Entradas

Mercè Gómez, número 11 de Catalunya en Comú: «Vaig acceptar el repte per defensar les dones»

La històrica sindicalista i feminista terrassenca, Mercè Gómez, figura a la llista de Catalunya en Comú a les eleccions generals del 28 d’abril. Ocupa el número 11 per la demarcació de Barcelona.

Gómez deixarà la presidència del Casal de la Dona en la propera assemblea per dedicar-se plenament a aquesta nova etapa. S’ha inscrit a la coalició perquè és, diu, la que millor representa els valors que ha defensat al llarg de tota la seva trajectòria i afronta el repte amb il•lusió i amb motivació.

La lluita feminista és, diu, el seu primer objectiu. Recorda que en la primera manifestació del 8 de març del 1978 ja es parlava de reduir la bretxa salarial i de repartir equitativament les tasques de la llar.

La coeducació i les pensions són altres dels temes que Gómez vol defensar a Madrid.
La candidata ha estat presentada pel portaveu de TeC a l’Ajuntament de Terrassa i alcaldable per aquesta formació a les municipals, Xavier Matilla.

Per a Matilla en aquestes eleccions generals està en joc avançar en termes socials i de progrés o anar cap enrere. I això s’aconseguirà, diu, si s’atura una possible coalició de dretes (el trifachito) i també si el PSOE avança amb politiques valentes, conclou.

Una mostra recull els testimonis de les preses del franquisme

Fins a mitjans de desembre el Centre Cultural acull l‘exposició Preses de Franco, una mirada reivindicativa que recupera per a les generacions actuals, el testimoni de les dones de la República. Dins els actes i activitats per a la recuperació de la Memòria Històrica, el Casal de la Dona porta a Terrassa aquesta mostra impulsada per l’Associació Catalana d’Investigacions Marxistes. A l’acte de presentació s’ha reivindicat una societat més igualitària.

També s’ha pogut escoltar el testimoni d’una presa a les acaballes del franquisme. Una quarentena de plafons amb informacions, fotografies i documents retraten les experiències de vida que intenten establir un diàleg entre memòria i història. Les reformes republicanes, el càstig, les prostitutes, la resistència o els fills de les preses, conformen un relat que ens acosta a la dura realitat dels 20 anys següents a la Guerra Civil.

La presó de Palma, de València, d’Euskadi o Ventas la presó més moderna de l’època, mostren com vivien, resistien i mantenien la memòria per explicar-ho. Una forma de visibilitzar la lluita d’unes dones que van obrir una escletxa en el feixisme patriarcal. En l’apartat pedagògic, 17 grups de Segon de Batxillerat de 5 centres terrassencs ja han demanat visitar la mostra.

Les activitats dins el programa Terrassa Memòria inclou dues xerrades els dies 15 i 29. L’una sobre dona i presó i l’altre amb el testimoni d’una filla de presos del franquisme. Ja fa deu anys que l’exposició “Preses de Franco” ha visitat una vintena de ciutats de Catalunya, Balears i el País Valencià.

Un documental denuncia entre els joves la tracta de blanques i la prostitució

Explicar als estudiants de Secundària la realitat de la tracta de blanques, indissolublement lligada a la prostitució, i que els joves deixin d’anar als Clubs quan arribin a adults. Amb aquest objectiu aquest dilluns s’ha vist al cinema Catalunya “Chicas Nuevas 24 horas”, un documental de Mabel Lozano que després de la projecció, ha conduït un debat sobre el tema.

El Casal de la Dona i el Moviment Democràtic de Dones han organitzat pels alumnes de Secundària la projecció d’un controvertit documental que denuncia un dels negocis més lucratius a costa de la supervivència de milers de dones. Més de 300 alumnes han participat activament en una proposta de la regidoria de Polítiques de Gènere que vol educar en valors a joves a punt d’entrar a la majoria d’edat.

Mabel Lozano explica com el comerç de dones mou cada any 32.000 milions de dòlars, un negoci on les dones i les nenes són les principals perjudicades. El film mostra les rutes sinistres de l’esclavatge entre Espanya i l’Amèrica Llatina amb milers de Clubs de carretera que haurien d’avergonyir a la majoria dels seus clients.

Tensió en l’últim dilluns de protesta per les pensions abans de l’estiu

Última dilluns de protesta del Moviment per unes Pensions Dignes abans de l’aturada estival. Ha estat un dilluns al sol, amb una forta calor, però que ha tornat a congregar un nombrós grup de pensionistes. En aquest cas el Moviment ha convidat tres persones per als parlaments. Des del Casal de la Dona s’ha denunciat la bretxa de gènere que hi ha entre els pensionistes, estimada en un 34% a Espanya. La pensió que reben més de la meitat de les dones és derivada del seu marit.

David Aguinaga, de Ciutadans, defensa que el problema de les pensions sigui abordat des del Pacte de Toledo, amb consens i amb transversalitat.

Alhora de pronunciar el seu discurs, però, Aguinaga ha estat escridassat per una part dels assistents i no l’ha pogut acabar.

