Entradas

El Vallès Occidental registra 19 incendis aquest estiu que afecten 2,19 hectàrees

Durant els mesos d’estiu s’activa el Pla d’Informació i Vigilància contra incendis forestals (PVI) de la Diputació de Barcelona, un dispositiu que porta a terme un conjunt d’accions informatives, dissuasives i d’anticipació, adreçades a evitar focs.

Un cop acabada la campanya es presenten les dades de balanç. Així, des del 14 de juny i fins al 30 d’agost, s’han compatibilitzat 120 incendis a la província, que han afectat 104,5 hectàrees. D’acord amb l’informe, 79 incendis han estat en zones forestals, 29 en terrenys agrícoles i 12 en urbanitzacions. El nombre de focs forestals ha disminuït un 10% respecte la mitjana dels últims estius i la superfície cremada és un 77% menys.

Per comarques, el Vallès Occidental encapçala la llista amb 19 incendis, seguida del Maresme (18) i el Vallès Oriental (17).

A la nostra comarca, del total de 19 focs, 14 han estat forestals, 3 agrícoles i 2 en urbanitzacions. S’ha cremat 2,19 hectàrees. La superfície afectada s’ha reduït un 61% respecte la campanya passada.

El renovat Consorci de Residus vol arribar al 60 per cent de la recollida selectiva

En els pròxims quatre anys el Vallès Occidental passarà del 39 per cent de la recollida selectiva actual al 60 per cent, tal i com marca la normativa europea. Aquest és l’objectiu del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental que ha escollit nou president, Nil López (alcalde de Matadepera) i renovat la comissió Executiva. El Consorci mantindrà les campanyes de difusió i conscienciació per a una millor recollida selectiva en els 23 municipis de la comarca.

Un dels reptes és la millora de la recollida selectiva a les tres grans ciutats del Vallès Occidental, Terrassa, Sabadell i Rubí, perquè assoleixin els nivells de reciclatge de poblacions petites com Vacarisses o Matadepera. El Consorci no descarta, en el futur, aplicar una taxa comarcal per al reciclatge de les escombraries. Dins les campanyes de conscienciació arriba l’exposició “Un planeta plastificat”, que recorrerà tota la comarca. I tot coincidint en un any en què l’ens comarcal estrenarà nou espai a Terrassa, al carrer Sant Isidre.

La meitat de les famílies que reben beca de menjador a la comarca viuen en situació de pobresa extrema

El Consell Comarcal ha fet públic el nombre total de beques menjador concedides. De les 19.606 demandes se n’han atorgat 14.594 (800 més que l’any passat per aquestes dates). A Terrassa, els ajuts concedits són 4.029 (3.828, l’anterior exercici). Són dades d’inici de curs que es modifiquen constantment.

La demanda però, no para de créixer (en 7 anys s’ha incrementat en un 160%). Per això, el president del consell comarcal, Ignasi Giménez, afirma que la situació de vulnerabilitat a la comarca s’ha cronificat.

La majoria d’aquestes beques són del 50% (13.290) i només el 8,9% són del 100% del cost. Això significa, diu, Giménez, que els 23 ajuntaments de la comarca aguanten el sistema de la Generalitat perquè aporten 2,5 milions d’euros per completar-les.

Giménez també ha recordat que el conseller d’educació, Josep Bargalló es va comprometre l’any passat a modificar els criteris d’adjudicació de les beques menjador, obrint el ventall de percentatges de subvencions i a buscar fórmules per garantir les ajudes a la secundària (uns 1.200 alumnes que reben beques a 6è de primària en un escola pública la perden quan entren a la secundària). Cap d’aquestes promeses, diu Giménez, s’ha fet realitat.

Més de 120 joves vallesans realitzen pràctiques no laborals a diverses empreses

Els joves participants al projecte Singulars: “Industrialitza’t i transforma el teu futur al Vallès Occidental”, finalitzen aquesta setmana les pràctiques realitzades durant el mes de juliol, a empreses de la comarca de diferents sectors industrials. Hi han participat més de 120 joves vallesans. Les pràctiques estan incloses a les accions formatives que han realitzat els joves i que són una de les principals accions del programa. Alguns d’aquests joves tindran continuat amb contractacions laborals a les empreses on han realitzat les pràctiques. Aquest projecte es desenvolupa en el marc de la mesura ocupació a la indústria del Pacte per la Reindustrialització del Vallès Occidental.

