Entradas

La compravenda d’habitatges consolida la seva recuperació i torna als nivells de l’inici de la crisi

La compra d’habitatges consolida la seva recuperació i ja es situa al mateix nivell que el primer any de la crisi econòmica. A falta de conèixer encara les dades de desembre de 2017, en els onze primers mesos es va transmetre la propietat de 2.385 habitatges, exactament els mateixos que en el mateix període del 2008, just esclatada la bombolla immobiliària. Caldrien 210 transmissions al desembre per superar les xifres de tot aquell any. Són dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

Tot i la recuperació, estem encara lluny de les 4.135 transmissions del 2007, en l’època de màxima esplendor constructiva. Des d’aleshores, no van deixar de baixar, amb una única treva al 2010, fins arribar a només 1.200 contractes formalitzats al 2014, reduint-se en un 70 per cent en set anys. Al 2015 comença la recuperació i en tres anys ja s’ha doblat el nombre de transmissions.

Només al novembre es van formalitzar 154 compravendes, un 4,3 per cent menys que al mateix mes del 2016 però un 3 per cent més que a l’octubre. En canvi a Catalunya el nombre d’operacions al novembre ha crescut un 16 per cent respecte a l’octubre del 2016.

Catalunya en Comú proposa ampliar el parc públic de lloguer i limitar-ne el preu

Catalunya en Comú considera l’habitatge i la pobresa energètica dos aspectes claus del seu programa electoral. Aquest dijous ho han explicat a Terrassa la diputada d’En Comú Podem, Lucía Martín, acompanyada del regidor de Terrassa en Comú, Xavi Martínez.

Per als comuns, després de la bombolla immobiliària que va esclatar el 2008, ara se n’infla una altra: la del lloguer. Per fer-hi front, la candidatura que encapçala Xavier Domènech, proposa el desplegament complet de la Llei Catalana de l’Habitatge, incentivar als petits propietaris a posar els seus immobles al mercat de lloguer i ampliar el parc públic de lloguer. Segons Martín, aquestes mesures frenarien l’escalada de preus, que també es podria combatre amb topalls, com fan grans ciutats europees com París i Berlín. Per això, caldria una majoria també al Congrés dels Diputats.

Pel que fa a la pobresa energètica, els comuns es queixen de la poca difusió que la Generalitat ha fet de la Llei 24/2015 de Pobresa Energètica. De fet, diuen que molta gent no sap que té dret a que no li tallin el subministrament.

En el desplegament de la Llei de la Pobresa Energètica, Catalunya en Comú també ha trobat a faltar més pressió per part de la Generalitat perquè les companyies subministradores signin un conveni segons el qual es farien càrrec de part del deute dels impagaments.

El govern es compromet a gestionar l’abastament d’aigua a partir del 10 de juny

No hi haurà més dilacions i el 10 de juny el servei d’abastament d’aigua serà municipal. S’hi ha compromès el primer tinent d’alcalde, Alfredo Vega, en el ple extraordinari d’aquest dimarts, on s’ha aprovat la tercera pròrroga forçosa a Mina Aigües de Terrassa per a què continuï prestant el servei els propers sis mesos. La proposta del govern del PSC i el PDeCAT ha tirat endavant amb el suport d’Esquerra i Terrassa en Comú, que han demanat més transparència i que no hi hagi més pròrrogues. El PP i Ciutadans s’han abstingut i la CUP hi ha votat en contra perquè, diu, aquest tercer ajornament ja no calia.

El ple també ha donat llum verd, amb el suport de l’equip de govern i Ciutadans, a una nova licitació dels serveis energètics municipals en l’enllumenat públic i interior, amb menys consum energètic i la implementació d’energies renovables.

Al febrer ja es va adjudicar el projecte a una empresa però el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic ho va declarar nul per defecte de forma. Amb la nova licitació, l’Ajuntament incorpora nous requeriments tècnics que incrementen la seguretat jurídica. Els efectes d’aquest projecte i la reducció de diòxid de carboni s’haurien de fer visibles al primer trimestre del 2019.

Aquest dimarts també s’han aprovat, amb l’única abstenció del PP, les bases per l’atorgament de subvencions als propietaris d’habitatges que els reformin per a destinar-los a lloguer social. Es subvencionarà la rehabilitació amb un màxim de 3.000 euros o 6.000 si fan millores d’eficiència energètica i se’ls bonificarà el 50 per cent de l’IBI. A canvi, el propietari ha posar l’habitatge a la borsa de mediació de lloguer social amb un preu de lloguer un 30 per cent per sota de l’índex de lloguer mig que publica l’Agència de l’habitatge de Catalunya.

Finalment el ple ha aprovat les bases per atorgar les beques a la creació artística en el marc del BaumannLab. Aquesta sessió s’ha fet amb caràcter extraordinari per tractar els temes urgents que quedaven pendents en haver-se suspès el ple ordinari de setembre, pel context polític de Catalunya.

