Entradas

Nou acord de col·laboració entre la Cecot i l’Atlètic

El secretari general de la Cecot, Oriol Alba, i el director general de l’Atlètic Terrassa Hockey Club, David Valeriano, han signat aquest dilluns al matí un acord de col·laboració entre les dues entitats. A partir d’ara, aquest conveni permetrà que totes les persones associades al club esportiu puguin utilitzar les ofertes i descomptes de les empreses associades a la Cecot disponibles al web Partnershop, així com disposar de l’assessorament en processos de compravenda de negocis per part dels consultors del Centre de Reempresa de Catalunya. Els socis de l’Atlètic també podran aprofitar-se de la borsa de treball de la Cecot i de descomptes en els cursos impartits per la patronal egarenca.

En l’altra direcció, l’acord també apunta la possibilitat de desenvolupar futurs programes formatius per a les empreses associades a la Cecot basats en la transmissió dels valors de l’esport d’alt rendiment. Oriol Alba ha reconegut que «la irrupció de la Covid-19 ha obligat a evitar el contacte social i aturar la major part d’activitat formativa en equip i les trobades presencials en espais com ara els de l’ATHC» però ha afegit que tenen previst reprendre aquestes formacions «en la mesura que la situació pandèmica millori i ho permeti».

Per la seva banda, David Valeriano ha afirmat que amb aquesta signatura el club pretén «renovar i continuar l’acord que tenia l’Atlètic amb la Cecot per seguir fomentant, dins del Club, les formacions tant per als membres de l’staff com per als nostres socis». Totes dues organitzacions ja van començar a col·laborar el 2018, per ajudar a la inserció laboral dels esportistes després de la seva retirada de la competició i per desenvolupar programes formatius a les empreses focalitzats en valors com el treball en equip, el sacrifici i la confiança en un mateix.

Cecot constata una tendència de creixement moderat pel que fa les ofertes de treball

Cecot Persona i Treball ha publicat una nova edició de “l’Observatori de l’actualitat laboral” corresponent al segon trimestre del 2021 on analitza els moviments d’ofertes i demandes de feina a la seva borsa de treball i les característiques principals de les necessitats laborals de les empreses.

L’observatori destaca un increment del 24% de les ofertes de feina gestionades per la Borsa de Treball de la Cecot respecte el primer trimestre i un 41% més respecte el mateix període de l’any anterior. Pere Ejarque, responsable d’Intermediació Laboral a la Cecot, argumenta que aquest segon trimestre del 2021 “dona continuïtat al canvi de tendència que vam experimentar en el primer trimestre. Recordem que veníem de tres trimestres continuats de davallada d’ofertes de feina i d’estancament generalitzat per impacte de la pandèmia. Esperem que, malgrat el ritme d’aquest increment sigui moderat, el proper semestre el nombre d’ofertes continuï remuntant”.

L’Àrea Industrial lidera el percentatge més alt d’ofertes de feina generades mitjançant la Borsa de Treball aquest segon trimestre arribant al 28% del total, seguida de prop per l’Àrea d’Administració, amb el 21% d’ofertes gestionades i l’Àrea de Producció que es posiciona en tercer lloc amb el 17% de les ofertes. Les ofertes de l’Àrea Comercial es mantenen el 10% i el 24% restant d’ofertes gestionades es distribueixen en un ventall d’àrees força heterogeni.

L’Observatori recull les principals ocupacions sol·licitades per les empreses i que en el segon trimestre han estat les relatives a electromecànica, manteniment industrial, torneria i soldadura dins l’Àrea Industrial. En el cas d’Administració, les ocupacions més demandades han estat d’auxiliar d’administració –perfil generalista, personal tècnic d’administració i d’administració de personal. Pel que fa a l’Àrea de Producció, els perfils d’operari de producció i de peonatge de producció han suposat el gruix de les demandes en aquest àmbit. I a l’Àrea Comercial els perfils més demandats han estat el de comercial-vendes, en segon lloc personal d’exportació i finalment personal de màrqueting.

L’informe publicat per la Cecot destaca que el 33% de les ofertes de feina que ha gestionat durant el segon trimestre del 2021 oferien contractació laboral indefinida.