Les especialitats que s’han portat a terme són: Iniciació al manteniment i a la Robòtica industrial, Operacions auxiliars a la indústria alimentària. Qualitat i seguretat a la indústria alimentària, Operacions auxiliars a la indústria tèxtil, transformació industrial: economia circular i digital, Auxiliar d’operacions logístiques, Packaging, Auxiliar de logística i carretoner.

El Projecte Singulars té com a objectiu acostar els joves a la indústria  donar a conèixer alguns sectors d’especial rellevància a la comarca, introduint la indústria com una opció de futur en la seva trajectòria acadèmica i professional, i proporciona un acompanyament i suport a la inserció laboral i educativa.

El projecte incorpora la possibilitat de contractació subvencionada a les empreses que contractin participants del programa i compleixin els requisits establerts. Les empreses podran beneficiar-se d’una subvenció econòmica equivalent als salari mínim interprofessional per 6 mesos. La data límit de contractació és l’1 de setembre d’aquest any. Compta amb una subvenció del Servei d’Ocupació de Catalunya, cofinançada pel Fons Social europeu.

21 persones finalitzen aquest juliol el seu pas pel Consell Comarcal en el programa Treball i Formació

Aquest dimarts al matí s’han lliurat els diplomes de treball i formació a 21 persones que els darrers sis mesos han treballat contractades pel Consell Comarcal del Vallès Occidental i que han realitzat feines a diferents ajuntaments de la comarca.

Aquesta setmana finalitzen el seu pas pel Consell un total de 21 persones en el marc del programa Treball i Formació. El programa té l’objectiu d’afavorir la inserció laboral i millorar l’ocupabilitat de les persones, la majoria aturats de llarga durada. Durant el projecte es combina el contracte de treball amb formació professionalitzadora. Unes altres 26 persones segueixen contractades en el marc d’aquest programa fins el gener de 2020.

De les 21 persones que aquest dimarts han rebut l’acreditació, 21 han treballat a ajuntaments de la comarca i una ho ha fet al departament de Recursos Humans del Consell Comarcal.

Pel que fa als perfils, 13 han treballat com a peons manteniment i jardineria, 6 han fet tasques d’auxiliars administratius i dues persones han fet de tècnics de suport a l’administració.

Aquest projecte està finançat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), pel Servicio Público de Empleo Estatal i cofinançat pel Programa Operatiu del Fons Social Europeu. L’execució del mateix s’allargarà fins el gener de 2020.

El programa Treball i Formació contempla quatre línies de subvenció. La primera se centra en persones que es troben en situació d’atur de llarga durada i que no reben cap tipus de prestació econòmica. La segona s’adreça a persones en situació d’atur beneficiàries de la Renda Garantida. La tercera es dirigeix a dones desocupades amb atur de molt llarga durada o que hagin estat víctimes de violència de gènere. Per últim, la quarta línia subvenciona la persona que realitzarà les tasques de coordinació del projecte.

La licitació del Servei d’Atenció Domiciliària comarcal incorpora clàusules com el salari mínim

El ple comarcal ha aprovat l’inici de l’expedient de contractació, mitjançant procediment obert harmonitzat de la gestió del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD). L’inici del procediment s’ha aprovat per majoria amb el vot a favor dels grups comarcals del PSC, ERC, Junts per Catalunya, En Comú Guanyem, Ciutadans i Tot per Terrassa i l’abstenció del grup CAM- AMUNT. L’import màxim de la contractació, per dues anualitats de contracte és de 6’7 milions d’euros.

El Servei d’Atenció Domiciliària realitza les tasques de la llar de persones o famílies que es troben en situació de mancança d’autonomia temporal o permanent. El Consell Comarcal presta i gestiona el servei a 12 municipis de l’Àrea Bàsica i als de més de 20.000 habitants que s’adhereixen al servei. Per la realització del servei es compta amb una empresa externa especialitzada i es regeix pel Reglament del SAD comarcal, on es regulen les relacions entre el Consell, els ajuntaments i l’operador del servei. Durant el 2018, el SAD comarcal va tenir 1.053 persones usuàries i es van realitzar 138.648 hores de servei.

