Entradas

Ja ha començat la prova pilot de 3 mesos del servei de parades intermèdies del Bus de Nit

Divendres va començar la prova pilot de parades intermèdies del Bus de Nit. Aquest nou servei pretén millorar la seguretat i la mobilitat de determinats col•lectius (dones, joves menors de 16 anys, gent gran i persones en situació de discapacitat), en els seus recorreguts nocturns.

Aquests col•lectius poden sol•licitar parades intermèdies, només de baixada, entre dues parades fixes de la ruta, per baixar del bus més a prop de casa.

Aquesta iniciativa, que ja es duu a terme a altres ciutats de l’Estat, és fruit de la incorporació de la perspectiva de gènere a l’anàlisi de mobilitat de les persones i de la constatació que les dones tenen una percepció de major inseguretat en determinats espais públics, especialment en horari nocturn.

En aquest sentit, el Ple de l’Ajuntament va aprovar al gener de 2018, a proposta del Grup Municipal de la CUP, una moció per estudiar la implantació d’aquestes parades intermèdies, i facilitar així, la mobilitat de les dones en qualsevol espai i a qualsevol hora i garantir la seva seguretat.

Un cop l’Ajuntament i Transports Municipals d’Ègara SA (TMESA) van avaluar la viabilitat de la proposta es va creure convenient ampliar els col•lectius que podien beneficiar-se’n.

La prova pilot tindrà una durada de tres mesos. A mitjans de setembre, es farà una valoració del funcionament del servei al llarg d’aquest període.

El Bus de Nit es va implantar al març de 2007. Funciona divendres, dissabtes i vigílies de festius de 22:20 a 4:15.

Un nou equipament, prioritat per a les entitats d’economia social

El Consell d’Economia Social en el que hi participen l’Ajuntament, partits polítics i entitats, ha decidit prioritzar la construcció d’un equipament que doni servei les associacions i empreses d’economia social. És una declaració política i simbòlica però que posa de manifest la necessitat de disposar un espai que doni cabuda a les entitats. Una d’elles podria ser el restaurant del temps La Trobada, que fa pocs dies que ha marxat de la seu dels Minyons i busca un espai. El banc d’aliments El Rebost també s’ha contemplat que pugui anar al nou equipament, segons s’ha comentat al Consell. A més, disposar d’un edifici destinat a l’economia social també permetria fer-hi activitats, fires i allotjar-hi el Servei d’Economia Social.

Aquest nou equipament, doncs, ha estat un dels temes més debatuts en el Consell. La XES, la Xarxa d’Economia Social de Terrassa, ha estat una de les veus més actives, proposant també la creació dins l’Ajuntament d’un observatori que vetlli per les contractacions socials, solidàries i sostenibles dins els consistori, amb independència de l’aprovació del Pla Estratègic que fa mesos que s’està debatent.

D’altra banda, en la reunió es va votar a favor de la incorporació de les propostes de la CUP al pla: la creació d’una moneda social, la contractació municipal a empreses ètiques, un mercat agroecològic, que hi hagi aliments ‘eco’ del Vallès als menjadors escolars i facilitar l’accés als locals buits del Vapor Gran a les empreses d’Economia Social i Solidària, entre d’altres.

Divendres arrenca la prova pilot del servei de parades intermèrdies al Bus de Nit

Terrassa posa en marxa la prova pilot del servei de parades intermèdies al Bus de Nit per millorar la seguretat. És una prova pilot, de tres mesos de durada, que arrenca aquest divendres d’un nou servei que té l’objectiu de millorar la seguretat i la mobilitat de determinats col·lectius en els seus recorreguts nocturns. Aquest servei estarà restringit a dones, joves menors de 16 anys, gent gran i persones en situació de discapacitat.

Aquests col·lectius podran sol·licitar parades intermèdies, només de baixada i no de pujada, entre dues parades fixes de la ruta. La iniciativa és el resultat de la incorporació de la perspectiva de gènere a l’anàlisi de la mobilitat de les persones i la constatació que les dones tenen una percepció de major inseguretat en determinats espais públics, especialment en horari nocturn.

En aquest sentit, amb l’objectiu de facilitar la mobilitat de les dones en qualsevol espai i a qualsevol hora, i de garantir la seva seguretat, el Ple de l’Ajuntament va aprovar el passat gener una proposta del Grup Municipal de la CUP, per tal d’estudiar la implantació, en horari nocturn, d’un servei de parades intermèdies en els autobusos. Un cop avaluada la viabilitat d’aquesta proposta conjuntament amb TMESA, es va creure convenient ampliar els col·lectius que podien beneficiar-se’n.

