Entradas

La sortida 23 de la C-16, en sentit Manresa, tancada a partir de dilluns per les obres de la B-40

Com ja va anunciar el Ministeri de Foment, enguany s’inicien els treballs que permetran finalitzar el tram del Quart Cinturó de Terrassa fins a Abrera. L’execució de la primera fase d’aquestes obres afecta a la sortida 23 (Terrassa Oest) de la C-16, que quedarà tallada en sentit Manresa.

Aquestes afectacions s’allargaran nou mesos i mentre la situació es mantingui en aquestes condicions, l’Ajuntament recomana a les persones conductores que circulin per la C-16/C58 i es dirigeixin al nord de la ciutat, que utilitzin el nou ramal de la C16/C58 cap a la B40. Aquest tram fins ara estava tancat, però s’obrirà a partir del dilluns 13 de juny.

D’altra banda, aquells vehicles que tinguin com a destí concret el barri del Roc Blanc, es recomana que facin servir la sortida 22 (Terrassa Sud).

Per a les persones que es desplacin a l’est, s’aconsella utilitzar la sortida 17 i per aquells vehicles amb destí al centre del municipi, s’indica que la millor opció és la sortida 21.

B40

La Campanya Contra el Quart Cinturó dóna per aturat el tram Terrassa – Granollers

La Campanya Contra El Quart Cinturó avisa que l’estudi d’impacte ambiental del Quart Cinturó, del tram Terrassa – Granollers, ha caducat. Això significa que si el Ministeri de Transports vol continuar amb el projecte haurà de tornar a començar tots els tràmits des de zero.

Els ecologistes han explicat que l’estudi va expirar el seu termini el desembre del 2020. Com que el ministeri no s’hi va pronunciar explícitament la Campanya ha fet requeriment al ministeri per a què certifiqui la seva caducitat. Tot el que no sigui la paralització del projecte, han dit els seus responsables, suposarà una vulneració de la legislació ambiental. En aquest escenari els ecologistes ja han dit que interposarien una denúncia per la via administrativa o penal, si fes falta.

La Campanya Contra el Quart Cinturó, que aquest 2022 compleix 30 anys, considera que aquesta és una nova oportunitat de replantejar el model de mobilitat al Vallès en un moment d’emergència climàtica i contaminació atmosfèrica. Proposen la reducció del trànsit rodat (a la comarca hi ha prop d’un milió de desplaçaments diaris) i una aposta pel transport col·lectiu.

La Campanya ha recordat que el Pla específic de Mobilitat del Vallès, elaborat per la Generalitat, també és vinculant per a l’estat i no contempla la construcció del Quart Cinturó, un projecte que es va idear ja fa més de 50 anys.

Campanya Contra El Quart Cinturó

La Campanya Contra el Quart Cinturó demana als partits polítics que es posicionin sobre aquesta via

La Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) ha emplaçat als partits polítics amb representació parlamentària que han mostrat atenció a la problemàtica del projecte del Quart Cinturó (JxCat, ERC, Comuns, CUP), així com també al PSC/PSOE a prendre un posicionament clar en la preservació del territori, en la
sostenibilitat i en el model país.

La possible tramitació de l’Estudi Informatiu de la B40 entre Terrassa i Granollers per part de l’Administració de l’Estat així com la proposta recollida en l’aprovació inicial del Pla Específic de Mobilitat del Vallès suposen una greu amenaça, diu l’entitat, pel futur de la qualitat ambiental del país. Aquests dos elements són importants per al futur del projecte del Quart Cinturó. Per això, creuen que  és necessari redreçar definitivament les prioritats en relació amb la planificació i la inversió en infraestructures de mobilitat als territoris metropolitans. L’expedient ambiental del l’Estudi informatiu ha caducat i això obriria una gran oportunitat per aturar aquesta via que ells creuen que representaria una greu agressió al territori.

La Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) s’oposa al perllongament de la B40 entre Terrassa i Castellar prevista al Pla Específic de Mobilitat del Vallès, com a prioritari en primera fase. És necessari diferenciar clarament les solucions de trànsit local (enllaç de la B-124, carretera de Sabadell a Castellar, amb la C-58 i la Ronda Oest de Sabadell) respecte la proposta d’una via de pas d’alta capacitat i de llarg recorregut (B40).

