Entradas

20211227 Ninna Torres Bach Nova Presidenta Cerclececot Jovesempresaris Relleva Paco Hoya Web

Ninna Torres, presidenta del Cercle Cecot de Joves Empresaris

Ninna Torres Bach, fundadora i directora de Panona Import, ha estat escollida presidenta del Cercle Cecot de Joves Empresaris, en substitució de Paco Hoya, qui ha ocupat el càrrec durant el darrer mandat i que continuarà formant part de la nova Junta Directiva per donar recolzament a la nova presidència en la primera etapa de mandat i com a nexe amb els antics membres del Cercle.

El canvi de presidència ha tingut lloc durant l’última reunió del Cercle a finals de desembre on Ninna Torres va tenir unes paraules d’agraïment a la feina feta pel president sortint, Paco Hoya, de qui va destacar la gran feina desenvolupada “i gràcies a això crec que prenc el relleu en un bon moment”. De la mà d’Hoya, el Cercle ha vist incrementat el nombre de socis; s’ha obert i ha passat a relacionar-se amb col·lectius de joves empresaris de diferents territoris com Madrid, Andalusia o Portugal; ha incrementat la participació de membres del Cercle a les juntes de comissions i col·lectius empresarials de la Cecot i sobre tot ha estat capaç de “reconnectar” a antics membres del Cercle, considerats sèniors, amb les activitats organitzades pel col·lectiu i en la generació de valor per la via de l’experiència i el networking com actius importants per la Cecot. “L’experiència d’exmembres pot aportar i enriquir les activitats del Cercle, complementant punts de vista sobre temes d’actualitat i que ampliaran aquesta diversitat d’opinions que, entenem, ajuda a l’anàlisi o reflexió de qualsevol aspecte que la nova junta vulgui tractar”, ha defensat Hoya.

“Realment el Cercle està vivint un moment molt dolç, amb un grup molt cohesionat de persones motivades i amb ganes de fer moltes coses, que compta amb el suport d’una Cecot que també està implementant canvis i que vol donar-nos molta més projecció, i això s’ha d’aprofitar”, explica Torres.

La Cecot considera que no té sentit continuar plantejant reformes sobre un marc laboral caduc

La Cecot considera que continuar plantejant reformes sobre un marc laboral caduc no té sentit i que cal definir una nova estructura de relacions laborals en base al context productiu del segle XXI.

El Consell de Ministres  ha donat llum verda al Reial Decret-llei que reforma el mercat laboral, després d’haver assolit un acord amb patronals i sindicats. Si bé és cert que l’acord s’ha assolit “in extremis” per complir amb l’objectiu d’implementar la reforma abans que finalitzi el 2021, hi ha hagut organitzacions empresarials en el si de la CEOE que, davant la manca d’informació i de concreció dels acords, van abstenir-se de votar a favor del pacte.

Des del punt de vista de la Cecot, es considera caduc el marc de regulació i relacions laborals. Ha estat  sistemàticament reformat i que s’ha demostrat disfuncional amb l’entorn actual per la seva rigidesa. És un marc que està bloquejant l’activitat econòmica en comptes d’acompanyar el seu creixement i cal modernitzar-lo.La patronal enténla pressa del Govern per donar compliment als requeriments de Brussel·les per poder accedir als fons Next Generation.  Però per l’entitat ha portat a una espècie de reforma exprés per desbloquejar els fons europeus i no ha permès abordar el canvi en l’estructura que calia. La Cecot manté que les negociacions haurien d’haver anat dirigides a passar per tràmit parlamentari.

La patronal terrassenca considera que no s’estan posant les bases que necessiten les empreses per poder generar la creació d’ocupació estable i de futur, mitjançant més flexiseguretat.

Tampoc s’ha trobat una solució laboral per aquells joves que provenen del fracàs escolar, pel que fa al contracte de formació. En aquest sentit, la Cecot insisteix que la prioritat d’un nou marc laboral passa per salvaguardar els llocs de treball i reivindica la definició d’un Codi del Treball per part del Govern, els agents socials i els econòmics durant el 2022 que substitueixi l’Estatut dels Treballadors.

 

Rius Per La Marató 4

La Cecot presentarà propostes a la reforma de la Llei Concursal durant el tràmit parlamentari

La reforma del projecte de Llei Concursal inicia aquesta setmana el camí cap al tràmit parlamentari després d’haver estat aprovada pel Consell de Ministres de dimarts. La norma té com a objectiu facilitar la reestructuració d’empreses viables i millorar els procediments d’insolvència.