La Cecot espera incentius atrevits al projecte de Llei d’start-ups que donin l’impuls a les noves iniciatives

La Cecot considera positiu que el Govern impulsi una Llei per a empreses emergents i espera que durant el procés parlamentari, d’una banda el text acabi recollint propostes i mesures efectives que a la pràctica sí donin un impuls a les noves iniciatives, i d’altra banda expressa la seva petició que no quedi aturada o s’alenteixi en els processos parlamentaris.

A principis d’any, l’entitat va presentar als diferents grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya el seu document de propostes Cecot Up&Go! entre les que s’inclouen una relació de mesures concretes per al reconeixement, foment i incentiu de l’ecosistema de start-ups o empreses emergents.

Des de la Cecot es considera que cal entendre les start-ups com un tipus d’empreses de creació recent  que cobreixen necessitats socials i econòmiques a partir de posar en valor el talent i la meritocràcia, que contribueixen a la internacionalització de l’economia, atreuen important inversió financera i de talent estranger, i ofereixen una sortida professional als joves.

La Cecot celebra l’acord per una reforma fiscal internacional per al 2023

La patronal terrassenca Cecot ha rebut positivament la bona acollida que l’acord promogut per l’OCDE sobre una reforma fiscal internacional ha tingut entre les principals economies mundials com la Xina, Estats Units o els països del G20. Des de la patronal es considera necessari, no només reivindicar l’equitat fiscal entre totes les empreses, sinó començar a fer passes endavant per implementar una harmonització fiscal que ajudi a fer que les grans empreses mundials realitzin una major contribució als països on desenvolupen la seva activitat.

El president de l’entitat, Antoni Abad, ha reiterat que “si volem un sistema fiscal just, dur a terme aquest acord serà imprescindible. És un repte global que alguns països han intentant tractar en solitari i amb el temps ha quedat patent que un país sol no ho pot fer. Cal un acord transnacional”.

Més enllà d’anar fent el seguiment de com es concreten finalment les mesures i de la seva implementació efectiva, que d’entrada està prevista per al 2023, des de la patronal catalana es considera que el nou sistema fiscal internacional facilitarà un sistema més equitatiu en quant a la relació pagament d’impostos i volum de negoci generat en els territoris. “Interpretem aquest pacte com un preludi a una harmonització tributària que beneficiarà la ciutadania i el desenvolupament dels països però també les microempreses i les pimes”. El teixit pime és qui assumeix el percentatge més gran de la càrrega impositiva a la majoria dels països i qui suporta el pes de la pressió fiscal perquè són empreses poc deslocalitzades a diferència de les grans empreses mundials que operen a tot el món però que només contribueixen i aporten beneficis a un únic estat.

 

 

 

Visita institucional dels representants de la Cecot al conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent

La patronal terrassenca Cecot ha trasllat al nou conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, la preocupació del teixit empresarial productiu per l’increment de preus de les matèries primeres i l’escassedat de les mateixes; el sobre endeutament generat per les mesures antiCovid-19, així com la necessitat actual i de relleu generacional a dos anys vista de perfils tècnics i professionals qualificats.

A la trobada figuraven, a més del conseller, el secretari d’Empresa i Competitivitat, Albert Castellanos,  el president de la patronal Cecot, Antoni Abad i el secretari general, Oriol Alba. Les dues parts veuen necessari sumar esforços, des dels diferents àmbits polítics, socials i econòmics, per aconseguir tant la necessària recuperació econòmica del país com la seva evolució.

Des de la Cecot s’aposta per una nova governança que passi per la implicació proactiva de la societat civil en la presa de decisions que poden tenir un fort impacte en l’activitat econòmica i social, i així ho ha traslladat mitjançant diferents informes de mesures i propostes des de la irrupció de la pandèmia.

La trobada, de caràcter institucional, s’ha emmarcat en l’agenda de reunions que la Cecot manté amb els nous representants del Govern de la Generalitat de Catalunya per aprofundir en les mesures per reactivar l’economia, rellançar les empreses i transformar el model econòmic que l’entitat va elaborar el mes de gener per tal de fer front a l’actual context econòmic. La patronal  demana coratge polític i diàleg per tirar endavant reformes, realitzant els acords necessaris i cercant el màxim consens possible per tal de dur-les a terme amb èxit.

