Entradas

24 anys de la refundació de l’Ateneu Terrassenc a la ciutat

L’Ateneu Terrassenc celebra el seu 24 aniversari de la refundació a la ciutat. En circumstàncies normals l’entitat estaria començant aquests dies la celebració de la Setmana de l’Ateneu per conmemorar el seu aniversari. Conferències, concerts o un sopar de germanor que no s’han arribat a programar pel confinament de l’estat d’alarma. A causa de la pandèmia no s’han pogut organitzar ni xerrades ni activitats culturals, com és habitual, per commemorar l’efemèride. El que sí s’ha pogut fer és el tradicional homenatge que cada any l’entitat fa al seu fundador, Joaquim Marinel·lo Bosch, que fou també alcalde de la ciutat.

L’acte ha estat un senzill homenatge davant la placa que recorda el fundador, al passatge Gaudí, amb el parlament de l’actual president de l’Ateneu Terrassenc, Josep Corominas, davant una representació de la junta i de membres de l’entitat humanista.

Corominas ha destacat el paper transversal i aglutinador de la cultura a la ciutat, des que es va fundar l’Ateneu Terrassenc el 1879. També ha recordat als responsable de la refundació a finals del segle passat, alhora que ha apuntat una possible reformulació de l’entitat per adaptar-se a la situació actual. L’acte es va cloure amb el cant d’Els Segadors.

Terrassa celebra 25 anys de l’acampada pel 0,7 per cent

Els Amics de les Arts ha acollit un acte de commemoració dels 25 anys de l’acampada popular a places i carrers de Catalunya, per destinar el 0,7 per cent dels pressupostos de l’administració a l’ajut internacional. La xerrada ha comptat amb persones que van participar directament en els debats i les assemblees que se celebraven durant la protesta, i de reconeguts activistes que donaven suport a la mobilització pacífica i continuada.

Una protesta social fins aleshores inèdita i que anys després va repuntar en les acampades de l’11 M. A l’acte s’ha fet un repàs al context de la mobilització i al moment històric internacional en què es van produir. Unes acampades que potser no van aconseguir la seva principal reivindicació però van crear consciencia social per a la defensa dels Drets Humans i en contra de les desigualtats al món. Un recorregut pel passat per articular les protestes del present.

Terrassa commemora el 4 de setembre a l’Església de Sant Francesc

Terrassa commemora el saqueig de la ciutat per part de les tropes borbòniques el 4 de setembre de 1913, amb un acte institucional a l’Església Convent de Sant Francesc. L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha presidit l’acte acompanyat d’alguns dels portaveus dels grups municipals i de membres de la corporació municipal. Com ja ve sent habitual en els darrers anys, a l’acte s’ha llegit el Manifest Commemoratiu dels Fets Històrics, escrit per la historiadora local Mariona Vigués, aquest cop llegit per Jordi Moreno en representació del Parc de Bombers.

L’acte s’ha completat amb el concert “Altres veus del modernisme” a càrrec de la soprano Maria Mateu acompanyada pel pianista Rossend Solvas. Al concert s’ha fet una menció especial a la compositora Narcisa Freixas, de la qual aquest any se celebra el 160 è aniversari del seu naixement. Per la seva banda Esquerra Republicana ha fet el seu particular homenatge al 4 de setembre com ve fent des del 1994, davant la seu de la Casa del Poble, al carrer Cremat.

Aquí, militants i simpatitzants han escoltat al regidor Carles Caballero que ha fet una aferrissada defensa del dret a l’autodeterminació i del tortuós camí cap a la independència. A l’acte s’ha fet una ofrena floral a la placa que recorda els fets del segle XVIII, i ha acabat amb el cant dels Segadors, l’himne de Catalunya. Aquest dimecres ha fet més de 300 anys que damunt d’una població d’unes 3.000 persones, hi va caure l’ira i la violència de les tropes borbòniques, que en el marc de la Guerra de Successió, volien implantar el terror generalitzat entre la resistència catalana que defensava la causa austriacista.

En una nit els soldats van saquejar cases i magatzems, van incendiar més de cent finques, van violar nombroses dones i van deixar un rastre de 22 persones mortes, entre les quals un nen de 8 anys. Uns fets que l’aleshores centre del mercat del Vallès com era Terrassa, no recuperaria els nivells demogràfics i econòmics, fins dècades després.

La UGT celebra 130 anys amb una exposició commemorativa

La Unió General de Treballadors celebra 130 anys amb una exposició commemorativa al Centre Cívic President Macià. El sindicat que va néixer per defensar els drets dels treballadors continua fidel als seus ideals i treballant per diverses causes.

La mostra està formada per 20 panells, 14 de caràcter històric i 6 temàtics que expliquen un recorregut per la història de la UGT des dels seus inicis fins a l’actualitat recordant algunes de les fites més importants.

La inauguració ha comptat amb la projecció d’un vídeo de presentació i la presència de l’alcalde, Alfredo Vega, i la ministra d’Interior en funcions, Reyes Maroto. L’exposició es podrà veure fins al 27 de maig al Centre Cívic President Macià.

L’exposició ‘Cronosfera’ repassa els 20 anys de la Mitja Marató de Terrassa

Aquest dissabte s’ha inaugurat l’exposició ‘Cronosfera’, una mostra històrica dels 20 anys de la celebració de la Mitja Marató de Terrassa que es podrà visitar a Els Amics de les Arts fins al 24 de gener.

‘Cronosfera’ juga amb el temps, tant passat com futur, per fer un recorregut per aquests 20 anys que enguany celebra la cursa atlètica organitzada per l’Associació Esportiva Mitja Marató Terrassa des de l’any 2000.

L’exposició ‘Cronosfera’ recull una mostra del material més significatiu de la Mitja, com els cartells de les 19 edicions celebrades, fotografies d’aquelles persones i entitats que hi participen, dades gràfiques dels rècords dels guanyadors i guanyadores de la cursa, així com els trofeus i les samarretes de totes les edicions.

La cita ha estat de gran interès, amb representació de diferents àmbits de la ciutat entre les persones assistents.

De forma paral·lela, també s’ha fet entrega dels premis del concurs de fotografia de la Mitja Marató.
En categoria lliure la guanyadora ha estat Núria Graell amb l’obra ‘Ulls’, mentre que en categoria Mitja la fotografia guanyadora ha estat ‘Cap al triomf’ d’Antoni Llucià.