Entradas

Terrassa participa en el projecte europeu RESIST d’estratègies d’adaptació al canvi climàtic

Terrassa és una de les ciutats europees que participa des d’aquest mes de gener en el projecte RESIST – Regions for climate change resilience through Innovation, Science and Technology. Es tracta d’una iniciativa finançada  per la UE que pretén accelerar la transformació i augmentar la capacitat d’adaptació de 12 regions europees. Es vol trobar solucions d’adaptació i gestió de les emergències derivades del canvi climàtic, un  dels reptes clau a Europa i, concretament a Catalunya.

RESIST vol donar suport al desenvolupament d’estructures de govern. També a l’ampliació d’enfocaments participatius, com ara la co-creació de mètodes i pràctiques, tant en zones rurals com urbanes. Totes aquestes accions són necessaries per garantir l’èxit en la transformació cap a una Europa justa i resilient al canvi climàtic d’aquí a l’any 2030.

En aquest sentit, Terrassa hi participa, junt amb Blanes, com una de les dues zones pilot a Catalunya. S’hi desenvoluparan i provaran solucions per donar resposta als reptes relacionats amb inundacions, sequeres, onades de calor i incendis forestals.

Pressupost de 26,6 milions d’euros

El projecte, compta amb un pressupost total de 26,6 milions d’euros i inclou 56 socis compromesos de la UE, Noruega i Ucraïna. Es tracta d’un projecte de cinc anys, coordinat per SINTEF en col·laboració amb INOVA+, i que donarà suport a 12 regions de la UE en els seus esforços per construir resiliència davant els impactes del clima.

A Terrassa li correspondran 284.375 euros, amb els quals es treballarà per tal d’enfortir la resiliència a través del servei municipal de Protecció Civil d’una banda, i de Terrassa Ciutat Digital per l’altra. Per fer-ho es compta, doncs amb el suport del servei de Relacions Europees i Internacionals. Així d’entre les funcions destaquen el fet d’interactuar amb els socis dels projectes per aportar i aconseguir valor afegit, coordinar la comunicació del projecte i la difusió dels resultats. A més d’assegurar i col·laborar en la implantació efectiva de les eines tecnològiques i les metodologies resultants, entre altres responsabilitats.

Xavier Álvarez: «La població va per davant de les polítiques medi ambientals perquè mana l’economia»

Fa gairebé 3 dècades, quan la Càtedra Unesco de Sostenibilitat de la UPC (nascuda al 1994), va començar a advertir de les conseqüències d’un creixement desmesurat i de la contaminació sobre el medi ambient, el seu discurs era trencador i nou.

Ara, és la població la que està conscienciada i demana als governs mesures concretes per lluitar contra el canvi climàtic. Segons el catedràtic, Xavier Álvarez, ens trobem immersos en un canvi cultural molt important, comparable al pas de l’Edat Mitjana al Renaixement. Ell l’anomena la revolució del pensament medi ambiental, una nova mentalitat que encara necessitarà uns anys per madurar.

Els polítics, diu Álvarez, fan equilibris entre el canvi de paradigma que demana la població i el creixement econòmic. Per això, l’acord de la cimera de Glasgow, la COP26, no deixa de ser una representació d’aquesta tensió, d’aquest conflicte d’interessos.

L’acord final de la COP26 no obliga a limitar l’escalfament global en 1,5 graus però sí que ho inclou com a objectiu a assolir abans de finals de segle. Segons Álvarez, ara estem a 1,1 graus i si no s’implementen mesures efectives, al 2100 la temperatura del planeta haurà pujat 2,1. Per cada grau, el nivell del mar pujarà 2,2 metres.