El contracte anual del servei acaba el 31 de desembre de 2019 i ara s’engega un nou procés de contractació per a escollir l’empresa que prestarà el servei.  El president del Consell Comarcal, Ignasi Giménez, apunta que “amb aquesta nova licitació, el Consell Comarcal té l’oportunitat de seguir introduint i consolidant les millores de responsabilitat social i d’atenció a la ciutadania, incorporant clàusules capdavanteres pel que fa a la dignificació dels llocs de treball de les treballadores del sector i alhora garantint un servei de qualitat en l’atenció a les persones”.

En la darrera licitació ja es van incloure unes millores que ara es mantenen, com l’aplicació del salari mínim comarcal retributiu a totes les treballadores. En la nova licitació, a banda de l’aplicació del Salari Mínim Comarcal, també  s’ha actualitzat l’escandall de costos incloent  les  pujades salarials previstes pel conveni: 1% per a l’any 2020, 4 % per al 2021. Això ha portat a plantejar una licitació amb un augment del preu/hora i que ja tingui en compte aquest augment.

També es mantenen millores introduïdes al darrer contracte, ara fa dos anys, com l’ampliació de la ràtio de coordinació tècnica i persones usuàries; un nou sistema de control presencial de les treballadores totalment extern a l’empresa; un nou model de permanència de la coordinació tècnica en el territori; espais de supervisió de la intervenció de les treballadores d’atenció directa un equip de suport interdisciplinari. (fisioterapeuta, psicòlegs, terapeuta ocupacional) i dispositius de coordinació smartphone a tot el personal del servei.

El nou govern del Vallès Occidental reclama una millora del finançament dels consells comarcals

Dijous al vespre s’ha fet la primera reunió del recent nomenat govern del Consell Comarcal del Vallès Occidental. En aquesta primera trobada s’ha abordat una qüestió que serà un dels eixos de treball per aquest mandat: assolir un finançament pels consells comarcals que els permeti desenvolupar les competències que tenen assignades i mantenir l’estructura que necessiten per poder-les portar a terme. Des del 2011, el Consell Comarcal ha disminuït en un 21% les assignacions provinents del Fons de Cooperació Local de la Generalitat, tenint en compte que l’eliminació del tram supramunicipal el 2015 no s’ha compensat en el tram fix.

En aquest sentit, el President del Consell va explicar que aquesta setmana s’ha presentat al govern de la Generalitat de Catalunya la petició per tal que es modifiqui la Resolució PRE/1405/2019, de 21 de maig, de distribució a l’Aran i les comarques de Catalunya de la participació en els ingressos de la Generalitat integrada en el Fons de Cooperació Local de Catalunya (FCL) per l’any 2019.

En aquesta Resolució el Consell Comarcal del Vallès Occidental hi surt greument perjudicat, és la comarca que registra la major reducció en la quantitat assignada del FCL en comparar amb l’any anterior (-2,84%), molt per sobre de la resta de comarques. La disminució en l’assignació de la comarca és molt més elevada que altres comarques que han experimentat un creixement demogràfic similar. En concret, entre les 11 comarques que han incrementat la seva població entre un 0,5% i un 1%, la disminució del FCL ha estat inferior al 0,7%, amb l’excepció del Vallès Oriental (-2,37%) i el Vallès Occidental (-2,84%).

Segons explica el president del Consell, Ignasi Giménez, “aquest fet ve donat pels criteris que s’apliquen per repartir el Fons de Cooperació Local, que perjudica les comarques amb més població. Per això des del Vallès Occidental es demana que es modifiquin els criteris i el mètode que s’aplica per a calcular el percentatge de participació en el Fons per tal que es tinguin en compte altres indicadors que incorporin més variables per tal que el repartiment sigui més ajustat a la realitat comarcal i a les necessitats de les comarques”.

També es sol·licita que s’incrementi la quantitat total de l’assignació que reben els consells comarcals en concepte de participació en els ingressos de la Generalitat per tal de garantir l’estructura necessària per a l’exercici de les competències i serveis comarcals.

