Entradas

Tres laboratoris d’enginyeria mecànica s’uneixen per crear el nou supergrup de recerca CATMech

Tres laboratoris de l’escola d’enginyeria de Terrassa s’uneixen i creen CATMech, un supergrup en enginyeria mecànica que ja ha estat reconegut per la Generalitat amb el segell Tecnio.

Són els grups de recerca de sistemes hidràulics i pneumàtics, el d’innovació tecnològica d’estructures i materials i el d’enginyeria acústica i mecànica. Tot i que ja coincidien en algunes empreses amb qui treballaven ara, compartint material i personal, podran agafar projectes de més envergadura.

Els tres laboratoris sumen una facturació de 2 milions d’euros, 70 projectes d’innovació tecnològica i 50 de recerca i desenvolupament amb empreses.

CATMech ofereix a les empreses un amplíssim ventall de serveis en materials i estructures i en la seva automatització i control. Els tres laboratoris que s’agrupen compten amb equips experimentals potents d’assaig i simulació.

El nou supergrup de recerca està format per més de trenta persones entre tècnics, investigadors i estudiants de doctorat. Més de la meitat són doctors en enginyeria i quatre catedràtics: Jordi Romeu, Lluís Gil, Javier Gámez i Esteve Codina.

CATMech agafarà encara mes embranzida quan es posi en marxa el nou doctorat en enginyeria mecànica. Confien en incorporar a l’equip més joves amb talent per consolidar el potencial del nou grup de recerca. Els quatre responsables de CATMech van poder exposar els seus objectius i necessitats al rector de la UPC, Francesc Torres, que els va visitar.

L’INTEXTER participa en la implantació de la primera biomembrana antitumoral

El passat agost es va implantar, per primera vegada al món, una biomembrana antitumoral en un pacient a l’Hospital de la Santa Creu. Això va ser possible gràcies a la investigació que està duent a terme l’empresa Cebiotex, en la que hi participa l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa, l’INTEXTER.

Aquesta membrana està feta amb nanofibres, i s’implanta just a la zona del cos on s’acaba d’extreure un tumor. La membrana allibera un fàrmac quimioteràpic amb l’objectiu de millorar el pronòstic del pacient i disminuir els efectes secundaris.

Aquesta biomembrana es troba en la fase 1 de la investigació i caldrà encara uns cinc anys més de proves per a què es pugui validar i comercialitzar.

L’objectiu dels investigadors és que aquesta membrana es pugui convertir en estàndard del tractament oncològic, amb un enfocament especial per a pediatria. Per això hi està involucrat l’Hospital Sant Joan de Déu.

Per seguir amb la investigació calen diners, i Cebiotex ha obert una ronda d’inversió per captar 1,6 milions d’euros.

El Congrés WSCITECH «Dones, Ciència i Tecnologia» celebra la seva segona edició en format virtual

Durant la tarda d’aquest dimecres se celebra, de manera virtual, la segona edició del Congrés WSCITECH «Dones, Ciència i Tecnologia», impulsat per l’ESEIAAT-UPC i les regidories de Polítiques de Gènere i Universitats de l’Ajuntament de Terrassa. La Jornada serveix per donar visibilitat a les aportacions realitzades per dones que treballen en diferents disciplines relacionades amb la ciència, la tecnologia o la salut. Durant l’edició d’aquest any es projectaran diversos vídeos amb ponències temàtiques i experiències d’emprenedoria en clau feminista. El Congrés «Dones, Ciència i Tecnologia» estava previst per al passat 27 de març però, degut a la situació generada per la pandèmia, s’ha hagut de reprogramar per aquest dimecres. Es podrà seguir en format virtual i de manera gratuïta a través de la plataforma Zoom.

NÜWA, una ciutat marciana creada per la UPC, arriba a una final de la Mars Society

Un equip internacional liderat per investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), de Terrassa i Barcelona, que formen part de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), ha imaginat la ciutat a Mart NÜWA, detallada a un extens projecte que inclou aspectes científics, d’enginyeria, arquitectònics, econòmics i socials. Aquest projecte ha estat una de les 10 propostes finalistes del concurs Mars City State Design de la Mars Society, l’organització de promoció de l’espai més gran i més influent del món dedicada a l’exploració i l’assentament humans al planeta Mart. El concurs està centrat a desenvolupar una ciutat d’un milió d’habitants a Mart de forma sostenible. La presentació final tindrà lloc el proper 17 d’octubre i es retransmetrà en directe via ‘Facebook live’ arreu del món

NÜWA, una ciutat marciana
A NÜWA arribaran els primers 1.000 habitants l’any 2050. A partir de llavors i durant els següents 50 anys continuaran arribant nous nuwaians fins arribar l’any 2100 a un milió d’habitants. Com arribaran? A través d’un shuttle que faria escala en una estació transbordadora ubicada a un asteroide entre la Terra i Mart.

