Entradas

L’Arxiu Històric recopila documentació ciutadana sobre la pandèmia

/0 Comentarios/en , /por

Un centenar d’arxius de tot Catalunya, entre ells el de Terrassa, estan duent a terme una iniciativa per recopilar tot allò que la ciutadania creu que hauria de ser memòria dels tres mesos pandèmia de la Covid-19.

La campanya va començar el 28 d’abril i ja són 240 les persones que hi estan aportant tota mena de documentació: des d’imatges del confinament en família i de la relació virtual que han mantingut amb qui no es podien trobar, fins a vídeos dels aplaudiments festius i reivindicatius de les 8 del vespre, així com diversos exemples de l’expressivitat artística i cultural d’aquest temps.

Les aportacions les està fent gent de totes les edats i són bàsicament de l’àmbit familiar. Des del l’arxiu fan una crida per rebre testimonis d’altres àmbits.

A banda del material que reben, l’equip professional de l’Arxiu Històric rastreja les xarxes socials i tot allò que s’ha publicat als mitjans de comunicació per ampliar el volum de documentació.

Tothom que vulgui participar i fer-hi aportacions, només ha de posar-se en contacte amb l’Arxiu Històric a través del seu correu electrònic arxiu.històric@terrassa.cat o per telèfon al 93 739 70 68.

L’Arxiu Històric i Comarcal de Terrassa reobre aquest dilluns el servei presencial amb cita prèvia

/0 Comentarios/en , /por

A partir d’aquest dilluns dia 1, l’Arxiu Històric de Terrassa reobra les seves portes amb cita prèvia. Unes 7 persones ja han sol·licitat anar presencialment a l’Arxiu entre les 8 i les 2 del migdia. La setmana passada l’equipament va tramitar 15 consultes de forma telemàtica. Per fer la reserva s’ha de fer a través del correu electrònic arxiu.historic@terrassa.cat, indicant la relació de documents que es vol consultar o el motiu i la temàtica de la consulta. Un cop valorada la petició es respondrà també per correu electrònic amb la data assignada.

Per accedir a l’Arxiu s’ha de portar guants, mascareta i material propi. Tot i així l’arxiu disposa de gel hidroalcohòlic i assignarà un punt de treball a la sala de consulta. També es recorda que els canals telemàtics “arxius en línea” i “Arxiu Digital de Terrassa” continuen actius.

L’Arxiu Històric i Comarcal de Terrassa forma part de la segona onada d’arxius comarcals de Catalunya que recuperen el servei presencial. 17 arxius més de la Xarxa i l’Arxiu Històric de Girona obren aquest dilluns les seves portes per reprendre el servei. Els arxius de Tarragona, Lleida i la Cerdanya ja van obrir fa dues setmanes. Els 19 arxius obren el servei presencial en compliment de les mesures sanitàries. Aquests arxius se sumen als 3 que ja estaven en funcionament, i queda pendent d’obertura de 16 arxius que estan en fase de treball intern o preparant l’equipament amb el material de seguretat corresponent. Tots els accessos es fan amb cita prèvia.

Durant la pandèmia, el cercador de documents Arxius en Línia i del cercador de premsa digitalitzada de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya, han incrementat les consultes en un 108 i un 310 per cent, respectivament. Del total de 38 arxius de la XAC, la majoria ja han reiniciat progressivament la seva activitat laboral i es preveu l’obertura de la resta d’arxius a partir del 8 de juny. Amb l’objectiu de fer un seguiment del desconfinament de la XAC, podeu visitar el mapa interactiu que permet saber en quina fase està cada territori i saber si ja ha obert les seves portes: https://bit.ly/36IYvyo.

Terrasses, biblioteques i equipaments esportius, a punt per a la fase 1

/0 Comentarios/en , /por

Tot a punt a Terrassa per l’esperat pas a la fase 1 que es produirà aquest dilluns. Un dels canvis més destacats serà la possibilitat d’obrir les terrasses per part de bars, cafeteries i restaurants, però hi haurà més novetats.

Aquest dilluns dia 25 també obriran, només en horari de matí i amb cita prèvia, les Oficines d’Atenció al Ciutadà de la plaça Didó i les dels districtes 2, 5, 6 i 7. En canvi, les oficines dels districtes 3 i 4 encara estan pendents d’adaptació a les mesures sanitàries de prevenció i romandran tancades fins a nou avís. L’Ajuntament continua recomanant la Seu Electrònica per fer les gestions municipals, recordant que en cas de dubte el telèfon d’informació municipal 010 és a la disposició de tots els ciutadans per ajudar-los a realitzar els tràmits telemàticament.