La CUP es mostra satisfeta per veure materialitzada una proposta feminista, però no comparteix la modificació que permet que també hi puguin baixar els homes menors de 18 anys i la gent gran.

La CUP vol introduir aliments ecològics del Vallès als menús escolars i de residències

La CUP aposta per la Sobirania Alimentària i planteja implantar un Mercat Agroecològic a Terrassa aprofitant situació geogràfica de la ciutat, amb una superfície agrícola productiva i un potencial de creixement pendent a explotar, afirmen. Per als cupaires, cal oferir a les pageses i productores locals un espai on poder distribuir els seus productes de temporada des d’una perspectiva de proximitat, contacte directe i que fomenti uns valors d’ecologia, cohesió social i valorització de l’activitat agrària a l’espai periurbà de la ciutat.

Com a primera mesura, vol incentivar les parades exteriors del Mercat del Triomf i potenciar desenes de pagesos de la comarca perquè tinguin accés fluid al públic (en format de mercat exterior). Per a la CUP això no només no xoca amb els actuals paradistes sinó que impulsa la dinàmica de comerç local i el consum responsable i beneficiarà a tot el sector local davant el monopoli fomentat per les grans cadenes de supermercat i distribució d’aliments.

La segona mesura que proposa la CUP és la introducció d’aliments ecològics als menús dels menjadors dels centres escolars de Terrassa, així com de les residències de gent gran. Segons el militant de la CUP Roc Padró, «així es possibilita l’establiment de vincles amb els pagesos i productors de l’horta de Terrassa i el Vallès Occidental, a fi d’introduir aliments ecològics, de proximitat i socialment justos -pagar preu digne- en els menús dels menjadors escolars».

Es tracta d’un projecte que la CUP reconeix com a «molt ambiciós» i que pot tenir diferents fases: la primera és la seva aplicació com a Pla Pilot a un grup reduït d’escoles. Després, un control i revisió estricte del compliment del plec de condicions sota el qual va guanyar el concurs per part de l’empresa concessionària actual. La CUP posen com a exemples experiències com les cooperatives de menjadors escolars que ja ofereixen serveis a diversos municipis de l’Estat o estratègies a escala municipal com les que determinats ajuntaments al País Basc estan duent a terme (com ara Orduña o Larrabetzu) en les quals es contracta per via pública a algun productor directament, evitant així la intermediació via preus.

Finalment, la CUP destaca que cal enfortir el programa d’Horts Urbans de l’Ajuntament. Concretament, augmentant el nombre de parcel·les que s’ofereixen en cessió d’ús a les entitats que les demanen.

La CUP proposa una moneda social pròpia per a Terrassa

La CUP proposa la creació d’una moneda social a Terrassa que funcioni entre les entitats i botigues d’economia social. Aquesta moneda tindria un valor d’intercanvi i no pròpiament monetari, o sigui, una equivalència en euros.

És una de les aportacions dels cupaires per a l’elaboració del Pla Estartègic d’Economia Social i Solidària, que té entre mans el Consell Municipal d’Economia Social. La CUP considera que fa falta donar més visibilitat a les entitats d’economia social que hi ha a la ciutat i per això demana la creació d’un mapa que les situï en el territori. Admeten que des de l’Ajuntament s’han fet passos per potenciar aquest tipus d’economia però que són insuficients.

La CUP ha presentat 21 propostes per tal d’incorporar aquest tipus d’economia d’una forma transversal a l’ajuntament: en el consum de telecomunicacions, energia, banca, assegurances i missatgeria. També volen aprofitar els espais buits que hi ha a la zona del Vapor Gran perquè botigues i empreses d’economia social s’hi puguin instal•lar amb avantatges.

D’altra banda la CUP ha dit no preocupar-li la possibilitat que es presenti a les eleccions municipals l’exalcalde Jordi Ballart amb un nou partit. Els cupaires estan a l’espera de saber la línia ideològica que tindrà i que, en tot cas, els genera més dubtes que certeses.

La CUP demana obrir els 12 llits de cures intensives tancats a l’Hospital de Terrassa

La CUP presenta aquest dijous al Ple un acord per demanar a CatSalut que obri els 12 llits de la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital de Terrassa que ja estan construïts, però no activats.