En aquesta ciutat marciana tot està previst: un disseny arquitectònic avantguardista i futurista però alhora habitable i robust, una organització social, econòmica i política democràtica que preveu tres fases, l’assentament depenent de la Terra, una període de transició i, finalment, l’emancipació de la Terra.

L’habitabilitat a NÜWA estaria assegurada, perquè el projecte preveu que no es puguin rebre més habitants fins que no s’hagin generat els recursos suficients com per garantir-ne la seva supervivència. Recursos que van des de l’oxigen, generat gràcies a les ingents quantitats d’aigua que hi ha a Mart; aliments a partir de la criança de diferents espècies animals i vegetals, com ara peixos, algues, o fongs, fins a minerals i matèries primeres procedents del sol marcià, etc.

La FOOT lliura el premi d’Optometrista de l’Any a Padmaja Sankaridurg, especialista en miopia

La Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) ha atorgat aquest dimecres el premi de l’Optometrista de l’any a la investigadora índia Padmaja Sankaridurg. Coincidint amb l’acte d’inauguració del nou curs, la universitat terrassenca ha lliurat aquest guardó a la directora del Programa de Miopia de l’Institut Brien Holden i catedràtica de l’Escola d’Optometria i Ciències de la Visió de la Universitat de Nova Gales del Sud, a Austràlia. La professora, que apadrinarà els nous estudiants que comencen el curs 2020-2021, ha rebut el premi en una conferència telemàtica en reconeixement a la seva vàlua acadèmica i a les seves aportacions en el camp de la investigació.

Actualment, Sankaridurg participa en programes de recerca sobre dispositius òptics i estratègies farmacèutiques i està involucrada en projectes per a la comprensió dels factors de risc en l’aparició i progressió de la miopia. Tot i que la prevalença d’aquesta disfunció ocular varia segons la zona geogràfica, la miopia ha augmentat a tot el planeta assolint nivells alarmants. L’increment de l’ús de pantalles, causat en bona part pels efectes de la pandèmia, ha fet créixer el risc de miopia. En aquest sentit, es preveu que a l’any 2050 gairebé la meitat de la població mundial serà miop, i una de cada 10 persones tindrà una afectació greu, amb valors superiors a les 5 diòptries.

Sis investigadores creen una plantilla esportiva feta amb residus tèxtils

Sis dones estudiants d’enginyeria tèxtil a la UPC dissenyen una plantilla per a calçat esportiu que es fabricarà a partir dels mateixos residus tèxtils que genera la indústria. El projecte que ha estat escollit per participar en diferents concursos internacionals, podria tenir un model prototip per a finals d’any, moment en el qual les empreses ja es podrien interessar en la seva explotació.

L’equip Resportive està integrat per Ariadna Crespí, Paloma López, Helena Comas, Virginia Mendizábal, Carla González i Laura González. El repte és trobar una sortida comercial a un producte que aprofita la gran quantitat de residus tèxtils que genera l’activitat esportiva a tot el món. Uns residus difícils de separar, classificar i reutilitzar pel tipus de matèries utilitzades. Amb aquest projecte s’aconseguiria recuperar per al mercat una bona part de les 900.000 tones de productes tèxtils que es calcula cremen cada any a tot l’Estat.

L’ESEIAAT crea i implanta un sistema propi de rastreig i localització per prevenir contagis Covid-19

L’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech ha creat un sistema de rastreig per tallar cadenes de contagis de la Covid-19 que poden fer servir els estudiants a l’aula amb el seu telèfon  mòbil.

El sistema, que s’anomena UPCTrack, ha estat desenvolupat pels serveis informàtics de la UPC a Terrassa, és d’ús voluntari i preserva la privacitat de les dades personals.