En el context de la visita, Abad ha traslladat a Torrent les principals preocupacions expressades pels representants de diferents sectors econòmics i empresarials durant l’assemblea general ordinària que la Cecot ha dut a terme aquesta mateixa setmana.

 

La CECOT torna a celebrar la seva assemblea anual de forma presencial

La Cecot posarà a debat la tendència creixent de la publificació de serveis i la necessitat d’unes noves bases de cooperació publicoprivada. L’impacte directe de la pandèmia en l’activitat productiva dels diferents sectors econòmics centra l’assemblea anual ordinària de la Cecot. L’entitat tanca un exercici 2020 amb un volum de gestió que s’ha vist pràcticament triplicat en els serveis essencials com l’atenció al soci, els comunicats de novetats informatives o l’assessorament en àmbits com el laboral, el financer i el fiscal. Antoni Abad avança que la Cecot posarà en marxa la redefinició d’un nou pla d’acció per als propers anys que emfatitzi la personalització en l’acompanyament empresarial. “Cada empresa té necessitats diferents en funció del sector, de l’activitat que desenvolupa i del moment o l’etapa vital en la que es troba. Així que el segon semestre ens centrarem en elaborar un nou Pla estratègic que començarem a implementar el 2022”.

La Cecot va recuperar ahir al vespre el format presencial per l’assemblea general ordinària a la seu del carrer Sant Pau, després d’un any excepcional de pandèmia i de reunions telemàtiques. Abans de l’aprovació de la memòria d’activitats, els diferents representants sectorials a l’assemblea van protagonitzar un espai d’intervencions per posar en comú quina ha estat la situació del darrer any en el seu sector d’activitat, quina és la situació actual i quines perspectives tenen per al proper any. Sota aquesta premissa representants del metall, el tèxtil, l’automoció, el químic, el plàstic, el comerç minorista, l’alimentació, el transport, els diferents serveis, i entre ells els centres esportius, van exposar durant més d’una hora l’impacte de la covid-19 en les diferents activitats que es desenvolupen a cada sector.

Malgrat les casuístiques pròpies de cada sector es va posar de manifest algunes situacions compartides per molts d’ells com ara l’increment dels costos de les primeres matèries, en especial totes les derivades del petroli, que han tingut afectació en sectors com el de la transformació del plàstic, les filatures i teixidors, el químic, el transport i l’automoció, sobre tot en la vessant de reparació i manteniment de vehicles en quant a l’ús de lubricants i productes derivats del petroli. Aquests increments provenen tant dels talls de subministrament provocats per l’aturada del comerç internacional durant la pandèmia, com per una baixada de la producció intencionada en alguns casos per provocar un augment de la demanda i un increment de preus. El transport internacional de contenidors de matèries o de peces per assemblatge també s’ha vist alterat per la pandèmia i les empreses manufactureres han experimentat un increment de costos desmesurats en la contractació d’aquests contenidors que han atribuït a una part d’especulació dels intermediaris, però que ja s’està tornant a regularitzar.

A banda d’una reducció de producció del petroli generant una disminució de les matèries derivades del mateix, el sector industrial també està experimentant l’escassedat d’altres components en les cadenes de muntatge, com ara els xips, que fan preveure l’aturada temporal d’algunes línies de producció ja sigui d’automòbils, béns informàtics, electrònics, automatismes, etc. Una segona situació comú a la majoria de sectors és la manca de perfils professionals tècnics, qualificats i especialitzats, així com la previsió d’una manca de relleu generacional en determinades activitats a dos anys vista. La situació, que no és nova, està duent als Gremis i Associacions a intensificar la seva demanda d’un sistema d’ensenyament i de formació professional més vinculat a la realitat empresarial.