Per últim, Salvador Pérez, de CNT creu que aquest problema hi ha, bàsicament, una falta de voluntat política.

El Moviment per les Pensions Dignes ha celebrat que un dels set punts que reivindiquen, el de l’augment de les pensions segons l’IPC, s’hagi aconseguit. Tornaran el 17 de setembre per seguir batallant per als altres sis.

Una taula rodona recorda la lluita de les dones en la transició

El Casal de la Dona continua amb el cicle per a donar a conèixer com van viure la transició algunes dones que van lluitar per acabar la dictadura franquista.

Aquest dijous a la tarda s’ha fet al Centre Cívic Montserrat Roig la taula rodona «Nosaltres també hi érem a la transició».

I és que les dones també van ser les protagonistes principals d’un procés polític, l’anomenada «transició», que va ser capaç de transformar 40 anys de la història de Terrassa i del país.

El públic assistent a la taula rodona ha pogut escoltar les històries personals que integra elements tant de victòria com de fracàs.

La transició en femení, ha volgut evidenciar, també, les reivindicacions específiques de les dones que sempre quedaven relegades en un segon pla, el lloc de les quals el règim franquista ja havia deixat molt clar: mare, esposa i mestressa de casa; la falta de deure polítics i el codi civil discriminatori.

La democràcia i els drets humans, a debat en el Segon Parlament Ciutadà

El Centre Cívic President Macià acollirà aquest dissabte el Segon Parlament Ciutadà, que organitza el Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana. El primer, dut a terme l’any passat, va versar sobre la municipalització de l’aigua; aquest tindrà com a eix central la democràcia, els drets humans i la participació ciutadana.

Aquesta assemblea està oberta a tothom i de moment hi ha inscrites unes 200 persones.

Prèviament a aquest parlament, hi ha hagut un parell de sessions de treball per preparar les mocions a debatre i que posteriorment s’hauran de votar. Són dues, una referent a l’estat de la democràcia i una altra sobre la correcta aplicació dels drets humans. Ambdós temes tenen una aplicació transversal en els àmbits de la sanitat pública, el dret a l’habitatge, l’accés als subministraments bàsics, l’educació, el treball i les pensions. En el debat també hi haurà la millora dels canals de participació municipals.

L’objectiu final del Parlament Ciutadà és canalitzar les seves propostes cap als àmbits de decisió politica: el ple municipal i el Parlament de Catalunya.

Mercè Gómez guardonada amb el Premi Gorra Frígia

Més de 120 persones han participat aquest dijous a la nova edició del Sopar de la República, organitzat per Esquerra Republicana de Terrassa, al Restaurant El Born. Amb la presència de Jenn Díaz, diputada d’Esquerra al Congrés dels Diputats, i representants de diversos partits polítics municipals, s’ha commemorat un any més la proclamació de la República amb un sopar i l’entrega dels Premis Gorra Frígia.

El president d’ERC Terrassa, Carles Caballero, ha donat la benvinguda a aquesta 15a edició del Sopar de la República marcada per un to reivindicatiu i repleta d’homenatges als presos polítics i a tots els voluntaris que van participar en l’organització de l’1 d’Octubre i durant les eleccions parlamentàries del passat 21 de desembre. També s’ha recordat al recentment desaparegut Jordi Navarro, militant i sindicalista republicà.

El punt àlgid de la jornada l’ha protagonitzat l’entrega del guardó que des de 2004 s’ofereix anualment a “una persona o entitat de la ciutat que hagi destacat en la defensa dels valors de la República com la llibertat, la justícia social o la solidaritat”, segons ha expressat la formació. Enguany el premi s’ha atorgat per unanimitat a l’actual presidenta del Casal de la Dona, Mercè Gómez per la seva trajectòria d’activisme social i reivindicatiu. Durant el seu discurs, Gómez ha agraït el premi a la formació i ha denunciat el retrocés dels drets des d’una òptica feminista.

El Casal de la Dona presenta el seu primer Projecte de Formació i Sensibilització en Coeducació

L’escola és una de les principals institucions que contribueixen a la construcció i formació de les persones. En especial, té un pes específic en la transmissió de models i rols. Aquesta reflexió ha dut a molts especialistes a proposar la coeducació com a model pedagògic que ofereix una revisió de la mirada educativa des d’una perspectiva de gènere.

Malgrat l’aplicació de lleis i normatives referents a aquest model, des del Casal de la Dona de Terrassa s’ha apuntat la necessitat d’educar a mestres i famílies en la igualtat efectiva entre homes i dones. És per aquest motiu que l’1 de març ha engegat el primer Projecte de Formació i Sensibilització en Coeducació.

El projecte es concreta en la realització de 6 sessions al Centre de Recursos Pedagògics (CRP), on els protagonistes en seran les persones dels Consells Escolars de tretze Centres Educatius d’Educació Infantil i Primària, dotze dels quals públics i un de concertat.

Durant les sessions, impartides per l’equip de CoeducAcció, s’acompanya a professors en el descobriment de les desigualtats de gènere presents al seu centre educatiu i, se’ls oferiran eines i recursos per afavorir la resolució de conflictes.