“Aquesta és una reforma esperada i demandada pels representants empresarials que, finalment, el Govern ha impulsat en el camí d’implementar la transposició de la directiva europea de reestructuració i insolvència”, explica Enric Rius, assessor financer i fiscal de la Cecot.

Rius troba però «que el topall de 2.000€ en deutes amb Hisenda i amb la Seguretat Social per a una empresa, especialment microempreses i autònoms, és un fre per garantir una segona oportunitat. És una mesura que creiem no està alineada amb l’esperit i l’objectiu de la llei”.

Rius qualifica de “broma” la proposta de limitar el deute públic a aquesta quantitat perquè tots els autònoms i microempreses que han tingut la pega de trobar-se en una situació concursal son bàsicament insolvents i tenen deutes tant amb Hisenda, com amb la SS. “Si això no es resolt d’una forma definitiva, no hi haurà segona oportunitat possible. Tornem a tenir la sensació que el Govern genera categories de primera i de segona ja que ens trobem amb situacions on hi ha crèdits de primera, és a dir, que mai s’exoneraran (els crèdits públics), i de segona, els deutes que sí es poden exonerar (els crèdits a privats)”.

Aquest serà un dels punts que la Cecot demanarà reconduir durant el tràmit parlamentari com també plantejarà a la Ministra Calviño la necessitat de preveure mesures financeres i anticipar-se a l’impacte que tindrà la finalització de la moratòria de capital a la pròxima primavera. “Tal i com està la situació de recuperació, amb el retorn de la pandèmia, la crisi de subministraments, els costos energètics, la inflació…, si no es pren alguna mesura ens podem trobar amb un volum preocupant d’empreses sense viabilitat financera”, explica Rius.

La Cecot sol·licitarà a Calviño que planifiqui, analitzi i prevegi el que pot esdevenir i prengui les mesures financeres necessàries per anar donant sortida al possible pic o acumulació que es pot donar. “El que es tracta és d’evitar que moltes empreses de cop, de manera simultània, es trobin en un procés concursal. Necessitem que es puguin anar atenent els casos i, sobre tot, evitar que empreses viables desapareguin com a conseqüència de la pressió financera quan l’únic que necessiten per sortir-se’n és temps”.

L’entitat també es mostra crítica amb la moratòria concursal proposada per la Ministra Calviño ja que una empresa que ha de presentar concurs ho ha de fer perquè és insolvent, i amb la insolvència no hi ha moratòria que valgui perquè deixa desprotegits a treballadors, proveïdors, clients, etc.

Malgrat tot, la Cecot considera que el text aporta millores en relació a determinats temes de procediment i tot el que fa referència a les reestructuracions preventives i prèvies a la situació concursal.

Els propers dies la Cecot analitzarà en profunditat el text del projecte de reforma i elaborarà un document de propostes que remetrà als grups parlamentaris al Congrés dels Diputats per adequar algunes de les mesures a la realitat econòmica de microempreses i autònoms i que aquestes ajudin realment a evitar el tancament empresarial i facilitar una veritable segona oportunitat a aquelles persones amb capacitat d’assumir risc i posar en marxa projectes empresarials.

Rius Per La Marató 3

 

Cecot publica una guia amb recomanacions sobre l’ús del català a l’empresa

Fruit del compromís de la Cecot pel foment de la llengua catalana en el teixit empresarial, i de la mà del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’entitat ha elaborat una guia de recomanacions i bones pràctiques per al foment de l’ús del català a l’empresa. Aquesta guia és una primera acció que dona resposta a les conclusions obtingudes mitjançant un sondeig sobre l’ús del català a empreses del Vallès Occidental dut a terme l’any 2020.

D’entre totes les dades del sondeig, hi destacaven que en el 46% de les empreses consultades l’ús del català en l’etiquetatge, les instruccions, els manuals d’ús, les garanties i embalatges dels productes de l’empresa és inferior al 25% de les comunicacions.

L’ús del català en documentació financera i etiquetatge és significativament més baix que no pas en les comunicacions interpersonals.

Un factor important a tenir en compte a l’hora de fomentar l’ús del català a l’entorn de l’empresa és l’alt volum de programes informàtics, sistemes d’informació, aplicacions de gestió i plataformes digitals desenvolupades únicament en castellà o en anglès.