L’entitat considera  inacceptable resoldre unes comunicacions locals amb una via de pas que portaria els vehicles del centre peninsular des d’Abrera en direcció nord per una ronda urbana de Sabadell (per sota l’avinguda de les Palmeres) i amb un impacte brutal sobre els espais de Sant Julià i Mas Canals. Diuen que no es pot perllongar una autovia sense tenir clar el model territorial i ambiental del Vallès i  una possible continuïtat fins a Granollers hipotecaria, diu, el futur d’aquesta bioregió.

La campanya aposta per l’eix ferroviari mediterrani i la millora de les Rodalies i protegir la plana del Vallès de futures urbanitzacions. Conclou que amb la declaració de l’emergència climàtia per part d’ajunstaments i de la pròpia Generalitat, el Quart Cinturó topa amb el model de país que l’entitat defensa.

La Cecot qualifica de «vergonya» el nou endarreriment de la B40

La finalització de l’autovia B40 que ha d’unir Abrera i Terrassa es retardarà almenys dos anys més, un fet que des de la patronal Cecot ja han qualificat de «vergonya». Són paraules del secretari general de l’entitat amb seu a Terrassa, David Garrofé, el qual considera que la infraestructura és víctima de dos problemes: «d’una banda patim d’una manca de pressupost acumulada en els darrers anys (el Ministeri sap que 14M€/any dona per construir metres i no pas quilòmetres d’autovia) i, de l’altra, com que la construcció s’està dilatant tantíssim en el temps, les infraestructures que incorporen el túnel ja han quedat obsoletes». Garrofé posa l’exemple de la il·luminació de l’autovia: fa 15 anys el projecte preveia uns llums de combustió que les normatives actuals obliguen a ser de LED. En tractar-se d’un canvi en un projecte encara en progrés, cal elaborar un nou projecte amb el conseqüent temps afegit d’estudi i aprovació per part de l’administració. D’aquesta manera es van acumulant retards i sobrecostos.

La Cecot dedueix el nou endarriment arran de la partida de 13’8 milions d’euros que incorpora l’esborrany dels pròxims Pressupostos Generals de l’Estat per al tram final de la B40, també coneguda com el Quart Cinturó i la Ronda del Vallès. Un estudi encarregat per la mateixa organització empresarial l’any 2017 calculava que la nova autovia suposaria un estalvi de 24 milions d’euros anuals per a les empreses de la zona. De moment, sembla que l’hauran de continuar esperant.

 

El PSC vol blindar a particulars i ajuntaments de pagar el deute d’Endesa

El Partit Socialista vol incloure en la proposta de resolució en suport a la Llei contra els talls de subministrament elèctric que presenta el Govern, que en cap cas el deute recaurà en les famílies vulnerables o en l’administració municipal. Els socialistes que en principi han presentat la seva pròpia proposta sobre Endesa, no creuen que la companyia assumeixi el deute pendent tal i com proposa el Govern municipal. Els socialistes també presenten una proposta perquè la Generalitat millori el finançament de les universitats en els pròxims dos cursos.

Com a segona ciutat amb el campus universitari urbà més gran de Catalunya, el PSC diu que cal revisar les taxes i augmentar els pressupostos dels campus, tal i com reivindiquen els rectors, que en els darrers 10 anys acumulen retallades d’un 30 per cent. D’altra banda, els socialistes donaran suport a la proposta de Junts per Terrassa per reclamar la continuïtat fins a Sabadell de la B-40, el conegut Quart Cinturó, una obra que en els darrers 10 anys ha patit aturades i retards. El PSC no entén com el Govern no hi dona suport, si es tracta d’una infraestructura estratègica tant per l’economia com per la mobilitat de la ciutat.