Canvi Climàtic 1Canvi Climàtic 2Canvi Climàtic 3Xavi álvarez 3

La Diputació dona 1,3 milions d’euros a Terrassa per reimpulsar l’economia

La Diputació aprova el «Pla de resiliència local», un pla de xoc per ajudar als municipis a sortir de la crisi, dotat amb 50 milions d’euros que es repartiran per tot el territori. Al Vallès Occidental arribaran més de 7,7 milions d’euros. I a Terrassa més d’un milió 300 mil euros. Cada Ajuntament haurà de decidir en quins projectes inverteix els diners, sobretot destinats en l’àmbit social, la solvència financera, el canvi climàtic o la transformació digital.

Junts pel Vallès Occidental ha reclamat aquest migdia que els Governs impulsin aquells projectes que apleguin més consens. Junts per Terrassa reivindica tots aquells plans aprovats pel ple i que no s’han executat, en molts casos per falta de pressupost. Sobretot en sectors com el del comerç, l’atenció a les persones, el reciclatge a les deixalleries dins la lluita pel canvi climàtic, i al manteniment urbà.

A la resta de la comarca, Sant Cugat rebrà 666.000 euros, Matadepera 117.000 i Viladecavalls 114.000 euros. Aquests municipis han coincidit en que amb aquests diners es podran impulsar, completar o recuperar projectes que fins ara no s’han pogut executar per falta de pressupost. Aquestes subvencions que arribaran a principis d’any, es podran incloure en els pressupostos municipals. La Diputació espera aprovar nous plans territorials per al 2023, per recuperar l’activitat econòmica malmesa per la crisi.

El Consell Comarcal entra al clúster de la biomassa i s’adhereix als compromisos d’acció climàtica

El Ple del Consell Comarcal ha aprovat adherir-se al Pacte per a l’Adaptació al Canvi Climàtic promogut per la Diputació de Barcelona. L’ens comarcal ha acordat també sumar-se als compromisos d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera, les dues adhesions venen a reforçar la línia de treball del Consell envers la transició ecològica i en la lluita contra el canvi climàtic, marcada per la declaració de l’emergència climàtica per part del Consell d’Alcaldies el setembre de 2019.

Des de llavors s’han portat a terme diferents actuacions en la lluita contra el canvi climàtic, per tal de contribuir a la millora de la qualitat de l’aire, l’estalvi energètic i la sensibilització ciutadana. El conseller comarcal de Territori, Carles Rodríguez, ha explicat que amb l’adhesió a aquests pactes “ens volem comprometre a objectius com la neutralitat de carboni el 2050, la reducció de gasos d’efecte hivernacle, la divulgació del compromís climàtic, l’impuls a la transició energètica, la reducció de l’impacte climàtic de la mobilitat que generem com a institució i l’adopció progressiva dels compromisos de l’economia circular, entre d’altres compromisos vers la transició ecològica i energètica. Per tirar endavant tots aquests projectes estem treballant amb diferents entitats i també volem alinear-nos amb les polítiques que es marquen des de la Unió Europea”.

Des del Consell Comarcal es treballa cap a la transició energètica  donant impuls al servei comarcal de biomassa forestal. Es tracta d’un clar exemple d’acció circular i de lluita contra l’emergència climàtica. En aquest marc, recentment el Consell s’ha adherit a l’Associació Clúster de la Bioenergia de Catalunya en qualitat de soci. El Clúster de la Bioenergia de Catalunya és una associació que agrupa tot el sector professional, públic i privat de la biomassa a Catalunya i és l’entitat que pot oferir una visió més holística, integrant a tot el sector. Amb el clúster es treballaran qüestions com la sensibilització, la promoció de l’ús sostenible de la biomassa, iniciatives d’inserció en el sector, activitats educatives, jornades de transferència de coneixement, accés a convocatòries i programes de finançament de la recerca i innovació o formació específica de personal tècnic del Consell Comarcal per promoure projectes de biomassa, entre d’altres qüestions.