La Guia de bones pràctiques de llengua catalana a l’empresa elaborada per la Cecot llista un seguit de recomanacions estructurades els cinc àmbits que abasten la major part de les interaccions lingüístiques al si d’una empresa: els clients, els proveïdors, la comunicació interna, la gestió interna i la comunicació externa. Es manté així l’estructura de l’eina d’autodiagnosi que van utilitzar les empreses participants al projecte Vallcat.

La Cecot, crítica amb la gestió de la pandèmia

La patronal terrassenca Cecot comprèn el gran repte que suposa per als actuals Governs la gestió de la pandèmia però demana una comunicació clara, concisa i honesta que traslladi confiança a la ciutadania per poder actuar en conseqüència.

A l’espera de conèixer oficialment noves mesures proposades pel Govern a quatre dies de les festes de Nadal, la Cecot assegura que té col·lapsats els canals de comunicació amb les empreses perquè volen verificar les informacions dels mitjans de comunicació.

És per això “que tornem a reclamar al Govern que els sectors empresarials puguin participar activament del procés d’anàlisi previ a la presa de decisions sanitàries que depèn en última instància del Govern”, explica Antoni Abad, president de la Cecot.

Abad afegeix que “cal que l’àmbit sanitari i l’econòmic es parlin per tal de prendre mesures que puguin equilibrar l’impacte. I no em refereixo només a que les empreses i els autònoms rebin ajudes directes, sinó que també des del sector empresarial podem ajudar a contenir proactivament i preventivament els contagis. Junts podem trobar solucions amb una visió més global i segurament amb capacitat ràpida d’execució. El que no és de rebut és haver de ser informats a través dels mitjans de les decisions que s’han pres unilateralment només des de la perspectiva sanitària”.

Les empreses i autònoms reclamen certeses per poder reorganitzar, planificar i preveure el desenvolupament de l’activitat, diu el comunicat.

Els dirigents públics haurien de tenir present el grau de desconfiança al que s’està arribant darrerament en la gestió de crisi que s’està fent, afirma la patronal. Recorden l’anunci d’ajuts per autònoms l’any 2020 que no van ser vàlids per a la majoria o el col·lapse del SEPE per la gestió d’ERTOs, per posar dos exemples.

Els mitjans informen d’unes mesures que encara ha d’aprovar el TSJC i publicar oficialment el DOGC, explica la Cecot. «Les persones que estem al capdavant d’empreses podem entendre perfectament la dificultat que comporta gestionar una crisi com l’actual on s’han de prendre decisions impopulars i dures”, explica Antoni Abad, “ara bé, s’han de poder compartir i comunicar en temps i forma”.

Abad creu que és correcte recomanar el teletreball, sempre i quan tinguis capacitat per fer-ho. «El gruix d’empreses que representem a la Cecot no el poden aplicar ja que tenim indústria, manufactura, construcció, instal·lacions, reparació vehicles, fusteria, retail, restauració, hoteleria i un llarg llistat d’activitats econòmiques que no es poden teledesenvolupar«, conclou.

La Cecot posa en marxa el servei ‘HelpEmpresa’ per ajudar a negocis amb dificultats

Davant de la greu situació econòmica generada per la COVID-19, la Cecot, amb el suport del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, ha posat en marxa el servei HelpEmpresa.

Aquest programa pretén donar eines a negocis que s’han vist afectats per aquesta crisi, amb l’objectiu de superar-la i ajudar-los a enfortir-se.

Ho fa amb la metodologia Early Warning Europe, una xarxa d’entitats europees que ha col·laborat en l’establiment de mecanismes d’alerta primerenca per a que les empreses puguin avançar-se a dificultats futures. S’ha aplicat a diversos països europeus com Polònia, Itàlia i Grècia, donant suport a 3.500 empreses en situació de crisi entre el 2017 i el 2019.

HelpEmpresa pretén ajudar a les pimes a afrontar reptes clau com ara gestionar una crisi, fer front a una fallida o obtenir una segona oportunitat. Compta amb un equip de consultoria i assessoria expert en àrees tan diverses com finançament, vendes, transformació digital o gestió econòmica, entre altres, que treballen per donar eines a les empreses que les ajudin a reactivar-se i seguir endavant.

El programa ofereix un pla de treball personalitzat perquè l’empresari o empresària conegui quins són els àmbits de millora i les possibles solucions que es poden aplicar en el seu negoci.

Els serveis que ofereix HelpEmpresa no tenen cap cost ni per a les persones ni pels seus negocis, ja que qui promou el programa ha rebut cofinançament públic. A més, es garanteix en tot moment una atenció confidencial i empàtica.