El PSC també critica la contractació d’un nou cap estratègic per a l’àrea ú que ja té dos coordinadors. Els socialistes consideren que es dupliquen les despeses i les estructures de l’àrea sota una tinenta d’alcaldia. I alerten que l’Àrea de Promoció Econòmica no segueixi el mateix camí. Finalment els socialistes no entren en les dues iniciatives de signe oposat que fan referència a les reivindicacions polítiques en l’espai públic, en entendre que es tracta d’una decisió d’alcaldia.

Sabadell i Terrassa sumen forces per exigir a Foment que ampliï el traçat de la B-40 fins a la Ronda Oest

Jordi Ballart, considera «prioritari que la B-40 no mori en una rotonda al nord de la ciutat». Així ho ha dit l’alcalde de Terrassa en una entrevista a l’ACN. Amb aquesta intenció, Ballart ha explicat que Sabadell i Terrassa han acordat treballar de forma conjunta per exigir a Foment que el traçat del Quart Cinturó s’ampliï «almenys» fins a la Ronda Oest sabadellenca. Una aliança que s’ha anat gestant darrerament. I és que, segons Ballart, en els últims mesos ha parlat amb l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, per arribar a un «consens» al voltant d’aquest tema. «Encara que alguns creguin que en ser del PSC podríem tenir problemes d’entesa no és així», remarca l’alcalde. Ballart vol recuperar el traçat que es va aprovar en una reunió celebrada el 2013 al Consell Comarcal amb l’exconseller Santi Vila.

L’ampliació de la B-40 és, precisament, un dels temes que Jordi Ballart posarà aquest dimecres sobre la taula del president de la Generalitat, Quim Torra. L’alcalde té previst reunir-se amb el president al Palau de la Generalitat. De la trobada n’espera treure un front comú per aconseguir aquest objectiu. Durant la trobada, Ballart també exposarà a Torra el futur de les rieres o la inclusió de Terrassa a la Zona Tarifària 2, entre altres qüestions.

En la mateixa entrevista a l’ACN, Ballart es mostra optimista ja que ajuntaments com els de Castellar o Matadepera també hi donen suport. De la mateixa manera, l’alcalde de Terrassa reclama a Foment «celeritat» per enllestir el tram fins a Abrera dins el termini previst.

Una persona resulta ferida en un accident de circulació a la B40

Una persona va resultar ferida aquest dijous a les 21.45 hores en un accident a la cruïlla de la B40 amb la carretera de Matadepera. Dos vehicles circulaven per la via en sentit oest quan a l’alçada de la cruïlla amb la carretera de Matadepera un d’ells va intentar fer un canvi de carril sense adonar-se de la presència de l’altre turisme a la via i el va colpejar desplaçant la seva trajectòria fins a col·lidir amb un semàfor.

Els Mossos d’Esquadra van avisar els agents municipals que, en personar-se al lloc dels fets, van comprovar que un dels conductors es queixava de dolor i van demanar una ambulància. La unitat del SEM va traslladar el ferit a l’Hospital Mútua de Terrassa.

D’altra banda, el pal del semàfor contra el qual va col·lisionar un dels vehicles va quedar danyat, amb el cablejat a la vista, i els agents van barrar el lloc amb cinta després de realitzar la corresponent inspecció ocular i informe tècnic d’accident.

La Campanya Contra el Quart Cinturó demana la suspensió de la tramitació de l’estudi informatiu del tram Terrassa-Granollers

La Campanya Contra el Quart Cinturó demana al Ministerio de Transición Ecológica la suspensió de la tramitació de l’estudi informatiu del tram Terrassa-Granollers. El col·lectiu al·lega que l’ordenació de la mobilitat és una competència de la Generalitat de Catalunya, que fa temps que manté que ha de ser el Pla Específic de Mobilitat del Vallès, actualment en procés de redacció, el que determini la necessitat i prioritat o no d’aquesta infraestructura.

El govern del PP a Madrid va sotmetre a l’abril a consultes ambientals el document inicial de l’estudi d’impacte ambiental. Segons la campanya, no hi havia cap motiu que justifiqués fer aquest tràmit i només es pretenia crear tensions, davant la divergència de criteri existent entre les formacions polítiques. A més, alerten que en el procediment de comunicació a administracions i entitats es van obviar els consells comarcals del Vallès Oriental i Occidental, fins i tot la mateixa Campanya Contra el Quart Cinturó i l’ADENC.