Per al seu funcionament, l’ESEIAAT ha marcat amb una etiqueta adhesiva amb codi QR les taules de les aules que acullen a un nombre més alta d’estudiants. Quan l’estudiant seu al seu lloc, ha d’escanejar amb el seu mòbil l’etiqueta de la seva taula. El codi QR enllaça a una pàgina web on l’estudiant s’identifica, de manera que el seu nom queda vinculat al lloc on ha assistit a la classe en una base de dades. El sistema permetrà localitzar fàcilment els companys i companyes que han estat més propers a l’estudiant en cas que hagi estat positiu de Covid-19 i, d’aquesta manera, tallar la cadena de contagis.

50 bicicletes elèctriques se sumen als 200 patinets del juliol i completen el model de micromobilitat sostenible

Des de mitjans de juliol circulen per Terrassa 200 patinets elèctrics i de lloguer. Aquest dimecres se sumen 50 bicicletes de les mateixes característiques que completen el model de micromobilitat sostenible.

Aquesta flota mòbil és elèctrica i d’ús compartit i serveix, a més, per mesurar la contaminació atmosfèrica per allà on passa. Els 20 sensors del vehicle avaluen i transmeten a temps real dades sobre la pol·lució. Aquestes dades es bolquen en un sistema central on s’analitzen i s’elaboren uns mapes de contaminació per districtes, barris o carrers. Per això se’ls anomena també observadors ambientals.

Les persones usuàries han de ser majors de 18 anys i descarregar-se l’App de Reby (l’empresa que gestiona la flota) que està disponible per Ios i Android on s’informa del servei, disponible les 24 hores del dia, i dels costos. Les tarifes per utilitzar la bicicleta són: mig euro pel desbloqueig i 20 cèntims per minut; els patinets, 1 euros el desbloqueig i 15 cèntims per minut.

Es tracta d’un projecte pilot que durarà un any i mig i està impulsat per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria en Telecomunicacions de Barcelona (ETSETB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en col·laboració amb l’Ajuntament. Passat aquest temps, més operadores podrien participar-hi i ampliar els serveis.

Des del 17 de juliol quan van entrar en funcionament els 200 patinets elèctrics, el 80% dels usuaris estan satisfets amb el servei. Les dades parlen de gairebé 15.000 viatges realitzats, entre 6 i 9 minuts de durada per recórrer entre 900 i 1300 metres. Les franges horàries més sol·licitades són entre les 20 i 21 hores i el districte on comencen i finalitzen més viatges és el del centre.

Les classes de primer curs i les pràctiques seran gairebé les úniques presencials a l’ESEIAAT

L’ambient de les aules i passadissos de l’Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeronàutica i Audiovisual de Terrassa no és ni de bon tros l’habitual de mitjans de setembre. Encara que no ho sembli, les classes a tots els cursos de grau, excepte el primer, van començar dilluns passat. Però les teòriques es fan majoritàriament online tot i que en casos justificats es pot seguir des de l’aula. Les classes pràctiques i en laboratoris sí que es fan sempre de forma presencial. L’escola ha hagut de modificar les previsions d’abans de l’estiu i l’assistència física s’ha reduït considerablement per evitar riscos en un moment en què augmenten els contagis.

Aquest dilluns s’han incorporat els 700 alumnes de màster, que tindran classes teòriques presencials només fins divendres. La setmana que ve entraran els nous alumnes que comencen un grau. Per facilitar la integració al centre i la socialització amb els companys el 1r quadrimestre tenen garantida la docència a l’aula.

Des del primer dia del confinament la Universitat Politècnica de Catalunya ha estat capdavantera en l’ensenyament online i en la creació de projectes per fer més fàcil la realitat de la Covid-19. Dijous l’Ajuntament li va lliurar el Premi Muncunill d’Innovació.

La professora de l’ESEIAAT Núria Salán presenta un programa sobre enginyeres a Fibracat

La professora de la UPC, Núria Salán, va muntar fa uns mesos una exposició a l’ESEIAAT sobre les primeres dones titulades en enginyeria. Era una manera d’homenatjar unes pioneres en un món, fins a principis del segle XX, exclusivament d’homes.

Aquesta idea és el fil conductor del programa que Salán dirigeix i presenta a Fibracat TV. ‘L’enginy (in)visible’ reivindica el paper de la dona en el desenvolupament científic i tecnològic de la societat al llarg de la història.

El programa posarà l’èmfasi en alguns dels productes quotidians que utilitzem cada dia. Molts d’ells van ser ideats per dones

El programa ’L’enginy (in)visible‘® produït per Fibracat s’emetrà cada dimecres a les 20.00h