La formació independentista creu que aquests llits són necessaris per minvar la situació de col·lapse que, asseguren, es viu a les Urgències hospitalàries. Per això, consideren «raonable plantejar entre quatre i sis mesos de termini per aconseguir el pressupost que cal per mantenir els nous llits», amb els quals el nombre de llits oberts de l’Hospital de Terrassa passaria de 45 a 60 llits. Recorden, però, que en total hi ha una capacitat potencial de 90 llits.

Per això, insten l’Ajuntament a que els representants municipals dins el Consell de govern del CST traslladin i defensin aquesta petició. Els cupaires consideren «evident que una de les principals causes d’aquesta situació són les retallades en sanitat que hem patit arreu del nostre país en els últims anys».

La CUP recorda que l’Hospital de Terrassa ha vist com en els darrers 10 o 12 anys s’han anat tancant plantes, fins arribar a la situació actual, en què malgrat hi ha lloc per a 90 llits més, estan quedant obsolets pel seu desús. També que la nova unitat de cures intensives (UCI) té 24 llits construïts, però que dels quals, asseguren, només se n’estan utilitzant la meitat.

Una de les propostes de la CUP és que davant del fet que el Parc Taulí de Sabadell sigui l’hospital que atén major quantitat de població a la nostra comarca, la falta d’espai l’obliga a derivar persones ingressades a hospitals privats com el General de Catalunya. La CUP hi veu en aquesta pràctica «regalar diners al sector privat», i considera que el Taulí podria derivar a l’Hospital de Terrassa si es posessin en marxa els 90 llits que, potencialment, poden estar disponibles.

 

La CUP demana a l’alcalde que prioritzi la lluita contra les agressions masclistes durant la Festa Major

La CUP considera que l’Ajuntament de Terrassa ha d’estar a l’alçada de l’època d’emergència i agressions que pateixen les dones, així com del moment feminista i la presa de consciència que es viu a nivell internacional.

Considera bona prova d’això les dues mocions aprovades al Ple de febrer per elaborar un ‘Protocol’ davant agressions masclistes de cara a la Festa Major de Terrassa. Una d’elles, recorden des de la CUP, estava impulsada pel Casal de la Dona, mentre que l’altra provenia dels col·lectius Rudes Rebels, Fem Kalle, La Guerrilla dels Cossos i Quart Creixent. En aquest sentit, els cupaires afirmen que l’Equip de Govern no té  preparat el protocol per la Festa Major i ho considera «una mala notícia».

En aquesta línia, la CUP proposa mesures que enforteixin la prevenció i posin la lluita contra les agressions al centre de la Festa Major. Aportacions que, asseguren, fan per visibilitzar la campanya de prevenció per part de l’Ajuntament, així com la resposta institucional en cas d’una agressió.

Les mesures prèvies proposades per la CUP passen per muntar un estand d’informació en un punt central i simbòlic de la ciutat. També incorporar el lema feminista (No és No, Hermana, yo sí te creo, etc) al cartell anunciador de la Festa Major i/o a un lloc destacat del programa de mà, així com a totes les places i indrets d’oci i caràcter festiu de la ciutat. Finalment, i en cas d’agressió, proposen que Alcaldia convoqui una reunió d’urgència de la Junta de Portaveus per acordar la convocatòria d’un acte de rebuig a la violència patriarcal o acordar donar suport a la convocatòria que realitzin els col·lectius feministes, a més d’elaborar un comunicat per part de l’Ajuntament.  L’endemà de l’agressió, durant la nit, els cupaires proposen la interrupció de tots els concerts de la ciutat i el servei a bars i barraques  -a les 00.00 hores- per procedir a la lectura d’un manifest unitari contrari a les agressions.

La CUP proposa rebatejar el passeig del Comte d’Egara com el «Passeig de l’U d’octubre»

La CUP ha proposat a la Comissió de Nomenclàtor  el canvi de nom del passeig del Comte d’Egara, per  a Passeig de l’U d’Octubre. Segons els cupaires cal retre homenatge simbòlic a un dels dies més importants de la història recent de Catalunya.

Amb aquesta mesura els antisistema pretenen que s’ incorpori al mapa cartogràfic de la ciutat com l’organització del referèndum de l’U d’Octubre.  Pel partit feminista van ser dies en els quals bona part de la ciutadania de Terrassa  es va organitzar  en defensa de l’exercici de vot, es va generar, segons els independentistes,  un desgast físic i emocional que cal ser recordat i contextualitzat. A més la CUP amb aquest canvi vol fer evident  les conseqüències més greus per a la ciutat com  l’empresonament de Josep Rull i l’exili de Lluís Puig.

