Entradas

Els terrassencs Carles Grau i Óscar Intente estrenen l’any teatral amb «Sobre la tirania»

Aquest dissabte al vespre Terrassa Arts Escèniques ha estrenat la programació del 2021 amb la representació del monòleg «Sobre la tirania» al Teatre Alegria. Tot i que l’obra es va estrenar a l’Espai Brossa de Barcelona el passat mes d’octubre, és de factura 100% egarenca: sobre l’escenari, l’actor terrassenc Óscar Intente, i a la direcció, el també terrassenc Carles Grau. Tots dos, doncs, jugaven a casa per mostrar la seva feina a un públic que a conseqüència del confinament municipal ara mateix només pot assistir als teatres de la ciutat i que ha respost exhaurint totes les entrades per l’espectacle.

«Sobre la tirania» és una adaptació lliure de l’assaig amb el mateix títol que va publicar ara fa quatre anys l’escriptor i historiador estatunidenc Timothy Snyder, especialitzat en l’Holocaust i l’Europa de l’Est. El text defensa els valors de la democràcia a través d’un repàs pels principals conflictes del segle passat. Des del prosceni, el personatge d’Intente, el qual tant podria ser un conferenciant com un professor universitari, acompanyava els espectadors per un recorregut històric i polític amb l’ajuda d’elements tant propis del segle XX com la projecció de transparències.

«La Filomena se’n va al mercat», un viatge musical a través del menjar

L’Auditori Municipal acollirà el diumenge 10 de gener el concert familiar «La Filomena se’n va al mercat», una producció 100 per cent terrassenca de Ministrils del Raval, amb guió i direcció de Jordi Palet i interpretació de l’actriu Alba Valldaura.

La música tradicional i l’alimentació van de bracet en un espectacle nascut en ple confinament, que va dirigit a tots els públics i que ha tingut una gran acceptació en l’assaig general amb públic que es va fer el passat diumenge a Ullastrell. Un viatge que enalteix els sentits, a través de la música, el text i els aliments.

Feia 8 anys que Ministrils no feien una incursió en el món teatral. Tot i la limitació d’aforament a l’Auditori, esperen que les noves restriccions que puguin sorgir en el sector cultural no anul·lin l’obra. S’ha fet dos passis. El primer (12.00h) està gairebé ple i el segon serà a les 18.00h. El preu de l’entrada anticipada és de 7 euros i de 10 el mateix dia del concert.

L’objectiu és que «La Filomena se’n va al mercat» es pugui representar en altres municipis catalans i, si la pandèmia ho permet, també al País Valencià i les Illes Balears.

L’actriu Alba Valldaura interpreta La Filomena i la seva neboda Alba

La música, amb els Ministrils del Raval, ben present a l’obra

Presentació de l’espectacle a l’exterior del Mercat de la Independència

 

Del TBO a Glups!, una història musicada del còmic

Curiosament, les historietes del TBO sovint les relacionem amb la cançó que van fer famosa Pepita Ramos i Francisco Codoñer els anys trenta més que no pas amb imatges o portades concretes. A més, la revista creada el 1917 possiblement va agafar el nom de TBO per una obra de teatre musical representada a Madrid vuit anys abans.

Aquesta anècdota li ha servit al periodista Jordi Manzanares per relatar, en un article, la relació entre el còmic i el musical, dos gèneres que aparentment no mesclen bé. El cert és que a Estats Units ja s’adaptaven historietes al teatre musical des de principis del segle XX.

Aquest tipus d’adaptacions en alguns casos ha tingut força fortuna, com és el cas d’Annie, i representada el darrer cap de setmana al Centre Cultural. D’altres, no han tingut tanta sort, com els dos musicals fets a partir de superherois: Spiderman, la més recent, i Superman, als anys seixanta.

Manzanares compila totes aquestes adaptacions a la revista digital Tebeosfera, a l’article titulat De TBO a Glups!. Glups! És el musical que va fer Dagoll Dagom el 1983 de les tires còmiques del francès Gerard Lauzier.

El director Joan Ollé signa l’obra de final d’estudis dels alumnes de l’Institut del Teatre

Aquest dijous, divendres i dissabte el teatre Alegria acull la representació «d’Hèl•lade (viatge a Grècia)» que signa l’actor, director i professor de l’Institut del Teatre, Joan Ollé. Ollé torna a portar al teatre una selecció de textos i músiques de grans filòsofs de tots els temps que ja va estrenar l’any 2012, al Festival de Teatre Clàssic de Mèrida, tot i que no té res a veure amb l’actual muntatge.