La Cecot presentarà un nou pla estratègic durant el primer trimestre del 2022

La Cecot ha celebrat aquest dimecres la reunió ordinària de la seva junta directiva, la darrera d’aquest any 2021, i que conclou amb la demanda, per part dels representants sectorials, que el 2022 sigui l’any de passar a l’acció, de concretar i d’executar aquelles peticions i demandes històriques a diferents nivells de l’administració.

Una proposta compartida amb altres organitzacions empresarials territorials que coincideixen en la necessitat d’actuar conjuntament i de manera col·laborativa per aconseguir reactivar i impulsar l’activitat econòmica als territoris.

En aquest sentit, abans de finalitzar l’any, la Cecot acollirà la reunió plenària del gup impulsor d’indústria i innovació en el marc del Pacte per la Reindustrialització del Vallès Occidental.

Un 2021 marcat pel relleu al capdavant de la secretaria general

El mes de gener Oriol Alba va assumir la direcció de la Cecot substituint a l’anterior secretari general, David Garrofé, després de 34 anys al càrrec. “El repte en el traspàs de la direcció d’una organització tan polièdrica i complexa com ho és la Cecot, sumat a l’exigència i la pressió sobrevinguda per la irrupció de la Covid-19 és tal que es requereix d’un acompanyament i d’un suport intensiu en el marc de les relacions institucionals”, explica Alba, qui ha continuat dient que “la tasca de recolzament per part del president Abad durant aquests onze mesos ha estat clau perquè pogués entendre el mapa relacional i per poder presentar-me personal i formalment a les entitats i organismes amb qui la Cecot o els diferents col·lectius que la conformen hi tenen relació”.

Presentació d’un nou Pla Estratègic per al 2022

Una part de les actuacions desenvolupada per Alba en els primers mesos de l’any ha estat orientada a l’escolta activa per tal d’elaborar un pla de treball, demanat pel comitè executiu a principis d’any, que no suposi posar “pedaços” a l’activitat actual sinó que redefineixi una nova estratègia per al 2022 per cobrir les necessitats actuals i les generades per la irrupció de la Covid-19 a les empreses associades.

Tal i com es va comprometre a la darrera assemblea ordinària, durant el segon semestre el nou secretari general s’ha centrat en l’elaboració d’un nou pla estratègic per implementar-lo en el període 2022-2024 que presentarà durant el primer trimestre del proper any.

En el marc de la reunió, la Junta Directiva ha aprovat la convocatòria d’una assembla extraordinària electoral per a principis del 2022 i la constitució de la corresponent junta electoral. També s’ha comunicat el relleu al capdavant el Gremi de tallers de reparació de vehicles aquesta setmana, Manel Restoy substitueix en el càrrec de president a Pasqual Moya qui ha desenvolupat aquesta funció durant els darrers 21 anys.

Liam Neeson roda a Terrassa ‘Marlowe’, la nova pel·lícula de Neil Jordan

Liam Neeson ha estat avui a Terrassa. L’actor irlandès es troba aquests dies a Catalunya rodant la nova pel·lícula de Neil Jordan, Marlowe. Aquest dimecres l’equip de la pel·lícula ha estat treballant a la seu de la patronal Cecot. Prèviament ha estat a Sant Cugat i també a Manresa.

Foto Cecot Rodatge

L’intèrpret ha passat bona part del dia a l’interior de l’edifici del carrer Sant Pau, on no s’ha deixat veure. Les càmeres de Canal Terrassa només han pogut captar el moment de la sortida, això sí, a l’interior del vehicle amb els vidres tintats.

Foto Rodatge Cecot 3

Marlowe és un thriller que ens endinsa en els mals negocis i la solitud d’aquest detectiu privat, que rep l’encàrrec d’una dona per trobar el seu examant, cosa que demostra ser només una petita part d’un misteri més gran.

La dirigeix el també irlandès Neil Jordan, oscaritzat per Juego de lágrimas però conegut per títols tan mítics com Michael Collins, Entrevista con el vampiro i la sèrie Els Bòrgia.

La pel·lícula compta també amb les interpretacions de Diane Kruger, Danny Huston, Alan Cumming i Jessica Lange.

Pla d’acció per donar resposta als reptes de les pimes en un context de reactivació

Una representació de diferents organitzacions empresarials territorials va trobar-se en una jornada de treball a l’octubre amb l’objectiu de donar resposta als reptes i oportunitats que l’actual context de reactivació econòmica pot suposar per les pimes i autònoms que representen.