 

Màxim històric d’ocupació hotelera a la comarca en un mes de juny

El juny de 2019 el Vallès Occidental ha assolit el màxim històric d’ocupació hotelera en temporada d’estiu, amb una mitjana del 90’3%. Aquest mes el nivell d’ocupació de la comarca se situa per sobre del registrat al Baix Llobregat (89’4%), el Garraf (87’4%) i el Maresme (84’9%). Aquestes dades provenen del Flaix d’ocupació turística del Laboratori de turisme de la Diputació de Barcelona.

Segons el Pla d’Allotjaments elaborat pel Consell Comarcal, la comarca disposa de 52 establiments turístics, dels quals 30 són hotels o apart-hotels, 15 són hostals i pensions, 4 són allotjaments de turisme rural i 3 apartaments turístics (en aquestes dades no s’inclouen allotjaments HUT com els Arib&b). Tenen una oferta de 5.424 places.

El visitant tipus seria un home, d’uns quaranta anys, que viatge per feina, acompanyat de companys i companyes i que és de nacionalitat espanyola i resident a una comunitat autònoma que no és Catalunya, que s’allotja en un hotel i s’hi està una mitjana d’unes 4 nits. S’ha informat a internet o a una organització per planificar el seu viatge.

Segons dades de la Diputació de Barcelona, un 74’6% de les persones que visiten la comarcal són homes i un 25’5% són dones. Les dades resulten d’enquestes realitzades a turistes allotjats al Vallès Occidental durant l’any 2018.

Aquestes dades també indiquen que les persones visitants tenen 41’5 anys de mitjana i que el segment d’edat més important és el dels qui tenen entre 35 i 44 anys.

La majoria de persones que venen a la comarca ho fan acompanyades. Un 26’9% venen amb companyes i companys de feina, un 11’8% amb la parella, un 7’9% amb membres de la seva família i un 4’8% en grup organitzat. La mitjana dels grups és d’entre 4 i 5 persones. Per contra, un 42’1% de les persones visitants viatgen soles.

Pel que fa la nacionalitat de la persona visitant, un 46’5% tenen nacionalitat espanyola, un 6’2% francesa, un 5’9% italiana, un 4’6% portuguesa i un 4’5% alemanya. Pel que fa al lloc de residència, un 2’9% de les persones visitants viuen en un altre punt de Catalunya, un 44’3% en un altre punt d’Espanya (fora de Catalunya), un 37% de la resta d’Europa, i un 15’1% de la resta del món.

Les persones visitants s’allotgen majoritàriament en hotels (90’3%), un 7’2% a casa d’amics o familiars i un 1’2% en apartaments o allotjaments turístics. L’estada mitjana és de gairebé 4 nits (3’9 nits).

Els motius que empenyen la gent a visitar el Vallès Occidental són professionals (67%), l’oci (18’9%) i altres motius personals un 14’1%.

Les fonts consultades abans de venir o per organitzar el viatge són: una organització (45’% dels visitants), internet (34’7%), familiars o coneguts (16%) i fulletons d’agències de viatges (6’8%).

Les sol•licituds de beques de menjador tornen a augmentar i s’apropen a les 20.000 pel curs 2019-2020 al Vallès Occidental

Tot i la millora de les dades de l’atur i de determinats indicadors econòmics, moltes famílies del Vallès Occidental segueixen vivint en situació de vulnerabilitat. Fins aquest moment, s’han rebut ja 19.606 sol·licituds per ajuts individuals de menjador pel curs 2019-2020, una xifra que seguirà augmentant ja que la convocatòria d’ajuts es torna a obrir un cop iniciada l’escola i es manté oberta al llarg del curs escolar.

Així doncs, respecte el juliol de 2018 s’ha produït un increment de 886 sol·licituds. Val a dir que el curs passat es va començar amb 18.720 sol·licituds però es va acabar amb 20.955.

Una altra dada destacable és que de de les 19.606 sol·licituds presentades, un total de 9.232 les demanen famílies en risc social. Aquestes famílies representen gairebé la meitat de les sol·licitants, un 47%.