El Consell Comarcal aprova un pressupost de 26,4 milions pel 2021

El Consell Comarcal aprova un pressupost de 26,4 milions d’euros pel 2021, un lleuger increment de l’1,09 respecte l’any passat. Els números venen marcats pel Pla de Reconstrucció del Vallès Occidental amb un nou Pla Comarcal i l’emergència sanitària que condiciona els recursos del dia a dia. També en el marc dels Objectius pel Desenvolupament Sostenible. El pressupost s’ha aprovat amb els vots a favor del PSC, Junts per Catalunya i En Comú Guanyem i les abstencions d’ERC, Ciutadans, CAM-AMUNT, Tot per Terrassa i el PP.

El President del Consell Comarcal, Ignasi Giménez ha dit que “no hi ha dubte que aquesta pandèmia ha fet que el Consell Comarcal s’hagi hagut de reinventar, de repensar, per poder seguir sent una administració eminentment centrada en les persones, garantint la intervenció social i poder donar resposta a totes les necessitats que han aflorat els darrers mesos”. Giménez també ha destacat “la necessitat de treballar en la transició ecològica per transformar el benestar”. “Per això el pressupost defineix tres estratègies comarcals que es reflecteixen al pressupost 2021 i les seves partides: l’estratègia per la cohesió social, l’estratègia per la reactivació econòmica i l’estratègia per la lluita contra el canvi climàtic”.

La consellera de Serveis Centrals, Eva Candela ha assegurat que “és un pressupost adaptat a les noves necessitats i a la situació que vivim i que ens ha de permetre atendre les necessitats del dia a dia dels serveis que prestem des del Consell i alhora posar en marxa projectes de futur”. El pressupost preveu projectes comarcals com la creació d’una Oficina Comarcal d’impuls a la transició energètica. Serà una oficina d’assessorament als ajuntaments, divulgació envers la ciutadania i de constitució d’una comunitat energètica local a l’entorn territorial de la seu del Consell. Destaca també pel 2021 el Pla per l’aprofitament alimentari amb el nou projecte Mercat Circular per evitar el malbaratament alimentari a Mercavallès i l’ampliació del projecte Recooperem a grans productors de la comarca.

Un any més, la Generalitat de Catalunya és l’administració que aporta més ingressos, el 74%, seguida a molta distància pels ajuntaments (17%) i la Diputació de Barcelona (5%). El 5% restant és aportat per les taxes de Mercavallès i els pagaments de les quotes del transport escolar no obligatori, per exemple. També destaca l’increment d’ingressos del Fons de Cooperació Local, fruit de la reivindicació persistent d’aquest Consell i que es quantifica en 259.794,79€ d’augment per aquest any 2020 respecte del 2019 (gairebé un 18% d’increment).

Pel que fa a les despeses, l’Àrea de Drets socials s’emporta més del 77% del pressupost com ja ve sent els darrers anys. En aquest àmbit, destaca el manteniment de tots els serveis d’atenció directa a la ciutadania, garantint la intervenció, en tot el moment de pandèmia i la seva adaptació a les noves circumstàncies. Cal destacar la gran davallada que han suposat les línies per potenciar la ocupació amb una reducció de prop de 800.000 euros provinents de convocatòries del SOC. D’altres accions s’emmarquen en l’estratègia per a la reacctivació económica i la lluita contra el canvi climàtic.

L’Ajuntament de Terrassa s’adhereix al Pacte d’alcaldes i alcaldesses pel Clima i l’Energia

El ple ha aprovat per unanimitat l’adhesió de l’Ajuntament de Terrassa al Pacte d’alcaldes  i alcaldesses pel Clima i l’Energia.

Aquesta és una iniciativa que la Unió Europea va posar en marxa l’any 2015 i que planteja millorar la resiliència dels municipis davant els impactes del canvi climàtic. Consisteix en el compromís de les ciutats i pobles que s’hi adhereixin d’aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de CO2, mitjançant actuacions d’eficiència energètica, implantació d’energies renovables, així com millorar la preparació dels ens locals per respondre als efectes del canvi climàtic.

Amb l’adhesió a aquest pacte, l’Ajuntament de Terrassa adopta el compromís de reduir les emissions de CO2 en el seu territori en més del 40% i de crear plans d’acció contra el canvi climàtic.