Aquesta nova proposta «d’Hèl•lade» representa el treball final de carrera d’alumnes d’interpretació, escenografia, so i luminotècnia que culminen així anys d’estudis. En total hi participen més d’una vintena d’alumnes que aquest any acaben 4t d’interpretació de l’Escola Superior d’Art Dramàtic, dels alumnes de 4t d’escenografia que també s’encarreguen del vestuari i la il•luminació. I dels alumnes de 2n de l’Escola Superior de Tècniques de les Arts de l’Espectacle de Terrassa que s’encarreguen de tota la part tècnica del muntatge.

Joan Ollé és un veterà actor i director que va ser director del Sitges Teatre Festival i responsable de la direcció artística del Teatre Lliure a principis de segle, entre molts d’altres projectes. De la seva trajectòria en destaquen els populars programes de ràdio i televisió amb el desaparegut periodista Joan Barril. Les funcions gratuïtes d’Hèl•lade, amb cita prèvia, es fan dijous a les 4 i a les 7, divendres a les 7, i dissabte a dos quarts de 7 de la tarda.

Boladeras i Arquillué reben el reconeixement d’uns Premis Butaca amb protagonisme egarenc

Protagonisme terrassenc en la 26a edició dels Premis Butaca celebrada aquest dimarts, des del teatre l’Amistat de Premià de Mar, en un format més reduït de l’habitual. Dos dels guardons més destacats de la nit han anat a parar a mans egarenques: Pere Arquillué s’ha endut el Butaca a Millor Actor i Rosa Boladeras, el de Millor Actriu.

Aquest és el segon Butaca que rep Boladeras al llarg de la seva trajectòria artística. En aquesta ocasió, l’actriu (i també regidora de Cultura) ha estat distingida per la seva interpretació a «La Rambla de les floristes»; un premi que se suma al ja aconseguit l’any 2012 pel seu paper a «La nostra classe». Visiblement emocionada, Rosa Boladeras ha agraït en el seu discurs la feina i el suport de tot el seu entorn.

Per la seva part, el nom de Pere Arquillué s’ha convertit ja en tot un clàssic de les travesses a l’hora de pronosticar les millors actuacions del panorama escènic català. L’actor terrassenc acumula, ja, amb aquest, un total de 6 premis Butaca, els tres últims de manera consecutiva. Arquillué ha estat guardonat per la seva interpretació a «Jerusalem», sens dubte la gran triomfadora de la nit, després d’endur-se 6 dels 8 premis als que estava nominada.

La gala, retransmesa per La Xarxa de Televisions Locals i copresentada per la periodista de Canal Terrassa Laura Contreras, ha repartit també altres premis amb accent egarenc, com ara els dos que s’ha endut «Rèquiem», en les categories de Millor Coreografia i Millor Espectacle de Dansa. Es tracta d’una producció del Centre Cultural de Terrassa i Crea Dance Company que compta amb la música de l’Orquestra Simfònica del Vallès.

També l’actriu Noël Olivé, resident a Terrassa des de fa uns mesos, ha estat guardonada amb el premi Butaca al Millor Espectacle per a Públic Familiar per «Veus que no veus», de la Companyia Pepa Planas. La gala, marcada pels efectes negatius de la pandèmia sobre el món de la cultura, ha servit per mostrar les principals reivindicacions d’un sector que lluita per ser considerat un bé essencial.

 

El Festival Simbiòtic porta al Teatre Alegria una obra totalment accessible, «Órdago a la grande»

El Teatre Alegria ha acollit aquest diumenge una representació 100% accessible. L’obra «Órdago a la grande» ha servit per portar a Terrassa el Festival Simbiòtic, una programació teatral adaptada a tot tipus de diversitat funcional: subtítols, llenguatge de signes, audiodescripció, bucle magnètic per a les persones amb pròtesi auditiva i fins i tot una visita tàctil prèvia a la funció perquè les persones amb dificultats visuals es familiaritzessin amb l’escenari. «Órdago a la grande» també incorpora personatges invidents i sordmuts, però, més enllà d’aquests elements inclusius, és una obra com ho podria ser qualsevol altra: amb un tema central tan universal com la mort, el text pretén ser un elogi al fracàs.

En el retorn del teatre a la ciutat després d’unes setmanes d’obligat tancament, a més d'»Órdago a la grande» el Teatre Alegria també ha recuperat la programació infantil. Ho ha fet dissabte a la tarda amb «Mobilus«, una representació multidisciplinar i molt visual de la companyia Addaura basada en l’univers de l’artista estatunidenc Alexander Calder.

Al mes de desembre, tres espectacles més tancaran la temporada de Terrassa Arts Escèniques: «Potser no hi ha final» dissabte vinent al Teatre Alegria, «El fabuloso museo de Lulú Cologne» diumenge 13 al Teatre Principal i finalment una versió lliure de «La gavina» de Txékhov el diumenge dia 20, també al Principal.