La manca de suport i comprensió per part dels Governs en relació al teixit empresarial també forma part d’una visió compartida per la majoria de sectors que mantenen la preocupació per un sobre endeutament de les empreses a l’hora de fer front a les mesures anticovid-19; i per la manca tant d’ajuts directes, com d’una política fiscal adaptada a les circumstàncies, que permetin una reactivació ràpida. I, finalment, un factor generalitzat en l’àmbit de la gestió és que la pandèmia ha suposat una disrupció generalitzada en els hàbits i comportament de les persones, en les preferències i voluntats i això està provocant la redefinició dels models econòmics, dels models de negoci i la necessitat constant, per part de les empreses, d’entendre els consumidors per adaptar el servei a les noves demandes. Aquest canvi disruptiu que ve recolzat per una transformació digital i un major ús de les tecnologies obliga a les empreses adaptar-se als mercats a molt curt termini però a l’hora mantenir un compromís estratègic per la sostenibilitat del sistema a futur.

Tal i com recull la memòria anual aprovada en el marc de l’assemblea, l’activitat desenvolupada per la Cecot durant el 2020 també ha estat excepcional i s’ha centrat primordialment a acompanyar, assessorar i informar en tot moment a les empreses i professionals perquè poguessin prendre decisions organitzatives de manera ràpida i amb el màxim de certeses possibles, davant les mesures preses pels Governs en la seva gestió per reduir la propagació de la Covid-19. “Cal recordar que el tretze de març de l’any passat, vam facilitar a les empreses una guia per elaborar un Pla de contingència, tot just decretat l’estat d’alarma, i que van descarregar prop més de sis mil empreses”, explica Antoni Abad, president de la Cecot. Des del mes de març i fins el desembre de 2020 la Cecot va veure incrementat en un 78% el nombre de consultes ateses per bústia virtual, 25.583 en total.

També va incrementar en un 17% el volum de trucades ateses, amb un total de 21.094. Les circulars informatives generades van suposar un 53% més de les realitzades l’any 2019 i l’àrea d’assessorament, sobre tot les relatives a laboral i a finançament i fiscalitat, van incrementar en un 55% les consultes habituals. “Vull recordar que entre el tretze de març i l’u de juliol tot l’equip de treball de la Cecot va prestar els serveis d’atenció, informació i assessorament empresarial en remot, confinats, fent un teletreball improvisat, diari, adaptant les jornades per oferir informació actualitzada en tot moment, també els caps de setmana, i amb una implicació tal de totes les persones que hi treballen, que ha estat el que ens ha possibilitat acompanyar les empreses quan més necessitat de suport han tingut”, expressa el president de la Cecot.

Amb el confinament, l’ús de les noves tecnologies ha permès incrementar el nombre de sessions informatives, digitals totes elles des de març, suposant un total de 87 sessions el 2020, un 23% més respecte l’any anterior, amb un volum d’inscripcions de 6.786 (un 196% més) i una participació que també s’ha vist incrementada en un 193% (4.505 persones) durant el 2020. Pel que fa a l’acció institucional i patronal, l’entitat ha emfatitzat durant l’exercici 2020 els contactes i gestions amb el Govern de la Generalitat en funcions i els Ministeris del Govern d’Espanya com el de Treball, el d’Economia o el de Seguretat Social per tal de reclamar ajudes directes a les empreses; l’ús, per part del Govern d’Espanya, de la política fiscal per facilitar la reactivació econòmica i evitar el sobre endeutament de les empreses; una coordinació més intensa en aspectes com els ERTO i una cooperació publicoprivada més efectiva que permetés actuar amb més celeritat en aspectes com els cribratges massius o la vacunació.

Més enllà de l’increment de la correspondència amb els responsables de gestionar la pandèmia, l’entitat ha dut a terme diferents informes i documents de propostes per acompanyar el procés d’anàlisi i presa de decisions d’aquestes persones incidint en l’impacte que aquestes decisions tindran sobre l’activitat productiva, econòmica i social. Entre els informes destaquen la Guia per l’elaboració d’un Pla de Contingència amb motiu de l’afectació de l’activitat empresarial pel COVID-19 (13/03/2020); el document de mesures Cecot per ajudar a les administracions públiques a reactivar l’economia i rellançar les empreses. (08/05/2020); propostes Retailcat per la reactivació del comerç minorista (05/06/2020); el Pla d’intervenció immediata en el mercat laboral per acompanyar la reactivació empresarial durant la desescalada i mantenir l’ocupació (12/06/2020); el document de propostes i mesures de la Cecot per contribuir a la reducció de l’absentisme laboral (20/07/2020); l’Informe sobre les conseqüències fiscals de les mesures per pal•liar els efectes de la COVID-19 (CAST) (27/11/2020) i, finalment, el Cecot #UpandGo | Propostes per reactivar l’economia, rellançar les empreses i transformar el model econòmic (26/01/2021).

