

El Partit Popular torna a l’Ajuntament 4 anys després. Ha rebut 5.105 vots, el 6,56%. Obtenen 2 regidors

TxT guanya i millora els resultats de 2019, PSC es manté i VOX irromp amb 3 regidors

Amb el 100% dels vots escrutats, Tot x Terrassa guanya les eleccions i obté 26.732 vots (el 33,46%). Aconsegueix 11 regidors (1 més que al 2019).

El PSC, ha rebut 16.711 suports, el 20,91%. Manté els 7 representants.

VOX irromp com a tercera força a l’Ajuntament. Rep 8.380 vots de la ciutadania (el 10,49%). Obté 3 regidors.

ERC perd 3 regidors i es queda amb 2. Ha rebut 6.047 vots, el 7,56% dels suports.

Junts per Terrassa obté 5.723 vots, el 7%. Manté 2 regidors

El Partit Popular torna a l’Ajuntament 4 anys després. Ha rebut 5.242 vots, el 6,56%. Obté 2 regidors.