Mobilus enceta aquest cap de setmana una allau de teatre fins a final d’any

Els teatres municipals tornen a obir les portes aquest cap de semana després de la suspensió de tots els espectacles des del passat mes d’octubre. I ho fan per oferir dos espectacles familiars, la revisió d’un clàssic, un exemple de teatre inclusiu i una estrena de circ. L’assistència será només per al públic terrassenc a causa del confinament perimetral de caps de setmana encara en vigor.

Aquest dissabte al Teatre Alegria acull Mobilus, un espectacle familiar reconegut amb diversos premis. L’espectacle transcorre pel teatre visual, la màgia, dansa, titelles, ombres i circ. I s’inspira en l’obra plàstica de l’artista nord-americà, Alexander Calder. La companyia dirigida per Teia Moner, Addaura Teatre Visual, és la responsable de la posta en escèna. Órdago a lo grande, arriba diumenge també al Teatre Alegria en el marc de la primera jornada de teatre inclusiu i accesible, el Festival Simbiòtic a Terrassa. Una peça de creació col•lectiva de sis actrius que comptarà amb diverses mesures d’accessibilitat com l’autodescripció o el llenguatge de signes entre d’altres. El Simbiòtic és el primer festival català d’arts escèniques accesibles.

I el Circ Pistolet estrena Potser no hi ha final, un espectacle a ritme de rock, acrobàcies damunt la taula, minibàscula i equilibris impossibles. Una visió moderna del circ i del clown amb la rigorositat tècnica del circ tradicional. Pel 13 de desembre arriba El fabuloso museo de Lulú Cologne. Els més petits podrán gaudir d’aquest espectacle de Giovanna Pezzullo i Stephane Laidet que proposa un viatge pels contes a través de l’olfacte. I Àlex Rigola amb un repartiment d’actors de luxe, porta la seva revisió de La Gavina d’Anton Txekhov el dia 20 al Teatre Principal. Actors que parlen del seu amor al teatre, la relació tòxica entre una mare i un fill o la insatisfacció constant davant el fet creatiu, són algunes de les històries que es podrán veure damunt l’escenari.

El grup de teatre de l’Ateneu Terrassenc presenta «La solitud no volguda»

La majoria d’activitats culturals s’han vist reduïdes a les que s’ofereixen a través de les xarxes. Una de les properes cites serà aquest dijous, 5 de novembre i a les 7 de la tarda. El grup de teatre de l’Ateneu Terrassenc propopsa en directe i a través del canal youtube de l’entitat, la representació del muntatge «La solitud no volguda». 

La representació té una durada aproximada d’una hora. L’activitat es podrà seguir a través de l’enllaç https://www.youtube.com/ateneuterrassenc

 

 

Carles Sans s’independitza del Tricicle estrenant «Per fi sol» al Centre Cultural

Aquest dissabte al vespre, el Centre Cultural ha viscut l’estrena absoluta de Per fi sol, el primer espectacle en solitari del membre del Tricicle Carles Sans. Després que el trio còmic anunciés al mes de gener una retirada indefinida, Sans ha decidit emprendre un camí en solitari amb un monòleg humorístic on repassa tot d’anècdotes viscudes al llarg dels 40 anys de carrera artística amb Paco Mir i Joan Gràcia, però també moments autobiogràfics anteriors. Lògicament, això l’ha obligat a fer un canvi de registre: del gest a la paraula.

El muntatge, codirigit per José Corbacho, s’ha estrenat a Terrassa després d’una sèrie d’assajos amb públic a Llinars del Vallès. La situació de pandèmia i les darreres restriccions sanitàries fan que la resta de recorregut de «Per fi sol» sigui encara una incògnita: Carles Sans té confirmades algunes actuacions per les pròximes setmanes, però encara té pendent saber quan podrà fer temporada a Barcelona i gira per la resta de Catalunya i Espanya. De moment, els únics que han pogut veure i riure l’espectacle, doncs, són els espectadors terrassencs.

La Sala Crespi encara una nova etapa per atraure nou públic

La Sala Crespi encara una nova etapa amb la voluntat de renovar-se. La nova junta del Casal de Sant Pere té la intenció de reactivar una sala relacionada històricament amb el ‘teatre de barri’.

Els primers passos d’aquest rentat de cara ja s’han fet: una entrada i un vestíbul redecorats, un nou logo i la voluntat d’obrir la Sala Crespi a noves disciplines per atraure nou públic. En aquest sentit, la crisi del coronavirus pot esdevenir una oportunitat.

Un exemple d’aquesta nova filosofia és la residència que el Ballet Contemporani de Catalunya està fent aquests dies, i que els portarà a estrenar el seu espectacle, ‘Xou Anti Tempo’, a finals d’octubre.

La Sala Crespi està acabant de preparar el programa d’aquesta temporada. De moment, la continuïtat d’un dels pilars de la sala, el Premi Ciutat de Terrassa de Teatre, està assegurada.