El projecte també inclou a les famílies, a qui se’ls presentarà el projecte de coeducació del centre i es realitzaran diverses xerrades de sensibilització per poder enriquir el projecte amb bones pràctiques en el marc familiar.

5 dones terrassenques que van viure la transició expliquen la seva lluita a nois i noies

Els llibres d’història estan escrits en masculí. Els homes acaparen el protagonisme en totes les categories: política, societat, cultura… Les dones estan invisibilitzades en tots els àmbits i les nenes creixen sense referents femenins.

La transició no és cap excepció. Per això, el Casal de la Dona, en el marc del projecte de memòria històrica Sabates Vermelles, ha organitzat una taula-rodona amb de cinc dones terrassenques que van ser protagonistes d’aquella etapa.

Asun Hernández, Carmen Roca, Rosa Maria Fernández Sansa, Teresa Gutiérrez i Magda Farrés, van militar en diferents sindicats i partits polítics clandestins durant els últims anys del franquisme. Van lluitar per la llibertat i la democràcia i això els hi va suposar detencions, tortures i presó.

Els seus testimonis no formen part del relat històric però aquest dimecres al migdia uns 200 alumnes de 4t d’ESO i de Batxillerat de 4 instituts de Terrassa han escoltat els seus testimonis al mNACTEC. L’activitat s’anomena “Nosaltres també hi érem a la transició”.

Fernández Sansa va ser la primera regidora de promoció de la dona de l’Ajuntament de Terrassa. Assegura que les dones som el 52% de la població i una peça clau en la construcció d’aquesta societat. La lluita però, diu, continua.

 

L’Ajuntament crearà un protocol contra les agressions sexistes als esdeveniments de la ciutat

La proximitat del 8 de març ha fet que aquest ple febrer tingués un to marcadament feminista. Hi ha hagut tres propostes de resolució amb aquest accent, dues de les quals impulsades per col•lectius feministes.

La primera d’elles era del Casal de la Dona, canalitzada a través de Terrassa En Comú, ERC-MES i la CUP, en la que es proposava la creació d’un protocol contra les agressions sexistes a les festes majors i altres esdeveniments de la ciutat. No hi ha hagut debat i ha estat aprovada per unanimitat, fet que ha aixecat els aplaudiments de les entitats feministes congregades al Saló de Plens.

Tampoc hi ha hagut discussió en la proposta que portava ERC-MES i que demanava a l’Ajuntament que fomentés l’accés i la participació de les dones i les nenes en la ciència i la tecnologia. Les discrepàncies han aparegut a la proposta de Terrassa En Comú, ERC-MES i CUP, que presentava una demanda de les entitats Rudes Rebels, Quart Creixent i la Guerrilla dels Cossos. La petició era que l’Ajuntament recolzés i facilités als treballadors municipals la participació a la vaga del 8 de març; un dels punts, a més, també demanava la creació d’un protocol conta les agressions sexistes als espais d’oci promoguts per l’Ajuntament. En aquest punt hi han estat a favor tots els grups, però PP i Ciutadans, en canvi, no compartien el suport a la vaga. Per això han demanat la votació dels punts per separat.

Les entitats s’han queixat d’aquesta possibilitat, que finalment ha estat acceptada per l’alcalde. Tot i que han abandonat la sala en senyal de protesta, tots els punts de la proposta han estat aprovats.

El protocol
El protocol per lluitar contra les agressions sexistes a les festes majors i altre eseveniments de la ciutat, estableix els següents punts:

• El desenvolupament de campanyes institucionals de caràcter específic contra les agressions sexistes o sexuals, mitjançant l’edició de materials ( per exemple : tovallons, vano, cartells, adhesius, banderoles, vasos..) logos i cartells durant
el desenvolupament de les festa major i altres esdeveniments de gran afluència.

• L’Ajuntament de Terrassa es presentarà com a acusació particular en tots els processos judicials que s’iniciïn amb motiu d’agressions sexistes o sexuals produïdes en festes, celebracions o esdeveniments realitzats en espais o
recintes públics.

• L’establiment de punts de prevenció contra les agressions sexistes en festes (tant en el recinte ferial com en gran vies) i celebracions, que tinguin com a finalitat la distribució de materials informatius, la orientació i atenció immediates a possibles víctimes d’agressions sexistes o sexuals.

• Es procurarà la col·laboració d’associacions de comerciants, bars i restaurants en la difusió d’aquests materials durant la celebració de les festes i esdeveniments en els quals es realitzi la seva difusió.

• La implantació d’actuacions formatives per a la Policia Municipal i els membres de Protecció Civil sobre atenció a víctimes  d’agressions sexistes o sexuals.

• La inclusió de logos i lemes de les campanyes dissenyades a l’efecte en els díptics, programes i diferents materials que es difonguin amb el motiu de la celebració de festes i esdeveniments d’especial afluència.

• Creació d’un Observatori que vetlli per la seva aplicació i amb la participació dels col·lectis feministes de la ciutat.