La ciutat belga d’Anvers s’interessa per l’Oficina d’Habitatge terrassenca

Bèlgica s’interessa pel funcionament de l’oficina local del Servei d’Intermediació en Deutes de l’Habitatge. Aquest dimecres al matí, una delegació d’una oficina similar a la terrassenca, però a la ciutat d’Antwerpen, ha visitat la seva homòloga a la ciutat de la mà de la regidora d’Habitatge Lluïsa Melgares. L’Oficina d’Antwerpen és una entitat pública autònoma que assessora el govern municipal d’Anvers en matèria de Drets Socials. A la reunió també hi han assistit representants de la Diputació de Barcelona.

La delegació belga s’ha interessat pel funcionament de l’oficina local que treballa junt amb l’Ajuntament per donar suport a les famílies i persones amb dificultats per pagar la quota de la hipoteca o bé el lloguer. La reunió que s’ha fet a l’edifici de Serveis Socials, també ha permès a l’oficina terrassenca comparar serveis i formes d’actuació davant l’intermediació en aquest tipus de conflictes.

L’Ajuntament bonificarà l’IBI a aquells que lloguin el seu habitatge per sota del preu mitjà

Un cop superada la bombolla immobiliària sembla que ens encaminem cap a una altra, la del lloguer. A Terrassa de mitjana es paguen a la ciutat 503 euros per un habitatge, 50 més que al darrer trimestre del 2016, el que suposa un 11 per cent d’increment. Aquest és el preu més alt en un primer trimestre des de l’any des del 2011. En aquests sis anys la realitat ha canviat i els hàbits de mobilitat, sobretot entre els joves, també.

L’Ajuntament de Terrassa ha posat en marxa algunes mesures per intentar frenar aquesta escalada de preus. L’eina són els incentius i les bonificacions per als propietaris privats, temorosos d’impagaments en una època d’inestabilitat.

Aquests incentius consisteixen en ajuts a la rehabilitació, de 3.000 a 5.000 euros; subvencions del 50% de l’IBI. A banda, la Generalitat premiarà amb beneficis fiscals aquells que lloguin els seus habitatges per sota del preu que marqui l’índex de referència del govern català.

La Generalitat publica els preus mitjans del lloguer a Terrassa per carrer i tipologia de pis

Terrassa és un dels 27 municipis catalans inclosos en l’index de referència dels preus de lloguer que ha creat la Generalitat. Estableix un preu mitjà per metre quadrat segons diversos paràmetres que l’usuari ha d’escollir: l’adreça, en quina planta es troba l’habitatge, l’any de construcció, el codi de certificat energètic, la superfície, l’estat de manteniment, si té ascensor i aparcament i si està moblat. L’índex es pot calcular des d’aquesta setmana al web de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Amb aquesta eina els ciutadans podran saber quins marges de preu tindran a la zona on volen anar a viure.

Segons la consellera de Governació, amb aquest índex la Generalitat tindrà eines per fer politiques públiques d’habitatge i fixar uns preus més moderats. A curt termini el govern preveu incloure aquest índex a tots els contractes de lloguer que es formalitzin. Els llogaters que posin un preu per sota de l’índex tindran rebaixes en l’IBI, l’IRPF i l’impost de societats

Els 27 municipis inclosos en aquest índex representen un 60 per cent de la població catalana.

Renovat i actualitzat el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i el Col·legi de Procuradors

Segons dades del Col·legi de Procuradors cada setmana s’assenyalen als jutjats de Terrassa uns 56 llançaments d’habitatges (sigui per execució hipotecària, per desnonament de lloguer o d’un pis ocupat).

Durant el 2016, l’Ajuntament té constància de 487 llançaments (52  hipotecaris, 223 de lloguers i 212 de pisos ocupats). Del total, 86 van acabar executant-se.

Perquè l’administració en conegui el major nombre possible de casos, pugui actuar amb previsió i assessorar, acompanyar i ajudar a les famílies afectades per un procediment d’aquest tipus, l’Ajuntament i el Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Terrassa han signat la renovació i actualització del conveni de col·laboració. El primer acord datava del 2012 i havia caducat.

El conveni preveu que quan el procurador notifiqui el llançament d’un habitatge a la persona afectada, si aquesta dóna el seu consentiment i està en situació de vulnerabilitat, es traslladi la informació a l’Ajuntament i, a més, s’expliqui a aquesta persona totes les possibilitats legals que té al seu abast per defensar-se.

Els procuradors expliquen que és important recollir aquests avisos de desnonament per dos motius: primer, perquè el procés no es paralitza encara no es reculli l’acta de comunicació i segon, perquè la persona afectada no pot començar a defensar-se sense aquest paper.