Les biblioteques municipals i l’Arxiu Històric, per la seva banda, obriran el dilluns 1 de juny, encara que ja ho podrien haver fet la setmana passada en l’anomenada fase intermèdia. En tots els casos obriran només per oferir el servei de préstec (o de consulta en el cas de l’Arxiu) amb cita prèvia. L’única excepció serà la biblioteca bd5, on ha estat impossible garantir les mesures de seguretat necessàries per a l’actual fase de desconfinament.

Pel que fa als equipaments esportius, les pistes municipals d’atletisme de Can Jofresa i les pistes de tennis de La Maurina s’estan preparat per garantir la seguretat dels usuaris. L’Ajuntament espera poder-les obrir properament, però sense especificar-ne encara la data.

Una conferència a l’Arxiu se centra en la Història Moderna de Terrassa

/0 Comentarios/en , /por

Augment de la població, crisi econòmica, construccions emblemàtiques, greus epidèmies i un incipient comerç del tèxtil a la ciutat. Aquests són alguns dels fets que caracteritzen l’Època Moderna dins la Història de Terrassa, un període que abarca des de finals del segle XV fins al segle XVIII. La violència generalitzada al territori d’aquest període va fer proliferar bandolers, bruixes i miquelets, i professions com els paraires, pagesos i masovers.

La Història Moderna que s’ha tractat aquest dimecres en una xerrada a l’Arxiu Històric, forma part del recentment editat llibre “Una Història de Terrassa”. “Una Història de Terrassa” és un projecte de deu anys de recerca i investigació que han fet 15 dels historiadors més prestigiosos de la ciutat. Una edició plural, pedagògica i divulgativa que es va presentar solemnement a finals de novembre i de la qual ara se’n fan xerrades públiques sobre diferents trams de la Història de la ciutat. La pròxima setmana el debat se centrarà en la Història Contemporània.

Una col·lecció d’art per a cecs aterra a l’Arxiu Històric

/0 Comentarios/en , /por

És una maqueta dels palaus de l’Alhambra de Granada feta especialment perquè la puguin visitar tocant, les persones amb alguna deficiència visual. I aquesta altra reprudueix el monument indi del Taj Mahal, considerat també una de les meravelles del món. Aquestes dues repruduccions formen part d’una exposició per veure i tocar que s’ha obert aquest dimarts a l’Arxiu Històric.

La resta d’obres fetes en pintura, escultura o fotografia, són peces realitzades per persones cegues o amb alguna discapacitat visual greu. Aquesta selecció de 32 peces formen part d’una mostra itinerant del Museu Tiflològic de l’ONCE, amb seu a Madrid, i que arriba a Terrassa amb motiu del 25è aniversari de la creació del Museu a la capital de l’Estat. L’Arxiu Històric ja fa temps que treballa en fer les coses més accessibles per a tothom.

El Museu Tiflològic de Madrid és un espai accessible per a tots els pùblics on es poden veure i sobretot tocar quatre col•leccions. Entre les maquetes de rellevància arquitectònica hi ha les obres d’artistes cecs, així com material tiflològic com un àbac o una maquina de calcular, i llibres en sistema braile i d’altres sistemes d’escriptura anteriors a la ONCE. L’exposició per veure i tocar es podrà visitar a l’espai del carrer Baldrich fins el 2 de febrer.

Joan Pérez presenta a l’Arxiu Històric ‘Epistolari a la meva filla Paulina 1936-1939’ de Francesc Pi de la Serra

/0 Comentarios/en , /por

Un relat sobre els fets revolucionaris que van tenir lloc entre el 1936 i el 1939 en forma epistolar. És el moment històric que recull l’obra de Francesc Pi de la Serra, presentada aquest dijous a l’Arxiu Històric.

Joan Pérez, responsable de l’edició de ‘Epistolari a la meva filla Paulina 1936-1939’, ha estat l’encarregat de presentar-lo a la ciutadania.

Amb pròleg de Xavier Marcet, el llibre aprofundeix en aquesta època de confrontació per rescatar un període en el qual van conviure els drames, la crueltat i una gran mediocritat i misèria humana amb molts d’exemples d’heroïcitats anònimes. El relat permet comprovar la delicadesa de la narració de Francesc Pi de la Serra en la manera com traslladava aquestes vivències a la seva filla Paulina.