Des de la CUP consideren que el Comte d’Egara és un dels pitjors representants de la vida terrassenca: Alfons Sala i Argemí va col·laborar amb la dictadura de Primo de Rivera i va ser  un important aliat de les faccions feixistes de Catalunya als anys 30del segle passat. Pels cupaires tant el nom del Passeig com el propi monument són simbologia enaltidora del feixisme.

La CUP denuncia que l’Ajuntament incompleix els acords i propostes aprovats al Ple

La CUP denuncia que l’Ajuntament de Terrassa ha incomplert una desena de propostes cupaires aprovades en Ple o mesures pactades de manera verbal entre la CUP i l’Equip de Govern. En un comunicat els independentistes diuen que el consistori «incompleix sistemàticament tant propostes de la CUP com les del conjunt de grups polítics a l’oposició». Per això, la CUP dóna el seu suport actiu a la mesura plantejada a la comissió de Transparència pel regidor Carlers Cabellero, d’ERC, per tal que l’Equip de Govern informi sobre el grau de compliment de totes les propostes aprovades al Ple.

«Sense dubte, és ètica i políticament inacceptable ignorar allò aprovat oficialment en sessió plenària», esgrimeix la CUP. Encara més: per la CUP, «és una vulneració flagrant de la sobirania del Ple. Però és que, a més a més, el comportament de l’equip de Govern és fins i tot «il·lògic: No apliquen mesures transaccionades i pactades pel propi PSC. «

Pel que fa a les propostes de la CUP aprovades a Ple però incomplides, els antisistema detallen «treballar amb banca ètica, la distribució de copes menstruals, l’aplicació de la llei 24/2015, la franja de piscines nudistes tal com estava estipulat, els incentius fiscals a botigues que emprin bosses biodegradables, la votació d’un concert de Festa Major, el protocol contra les agressions per Festa Major, la Fira de Nadal d’Economia Social, l’acondicionament del refugi antiaeri i afavorir les parades cooperatives al Mercat de la Independència.

 

La CUP proposa crear una prestatgeria de ‘Pensament Crític’ a la Biblioteca Central

La CUP aposta per crear una mena de racó del ‘Pensament Críti’c a la Biblioteca Central de Terrassa ja que considera que el catàleg de revistes que actualment s’hi ofereix és insuficient i, en alguns casos, «un tant trivial i poc equilibrat». Per això, presentarà el 28 de maig un acord a la Junta de Portaveus  que també farà arribar a la Diputació de Barcelona. Els cupaires destaquen l’ampla presència de revistes de cuina, moda i premsa del cor, per exemple, davant «una absència quasi absoluta» de revistes de l’àmbit polític, social i cultural (que des de la CUP anomenen de ‘Pensament Crític’).

Per a Ander Zurimendi, de la CUP Terrassa: «no es tracta de dir-li a la gent què ha de llegir, sinó que hi hagi igualtat entre estils. I ara mateix, no n’hi ha”. Consideren que la responsabilitat de la Diputació i de l’Ajuntament «és dur endavant polítiques públiques de foment de la cultura d’acord amb criteris de qualitat. I sense dubte, “l’elecció del catàleg de revistes que s’oferten juga un paper determinant en quin tipus de societat civil i opinió pública vols fomentar: crítica i activa… o passiva i naïf», afegeix Zurimendi.

Per als cupaires, a les prestatgeries de la BCT hi manquen publicacions com el setmanari La Directa i les revistes El Viejo Topo Alternativas Económicas, així com altres de mensuals com El Salto, La Marea i Tinta Libre. També hi troba a faltar quaderns trimestrals que diaris digitals com Sentit Crític i eldiaro.es editen amb freqüència trimestral, els satírics Mongolia i El Jueves o Ajoblanco. També reclama revistes feministes com Pikara Magazine, l’històric Cambio 16, la revista de periodisme futbolístic Panenka i la de periodisme literari Jot Down.

A més a més, contraposa aquestes mancances a la que qualifiquen com una variada selecció de revistes de temàtiques «de limitada transcendència» del sector de moda, del cor, de l’estètica masculina, de decoració, de fotografia digital, de cuina, de tasques manuals, de l’esport, d’aficions i altres.

Igualment, la CUP proposa a la Diputació de Barcelona que subscrigui la Biblioteca Central al nou diari Jornada. El grup municipal considera que cal conèixer el motiu pel qual es produeix «aquest desequilibri comunicatiu.