La trobada va servir per analitzar, debatre i elaborar propostes sobre tres aspectes concrets per la competitivitat que s’haurien de gestionar en els propers mesos: la cooperació publicoprivada, un nou model tributari i l’ocupació i els perfils professionals.

Des d’aquesta perspectiva, les organitzacions empresarials han elaborat un document que recull un seguit de propostes i conclusions, consensuades, al voltant d’aquests tres aspectes clau.

Destaquen, entre les conclusions relatives a la cooperació publicoprivada, la necessitat per part del sector públic de retre comptes i d’unes auditories externes, així com fer visibles casos d’èxit, denunciar aquells casos de mala gestió i treballar pel prestigi públic de l’activitat empresarial.

En l’aspecte tributari, el teixit empresarial demanda un model tributari compensatori. Assegura que la majoria d’empreses estaria disposada a pagar més si els serveis prestats per les administracions fossin eficients i àgils. Per poder desenvolupar activitat als territoris, reclama vies per accelerar o reduir el temps destinat a tramitacions. També aposta per l’ús d’impostos directes i finalistes si l’objectiu és incentivar o desincentivar determinades activitats, i un cop assolit l’objectiu eliminar tal impost.

I, finalment, en relació als perfils professionals, un dels principals problemes aflorats per les entitats és que el sistema de Formació Professional a Catalunya depèn d’Ensenyament i creuen que hauria de dependre d’Empresa i Ocupació. Entre les propostes sorgides en aquest punt, destaca la d’implementar o adaptar el sistema Basc de Centres Integrats de Formació a Catalunya. Segons l’empresariat, aquest sistema fa que els centres treballin en xarxa, sense cap discriminació entre públics i privats.

El món econòmic es retroba a la Nit de l’Empresari, que torna a Terrassa després de sis edicions fora

La Nit de l’Empresari de la Cecot torna a Terrassa després de sis edicions a Barcelona i de la interrupció obligada de l’any passat. La 26a edició ha suposat també el retrobament del món econòmic local, que no coincidia en un acte massiu com aquest des d’abans de la Covid.

La festa dels Reconeixements Cecot al Progrés Empresarial ha canviat el Recinte Firal pel Teatre Principal però mantenint l’essència de sempre. El president Pere Aragonès, consellers, alcaldes de la comarca i representants del mon econòmic, empresarial i polític, no s’han volgut perdre la gran cita de la patronal terrassenca.

Nou reconeixements al progrés empresarial

Dues de les empreses amb reconeixement Cecot al progrés empresarial són de Terrassa: Serafí Indústria Gràfica, pel seu compromís amb l’eficiència energètica i la sostenibilitat, i IMC Toys, per la transformació digital en la indústria. La resta d’empreses premiades han estat Electrodomèstics Calbet, per la transformació digital del comerç, Nixi For Children com a Jove Iniciativa Empresarial i Robingood com a petita i mitjana empresa responsable. Una empresa estrangera, Earlywarning Europe, amb seu a Dinamarca, ha rebut un reconeixement fora de concurs a l’associacionisme empresarial.

Antoni Esteve i Victòria Piany, fundadors del grup de comunicació i continguts Lavinia, han merescut el guardó a la Personalitat 2021. La Floristeria Gras i els majoristes de peix Torrents Padrós han estat distingits com a empreses centenàries.

La col·laboració público-privada, imprescindible en la nova etapa

Als parlaments, el president de la Cecot, Antoni Abad, ha estat molt crític amb les administracions. Amb l’Estat, per abusar, ha dit, de Catalunya; amb la Generalitat, per la seva debilitat interna. Abad reclama confiança mútua i una bona entesa público-privada en la presa de decisions per encarar l’etapa post-pandèmia. Un posicionament que comparteix l’alcalde Jordi Ballart, a través d’un missatge enregistrat.

Per la seva part, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reivindicat una reindustrialització que tingui en compte el canvi climàtic i la transformació social com a principal eina de país per les properes dècades. Aragonès sosté que, si Catalunya no afronta per si sola aquesta nova etapa, corre el risc que li vingui imposada de fora.

El President ha definit els pressupostos de la Generalitat pel 2022 com el mes expansius dels darrers anys, amb un salt qualitatiu i quantitatiu del nivell d’inversió.

El món empresarial recupera l’espai de relació social

Després de l’acte institucional al Teatre Principal els més de 500 assistents a la Nit de l’Empresari s’han desplaçat als jardins de la Cecot on han pogut tornar a tenir un intercanvi d’impressions després d’un any i mig sense grans espais de trobada.

 

Cecot3

Cecot1

Cecot2

Cecot4