Tal com recull el document Cecot #UpandGo, les prioritats de la institució per al 2021 exigeixen mantenir el nivell d’informació permanentment al soci envers tot allò que pot afectar a la seva competitivitat/supervivència, ajudar en la seva reactivació, especialment en tot allò relatiu a la seva digitalització i emfatitzar la tasca de suport a les empreses en el procés de transició energètica. “I és en aquest camí de la reactivació i de la redefinició de models econòmics on estem insistint en la necessitat de fer front a la situació des d’una visió integral. El que m’heu sentit nomenar, en més d’una ocasió, com el billar a tres bandes, on és necessari la cooperació de l’administració, dels representants empresarials i d’experts de referència en matèria econòmica i empresarial. La Cecot som una organització civil organitzada, representants d’un teixit empresarial implicat i compromès socialment, per això ens reivindiquem com un agent a tenir en compte en els processos de presa de decisions per part dels Governs i apostem per una nova Governança que apoderi la societat civil”.

Els participants a l’assemblea van expressar la necessitat d’obrir un debat sobre la creixent tendència a voler municipalitzar o publificar els serveis, davant d’una incipient situació de reactivació econòmica. “Hem d’elevar el debat més enllà del simplisme que suposa que tot allò públic és bo i que tot allò privat és sospitós; necessitem unes noves bases de cooperació publicoprivada que es complementin i que assoleixin resultats en benefici dels usuaris. Allà on l’administració no arriba hi ha molta iniciativa privada que pot cobrir-ho de manera eficient, sostenible i responsable. Només cal posar les bases i els compromisos adequats. Ja existeixen referents, prenem-los com exemple”. El darrer aspecte tractat en el marc de l’assemblea l’ha desenvolupat el nou secretari general de l’entitat, Oriol Alba, qui es va incorporar el mes de gener d’enguany i que es centra en l’elaboració d’un nou Pla estratègic durant el segon semestre de l’any amb l’objectiu d’implementar-lo en el període 2022-2024.

Alba va traslladar el resultat de l’anàlisi interna realitzada durant els primers mesos de l’any en relació a la dinàmica de l’entitat, la posada en marxa d’accions de millora en processos interns a curt termini i la gran capacitat que té la Cecot de convertir l’impacte de la pandèmia en una oportunitat de millora en els serveis d’acompanyament a les empreses i la seva personalització. “El treball de l’equip durant la pandèmia ens ha demostrat que les empreses i els professionals confien en els nostres serveis d’assessorament, d’informació i en el criteri que apliquem en la relació amb les administracions, i cal posar-ho en valor.

Per això treballarem més intensament el “sociocentrisme” de la mà de tots els gremis i associacions que conformen la casa. Perquè cada empresa o negoci és únic. I les seves necessitats també”. Abad ha conclòs anticipant que “en el segon semestre ens centrarem en redefinir un nou pla d’acció per als propers any que emfatitzi la personalització i l’acompanyament empresarial. Cada empresa té necessitats diferents en funció del sector, de l’activitat que desenvolupa i del moment o l’etapa vital en la que es troba, així que treballarem en un nou Pla estratègic per al proper any”.

 

Francesc Roca, nou president de l’Institut Industrial de Terrassa – Gremi Tèxtil

Aquest dimarts al vespre, Francesc Roca i Llongueras ha estat ratificat en assemblea com a nou president de l’Institut Industrial de Terrassa – Gremi Tèxtil. La del director executiu de Tints i Acabats Finish, empresa ubicada al polígon industrial de Can Parellada, era l’única candidatura presentada en un procés electoral que ha servit per rellevar Josep Armengol. El fins ara president ostentava el càrrec des del 2013, dirigint l’entitat durant dues legislatures i acumulant més de 20 anys formant-ne part.