La Campanya Contra el Quart Cinturó justifica el seu posicionament en el fet que, en una àmplia enquesta de mobilitat integrada a l’estudi informatiu del 2010, es demostrava que la funcionalitat d’aquesta via seria, en el cas que es construís, de caràcter metropolità. Afegeix també que no han rebut cap mena de resposta a les al·legacions tramitades aquell any, una documentació que qüestionava la legalitat i justificació tècnica i econòmica d’aquesta infraestructura, alhora que aportava informació diversa sobre la modelització d’infraestructures i valors territorials i ambientals del Vallès.

Davant d’això, la plataforma denuncia el desconeixement de la realitat a Catalunya que ha tingut fins ara el ministeri i el menysteniment de la normativa catalana. Amb tot, la Campanya Contra el Quart Cinturó espera poder millorar la capacitat d’interlocució amb els nous gestors polítics dels dos ministeris implicats en la tramitació d’aquest expedient.

La Campanya Contra el Quart Cinturó fa 25 anys amb l’atenció posada al tram fins a Granollers

Si hi ha una infraestructura al Vallès que ha generat més debat i controvèrsia, aquest és la B40, coneguda popularment com el Quart Cinturó. Aquesta via ha d’unir Vilafranca del Penedès amb el Maresme, passant pels dos vallesos i evitant, per tant, l’àrea metropolitana de Barcelona.

La idea de construir-la ve de lluny, dels anys seixanta, però no va ser fins els noranta que va aparèixer amb grans titulars als mitjans de comunicació. En part va ser així per la Campanya Contra el Quart Cinturó, en la que hi participaven entitats ecologistes i veïnals, amb l’ADENC, l’Associació per la Defensa i Estudi de la Natura, com a cap més visible. La lluita d’aquesta plataforma demanava la paralització d’aquest projecte pel fort impacte ecològic que deixava al territori.

La Campanya Contra el Quart Cinturó compleix 25 anys. Va ser el 1993 quan es va aprovar el Pla Urbanístic de Sabadell i el marc pel Protocol del Rodal de Sabadell, dos fets que van encendre les protestes. Aleshores van començar les mobilitzacions ciutadanes, manifestacions, exposicions informatives sobre el traçat, un debat que encara dura sobre la mobilitat entre els dos vallesos i, sobretot, una lluita administrativa contra el Ministeri de Foment.

La campanya va tenir una focalització molt important a Terrassa a finals dels noranta i a principis dels 2000 amb la voluntat d’aturar les obres del tram entre Terrassa i Abrera.

Finalment les màquines van començar a treballar el 2007 i encara no han acabat. S’espera que ho facin l’any que ve.
Ara la Campanya Contra el Quart Cinturó concentra les accions en el tram entre Terrassa i Granollers i que passa per Sabadell. De moment, ha aconseguit que Foment arxivi l’estudi informatiu del 2010, després de rebre una querella criminal per irregularitats administratives.

El PDeCAT presenta 880 esmenes a uns Pressupostos Generals de l’Estat que titlla d'»estèrils» per a Catalunya

El PDeCAT ha presentat al Congrés dels Diputats 880 esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat, unes reivindicacions històriques que els demòcrates agrupen en tres eixos: el social, l’econòmic i el d’infraestructures.

La formació denuncia de nou la manca d’inversions a Catalunya (aquest any un 13% de la despesa) i argumenta que és aquesta situació la que fa necessària la independència de l’Estat espanyol perquè fa inviable el nostre model social, productiu, d’infraestructures i de comunicacions.

El Partit Demòcrata posa com a exemple dels incompliments més flagrants del govern de Madrid la llei de la dependència i la construcció de la B40. Sobre aquest últim, exigeix el compromís que al 2020 estigui acabat l’enllaç a Viladecavalls i el tram Terrassa – Granollers.

A Terrassa, els demòcrates també reivindiquen la nova estació de Renfe a Can Boada, per millorar la mobilitat obligada de gran part de la població, així com la museïtzació de la Seu d’Ègara.