La Diputació mostra a Terrassa els seus serveis a l’Educació

La Diputació de Barcelona presenta a la Masia Freixa pels 23 municipis de la comarca, la seva carta de serveis per a l’Ensenyament. Es tracta d’un programa de suport al món de l’Educació amb 343 recursos d’assistència i cooperació local. Tot i que la novetat per aquest curs són els recursos destinats a la lluita contra el canvi climàtic, evitar la segregació escolar i millorar la igualtat d’oportunitats continua sent una de les prioritats per Terrassa.

Els recursos que contempla el catàleg de serveis aprovats per la Diputació són de tres tipus: econòmics, materials i tècnics. Uns ajuts que l’any passat al Vallès Occidental van arribar a uns 27.000 infants menors de 3 anys, i a més de 110.000 infants i joves d’entre 6 i 15 anys. Uns dels serveis més sol•licitats són els ajuts per al foment de les transicions educatives, la formació continuada i l’orientació i l’assessorament en l’itinerari escolar.

Friday for Future manté l’emergència climàtica

Joves representants del moviment Fridays for Futur, de lluita pel canvi climàtic, s’han concentrat un divendres més al Raval de Montserrat. Amb eslògans i consignes, els joves concentrats alerten de l’excés de contaminació a nivell mundial, que posa en perill el futur de pobles i civilitzacions arreu del món a causa del canvi climàtic. Cassoles, xiulets i clauers, han estat els principals objectes per fer soroll i alertar a la població de la situació d’emergència climàtica que diuen afecta la terra a nivell global.

Fridays For Future és un moviment estudiantil que lluita contra el canvi climàtic. El moviment el lidera Greta Thunberg, una adolescent noruega que ha fet reflexionar el món sobre el problema de la contaminació que provoca canvis en el medi ambient. A banda de participar en la darrera conferència climàtica COP25 a Madrid, Fridays for Future organitza actes de protesta a tot el món per alertar dels perills per a la supervivència del planeta, davant un canvi climàtic que de moment no sembla que tingui aturador.

Aitor Urruticoechea, de Fridays for Future: «El principal problema és que contaminar continua sent rentable»

A principis de desembre hi haurà a Madrid una nova cimera internacional per mirar de reduir els efectes del canvi climàtic. Un dels grups de pressió que estara molt atent al que hi passi serà Fridays for Future, un moviment format per gent molt jove que reclama actuacions efectives i inmediates. Un dels portaveus de Fridays for Future a Barcelona és Aitor Urruticoechea, estudiant d’enginyeria al campus de la UPC de Terrassa. Urruticoechea no té gaire esperances en la classe política i diu que el principal problema, ara per ara, és que contaminar continua sent rentable.

Una jornada tècnica aborda com millorar l’eficiència de la gestió de l’aigua de pluja

El canvi climàtic és una realitat que obliga els municipis a adoptar mesures preventives i de resiliència per mitigar els seus efectes i contribuir, així, a un desenvolupament més sostenible. En aquest context, l’Ajuntament de Terrassa ha organitzat una jornada de caràcter tècnic per tractar sobre els Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible, que plantegen millores en l’eficiència de la gestió de l’aigua. L’acte s’ha fet aquest dimarts a la Biblioteca Central.

Amb tres ponències i una taula rodona, la sessió ha abordat aspectes com les visions territorials dels abocaments al medi i la gestió pluvial de les ciutats, així com els plans estratègics de drenatges, amb exemples pràctics de diversos municipis.

El Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible neixen a partir de la necessitat d’integrar en el plantejament de les ciutats un model de gestió del cicle d’aigua més sostenible per evitar la contaminació del medi natural.

Aquests elements contemplen la reducció dels cabals d’aigua en la xarxa de clavegueram en èpoques de pluges torrencials i la creació de zones enjardinades que beneficien la biodiversitat i redueixen l’efecte illa de calor.