En el seu primer discurs com a president, Francesc Roca ja ha marcat alguns dels objectius de la nova junta. Els principals, potenciar serveis fets a mida per al tèxtil, potenciar els grups de compra de materials i els serveis comuns per als agremiats. Tot plegat, amb la perspectiva d’un 2023 on l’entitat celebrarà 150 anys d’història.

Núria Aurell, consellera delegada de l’empresa de filatures Agatex, serà la vicepresidenta primera d’una junta que comptarà amb cinc dones entre un total de quinze membres. L’Institut Industrial de Terrassa – Gremi Tèxtil és una organització de representació empresarial vinculada a la patronal Cecot.

Cecot celebra que es desbloquegi l’aportació de 1.000 milions per rescatar el teixit productiu

La Cecot ha rebut, positivament, l’acord entre agents econòmics i el Govern de la Generalitat en el marc del Consell del Diàleg Social de Catalunya pel qual s’amplien els ajuts directes a les empreses afectades pels efectes de la Covid-19. Una reivindicació que han impulsat i recolzat totes les organitzacions empresarials.

Des de la patronal demanen al Govern català que estengui els ajuts a les empreses que, malgrat haver patit els efectes de la crisi sanitària, no estiguin a hores d’ara incloses a la llista de CNAEs que permet l’actual regulació estatal. Des d’un inici, l’organització empresarial ha defensat que no té cap mena de sentit aplicar un doble criteri de mesura.

Emplacem al govern central a que modifiqui la finalitat dels ajuts, ja que es preveu que es destinin per satisfer deute i els pagaments a proveïdors i altres creditors financers i no financers, així com els costos fixes incorreguts pendents de pagament, sempre que aquest s’hagin meritat entre l’1 de març de 2020 i el 31 de maig de 2021 i que procedeixen de contractes anteriors al 13 de març de 2021”, explica Enric Rius, assessor financer de la Cecot. Entenem que cal adaptar les dates ja que aquests ajuts, aprovats el 12 de març amb moltes incerteses, no arribaran a l’empresa fins a la segona quinzena de juliol, impossibilitant poder donar cobertura a aquest requeriment de satisfacció de deute i pagaments a proveïdors.

La pel·lícula ‘Los renglones torcidos de Dios’ es roda a la Cecot

Del 9 al 16 de juny, l’edifici i els jardins de la Cecot del carrer Sant Pau de Terrassa es converteixen en un plató de cinema. I és que aquests dies s’està fent part del rodatge de la pel·lícula Los renglones torcidos de Dios, basada en la novel·la del mateix títol de Torcuato Luca de Tena.

De fet, el passat mes de maig arrencava el rodatge del film protagonitzat per Bárbara Lennie sota la direcció d’Oriol Paulo i amb guió de Guillem Clua.

L’actriu protagonista es posa a la pell d’Alice Gould, una dona ingressada en un sanatori de salut mental amb un diagnòstic de paranoia, però que creu ser una investigadora privada que segueix la pista d’un homicidi. Es roda una versió modernitzada de la novel·la publicada el 1979.

La Cecot demana a la ministra Montero un tipus reduït de l’Impost de Societats per a les pimes

La Cecot demana a la Ministra Montero un tipus reduït de l’Impost de Societats per a les pimes, a semblança del que ja estan implementant altres països europeus.

Les pimes representen el 98% del teixit empresarial a Espanya, suposen el 64,25% de l’ocupació total i estan suportant la major part de la pressió fiscal del país. La Cecot reclama una fiscalitat competitiva per fer front a la reactivació econòmica.

Antoni Abad, president de Cecot, afirma que: “si volem reactivar la nostra economia, basada en teixit pime, proposem al Ministeri d’Hisenda que apliqui un tipus reduït de l’Impost de Societats d’un 10% en comptes de l’actual 25%. Cal implementar una política fiscal equitativa i justa, i que les empreses molt grans contribueixin pel total dels seus guanys”.

La patronal es va manifestar a favor de la proposta del G7 perquè les grans empreses mundials facin una major contribució als països on desenvolupen la seva activitat i establir un impost mínim transnacional del 15%.