Es preveu que a finals de mes de juliol el Departament d’Ensenyament comuniqui al Consell Comarcal l’assignació de beques. En el moment que el Consell Comarcal les tingui es comunicaran als ajuntaments i aquests a les famílies sol·licitants.

L’Ateneu Cooperatiu fa diagnosi de l’economia social i solidària a la comarca

L’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental està elaborant l’informe de la diagnosi de l’economia social i solidària del Vallès Occidental. Aquest ha de servir per fomentar i mostrar la força i els valors de tot el ventall d’entitats que treballen en aquest àmbit transformador de l’economia, així com per ajudar a fer que les entitats estiguin millor posicionades de cara l’administració a l’hora d’intervenir en la contractació pública.

Segons Javier Domínguez, un dels tècnics de l’Ateneu Cooperatiu: «Des de la Generalitat se’ns instà a fer una diagnosi i un recull de bones pràctiques de l’economia social i solidària (ESS) de l’àrea de cada Ateneu, a través de recopilar un seguit de dades de les entitats vinculades a l’ESS». Afegeix que, ara fa dos anys, «ens vam centrar en les cooperatives i societats laborals. A partir del segon any es van incorporar altres actors, segons recomanà la Diputació de Barcelona, com són fundacions, centres especial de treball i associacions. Aquestes són les més complicades, ja que el problema era destriar quines formen part de l’ESS».

El balanç social que la Xarxa d’Economia Solidària (XES) convida a fer a les seves entitats membres, ha estat la base en què l’ACVOcc s’ha inspirat i ha replicat a l’hora de confeccionar la seva eina. De fet, el balanç social es basa molt en elements demostrables, «que a més han de ser xifres públiques, per exemple per veure la relació entre qui guanya més i qui menys a dintre de la mateixa entitat». L’informe també servirà per comparar l’evolució de l’Economia Social i Solidària del Vallès Occidental amb la resta de Catalunya i l’estat.

En aquest curs, tenen el compromís de cobrir el 25% de les bones pràctiques de l’ESS que es donen al Vallès. De fet, amb els ajuntaments del territori ja van començar a establir mecanismes de col·laboració. «Enguany signarem un conveni amb l’Ajuntament de Terrassa per fer aquesta diagnosi de forma conjunta, per tal que al més aviat possible, totes les entitats de l’ESS de la ciutat hagin fet aquest balanç social amb el nostre suport». Serà una continuació més rigorosa a una primera diagnosi que es va realitzar des del consistori, en un contracte fet amb un servei d’assessoria extern, en el qual, entre d’altres, no es van identificar totes les iniciatives d’economia social i solidària de la ciutat. En aquest sentit, tenen clar que s’ha d’arribar a totes les entitats que fan economia social i solidària de la comarca, més enllà del format jurídic que tinguin: «parlem per exemple d’un espai de criança, o un grup local de Som Energia», detalla Domínguez.

La feina feta fins al moment s’ha concretat en una trentena d’entitats que ja han elaborat aquest balanç social. Aquestes enquestes es realitzen entre les tres potes que conformem l’ACVOcc: Terrassa i les poblacions de l’entorn, així com les de Sabadell i Sant Cugat i el seu entorn. Es preveu que a la pota de Terrassa s’arribi a completar les 40 entitats, del total de 150 que hi ha identificades. «Per exemple ja hem realitzat la diagnosi de dues grans entitats de la ciutat com són Fupar i Prodis, i que com a fundacions entren dins d’aquest ventall però també de més petites com dos horts urbans que són associacions», destaca Domínguez.

Des de l’ACVOcc s’ha procurat facilitar fer l’enquesta per a les entitats. La diagnosi realitzada també es pot veure en el mapa a la web de l’Ateneu Cooperatiu. En aquest mapa, a banda de la ubicació i informació bàsica de l’entitat, es mostren cinc criteris de bones pràctiques, a tall d’indicadors (referits a l’organització interna, l’impacte social, l’impacte ambiental, la innovació i la transformació en cooperativa) els quals surten del mateix balanç social, com una forma de reflectir les bones pràctiques que fomenten el mercat social de la comarcal.